Candidatura Bauzà i es (no) Mallorquí

Només una apreciació: mensatge rebut ahir a les 12:40, remitent "JRBauzà", supòs que deu esser es candidat a presidir es PP, es mateix que surt a una foto a "El Mundo" on empra s'article salat per dir que estan "units per ses idees", es mateix que diu que aplicarà es mallorquí i es parlars illencs quand mani dins es PP i en es Govern Balear.

"Avui a les 19h a la Seu del PP de Son Servera, presento el meu projecte de futur. Si t'és possible, m'agradaria molt comptar amb la teva presència. Gràcies."

Article literari, cap article salat, desinència "-o" a sa primera persona des present d'indicatiu des verb presentar, etc. Per tant, ni modalitats ni res que s'hi sembli. No vull dir que a Pollença no parlin amb s'article literari, emperò crec que es "pollencí" no ès representatiu des parlar baleàric. Per altra banda, des de quand feim servir a Balears sa forma "presentO"? En tot cas, feim servir "present", sense sa "o". Crec que sa candidatura Bauzà obvia es famós llibre d'estil que es seus mateixos aprovaren quand governaven sa CAIB on recollia que sa forma sense sa desinència final era perfectament aplicable i ben "baleàrica" a qualsevol escrit.

En canvi, dins es blog d'en Delgado, es seu programa, en un Mallorquí ben intencionat. Potser escriu "adonar-se" enlloc de "entemer-se" que seria sa forma més nostra, per exemple, però empra s'article salat i moltes expressions ben nostres. Després ja diran ja que ès un nacionalista espanyol ja: http://www.porbaleares.com/programa_mallorqui.pdf

A La Bíblia hi ha una frase que diu: "Por sus hechos los conoceréis", Mateu 7:20. Si els hem de conèixer pes seus fets, de moment, aquests, mos diuen que qui de bon de veres aplica es Mallorquí, ès en Delgado. Preniu llum de na pintora.

Una aferrada.

En Bauzà mos pren per desmemoriats

He quedat una mica desencantat, perquè en Bauzà està fent lo mateix que en Jaume Matas va prometre a ses eleccions de 2003: prometre mallorquí i respecte a ses modalitats des parlars illencs. I després? Tots coneixem com va acabar sa cosa.

Se deu pensar que tots es traïcionats p'en Matas no tenim memòria o que, directament, som beneits o tenim alzheimer (amb tot es respectes pes patidors d'aquesta greu malaltia). Idò ni una cosa ni s'altra: tenim memòria i tenim ben present allò que mos va fer en Matas, mentint com un traidor autèntic i com a bon polític que era.

Clar, què vos pensau, en Bauzà té dins es seu equip que li dóna suport, que li fa costat, 2 personatges nefasts pes parlars baleàrics: en Francesc Fiol i en Pere Rotger. Es primer, com a conseller d'educació i cultura, i, DIUEN PERO NO HO HE COMPROVAT, membre actiu d'una associació de defensa de "la llengua catalana i la seva unitat", no va fer res de res per aplicar ses modalitats illenques, i va seguir amb sa línea iniciada l'any 1986 p'en Biel Cañellas. Es segon, també conegut amb s'àlies "Pere .CAT Rotger" va provocar un orgasme col.lectiu dins sa seu d'ERC quand va "instaurar" es polèmic ".CAT" a sa web des parlament de ses Illes Balears, i ara, no només es parlament l'empra, sinó que també l'empren ets ajuntaments governats pes PP, com Inca o Felanitx, per exemple.

Si en Bauzà, realment, vol aplicar ses modalitats illenques, i canviar ets errors passats comesos pes partit que ell presideix, que, primer, se tregui de damunt an en Fiol i mani que ets ajuntaments governats pes PP treguin es ".CAT" des nassos. Així de fàcil, així de real, així d'autèntic. Pos messions que no ho farà.

Vos pensau que per molt que aparesqui aquesta foto amb s'eslogan "units per ses idees", emprant s'article salat, realment l'aplicarà després?? Sr. Bauzà, se pensa que mos llepam es dit?? Se pensa que no recordam ses traicions d'en Matas??

Clar, si ès que se pensen que som uns desmemoriats, perquè, després, una persona com jo, que tenc certa curiositat, vaig a sa web de s'ajuntament de Marratxí i me trop amb què, quand vull tenir "línia" directa amb en Bauzà, batle de Marratxí, es formulari mos mostra un autèntic catalanista "cognoms", mot que mai en sa punyetera vida s'ha emprat a Mallorca, on sempre, hem fet servir "llinatge". Sa prova: aquí. O, si voleu, a sa salutació des batle, aquí, i voureu "ens", "nosaltres" i cap article salat. Credibilitat: cap ni una. I ara mos vé amb modalitats, Sr. Bauzà???

Ès ben ver que sa política comença a fer autèntic oi i repugnància. De cada dia més, i pets interessos culturals i lingüístics de Balears, més encara.

Jo ja he dit que votaré p'en Delgado. Segur que perdrà, segur que no guanyarà: es seu discurs ès molt valent, arriscat i guanyador, i ja sabem com tracta sa poruga i conservadora societat a aquesta gent: els arracona i, per enveja, els ningunetja. En Delgado no guanyarà, però té uns principis ferms i molt atractius. Ès possible que es seu castellanisme lingüístic puga assustar a molta gent, però, per exemple, es fet de tenir un programa com es d'en Mariano Bendito a sa ràdio municipal de Calvià o es seu discurs en es darrer congrés des PP fa 2 anys reclamant posar "Balear" a s'estatut, fan tenir esperances, i per provar, amb tal de no voure ses mateixes cares de sempre, jo el votaré. En Font Rosselló ja va dir fa 2 anys que "el pánico de los poltrónidas salva a Estarás", i molta raó que tenia. Ara toca an ets afiliats. També tendran pànic?

Per part meva, res més a dir, simplement que guanyi qui s'ho meresqui, i que, si en Bauzà acaba aplicant DE BON DE VERES es parlars illencs, me treuré es capell i li donaré s'enhorabona personalment i demanaré disculpes per aquest escrit. Aprofit per oferir-li sa meva ajuda, si la necessita, només som un estudiós, no me crec esser cap il.luminat, però qualque cosa de profit crec que puc aportar.
Igualment, si guanya en Delgado, i no compleix ses seves promeses, rebrà fort des d'aquest humild bloc i haurà mentit a tots aquells que creim en sa seva candidatura, i s'haurà posat a sa mateixa alçada cultural-intel.lectual d'en Matas, personatge que ell odia.

Article salat a sa foto: en Matas no va arribar mai a emprar-ho
a cap foto ni acte des PP. En Bauzà, això s'ha de reconèixer, s'ha
atrevit a posar-ho. Acte de cara a sa galeria? Mos vol guanyar així
an es gonelles? No basta, Sr. Bauzà, s'ha de fer més si vol guanyar-mos.

Es Gonellisme avui en dia

Com ja vaig deixar clar dins es meu darrer article, un dia havia d'encetar es tema des gonellisme i sa seva situació a dia d'avui. Ès un tema complicat perquè pot haver-hi gent que se puga sentir ofesa o perquè pensi que aquesta classificació no ès real; dir-vos que me sap greu, però he procurat esser lo més neutral possible.
Se diu, se rumoretja, se comenta... que hi ha 2 classes de gonellisme avui en dia, i si miram en puresa es significat de gonellisme, segons s'ideari d'en Pep Gonella, només hi hauria una classe de gonella, essent un des grups més "seccessionista" (i ja vaig dir que no m'agradava aquest concepte, aquesta paraulota) i s'altre més "purista". Així, tenim:

1.- Gonelles "xerecs" o "seudogonelles". Seria es grup més "radical" (no ho dic jo). Propugnen s'idea de que es Balear no ès sa mateixa llengo que es Català (ni que es Valencià) i se basen en sa gramàtica de s'"Acadèmi de sa Llengo Baléà". Molts d'ells, camuflats baix es gonellisme, realment han volgut fer més espanyolisme-castellanisme, si bé no tots per igual. Apart d'això, i aquí si que don sa meva opinió personal, trob que ès ridícul voler tornar a escriure com en es sigle XIX, on tothom escrivia un poc a la puta (amb sos meus respectes cap a mestre Amengual).
Es que defensen sa gramàtica des "Baléà" no saben que dins es sigle XIX, es diaris catalans escrivien exactament igual (exceptuant articles salats, òbviament) que es diaris baleàrics. Exemples? Mirau qualsevol diari-publicació de s'època (L'Ignorància, es primers bolletins de sa Societat Arq. Lul.liana, ses "Rondayas" primerenques, etc) i comparau-la amb diaris catalans (a sa pàgina de "memòria digital de Catalunya" en trobareu moltíssims), voureu ses mínimes diferències, per no dir casi nules.
A més, trob que voler tornar a escriure com en es sigle XIX ès un anacronisme, ès com si ara haguéssem d'escriure en Castellà com a s'època d'en Cervantes o com a s'època des "Cantar del Mío Cid", o sia, un impossible, un desastre total que provocaria enfrontaments i una debacle absoluta a s'ensenyança. Un sistema abolutament inaplicable perquè es propis defensors ni saben com ho farien per aplicar una gramàtica radicalment distinta a sa catalana d'un dia per altre. Servesca d'exemple, que un des més importants "filòlegs" (no ho ès) d'aquesta corrent (el Sr. Garau), s'ha baratat es nom 4 pics i que, entre ell i es catedràtic Joan Vanrell, quand s'envien cartes (jo en vaig voure 2) s'acusen mútuament de fer faltes quand escriuen en "Baléà", i se suposa que han fet ells sa gramàtica tan "perfecta"!!!!!! i acaben escrivint-se en Castellà per si d'acàs. Sense comentaris.

2.- Gonelles "il.lustrats" o "neogonelles". Són aquells que se conformen amb que ses nostres modalitats sien respectades, encara que haguem de conviure baix sa "tutela" (més imposada que no triada) des Català i s'unitat de sa llengo. Entenen que s'unitat no significa uniformitat, i que, com a Grècia, que cadascú escriga en sa seva modalitat sense problemes i no en un standard estrany a cada regió. Entenen que es model de "superllengua" està malament ideat i que se perden diferències "dialectals" (o idiomàtiques) molt valuoses, baix un centralisme barceloní (com ja féu Mn. Alcover quand va dimitir des seu càrrec per culpa des centralisme "fabrià") aliè i estrany.
Es neogonelles no estan d'acord amb sa forma d'escriure des primer grup, accepten, més o manco, sa gramàtica catalana, emperò la "balearitzen" en sa mesura que això sia possible, ès a dir, agafen allò que ès bo de dita gramàtica, emperò allà on hi pot anar una forma baleàrica, se substitueix sa forma catalana per sa baleàrica. No ès un model rupturista. En quant a sa denominació de sa llengo, es neogonelles o gonelles il.lustrats(en Lluís Cerdó, se diu, que n'era un) opinen que es nom ha d'esser "Balear", com a denominació aglutinadora de ses modalitats illenques de Mallorquí, Menorquí i Eivissenc, si bé, n'hi ha grups que opinen que sa denominació, es nom de sa llengo, no ès important, sinó que allò que realment importa ès s'aplicació de ses modalitats illenques.
Tenen un "standard" més o manco igualat i tots escriuen amb aquest standard, molt parescut an ets escrits d'en Pep Gonella (pensau que ses faltes que feia en Pep Gonella estaven ben calculades i cap d'elles era per ignorància) i, per exemple, an es llibret que es Centro CUltural Mallorquí publicà a Mallorca a rel de s'aprobació des Reial Decret 2193/1979, no com va acabar escrivint a ses darreres "fuyas".

Ara m'he enterat gràcies a wikipedia que jo estic dins es segon grup. No he autoritzat a ningú perquè m'hi fiqui i demanaré responsabilitats a qui ho haja fet sense demanar-me s'opinió; jo no me crec gens il.lustrat pes fet de tenir una carrera de 5 anys, simplement don sa meva opinió en base a tot lo que he pogut lletgir i estudiar de llibres antics d'història, gramàtiques i diccionaris. He observat una evolució i una normativització des nostro parlar, amb certs aspectes hi estic d'acord, amb d'altres, gens ni mica.
Si, jo opin que es nom de sa llengo hauria d'esser "Balear", efectivament, si es catalans i es valencians han fet "seccessionisme" lingüístic amb respecte de sa llengo mare nostra, s'Occità, antic Llemosí, noltros hauríem de fer lo mateix, i fora por. Però no estic d'acord amb ses gramàtiques des "Baléà", perquè trob ridícul tornar a escriure com en ple sigle XIX i tots es problemes que això suposaria.

Opin, de totes formes, que mos hauríem de reunir tots junts per posar-mos d'acord ja d'una vegada i deixar de fer sa guerra tots pes nostro compte, que ès hora de posar-mos a fer feina i superar diferències, que tots tenim un mateix "enemic" i, en el fons, un mateix destí; ses formes són lo que mos separa, però si tenim un mateix fí, per què no feim res de res? Tan difícil ès seure-mos un fí de setmana per xerrar i aprovar un texte i posar-mos d'acord en 4 o 5 punts bàsics? Tan fotut ès? Després mos queixarem que es catalanisme ha guanyat i ja serà massa tard per fer qualque cosa.
Virtus unita fortior, i si no en som capaços de ficar-mos-ho dins es cap, ès que mos haurem guanyat i merescut sa derrota i sa victòria catalanista, per beneits.

Ara, ja me podeu donar galtades!

Quí era en Pep Gonella? Quin era es seu ideari?

Pareix que sa famosa "Polèmica d'en Pep Gonella" torna a reviscolar amb més força que mai, Perquè, en certa forma, m'ha tocat combatre actes catalanistes i form part de certs grups de facebook balearistes o de reivindicació de no-presència de actes culturals no "baleàrics" a festes baleàriques, he vist que molta gent, quand escrivim salant o emprant formes nostres, contesta allò de "gonellots", "fora gonelles" o "gonelles espanyolistes", crec que convé, per un dia, fer memòria de quí era en Pep Gonella i quin era realment es seu pensament, sa seva ideologia lingüística (si se pot dir així).

Sa polèmica va començar l'any 1972 amb una sèrie de cartes publicades a "Diario de Mallorca" per un tal Pep Gonella que se queixava de sa substitució de ses formes mallorquines per ses formes barcelonines a totes ses gramàtiques i ortografies que publicaven a Catalunya, i on a moltes d'elles, participaven "lingüistes" baleàrics. En Pep Gonella, a ses seves cartes, mai va dir res ni en contra ni a favor des Castellà, res de res; sa seva polèmica només era amb sos "barcelonismes" o es "fabristes". Per tant, res de castellanista o espanyolista.

En Pep Gonella va esser tractat com un analfabet, illetrat, bollat, i una altra sèrie d'insults impropis d'una persona, suposadament, culta i letrada com en Borja Moll, que va picar s'ham que li va tirar en Pep Gonella. Mirau si en Pep Gonella era tan analfabet, illetrat, bollat, etc, que en Borja Moll, en sa seva vanitat, li va dedicar un llibre i tot. Repetesc: mirau si n'era de beneit en Pep Gonella que va conseguir que tot un Borja Moll li publicàs un llibre, i gratis!! I tot per sa cançó popular aquella que diu que "en Pep Gonella té un ca de bou i el baratà amb un ou de xoriguer...". Se creu, se sospita, que en Pep Gonella era en Lluís Ripoll, editor i periodista a Mallorca. S'ha pensat que era en Toni Alemany, però sa font més creïble mos dirigeix cap a sa figura d'en Lluís Ripoll (al cel sia). Potser s'equivocàs triant es seudònim, però, si ès ver que baix es seudònim de "Pep Gonella" escrivia en Lluís Ripoll, s'equivocació, s'errada, estava totalment "calculada", no en tenim cap dubte.

Què pensava en Pep Gonella? Què era lo que ell reclamava? Idò ho resumiré, tot extret de ses seves cartes, no hi ha res inventat, publicades an es llibre "Polèmica d'en Pep Gonella", Ed. Moll, llibre que avui en dia ja no se reedita (per què, me deman jo? Per por?)

A sa carta de 30 de juny de 1972, titulada "Barcelonismes en lloc de purismes (I)", en Gonella alaba a aquells que, encara que duguen molt de temps visquent fora des seu lloc d'origen, mantenen es seu parlar típic (de sa seva terra(, per passar a demanar "an els barcelonins -no parl de catalans sino de catalanistas- una mica de respecta de cap a sa manera de escriure i xerrar que tenim a Mallorca". I que "ni a dins ca-meva me permetràn de xerrar es mallorquí (...) i no per culpa des castellans, sino de certes gramàtiques i promptuaris que els barcelonins venen publicant a Mallorca". Diu que això de "parlar es mallorquí" no sap si se podrà dir més, perquè en Borja Moll diu que se li ha de dir català, perquè "la identidad de idioma entre Cataluña y estas islas (ja començam amb "les illes") - con sus naturales matizaciones y diferencias de detalle - es una realidad peoclamada por todos los lingüístas", i en Gonella se demana "¿què serem a temps de salvar-ne qualcuna d'aquestes "matizaciones y diferencias"? A mi me pareix que no, perquè desde els llibres (...) lo que s'aconsegueix es esmotxar aquelles "matizaciones y diferencias"".

Després, se queixa de ses formes de subjuntiu i imperatiu noves, amb desinència "-i" que s'estan imposant i que no se troben a cap obra com a ses "Aygoforts" o a ses "Rondaies", on sempre trobarem formes típiques com "bon dia tengA" o "se fassA" o "siA (no sigui)". I deixa ben clar perquè creu que aquestes formes desapareixen: "sa tàctica perseguida a rel de sa pujada en es poder idiomàtic del Sr. Pompeu Fabra consistia realment amb anar eliminant lentament totes ses "matizaciones y diferencias"". Més clar que s'aigo de ses platges de Formentera en ple estiu!

A sa següent carta, de 06 de juliol de 1972, "Barcelonismes en lloc de purismes (y II)", en Gonella, persona iletrada i, suposadament, analfabeta, treu proves de s'existència de formes imperatives i subjuntives d'obres des sigle XIV o des XVII. Com un analfabet, bollat, iletrat, etc podia accedir a dites obres i proves? Dóna que pensar! Per exemple, en escrits dirigits a la Seo de Barcelona o al Consell de Cent de finals des segle XIV, organismes "que no fiaven sa redacció dels seus escrits a un virolla o betzol qualsevol": "...dege haver senyal..." o "...que no haja pagada..." o "abans que paguen.... se desfaçan los...". Quí no ha entrar a un forn a un poble, regentat encara per gent major i no ha sentit "bon dia tengA"?
Des segle XVII treu (Arxiu de sa Corona d'Aragó, vol. 865, fol 371 i precedents) "suplicam mos faça mercè" o "cuan li aparega..." o "... puga fer cosa...", i molts d'altres. O sia, subjuntius i imperatius no acabats en desinència "-i". Si en es "català antic" s'escrivia així, per què no se respecta avui en dia i s'imposa una forma distinta? O sia, es purisme, sa forma més antiga i més autèntica, era sa mallorquina-baleàrica????
Acaba sa segona carta, diguent que "certs catalans, que tantes de vegades se queixen des centralisme de Madrid, no son lo respectuosos que haurien de ser amb ses particularitats des xerrar mallorquí, menorquí o eivissenc, que, vulguen o no es "sabios" i les admeten o no, són autèntics purismes a devora els barbarismes i modernismes qu'ells a la força volen imposar a tothom". Repetesc: més clar que s'aigo de Formentera en ple estiu! Vos sona això? Ès tan distint a allò que reclamam es gonelles més moderns?

Entremig, moltes cartes donant suport de gent variada, cartes d'en Borja Moll criticant i insultant en Pep Gonella, altres cartes més crítiques però educades, etc. Una bona polèmica. En trobam 2 cartes més: una de 24 d'agost i sa darrera de 7 de setembre.

A sa de 24 d'agost, "Barcelonismes en lloc de purismes (III)", en Gonella atribueix es mèrit i, sobre tot, es dret, a decidir com xerrar i escriure a "sa gent normal amb sa qu'un se troba cada dia per es carrer o a dins s'oficina o a sa escola", o sia, pes poble, i no com a dret esclusiu des lletraferits o suposats intel.lectuals, com ha fet s'acadèmia castellana (més moderna i més en contacte amb so poble). I deixa ben clar quin ès es pensament gonellista: "es mallorquí ha estat completament oblidat per ets que han pretengut unificar i reglamentar es català. Per si no fos prou, ets nostros "fabristes" o, per entendrer-mos mes aviat, ets mallorquins "de la ceba", s'han catalanitzat, lo que ha fet qu'es decantassen totalment des poble mallorquí del que se'n fan un nuu a sa coa. Sa consecuencia d'aquest estat de coses es que es xerrar mallorquí de cada dia s'empobreix més i no es torbera a fer es bategot".
Fa una comparació de frases en mallorquí i en català boníssima, genial, de persona que no pot esser mai un iletrat o inculte, com se pensava en Borja Moll en sa vanitat que el caracteritzava per haver estat s'alumne de "l'apostol de la llengua". En Gonella arribarà a demanar-se si "ses paraules i expressions mallorquines fan pudor" i exigirà (amb diplomàcia) aprendre "una gramàtica que no fon ets purismes mallorquins".
Sa línea mestre des seu pensament se resumeix en que "ets gonellistes no tenim res que dir respecta a s'unidat des català ni a sa necessidat d'estudiar gramàtica i qu'aquesta sia unificada, pero demanam an ets mallorquins "de la ceba" que deixen de considerar an es poble mallorquí com si fos mig sauvatge i que (...) plenten cara a devant certs gramàtics, certs editors i s'Institut d'Estudis Catalans". Queda clar que en Gonella no nega s'unitat de s'idioma, però si s'uniformitat des mateix; per tant, es gonelles no són gens "seccessionistes"(i repetesc que no m'agrada gens aquesta paraulota), encara que avui en dia se'ls tracti com si ho fossen. Unitat si, uniformitat sense respecte no.

Com a punt final, a sa carta de 7 de setembre, "en Pep Gonella o sa mala conciencia de unes elites", se resumeixen ets actes gonelles que han merescut s'ira i insults rebuts per ell:
1.- sostenir que es mallorquí ès un català més pur i manco castellanitzat que s'emprat pes fabristes
2.- lamentar-se que s'unitat de sa llengo catalana s'haja establida en funció de criteris més uniformadors que integradors
3.- Criticar a sa "elite" lingüística mallorquina pes seu mimetisme a tot lo català i per manca de mallorquinisme clar i llampant
4.- Reclamar un major protagonisme des poble mallorquí en sa conservació de s'idioma
5.- Considerar s'ortografia com una cosa accidental, sense dir que no s'haja de tenir esment. En aquest punt, posa com a exemple una reedició des Diccionari CVB on per tornar a escriure una entrada de 37 paraules s'han fet 7 canvis ortogràfics amb respecte de s'edició primerenca. Aquí, en Gonella deixa KO en Borja Moll, que recurrirà a s'insult, com sempre, quand li retreu una sèrie de cartes entre ell i es fabristes on tracten es tema des dialectismes, ja que, ell, només reclama un respecte an es dialectismes denostats. Acusa a ses "elites" mallorquines de voler esser més fabristes que es deixebles d'en Fabra a Barcelona.
En Gonella, lo que vol, ès potenciar lo mallorquí dins sa superior àrea comú de sa cultura catalana i espanyola. Es mallorquins mantendran sa seva personalitat essent fels a Mallorca i a lo mallorquí. Ès lo que ell ha volgut defensar i que no li han admès es fabristes mallorquins.

Com a darrer punt, insisteix i explica, ja contestant directament an en Borja Moll, es perquè creu que s'obra de Mossèn Alcover no ha fruïtat com pertocava: i ell creu que ès perquè s'IEC se la va engolir abans que fos ben madura. Cita frases textuals d'en Borja Moll que resumiré. Si s'obra des Diccionari no va esser acceptada pes catalans ès perquè no se va escriure segons ses normes ortogràfiques promulgades en ses "Normes de l'Institut (1913)", ès a dir, escrita amb una ortografia distinta, i perquè es canonge manacorí havia estat beligerant contra s'IEC pes seu centralisme antidialectal i poc respectuós amb ses formes dialectals, distintes des dialecte barceloní. Es catalans no dissimulaven sa seva antipatia envers d'una obra publicada en dissidència en ple cisma ortogràfic i amb un títol - català-valencià-balear - considerat disgregador de s'idioma. En Fabra va reconèixer, que, en esser escrit sense estar subjecte a ses normes de "l'Institut", aquest no pot recomanar s'obra i no la pot subvencionar. Al final, s'obra va ser publicada per s'IEC amb unes condicions que en Fabra ja va mencionar com "no sé si les podeu acceptar" (carta enviada an en Borja Moll per Octubre). Com que s'obra va esser publicada, ja mos podem imaginar quí se va sortir amb sa seva. Com sempre a sa nostra història, baixada de colçons.

Per tant, després de resumir una mica ses cartes d'en Pep Gonella, ha de quedar clar es seu ideari:
- si creu en s'unitat de sa llengo
- no creu en s'uniformitat de sa llengo
- demana respecte a ses formes mallorquines
- se queixa que es mallorquí s'està perdent per culpa d'un standard poc respectuós amb sos dialectes
- brama contra ses "elites" que mos han venut an es barceloní (cosa que el pare Batllori faria uns anys més tard, qualificant es dialecte barceloní com "infecte i infame")
- no diu que no haja d'existir una ortografia comuna, però si demana es respecte a ses formes mallorquines
- mostra amb exemples es purisme des nostro parlar en front des barbarismes i barcelonismes
- només fa referència an es nom de sa llengo a sa primera carta, quand afirma que no sap si se podrà dir "parlar es mallorquí"; en Gonella no entra dins discussions damunt es nom de sa llengo, però en dir s'expressió "parlar es mallorquí" deixa ben clar que, per ell, aquest ès es nom correcte

Per tant, crec que queda ben clar s'ideari des gonellisme. Ara, però això ho faré un altre dia, diferenciaré entre es gonelles "xerecs" o "seudogonelles" i ets "il.lustrats" o "neogonelles".

Serà un altre dia.

Carta a un ciutadà català (I)

Benvolgut amic,

Tu no em coneixes i jo tampoc et conec. Aquesta carta va dirigida a tu, com podria anar dirigida a un altre com tu. Si l'has rebuda tu, enhorabona, tota teva; et demano la facis arribar als altres.
Si et fixes, l'he escrita en la modalitat de català més principatina o més barcelonina, que és la que s'acosta més al "standard", perquè ens poguem entendre millor, per si de cas els meus "dialectismes" et poden complicar la lectura, perquè el que més m'interessa és el fons del meu missatge, no la forma. De totes formes, el meu "dialecte" (antiga llengua amb gramàtiques i diccionaris propis, més antics que els de la teva) forma part de la teva llengua, o això diuen els científics-lingüistes, i no estaria malament que, com a mostra de respecte, com així fem nosaltres a vosaltres, i d'educació, fessis un esforç per entendre'l.
Però, amic català, no et preocupis, els mallorquins sempre ens hem sabut fer entendre i sempre ens hem amoldat a allò que feien els que venien de fora de Mallorca; suposo que és per l'hospitalitat que sempre ens ha caracteritzat, o per la bona educació, o pel motiu que sigui, però sempre hem sigut així.

Serveixi aquesta carta com a mitjà d'informació del que estem patint a les Illes Balears. I dic Illes Balears, com podria ir Balears o Arxipièlag Baleàric, perquè és el nostre nom. Vosaltres les coneixeu més com "Les Illes", "les nostres Illes", "Catalunya Insular" o "Part insular dels Països Catalans". Et sona més així? Ens sitúes al Mediterrani? Doncs perfecte.
El que et deia: no sé si saps que a les Balears estem patint una cosa que es diu anexionisme, és a dir, que ens volen anexionar, com en Hitler va fer amb Àustria fa ja 70 anys més o manco, el famós Anschluss, com deien els alemanys "Heim ins Reich" (el poble dins l'imperi seria una traducció més o manco exacte), als "Països Catalans". Com que la denominació és de "Països Catalans", em suposo que deu tenir a veure alguna cosa amb vosaltres els catalans. Bé, vosaltres no sé, però si amb els vostres polítics al menys.

Em fixo que un parell de partits polítics de la vostra "nació" (m'he enterat de que sou nació, enhorabona) demanen integracions dins els Països Catalans, creació dels Països Catalans, etc. Fonamentalment, un d'ells, que nom "Esquerra Republicana de Catalunya", d'ara a endavant "ERC". Pel que pareix, aquest partit, també té una delegació a València, que nom "Esquerra Republicana del País Valencià", però a Balears nom "E.R. de Catalunya", és a dir, no ha canviat el seu nom pel de "E.R. de les Illes Balears", per exemple. No ho entenc. Podries tu, ciutadà català anònim, fer la consulta al Sr. Carod-Rovira o al Sr. Puigcercós, si us plau? Jo no sóc cap il.lustrat en geografia, però crec que les Illes Balears no formem part, encara, de Catalunya, per tant, crec que una mica de respecte ens mereixem. Has d'entendre, estimat ciutadà català anònim, que això "canta" molt, o no?

Com anava dient, aquest partit demana la integració de les Balears dins els "Països Catalans" i dona una bestialitat de subvencions a la "Obra Cultural Balear", OCB, també batiada a Mallorca com "Obra Castellera Barcelonina" ((c) Lluís Cerdó), "Obra Cultural Barcelonina" o "Obra Catalanista Balear", per promoure la llengua i la cultura catalanes a Balears. És a dir, estimat ciutadà català anònim, en Carod-Rovira fa servir diners dels teus impostos per a subvencionar una quinta columna pancatalanista dintre de les Balears que demana l'anexió de les Balears als Països Catalans i ens proclama de cultura catalana. Ho saps això? Estaves enterat? Ah, no, que a Catalunya patiu una semi-censura informativa que no et permet enterar-te de segons quines notícies. Doncs, ara, ja ho saps, i espero que actuis en conseqüència.

També vull que sàpigues que un dels membres de dit partit, un tal Joan Puig (et sona?), va ésser el primer invasor institucional d'un territori balear des de fa més de 70 anys, quan el capità Bayo va intentar invaïr les Illes Balears a la Guerra Civil per incorporar-les a aquell "Estat Català". És trist, però les darreres invasions sempre ens han vengut des de Barcelona. No sé si ens teniu mania o si voleu res de les Balears, o si ens estimeu moltíssim o què, però això ja cansa un poc. Crec que demanant les coses amb educació, potser, només potser, podríeu aconseguir alguna cosa de forma eficaç.

Nosaltres no demanem, no com feu vosaltres, cap anexió de territori que abans havia sigut nostre. Primer, permet-me puntualitzar, les Balears MAI han format part de Catalunya. En canvi, territoris que vosaltres anomeneu "Catalunya Nord" i que reclameu com a vostres, SI QUE HAN FORMAT PART de l'antic Regne de les Mallorques, però no ens dediquem a demanar el seu retorn i la seva propietat baleàrica. Una mica d'història, estimat ciutadà català, et convé saber. Ah, no, que a vosaltres us tergiversen els llibres i us ensenyen una història manipulada, em sap greu. Demana responsabilitats ALS POLÍTICS QUE TU VOTES cada 4 anys, ells en són culpables d'això.

Dic que espero que actuis en conseqüència, perquè si tu votes a la gent d'ERC i tenen poder, sigui al parlament de Catalunya, sigui al parlament a Madrid, això ens afecta a les Balears, i com que ens afecta, perjudica la nostra llibertat i la nostra autonomia dins l'Estat Espanyol. Així que, en nom de la nostra autonomia i de la nostra llibertat, i per RESPONSABILITAT, et demano que no votis a ERC i no els donis suport, perquè això ens afecta a les Balears i ens perjudica.

Et faig responsable a tu i als teus, i us declaro culpables i com a tal, mereixedors de càstig (de qualsevol forma), si seguiu votant a ERC, i com a tal, mereixedors del meu despreci més absolut. Ara estic en contra dels (pan)catalanistes, i no mesclo catalans amb (pan)catalanistes, però si seguiu votant a ERC, sereu igual de còmplices, igual de culpables, i en sereu responsables igual que els membres del partit al que voteu.

Vosaltres sabreu el que feu. Preneu nota i espero que, per amabilitat i respecte entre nacions (nosaltres també som nació), aprecieu la meva carta i tengueu sentit de la responsabilitat i obreu en conseqüència i ens respecteu com a poble germà vostre que som. I entre germans, ens hem de comportar i saber respectar (com nosaltres, els baleàrics sempre hem fet cap a vosaltres).

Espero me sàpigues disculpar si he comès alguna errada a l'hora d'escriure i acceptis les meves disculpes, i el meu apreci cap a vosaltres, com a poble emprenedor i treballador que sou, sempre intentant estar a la vanguàrdia de l'Estat Espanyol.

Una aferrada.

Imprimir

Mentres, un grup de ciutadans civilitzats...

... mos reunírem a S'Hort del Rei per fer sa nostra diada alternativa a sa vergonya radical en que s'ha convertit s'acte de sa Plaça d'Espanya.

Simplement mos reunírem una estona, lletgírem un poema de Guillem d'Efak, un d'en Llorenç Vidal i unes paraules d'agraiment per tots aquells que vengueren a comportar-se civilitzadament i que no tenien "fotitis", ès a dir, ganes de protagonisme sortint a fotos fent s'ofrena a sa Plaça d'Espanya o manifestant-se pes Països Catalans en Es Born i cremant banderes.

Ambdós son criticables, tant es que no tenen ni idea de lo que significa sa Diada de 30-31/12/09 manifestant-se per anexionar-mos an es Països Catalans com aquells que van a sa Plaça d'Espanya a fer una ofrena de flors per sortir a sa foto corresponent a sa premsa des dia posterior i tenen afany de protagonisme. Uns per beneits i catalanarros traidors i ets altres per oblidar-se des mallorquins morts a l'any 1229.

Salut!

Imprimir

Lo que no queremos ser - per Román Piña Valls

Me he unido al grupo de "Facebook" llamado "Som balears, som espanyols i no som catalans". Y eso que soy catalán. ¿Entonces? Por solidaridad. Soy catalán pero también soy mallorquín, que no es lo mismo. Me solidarizo con mi parte mallorquina y con todos los mallorquines que no son catalanes. Porque yo soy catalán por parte de parientes cercanos, abuelas, primos, etc., pero hay miles de mallorquines que no tienen vínculos cercanos ni lejanos con Cataluña ni con catalanes. Comprendo que les toque las narices que haya movimientos políticos que intenten rebautizarles y fagocitar su identidad, que aspiren a crear una nación catalana que se coma las islas, y encima predicando odio y desprecio hacia España.

Soy un poco catalán, sí, pero compatriotas como Laporta, iluminados megalómanos mesiánicos como él, me avergüenzan demasiado y encima me obligan a escoger. Porque, me guste o no, soy español, pero hay pelmazos que queman banderas españolas y piden a gritos que todo el mundo salte o se siente en el suelo so pena de ser identificado como español, en repugnante caza fascista. Hay gentuza que nos rompe el corazón y el árbol genealógico, con su visión miserable de la geografía y la cultura de todos. Que nos obliga a escoger ser sólo una de las cosas de las varias que somos. Así que ayer me borré de catalán, porque aunque lo soy entiendo que la causa de los que han creado el grupo de Facebook es justa y necesaria.

No tengo ningún problema en borrarme de nada. No vamos a negar que nos apetezca renunciar a alguna patria más de una vez. Ya se dijo hace mucho tiempo "que paren el mundo, que me bajo", y desde entonces cualquier deserción es poca cosa. Puede repugnarme ser español cuando descubro que Alejandro Sanz vende más de veinte discos berreando en mi lengua. Me daría de baja del género masculino o de la raza humana sin más viendo ciertos comportamientos. Incluso de ser mallorquín me puedo arrepentir y abjurar si se terciara. Por no hablar de lo frecuentemente que me apetece renegar de mi pellejo. Pero ésos son tics quisquillosos. Para profesar una fobia duradera hace falta algo gordo. Y desde luego el independentismo de ciertos catalanes con su imperialismo adosado lo es.

Los catalanes que no tienen más remedio que seguir siéndolo tienen todo nuestro respeto, y les deseamos que se las arreglen lo mejor posible para salvar Cataluña de esos iluminados como Laporta, de esos paisanos empeñados en extirparle la genética española a una tierra que no merece caer tan bajo: Cataluña, esa Cataluña que no pone a ningún hijo entre la espada en la pared, que no le obliga a partirse ni a odiar a nadie, que no resuelve sus problemas con barreras o cambios de toponimia.

Imprimir

Es de sempre, fent lo de sempre

Ets anexionistes, fent lo que fan sempre: collonades. No són més que uns catalanarros traïdors que mos volen anexionar a Catalunya. Crec que a Balears tenim es nacionalistes-independentistes més estranys del món. Diuen que reclamen s'independència, emperò sempre estan xerrant de Països Catalans i d'integrar-mos dins aquests inexistents països. Per tant, no són independentistes, són anexionistes, perquè mos volen ficar dins es països catalans, o sia, substituirem un centralisme madrileny per un de barceloní, o sia, "iremos de guatemala a guatepeor".

Clar, i es mallorquins mos llepam es dits.

Es problema no ès només aquest anexionisme, sinó ses formes que empren per expressar-se: crits, insults, amenaces (com sa de sa tenda que tenia una senyera espanyola), crema de banderes espanyoles, etc. I molts dets assistents no tenen ni idea de perquè són allà o els han menjat es capet i no saben on se fiquen. I ja lo més greu, ès sa gran assistència de gent que ve des "Principat" (o sia, allò que diuen Catalunya, que no té príncep ni mai l'ha tengut i que califiquen de principat). Seguesc sense entendre-ho: què fan catalans (gent de fora de Balears) demanant sa nostra independència? ("Darrere el bloc del PSM, s'agrupà el d'ERC, un poc menys nombrós, amb el president del partit, Joan Puigcercós, i molts militants de les joventuts vinguts del Principat." segons el "Balears") Ah, no, que demanen sa nostra entrada dins es països catalans, que, constat i confirm, no existeixen. Llavonses, si no existeixen, què fan a Mallorca??

I es mallorquins, què en diuen d'això? Res, menfotisme absolut.

I, com sempre, ERC, que se suposa havia abandonat es llocs de responsabilitat a ses administracions autonòmiques, tocant es nassos a territori foraster (foraster, si, un partit de fora de Mallorca a Mallorca, un partit que ni ha sabut baratar es seu nom d'ERC per un, per exemple, d'ERIB, com si han fet a València amb ERPV, mostrant claríssimament sa filassa).

Ja me direu, si, mitjançant sa Festa de l'Estendart, celebram sa conquista de Mallorca per part d'en Jaume I d'Aragó, què venen a fer catalans a Mallorca demanant s'independència des països catalans? Si en Jaume I era un rei molt espanyol que va fer servir sa paraula "Spanya" a molts escrits i expressions seves.

Una mostra d'actes de dia 30 a allò conegut com Regne de les Mallorques:

A sa foto de l'esquerra, cap senyera mallorquina, cap menció an en Jaume I d'Aragó, cap menció a s'història de Mallorca, res de res que
faça referència a lo nostro, tot senyeres i referències forasteres i proclames anexionistes a uns països inexistents. A sa foto de la dreta,
grup de joves demostrant es seu odi a Espanya. Quants d'ells sabien lo que feien? Quants d'ells eren de Mallorca? Qualcún d'ells sap de
lo que va sa vida? Un plec de betcollades i anar a fer feina no els faria mal, crec jo.

A sa foto de l'esquerra, en Biel Barceló (mallorquí?) demostrant que es PSM ja mos ha venut a Catalunya de totes totes
demanant s'autodeterminació encara no sabem perquè; recordem que es partits principals convocants d'aquesta manifestació
anexionista no arriben a representar ni un 10% de s'electorat. A la dreta, es foraster antimallorquí anexionista d'en Puigcercós
fent sa feina reclamant s'annexió de ses Balears dins ets inexistents "PPCC". Recordaré que es seu partit ha dimitit de tots es càrrecs
de responsabilitat dins ses administracions autonòmiques. Que putes feia a Mallorca? Passar es cap d'any a "les Illes"? Un des
representants des seu partit antisistema, va esser es primer invasor institucional de Mallorca després des Capità Bayo, i xerram
de fa 70 anys en plena guerra civil. Que no som beneits, senyors d'ERC.

Imprimir

S'Ajuntament de Palma mos envia a tots a....

... cagar. Sí, ès ben ver, subtilment, volent ficar un "standard" català, empra una paraula que en mallorquí de tota sa vida significa (i perdonau sa paraula) "cagar". No vos ho creis? Idò mirau s'entrada per "prémer" en es Diccionari CVB de n'Alcover:

PRÉMER v. || 1. tr. Estrènyer un cos entre dos o més que tendeixen a acostar-se i a fer minvar el volum d'aquell; cast. apretar, oprimir, prensar. Lo qual drach Èrcules premé envers terra ab la faxuguesa de la mà sua esquerra, Genebreda Cons. 218. Cauall qui no s'enclina en son anar sinó que prem la punta del peu derrere tan solament, MS Klag. segle XIV, 7. May haureu such | si no feneu | e no premeu | fort la taronja, Spill 5830. Aquella gran biga | que prem les olives dolç oli brollant, Proc. Olives 502. Leuar-les-has del foch e prem-les entre dos talladors, doc. a. 1568 (BSAL, viii, 118). Prémer una fogassa: estrènyer-la amb la mà, quan està dins el fogasser, per fer-ne escórrer el serigot. Prémer la bresca: estrènyer una bresca per fer-ne escórrer la mel.
|| 2. intr. Fer esforços per evacuar el ventre.
|| 3. intr., fig. Fer esforços desmesurats per aconseguir una cosa; cast. pujar.
Loc.—a) Què has de prémer?: es diu per manifestar que no es veu el motiu de fer esforços o d'intervenir en una cosa. «Convé que vagis a Madrid.—¿I què hi he de prémer, a Madrid?» (Mall., Men.). «Te regalaré aquesta cartera.—¿I què l'he de prémer, a sa cartera?» (Mall.).—b) Prem, i trauràs cera!: es diu irònicament a un que fa esforços excessius per una cosa que els altres consideren impossible o innecessària (Mall., Men.).

Està ben clar que es significat de "prémer", per sa foto que adjunt, no pot esser mai "estrenyer un cos entre dos per fer-lo minvar de tamany", perquè no volem fer "minvar" de tamany aquell botó, i tampoc pot esser "fer esforços desmesurats per aconseguir una cosa" ja que no en farem cap amb aquell botó, així que entendrem que s'Ajuntament vol que "facem esforços per evacuar el ventre", o sia, que mos envia a cagar directament (i repetesc que deman disculpes per esser tan grosser i groller).

Ara, fora bromes, si es nostros polítics tenguessen una mica d'enteniment i sapiguessen una mica de mallorquí d'aquell que parlaven es nostros pares i padrins, es mallorquí de tota sa vida, i no estiguessen pendents de voler-mos catalanitzar de forma tan obsessiva, haurien acceptat un mot més comprensible i més normal per sa gent mallorquina des carrer, com, per exemple, "pitjar". S'entrada de "pitjar" dins es Diccionari CVB ès:

PITJAR v. tr. o intr.
1. tr. Exercir una pressió sense cop sobre una cosa per tal de moure-la... ---- definició més lògica.

No sé si seria sa definició més adeqüada per "apretar", però com a mínim no significa "evacuar el ventre", ès dir, que mos enviïn a cagar. Mun pare, qualque pic, m'ha enviat a "prémer" i jo no sabia què significava. Ara sé que es "repunyeter" m'enviava a cagar. Com s'Ajuntament de Palma, amb sa diferència que si es polítics ja se'n riuen lo suficient de noltros, a més ara són uns grollers i maleducats.

Imprimir

Primer pas fet, ara fa falta es segon... Ahur ERC.

Llàstima que se degui a casos de corrupció i a una lluita per ocupar es sector de vots nacionalista a ses Illes Balears en pugna amb so PSM, però tenim una bona notícia que podem lletgir a "El Mundo": http://www.elmundo.es/elmundo/2009/12/18/baleares/1261128032.html

ERC dimite de todos sus cargos en Baleares y pide elecciones anticipadas

Bona notícia, es primer pas està fet. La dimisión más importante es la del conseller de Interior del Consell de Mallorca, Joan Lladó .... también han presentado su dimisión irrevocable este viernes otros cargos de la formación en las Islas. En el Govern, el director general de Innovación y Formación al Profesorado, Josep Serra y el gerente del Consorcio para el Fomento de la Lengua Catalana (COFUC), Jaume Payeras. En el Consell, la Secretaría Técnica de Interior, de Jaume Catalá; la Dirección General de Emergencias, de Ángel Sureda, y la Dirección de Función Pública, de Melcion Galmés. Finalmente, en el Ayuntamiento de Palma está el director general de Achivos, Bibliotecas y Patrimonio, Ferràn Taronjí.

Crida s'atenció es fet de que 2 càrrecs ocupaven llocs que tenen molt a voure amb sa progressiva catalanització de ses Balears: direcció de... "formació al professorat" i "gerent des COFUC". Què fan aquestes àrees en mans d'ERC? Si ès que qui no ho vol voure ès perquè no vol!!

Després d'aquesta boníssima notícia, des des meu blog anim a sa gent d'ERC a fer es segon pas: desaparèixer de Balears i anar-se'n a Catalunya. "De bon rollo" i sense cap mala intenció. ERC no hi pinta res a Balears. Un partit republicà i independentista català que no ha tengut ni es sants col**** de baratar es seu nom per ERIB (per exemple) sinó que ha mostrat una clara intenció des des primer dia: "venim aquí a catalanitzar-vos, a que torneu amb sa mare pàtria catalana" (noti'n ses "cometes").
Així que, un pic fet es primer pas, ara toca es segon: fugir de ses Balears, on no tenen res a fer, i tornar-se'n a Catalunya. Des d'aquí, jo els convid amablement a fer aquest pas, i si necessiten ajuda, amb molt de gust els ajudaré, i segur que, com jo, n'hi ha d'altres que ho faran.

Ahur, ERC.

Aquí, demostracions de lo que ha servit pes ciutadans baleàrics s'estància d'ERC a dins ses administracions de sa nostra autonomia i ses seves actuacions a Balears:

Es PSM mostrant es llautó, com sempre

Si quand mos hem queixat molts de pics, no només en aquest blog, sinó també quand estava amb en Mariano Bendito a Radiomania, pes fet que ací mai hem tengut un vertader, autèntic i lleial partit nacionalista, ès que ès ben ver. Es PSM ha mostrat es llautó ja molts de pics, però lo d'ara ja roça es ridícul i ès una demostració de gent que, realment, no tenen res a fer en tot lo dia que tenir "ocurrències genials".

(a sa foto, es salvadors de sa pàtria baleàrica)

Notícia a "El Mundo": http://www.elmundo.es/elmundo/2009/12/12/baleares/1260636374.html "Constituyen la plataforma a favor de las consultas populares en Baleares".
Molt bé, tot això pot estar molt bé, tot lo que sia millorar sa democràcia i convertir-la en una participació més directa des ciutadans pot estar molt bé si se regula de forma correcta. Sa notícia diu que "a partir de ahora la plataforma elaborará un plan de trabajo y se plantearán las iniciativas "prioritarias", para las que aún no hay fecha y entre las que se encuentran instar al Govern a que elabore un Proyecto de Ley que regule las consultas."

Ara bé, si lletgim una mica més sa notícia ès on vourem com es PSM pixa fora de test i a on mostra es llautó: "se abrirá un proceso de diálogo y colaboración con cargos electos municipales de los distintos territorios de los Països Catalans; respaldará las iniciativas que constituyan "un avance en el ejercicio del derecho a decidir"". Si ès que ja mos coneixem tots!! Pes PSM, una de ses iniciatives prioritàries són es "Països Catalans"!! No sa crisi turística que mos vé, no sa crisi de sa construcció, no sa falta de carreteres ni cinturons ni accessos a Palma, no sa crisi de feina en forma d'atur galopant, no no no, res d'aquestes beneitures insignificants... es dret a decidir (a decidir què, me deman jo), on se farà una plataforma de feina (triada per quí, com se compondrà, quí la compondrà, etc ja que no hi ha portavous ni des PP ni des PSOE, es 2 partir majoritaris a Balears), per triar ses iniciatives prioritàries (com si en una enquesta des CIS no se pogués sebre o demanant directament a amics i familiars o estant en es carrer en contacte amb sa gent que ès lo que hauria de fer un polític), i, ATENCIÓ! lo més important de tot, dialogar i col.laborar amb altres càrrecs electes des "Països Catalans". Quina cara més dura que tenen. Per això serveixen. Volen ficar com sia es referèndums d'autodeterminació que se fan ara a Catalunya (referèndums absolutament inútils perquè no tenen cap validesa ni efecte legal) a Balears, però per ficar-mos dins es "Països Catalans". No ja cercar autodeterminació pròpia, per noltros, no, què va, es baleàrics som massa estúpids per sebre-mos fer valer per noltros mateixos, hem d'anar de mà des catalans, des nostros "pares" o "germans majors" que mos defensaran sempre i no mos voldran cap mal (noti's es tò irònic, per favor).

No me creis? Idò acabau de lletgir sa notícia: "El documento indica que "los pueblos de Mallorca, Menorca, Ibiza y Formentera, como nacionalidad histórica integrante de la cultura catalana..." i ací he acabat de lletgir per culpa de sa diarrea i es vòmits que m'han vengut de cop i sense trobar-me malament abans. Es PSM se pensa que som un bocinet de Catalunya, com sempre han pensat i mai deixaran de pensar. Mos tracten, en sèrio, de nins petits que hem d'anar de sa mà de qualcú. Segons ells, mos hem de separar d'Espanya però per formar part de Catalunya!! Separar-mos per, després, tornar-mos a integrar! On s'ha vist això?

A més, quina cultura catalana? Es pagesos de Balears són de cultura catalana? Ses possessions mallorquines són de fisonomia catalana? I sa forma de conreu? Per què es sistemes de cultiu àrabs si que se troben encara avui en dia a Mallorca i no a Catalunya? I es noms de pobles? I sa forma de xerrar? I sa botifarra amb faves, ès catalana o mallorquina? I es frit de Pasqua o sa mona de Pasqua, quina ès més nostra i quina se fa més a Catalunya? I ses sardanes o es ball "de bot"? I es tir amb fona? I es "tanmateix" o es "menfotisme", són característiques més nostres o de Catalunya? I sa gastronomia? I m'atur que es "totxo" seria infumable.

Mon pare me va donar una lliçó gratuïta fa molts d'anys: "on no n'hi ha, no en cerquis". Així que, on no hi ha lo que se suposa que hi ha d'haver, millor no esperar-ne més. I què esperau voltros de sa classe, no, classe no, casta política que tenim? No sé si mos ho mereixem o no, emperò fan ganes d'enviar-los a tots a porgar fum!

Però, clar, ès que m'empreny perquè vull, si ès que m'ho hauria d'haver imaginat: en Biel Barceló, secretari des PSM i portavou des Bloc per Mallorca, partit que ni arriba a representar ni un 10% de s'electorat, dins es seu blog, recolzant sa Diada catalanista de 31/12/2008: http://bielbarcelo.balearweb.net/post/62800 demostrant que es PSM no vol autodeterminació per Balears més que per entrar dins ets inexistents "Països Catalans".
I sí, dic inexistents, mirau si no me creis un mapamundi polític d'Europa publicat per s'ONU: http://www.un.org/Depts/Cartographic/map/profile/ece.pdf i voureu com no surten, no existeixen.

Poques vergonyes!

Imprimir

Què tenen en comú aquests 3 personatges i una única diferència?

Anem a jugar a un joc de trobar una diferència, ACTUAL I SUBSTANCIAL, entre aquests 3 personatges, des quals he posat ses fotos. Semblances n'hi han moltes, i diferències també, però n'hi ha una, bàsicament una, que ès sa que mos hauria de fer caure sa cara de vergonya perquè avui en dia encara tengui aquest "homenatge". Pensau que no entraré en detalls absoluts ni en especificacions concretes, ja que simplificaré moltíssim per arribar a una conclusió molt generalista.

Sa primera foto ès d'un personatge conegut com "Comte Rossi"; ès un personatge de sa Guerra Civil Espanyola de 1936-1939, un italià conegut com "es lleó de Son Servera" o "Comte Rossi", de nom real Arconovaldo Bonacorsi. Va crear es cos feixista "Dragones de la Muerte" i mos va defensar des desembarcament republicà a sa cosa de llevant de Mallorca i de s'annexió a sa República Catalana o Estat Català, invasió realitzada pes tercer personatge (sa tercera foto), es capità Alberto Bayo. Aquí podeu lletgir ses actuacions i una mica d'història d'aquest sinistre personatge. Bàsicament, va venir de fora de Mallorca a reprimir i matar mallorquins (encara que es germans menorquins i eivissencs també els patiren).

Sa tercera foto ès sa d'un personatge que ja he introduït anteriorment: Capità Alberto Bayo, un altre personatge de sa Guerra Civil del 36. Aquest personatge va invaïr ses Illes Balears baix mandat de sa nefasta República Catalana o Estat Català (encara que es mandat anava desfressat de mandat de sa República Espanyola, però va venir des de Barcelona); només dir que va fracassar estrepitosament i que va provocar morts a Menorca, Eivissa i Mallorca d'una forma estúpida. Per sebre una mica més d'aquest personatge i sa "democràcia" (noti's s'ironia) que volia ajudar a instaurar a Ses Balears, dir-vos que va acabar es seus dies recolzant sa guerra d'en Fidel Castro a Cuba. Es cubans poden agrair an aquest senyor que encara avui en dia "disfrutin" de ses excel.lències des comunisme a sa seva illa. Bàsicament, un altre de "fora de Mallorca" que va venir a matar mallorquins.

Sa segona foto, i perdonau que no seguesqui cap ordre, ès sa d'en Ramón Berenguer III el Gran (enllaç a sa croada de 1114, no a sa figura d'en Berenguer), jo el "rebatetjaria" (disculpau s'invent de mot), com "l'Assassí" o "el Genocida" (ja que hi som) de mallorquins (i eivissencs). Aquest comte de Barcelona va acompanyar es pisans l'any 1114 per invaïr, saquetjar i destruir Mallorca (i Eivissa també va patir dit acte de "civilització", que no me vull oblidar des germans eivissencs), com a convidat des pisans i d'altres ciutats italianes i franceses.

Sa croada (tenia bula papal) va sorgir de sa ciutat de Pisa, no de Barcelona, va esser idea pisana, no catalana. S'enllaç de viquipèdia en català fa una errada monumental: diuen que es pisans (juntament amb sos altres participants) s'entrevistaren amb en Ramón Berenguer III perquè vengués amb ells a Ses Balears. Mentida. Ses naus croades-pisanes, per culpa des mal temps arribaren a ses platges de Barcelona per error i quand varen trepitjar ses platges volien començar sa guerra fins que es natius d'allà els digueren que allò no era Mallorca, que era Barcelona. Així, en Berenguer se va juntar a darrera hora amb sos pisans per venir a Mallorca. En resum, en Berenguer III, un altre de "fora de Mallorca" que va venir a matar mallorquins.

Fins ara lo que tenen en comú ès que es tres personatges vengueren de fora de Mallorca a matar mallorquins (i eivissencs i menorquins, en part, també). Amb això estam d'acord.

Sa diferència SUBSTANCIAL, sa bàsica ès que mentres es personatges primer i tercer no tenen cap carrer en es seu nom a Palma, a Ciutat, es segon personatge SÍ QUE EL TÉ. O sia, que en Berenguer III "el Genocida" que va causar un saqueig i que se va comportar com es pitjor assassí, que va entrar a sang i foc a Ciutat de Mallorca, que va matar, assassinar, saquetjar, tenyir amb sang, arrassar barris sencers de gent nativa, de mallorquins, de gent innocenta, TÉ UN CARRER EN ES SEU NOM.

Jo me deman: si ara volen derruir es monument "feixista" de Sa Faixina, si tenim tota aquesta discussió amb so monument al "Baleares", si estam amb això de sa memòria històrica, si feim revisió de sa nostra història, per què tenim un carrer, a Palma, a nom d'un genocida i assassí com en Ramón Berenguer III???? On són ara tots es partits nacionalistes i d'esquerres que fan revisions de noms de carrers feixistes, de monuments, que polititzen cementeris (Son Servera n'ès un exemple), etc, I QUE MANTENEN ES NOM D'UN CARRER A PALMA D'UN PERSONATGE MEDIEVAL, ASSASSÍ I GENOCIDA DEMOSTRAT??

Una aferrada.

PD. I entenc que pes catalanistes ha d'esser una humillació i una vergonya que es seu gentilici (catalanenses, catalanensis, catalanicus) aparesqui per primer pic a un llibre titulat "Liber Maiolichinus". Tranquils, vos entenc, però no passa res, deixau-ho estar, són coses de sa vida.

Imprimir

Justificacions històriques documentades sobre sa Tribarrada

Es 3 montatges de sa part esquerra estan fets p'en Toni dins es seu blog. Ses 2 fotos de sa part dreta són meves: sa primera (adalt) està feta en es Castell de Bellver per Octubre de l'any passat (a sa part amb tela, just damunt es "trono" voureu una reproducció tribarrada) i sa segona (abaix) ès una foto feta en es Castell de Foix, per s'Abril de 2007, i ès una moneda de l'any 1299 (voureu ses 3 barres més "fosques" i ses altres 4 més "dorades", escut des Comtat de Foix).

A una qüestió plantetjada per un lector habitual des blog d'en Toni Cantarellas aquest, investigador autèntic, des bons, des condrets, contesta (reproduesc així com està dins es seu blog, abans li he demanat permís "telefònicament", que no vull que vos penseu que penj coses aquí sense demanar permís; a més, sé que vol escriure un llibre sobre aquest tema i no vull xafar-li res, me sabria molt de greu. Ets afegitons meus aniran en lletra "cursiva" i coloretjada):

Sa Tribarrada parla per si mateixa: ès, tal vegada, una de ses banderes europees més antigues (apart de ses més antigues dins es seu gènero) amb una càrrega simbòlica tan evident, i per res fruit de l'atzar.

Ses intrigues des germà de nostro Senyor el bon Rei Jaume II, primer rei des nostro Regne Privatiu i independent (per molt que en Biel Bibiloni fiqui sa pota -perdonau sa castellanada- en un article des diari "Balears" de 20/09/2005 que el deixa retratat i on mostra es seu catalanista-antimallorquinista llautó), varen fer que Jaume cercàs sa protecció d'un senyor poderós per protegir sa part continental des regne, que era sa porció des regne que el Rei d'Aragó volia fer-se seva: mai va acceptar sa voluntat de son pare de tots dos, en Jaume I el Conquistador. Ja en vida, el Conquistador, va haver de canviar i refer vàries vegades es seu testament, per sa malcriança des seu fill (i perquè en Jaume I era un semental autèntic, no sabem encara sa quantitat de fills il.legítims que va tenir, i na Violant, que sabia com era es seu homo, també el va obligar a canviar testaments, perquè ella heu tenia clar: "un regne per cada fill" seu, no de ses altres). En principi, es Regne de València havia de formar part des Regne de Mallorca!

Aquí juga un paper fonamental en Ramón Llull, tutor des petit Jaume a Mallorca i futur senescal del rei. Com a persona de més confiança d'en Jaume II, li va aconsellar s'aliança amb sa casa de Foix, poderós comte amic del Rei de França. Així matava 2 aucells d'un tir: Lograva fer-se fort, i adoptava, per ses armes noves d'un regne nou, una bandera tribarrada, per accentuar ses diferències amb sa Casa d'Aragó, que en tenia quatre. Ses tres barres corresponen a sa casa de nostra primera Reina, n'Esclaramonda de Foix. Es castell sobre es blau del cel ès es de s'Almudaina, i sa porció de mar indica que es "caput regni", sa capital des regne, se troba a una illa (i no a Perpignan, com difonen es catalanistes per voler desvincular es reis de Mallorca de sa nostra illa; es reis de Mallorca no varen néixer a Mallorca, cap d'ells, emperò varen néixer a territoris que formaven part des regne -o futur regne-, per tant, eren igual de mallorquins com un nascut a Ciutat, que per qualque cosa eren Reis de Mallorca. Ses estàncies en es territoris continentals se deuen simplement per motius de major facilitat de comunicació amb altres territoris i per major comoditat de trasllat i viatge.)

Ès molt probable que es diseny de sa bandera fou des propi Ramón Llull. Sa bandera ja existia a sa part continental, però va esser el Rei Sanxo, qui, des de Montpeller, l'otorgà oficialment a ses illes. Curiosament, va esser es successor d'en Sanxo, nostro gran Senyor Jaume III, qui va haver de vendre sa part continental des regne per poder financiar s'intent de reconquistar ses illes, usurpades p'en Pere IV d'Aragó, resultant que, aquell, va esser assassinat i decapitat a sa Batalla de Lluchmajor (25/10/1349), davant es seu fill, que en aquell mateix moment se convertia en Jaume IV de Mallorques, i també, després d'haver estat empresonat (com si fos un animalot) a una gàbia a un castell, va intentar recuperar es seu regne, sense èxit (va arribar fins Sant Cugat del Vallès, en una guerra iniciada a l'any 1374 amb 6.000 mercenaris, de forma cruenta i venjativa, fent pagar lo que ell va haver de patir a Mallorca, amb s'assassinat de son pare, i es tancament a una gàbia). En Jaime IV ès es nostro gran "oblidat".

Sa bandera actual (part superior morada amb 4 barres a sa part inferior) se considera una "Brisura", ès a dir, una bandera falsa o modificada, una interpretació falsificada-modificada posteriorment (pensam que feta amb mala fe). Bastava amb reparar en sa nostra numismàtica per voure que sa bandera autonòmica havia d'esser sa tribarrada i no això ferest que tenim.

Toni Cantarellas

---------------------------------

Per part meva, poc a afegir. Jo no era cap "fan" de sa tribarrada. Molta gent me deia que això de sa tribarrada eren errades de s'època, quand s'heràldica no estava del tot desarrollada, quand ets escuts se pintaven amb 3, 4 o 5 barres i no havia res del tot establert. Jo sempre he estat "quatribarrat" (amb so castell damunt, no vos penseu res amb dolentia), emperò, darrerement, m'estic passant an es costat "tribarrat", ja que ses evidències comencen a esser moltes i molt ben documentades i ben fàcils de voure. Crec que no som s'únic que comença a tenir altra visió de sa tribarrada.

Ja vourem.

Imprimir

De sa premsa

Aquests són es valents que varen anar diumenge a fer una ofrena floral a s'obelisc des Camp de sa Batalla a Lluchmajor, per commemorar es 660 aniversari de sa mort (assassinat) des nostro Rei Jaume III i sa fí des Regne Privatiu de Mallorca.

Jo no hi vaig poder assistir per culpa d'una alèrgia molt greu que me va deixar dins es llit, diumenge, i afònic durant 2 dies. Vos puc ben assegurar que me va sebre molt de greu.

Només vull donar-li an en Toni Cantarellas sa meva enhorabona més sincera per lo que va poder organitzar en una semana i mitja escasa.

Per altra banda, on era es "Círculo Balear"? On? Se l'esperava? Tenia sa gran oportunitat de demostrar es seu balearisme de bon de veres; se demostra anant es 25/10/2009 a Lluchmajor a fer s'ofrena a s'obelisc que recorda sa batalla on va morir en Jaume III, no anant a oferir flors a sa Plaça d'Espanya cada 30 o 31 de Desembre per commemorar, ja que mos posam en aquest plà, una matança de mallorquins (sí, senyors, dia 31/12/1229 en Jaume I, un rei foraster, va matar mallorquins, moros, però tan o més mallorquins que vostès o jo) de fa 7 sigles.

Per prendre'n bona nota.

Sense comentaris, brutor política a Balears

Jo mai he estat d'aquest tipus de cartells, emperò avui heu he de penjar dins es meu blog, perquè tot comença ja a fer autèntic oi! Tot s'enfonsa, emperò ells viuen molt bé, 2 dies de dol i, au! demà ningú s'enrecordarà.

Imprimir

Pregau tots per s'ànima de Jaume III

Estimats baleàrics, estimats gonelles, estimats amants de Mallorca, avui ès un dia perquès estiguem tots units, perquè preguem tots, perquè recordem sa memòria de nostro Rei Jaume III, assassinat vilment per ses forces d'ocupació aragoneses, per un familiar (llunyà, emperò familiar ja que venen d'una mateix arbre) traidor, vil, dolent, recordat com un Rei dolent, venjatiu i injust (en Pere IV d'Aragó, conegut a Mallorca com Pere (I) l'Usurpador), a sa Batalla de Lluchmajor de 25/10/1349, quand nostro Rei Jaume III intentava recuperar ses seves possessions.

Recordarem que en Jaume III va haver de vendre possessions seves (Montpellier) per poder recuperar ses illes, imaginau-vos com mos estimava nostro gran Rei, que mos podria haver abandonat completament i viure tranquil an es Sud de França, però no, va vendre possessions continentals per recuperar-mos.

També aprofitarem per perdonar a tots aquells mallorquins (i no mallorquins) que traicionaren an es seu Rei Jaume III per ambicions polítques i dineràries, que se varen voure cegats pes regals, ofrenes i pactes que els-e va oferir en Pere IV d'Aragó a sa seva època. Vos perdonam. Avui ès un dia per estar units.

TUI MEMORES TUI

Per sa memòria des nostro Jaume III "El Temerari", VISCA ES REGNE DE MALLORCA!!

Imprimir

Diumenge 25/10/2009 a les 12:30 a Lluchmajor

Diumenge 25/10/2009 a les 12:30 tothom convocat a s'homenatge que se farà a Lluchmajor, davant es monument conmemoratiu de sa Batalla que va suposar sa mort i sa pèrdua definitives de'n Jaume III i es Regne de Mallorca, respectivament.

Quedau convocats tots per retre homenatge a es nostro Gran Rei i per vetllar una estona per sa desaparició trista, salvatge i traicionera des nostro regne.

Per si en voleu sebre més, un enllaç: Batalla de Lluchmajor

Una aferrada!

PD: se prendrà nota de qui no venga!

Imprimir

Fora assassins etarres fills de puta!!

No vos volem, fora de Mallorca, fora d'Espanya, fora del Món. No mereixeu que vos tractin com a persones, sou animals, no mereixeu cap respecte humà per lo que heu fet. Fora! Etarres fills d'una grandíssima puta!

I es polítics, què faran? Res de res, s'ompliran de paraules com que "s'estat de dret acabarà amb aquesta gent", "que se solidaritzen amb ses víctimes i es seus familiars", "que la fí d'ETA de cada dia ès més a prop", "que ses forces de seguretat actuaran amb mitjans democràtics i demostraran sa fortalesa de s'estat de dret i de sa democràcia", etc.

Mirau, perdonau-me, però en aquests moments, s'única forma de derrota d'ETA i de qualsevol terrorisme ès actuar de sa forma "Putin", sense contemplacions, ni democràcia ni estat de dret ni condemnes ni res, Putin way against terrorism.

I perdonau si qualcú s'ha sentit ofès.

Fills de puta!!

Imprimir

Com sempre, es beneits es que més paguen...

Com que mos prenen per beneits, sempre hem d'esser aquells que més pagam, amb s'excusa que som una comunitat rica. Rica? En què ho som? En explotació, en destrucció de territori, en preus altíssims, en pagament d'imposts, etc. En això som es més rics.

En aquest requadre podeu observar quin ès es nostro dèficit dins es conjunt de s'estat i com n'hi ha d'altres que sempre ploren i se queixen (Catalunya) que haurien de callar i anar a porgar fum.

Balears rep un 25% de fons inferior a sa mitja estatal, amb s'excusa que som rics, i paga un 27% per damunt sa mitja estatal, amb sa famosa excusa, i perdonau que me repetesqui tant, de que som riquíssims. Per això, quand es nacionalistes xerren d'expoli, ès que no hi ha arguments per contrarrestar-los, perquè, en aquest cas, tenen raó.

En canvi, Catalunya, sa gran ploradora, rep només un 3% inferior a sa mitja estatal, i en volen més, i més, i més, i paga un 21% per damunt de sa mitja estatal i vol pagar menys i menys i menys.

En resum, en quant a lo que rebem de s'estat, entre Balears i Catalunya hi ha un 22% de diferència (es 25% nostro pes 3% seu, inferiors a sa mitja) i en quant a lo que "pagam" a s'estat, hi ha un 6% de diferència (es 27% nostro pes 21% seu, superiors a sa mitja). Quina cara més dura i quina poca vergonya que tenen. I a més, s'atreveixen a demanar més i més....

Imprimir

A l'Alguer estimen es seu parlar i el cuiden

I sí, a l'Alguer estimen es seu dialecte, ès ver que li diuen "Català de l'Alguer" i reconeixen que s'Alguerès ès una modalitat des Català (com es nostros Mallorquí, Menorquí i Eivissenc, que són modalitats des Català, encara que mereixen esser una llengo com eren fins 1959), emperò allà s'ensenya sa seva modalitat.

N'hi ha de proves, i moltes. A internet està "penjat" s'Estatut de sa Ciutat de l'Alguer: http://www.ciutatdelalguer.it/statuto.pdf escrit en sa modalitat catalana de l'Alguer, o, simplement, Alguerès. "Lo Municipi de l'Alguer...", "estabilit", "populacions", "consultació", "ne" (per "en"), "servicis", "sous" (possessiu), "sues" (altre possessiu), "sigueran" (des verb "esser"), i moltes altres. O sia, s'Estatut de sa ciutat està escrit, no en català "standard", sinó en sa modalitat algueresa, en Alguerès. I què diu aquest estatut alguerès? Article 9.2:
2. En particular, se propon de donar suport a totes les iniciatives dirigides a la coneixença i a
l’ús de la llengua catalana en la variant algueresa.

I es nostro Estatut de sa CAIB? En Mallorquí o Menorquí o Eivissenc? Caaa! Pots pensar! Ni per casualitat! Com el trobam? Idò en Català "standard", alerta, que hem d'esser més catalanistes que es propis catalans. Això ès s'Estatut primer que vàrem tenir: http://web.parlamentib.es/RecursosWeb/DOCS/EstatutAutonomiaIB.pdf en Català "standard". Ni un article "salat", ni un "mos", ni res de res que mos identifiqui sa nostra "modalitat".

I quines classes donen a l'Alguer? Català "standard"? Català "barceloní"? Per lo que sembla, jo diria que, segons això http://www.comune.alghero.ss.it/corso_catalano/llicions.htm donen classes d'alguerès. Obrint es arxius "pdf" voureu que ensenyen sa variant algueresa, ells estimen lo seu i ensenyen lo seu. I a Balears? Idò cursos de "llengua catalana" standard, normatiu, centralista a més no poder, pur català aliè a lo que xerram a Balears. Basta amb participar a colque curs de sa conselleria o cursos de s'OCB, o voure com està escrita sa web des Govern o de s'OCB, pur standard. I això que es nostro estatut a s'article 35 mana estudiar i protegir ses modalitats illenques des Català. Quí ho cumpleix? Ningú!!

Vos sona això? http://www.comune.alghero.ss.it/corso_catalano/2003/13%20-%20verb2.pdf Es participi de verbs de moviment (i com verb auxiliar d'altres) ès es verb "esser", com se deia a Mallorca abans, "som vengut", "som anat", etc. Vos sona? I perquè allà s'ensenya això i no es standard pur i dur com aquí?

I sa web oficial de l'Alguer? En Català standard? En Català "barceloní"? No, en Alguerès: http://www.ciutatdelalguer.it/comune_alghero.htm. No pos sa web oficial de sa CAIB perquè ja vos ho deveu imaginar, Català pur i dur "standard".

Ès dir, que es baleàrics som beneits i no estimam lo nostro, mos hem deixat prendre es pèl, molts des nostros que tan mallorquins o menorquins se senten, són uns venuts i traïdors a ses Balears, tots aquells que deien defensar sa nostra llengo a sa transició, eren (i són) uns catalanistes venuts an es catalanisme més ferotge.

Vergonya, cavallers, vergonya....

Imprimir