Part des discurs d'ahir a sa "Cadena Humana per la Llengua" (quina llengua? Seguiu amagant es nom de "la llengua" per sa qual feis manifestacions? Covards! Deixau d'enganar sa gent!) per part d'en Jaume Mateu, de s'OCB: cal reclamar als nostres polítics, als polítics de les Illes Balears, lleialtat absoluta i proclamada públicament tant als principis fonamentals continguts a l'Estatut d'Autonomia.
Sí, senyor, i tu? Jo, ciutadà anònim te reclam lleialtat absoluta i que la proclamis públicament an es nostro Estatut d'Autonomia, concretament cap a s'article 35 on se proclama "Les modalitats insulars del català, de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, seran objecte d'estudi i protecció...".
Jo me deman: ès s'OCB lleial a s'Estatut? Protegeix s'OCB ses "modalitats"? Estudia s'OCB ses modalitats? Té cap problema s'OCB a dir-li "Balear" a sa llengo que s'empra a ses Balears com denominació que aglutina ses denominacions particulars illenques? Empra ses modalitats illenques s'OCB? Ès "Balear" s'OCB o ès catalanista?
Teniu una cara més dura que ès formigó armat, platí iridiat i aquell material des qual està fet (adamantium) es cos d'aquell personatge de "X-Men" Wolverine!
Poquesvergonyes!
Imprimir
4 comentarios:
Em puc equivocar, però trob que l’estudi i protecció del mallorquí, menorquí i eivissenc es faria pagant i agraint, i seria molt més bo de fer, si la llengua estàndard estigués vertaderament consolidada.
Cuidar les branques d’un arbre no ens servirà de res si deixam que el tronc o les arrels es podresquin.
A part d’això, al meu parèixer, la millor manera de protegir els nostres parlars insulars és fer-los servir. És a dir, fer el contrari d’allò que fa son pare de n’Olav, que a pesar d’esser eivissenc li parla en castellà al seu propi fill.
Tant se val quin nom li donem a la llengua si tanmateix no la parlam.
Per si no ho has entès la llengua es diu tècnicament, científicament i així reconeguda en tot el món com a LLENGO CATALANA. Possiblement fa molta de nosa que es digui catalana però a part d'això no hi veig quin problema hi ha. Aquesta llengo està formada per tots els dialectes del Principat, del País valencià, de Balears i l'alguerès. La mateixa Constitució espanyola contempla aquesta llengo com a co-oficial juntament amb el basc o euskera i el gallec o galaico portuguès. En quant al fet de que les nostres modalitats balears siguin objecte d'estudi i protecció, precisament això és ja un fet. Mai s'havien fet tants d'estudis seriosos sobre paraules pròpies, frases fetes, refranys, rondalles, usos i costums, tradicions...
Eidentment s'OCB utilitza, coneix i estudia les modalitats de Balears. Tots ells xerren perfectament mallorquí per exemple, cosa que ni fan ni saben fer els del Circulo Balear, per exemple.
Sa Llengo Balear no existeix com a tal. De fet mai s'ha dit "jo xerr balear" i és que entre un mallorquí, un menorquí i un eivissenc no s'entenen massa, segons el vostre criteri tendrien una llengo diferent per a cada illa, i si no vos agrada juntar llengos amb una mateixa denominació (per exemple català) no ho faceu voltros a ses Illes i doneu una sola denominació "Balear".
En els teus textos es veu molt d'odi, enveja i nirvis. Te recoman que no te deixis dur pels dois del teu mestre Mariano Bendito ni pels grups espanyolistes com el Circulo Balear, en Rabasco, Clau de Mallorca i altres. Si vols un consell no diguis "cubo de sa basura" si no "poal de fems", no diguis "bocadillo de jamón" si no "panet de cuixot", no diguis "orinal" si no "bessí" perque mentres t'estas menjant es cap que si català, que si mallorquí, sense donar-te conta estàs absorbit pel castellà o espanyol.
Una abraçada.
Per en Hurry, no, no li diré "bessí" a s'orinal, li diré "Guillem" que ès sa forma original mallorquina de dir orinal. Pren llum tu de na pintora!
Jo podria anar errat, però he consultat el diccionari Català-Valencià-Balear d’Alcover-Moll i el diccionari Mallorquí-Castellà d’en Borja Moll.
En el primer, apareix guillem en el sentit d’orinal com una paraula usada únicament a Mallorca. Segons això, per tant, ni eivissencs ni menorquins no estarien obligats a veure-la com a seva, i tal vegada ni l’entendran.
D’altra banda, el vocable bací amb el significat d’orinal és d’un ús més general, segons el DCVB. S’empra, entre d’altres llocs, a Mallorca, a València, Conflent, Cerdanya, Empordà, etc.
Finalment, la paraula orinal com a tal no sembla provenir del castellà. Segons el DCVB prové del llatí urinale i pareix esser l’únic vocable compartit per totes les Illes Balears i Pitiüses.
Respecte del diccionari Mallorquí-Castellà d’en Moll, simplement recull orinal i bací però no guillem.
Publicar un comentario