Aquests dies passats, es militants des PP, haurem rebut una carta on mos conviden, amablement, a una "cosa" que nom "canvi fòrums" amb s'eslogan "les solucions que volem tots", on, repetesc, se mos convida an es militants a participar en es programa des partit de cara a ses eleccions de l'any que vé.
S'hi pot accedir per 2 webs, i allà podrem penjar ses nostres propostes de cara an es programa que sa formació política presentarà per intentar guanyar ses eleccions municipals i autonòmiques de 2011.
Tot això està molt bé: es polítics acabaran fent allò que els surti des nassos. Clar i llampant. Si qualcú se vol fer il.lusions i participar-hi, endavant, que ho intenti, jo "pas".
Jo no vull xerrar d'aquest tema. Jo vull comentar sa carta que mos han remès des de Palma, des de sa seu central pepera. Està escrita en Castellà i en Català. Quin Català? Idò en un Català que seria s'enveja des catalans més catalanistes d'ERC a Barcelona, sa metròpoli imperial!! Un Català alucinant! Impresionant!
On ès sa defensa de ses modalitats lingüístiques illenques?? On ès s'aplicació de ses modalitats pròpies que tan proclama i publicita en Bauzà?? Enlloc!! Enlloc!!
Primer de tot, no trobam cap article salat, cap ni un. Recordau sa foto d'en Bauzà, a s'època de ses primàries peperes, amb un rètol darrere amb un article salat?? Idò se veu que d'allò, res de res. Defensa de ses modalitats? Modali...què?? Què ès això?? A sa carta només s'empra s'article alveolar "el/la/els/les" i cap forma salada. Ja en Borja Moll, allà per 1932, a sa seva gramàtica, posava, per davant de sa forma alveolar, sa forma salada.
Segon, ús des subjuntius amb terminació "-i", enlloc de sa baleàrica "-a". Ja vaig comentar es típic i antic "Bon dia, tengA" que encara podem sentir a ses botiguetes de poble si mos atèn un homo "major". Idò a sa carta pepera, "nothing of nothing".
Tercer, ús de paraules externes/diferentes an es nostro parlar. "Plana" web, quand poden emprar "pàgina" sense cap problema, "veïns", quand aquí sempre hem dit "veïnat" (no vull dir que "veí" no sia una paraula mallorquina, només dic que ès d'ús preferent "veïnat").
Quart, ús de sa forma standard barcelonina "és" des verb "esser/ser". Recordaré (jo ho vaig penjar en es meu blog), que en Borja Moll a sa seva gramàtica de 1932, escrivia "ès", perquè sa 3ª persona des singular des verb esser se pronuncia de forma neutra a Balears i, per tant, s'empra s'accent "`", "ès", no "és". A ses gramàtiques antigues, s'emprava es circumflexe "^" per ses vocals neutres, emperò dita forma s'abandonada i s'empra s'accent actual "`".
Quint (i no cinquè, ja que quint prové des llatí "quintu"), formes verbals incorrectes, (si, incorrectes per esser externes an es nostro parlar i típiques barcelonines) en es verbs de sa 1ª conjugació, ès a dir, amb terminació "-ar", com "estar", "conformar" o "necessitar". Sa carta empra "estEm", "conformEm" i "necessitEm", terminacions des verbs de sa 1ª conjugació típiques catalanes/barcelonines que s'IEC ha acabat acceptant com standaritzades i que imposa a la resta de territoris "de parla catalana". Ses formes baleàriques són ses correctes: "estAm", "conformAm" i necessitAm" pes verbs acabats en "-ar", de sa 1ª conjugació. Que es catalans confonguin s'indicatiu amb so subjuntiu ès cosa seva, noltros no tenim es perquè de fer-ho també. Si ells s'equivoquen, noltros no tenim cap motiu de fer-ho també. Tan difícil resulta emprar ses formes nostrades/correctes??
Sext (i no sisè, ja que sext prové des llatí "sextum"), en Lluís Cerdó va escriure un article a Illespress (22/07/1998) sobre s'ús de "dispost/disposat", article dirigit cap a n'Eberhard Grosske. Sa carta pepera diu "...un partit obert a la societat, disposat a escoltar..." i ja la tenim. Es catalans fa molta estona que volen imposar sa forma "disposat" enlloc de sa nostra forma "dispost". Sentirem per tot ja sa forma "disposat", mentre que es mallorquins "standard" seguirem emprant "dispost/disposts". Com ja va dir en Lluís Cerdó, sa forma d'infinitiu mallorquina ès "dispondre", i no "disposar"; aquesta no apareix a cap diccionari antic, ni en es d'en Figuera, ni de n'Amengual. Basta amb cercar un poc. Copiaré part de s'article d'en Cerdó: "Tots es diccionaris mallorquins antics (Figuera, Amengual, Vives…) incorporen dispondre i es seus derivats, però no disposar ni cap forma derivada. Ès ben llògic: igual que s’infinitiu llatí ponere ha donat lloc a pondre en mallorquí, es derivats componere i disponere han generat compondre i dispondre. Noltros només usam pondre per referir-mos a “pondre ous” un aucell o a “pondre-se” un astre, però es llatí ponere tenia tots es significats que avui atribuïm a posar. En canvi, posar ve des llatí pausare, que originalment volia dir aturar-se, cessar, sossegar-se, reposar o descansar, però en llatí vulgar va adquirir es sentit de posar que hem heretat en mallorquí. Mossèn Alcover diu clarament que disposar ve “de posar, precedit del prefix dis- a imitació de dispondre“. Idò per què hem d’incorporar una “imitació” que arriba de Catalunya si ja disponem de s’original?"
Sèptim (i no setè, perquè sèptim prové des llatí "septimum"), hi ha més cosetes, però ja m'atur, ja n'estic fart i m'he cansat de voure desbarats un darrere s'altre. S'ha acabat, no vull seguir.
Queden clares un parell de coses amb aquesta carta pepera:
1.- es PP segueix en es seu camí de partit acomplexat i "passivament" catalanista
2.- es camí des canvi ès un engany
3.- sa promesa d'en Bauzà d'emprar ses formes nostres, ses "modalitats", ès com haver fet retxes dins de s'aigo
4.- que sa carta l'ha escrita: o un castellanoparlant que ha après català standard i amb això ja li val i ni se molesta en aprendre es mallorquí, tammateix amb so standard ja li va bé, o un mallorquí acomplexat i que ha renegat des parlar de ca seva.
Si així ès com pensen presentar-se a ses eleccions de 2011, defesant ses modalitats, tant a sa ràdio, com a sa TV, com en medis escrits (diaris, llibres de texte, etc), per mal camí va, Sr. Bauzà, per molt mal camí, es mateix camí de mentides que en Jaume "Màtigues" va emprendre quand va prometre "mallorquí i més mallorquí", i després va esser "català barceloní i més català barceloní", per alegria de s'OCB i demés vividors "de la llengua".
Una imatge val més que mil paraules. En Bauzà emprant s'article salat a sa campanya per ses primàries peperes. I perquè no ha passat instruccions, com a president des PP, perquè s'emprin ses formes baleàriques? Ja m'imagín perquè!