Joan Crespí, any 1517: "bé es ver son stats processats dos altres catalans qui han presidit en lo Regne e destroit aquell, e que puys no convenen ab nosaltres no’ls volem en nostra companyia ... los conquistadors del Regne som stats nosaltres mateixos qui romanguerem en aquell"
viernes, 26 de junio de 2009
S'ofensiva final ja ha començat: que Déu mos guard
jueves, 21 de mayo de 2009
Perque es Balear no se perdi (per Balears Liberal)

Llegitimada “científicament” sa denominació des Balear, a jo me provoca sa mateixa indignació que a molts de voltros comprobar com, un any darerra s’altre, des de que se va aprovar sa Llei de ‘Normalització Llingüística del català’ (1986), es nostro mallorquí, menorquí i eivissenc està essent relegat a s’àmbit familiar, per xerrar-ho dins ca nostra, amb sos amics o amb so nostro ca, però mai ho escoltarem dins una televisió pública, institució oficial o centre educatiu. Aquí només se xerra i ensenya un “català barceloní” que fa mal sentir entre es parlants mallorquins, menorquins i eivissencs. Es nostros fills, ets únics que poden mantenir viva sa nostra llengo, ja diuen “menjo, serveixo, sóc,” etc. Quina pena, no?
Què hem fet es ciutadans de Balears, per merèixer que sa llengo heretada des nostros pares i padrins hagi estat sustituida per un català estàndart, que res té que voure amb lo que xerram? Idò, haver permès que es dos grans partits polítics juntament amb sos nacionalistes minoritaris, no hagin fet res per emprar sa llengo balear, ses modalidats llingüístiques, tal com les denomina es nostro Estatut d’Autonomia. O, fins i tot, encara molt pitjor, enganar-mos diguent que aprovaven una normativa perquè no se perdi “lo nostro”, quand, en realidat, no apareix per enlloc, i sa nostra riquesa cultural i llingüística ha estat reduida a una “catalanitat” convertida en pedra angular, casi filosofal, alfa i omega des nostros destins. Una unidat de sa llengo devoradora que no queda plena amb so Balear, sinó que discrimina sa nostra, també, altra llengo co-oficial. Més ben dit, a sa gent que la xerra. Amb un únic objectiu: s’utilisació política de sa llengo. Resultat: ses llengos, que serveixen per unir, s’utilisen per dividir des de certs àmbits, molt ben subvencionats amb sos dobbers de tots, que tant mos costa guanyar.
Es proper 30 de maig a les 12h, en es Passeig des Born de Palma, tenim una oportunidat històrica. Ciutadans de diferents sectors socials i culturals, de diferent ideologia política, mos manifestarem, cívicament, en favor d’un bilingüisme en llibertat que no causa rebuig. Reclamant a qui tenen sa responsabilidat de govern, o la tendran dins un futur, que no volem que es mallorquí, menorquí i eivissenc se perdin. Mos veim es 30-M.
Círcol Balear
domingo, 10 de mayo de 2009
Com tenir 2 collons...
Imprimir
sábado, 2 de mayo de 2009
Coffee for the tongue

PD. En Nadalet, "s'espanyol", heu deu sebre això?
Imprimir
lunes, 9 de febrero de 2009
Torna "En bon Mallorquí"

domingo, 25 de enero de 2009
Campanada del Bàsquet Mallorca!

domingo, 18 de enero de 2009
Identificació de Catalunya i des catalans (I)

sábado, 17 de enero de 2009
¡¡Esto es lo que defendéis, idiotas!!



Como podemos observar, la "créme de la créme" europea de la época, como la canción, amigos para siempre, foto de grupo y luego dialogando com ese gran amante de la paz y la concordia mundial, Adolfito. Encima, claro, en pleno fervor, hay que hacer un reconocimiento de tropa, y en pleno fervor, se saluda:

Brutal, aquí, los orgasmos debieron ser múltiples. El gran Muftí debía soñar con tener algún día un ejército de fieles seguidores y luchadores perfectos, creyentes todos, seguidores de una persona que les guíe hacie el islamismo perfecto.

Imprimir
sábado, 10 de enero de 2009
Nova victòria del Bàsquet Mallorca

PARCIALS: 21-20, 42-33 –descans– 68-61 i 89-85 –final.
sábado, 3 de enero de 2009
Artícul de'n J.F. Yarza a "Baleares Liberal"

miércoles, 31 de diciembre de 2008
Heu hem permès.... i això ha passat
I com vos atreviu a insultar a sa gent de "C.B.", que duien una bandera d'Espanya i una de Mallorca, beneitarros maleducats? Ara resulta que duur una bandera de Mallorca ès un motiu de "abucheo e insulto"!! I sa vostra "estelada", sabeu que no la podeu duur? Sabeu què significa aquesta bandera? Sabeu lo que suposa defensar-la? Lo millor que podeu fer ès anar-vos a ca vostra, demanar-li perdó an es vostro "papi", dutxar-vos, afaitar-vos i procurar fer qualque cosa de profit, enlloc de avergonyir-mos an es mallorquins normals, de a peu, de carrer, amb so vostro aspecte i lo que feis cada Diada! Vos posaré fotos d'aquests "humans".martes, 30 de diciembre de 2008
I això ho permetem? Som beneits!

lunes, 29 de diciembre de 2008
Jo sóc català.... d'Algaida!!
Imprimir
lunes, 22 de diciembre de 2008
Ei, Nadalet, ho sabies això? I són amics teus!



Nota de s'autor des blog: I en Nadalet, gran tenista, ho sap això? Sap quines noves amistats ha fet? N'ès conscient? Dirà qualque cosa? Demanarà explicacions? Demanarà que li diguin que fan amb sos dobbers? Volem una explicació ja!
jueves, 18 de diciembre de 2008
Resposta a "Anònim" (molt valent, eh?)

Es Mallorquí i "español" Nadal amb s'OCB!

miércoles, 19 de noviembre de 2008
7,45 millons de raons!
jueves, 18 de septiembre de 2008
Tradició literària mallorquina, falsedat o poca personalidat
1.- s'etapa més "primerenca", amb sa conquista de'n Jaume I, es Llemosí s'implanta a s'administració i tota sa cultura occitana se traslada a Mallorca. Una mostra són ses obres de'n Ramón Llull, plenes de mallorquinismes, emperò emprant s'estil occità. En Llull no salava, millor dit, lalava, però salava quand volia indicar possessió. Per exemple, enlloc de dir "la seva mare", hauria emprat "sa mare", emprava es salat per indicar possessió d'un tercer, i això ès així, en Llull no salava més que per indicar possessió. En Joan Binimelis, a finals des segle XVI (1595?) empra es lalat a sa seva història de Mallorca, "Leix una historia del present regne de Mallorca la cual esta escrita duplicada de m amia, una en lengua castellana y lastra en nostra lengua mallorquina...Leix la dita historia axí la scrita en castella com en mallorquí, al col.legi de preveres de la compañya de Jesús".
sábado, 13 de septiembre de 2008
Llibre d'estil de sa CAIB (I)

recullen les formes dialectals de les Illes Balears que s’adeqüen...", per tant, hi ha una persona o grup de persones que seran qui mos indicaran quines formes són ses formals o no dins sa nostra "modalitat".
requereixen els textos oficials no impedeix la presència de formes pròpies de les
Illes Balears que l’enriqueixen.
La classificació que apareix a continuació divideix les formes del català de les
Illes Balears en quatre grups, segons l’ús que n’ha de fer l’Administració de la
Comunitat Autònoma de les Illes Balears en els textos escrits: formes prescriptives,
formes admeses, formes inadequades i formes incorrectes.
Aquesta classificació s’ha fet tenint en compte, principalment, dos factors:
a) Que l’emissor dels textos escrits és l’Administració de la Comunitat
Autònoma de les Illes Balears, la qual cosa obliga a una selecció que s’adigui amb
el grau de formalitat que requereixen els textos oficials.
b) Que les formes prescriptives han de tenir presència a les quatre illes que conformen
l’arxipèlag balear, d’acord amb l’àmbit de competència de la institució, i
que, en conseqüència, no es poden qualificar de prescriptives formes que només
s’empren en una d’aquestes illes.
Les formes prescriptives, com el seu nom indica, s’han de fer servir de manera
obligatòria. Són formes que defineixen el català de les Illes Balears i que tenen un
grau d’implantació a les Illes que permet incloure-les en qualsevol registre. Quan
una forma està inclosa en aquest apartat, no s’ha d’emprar la corresponent al
català central en els textos de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les
Illes Balears.
Les formes admeses provenen de la varietat insular del català i hi tenen una presència
majoritària. No anul·len, però, l’ús de la forma més general en el domini
lingüístic català, ja sigui perquè ambdues formes conviuen en el mateix registre,
ja sigui perquè cada registre determina quina és la forma adequada. A més, la
forma general a vegades és també la pròpia d’una de les illes de l’arxipèlag. En
conseqüència, les formes admeses no tenen valor prescriptiu amb caràcter general,
però és necessari que s’adeqüin sempre al registre del text on s’escriuen. (.....)
Les formes inadequades, també com el seu nom indica, no s’adiuen al grau de
formalitat que requereix el model de llengua de la institució, tot i que poden
emprar-se en altres registres més informals.
Finalment, les formes incorrectes són les que no es poden usar en cap circumstància,
perquè són incorrectes en tots els graus de formalitat de la llengua."

