jueves, 5 de noviembre de 2009

Què tenen en comú aquests 3 personatges i una única diferència?











Anem a jugar a un joc de trobar una diferència, ACTUAL I SUBSTANCIAL, entre aquests 3 personatges, des quals he posat ses fotos. Semblances n'hi han moltes, i diferències també, però n'hi ha una, bàsicament una, que ès sa que mos hauria de fer caure sa cara de vergonya perquè avui en dia encara tengui aquest "homenatge". Pensau que no entraré en detalls absoluts ni en especificacions concretes, ja que simplificaré moltíssim per arribar a una conclusió molt generalista.
Sa primera foto ès d'un personatge conegut com "Comte Rossi"; ès un personatge de sa Guerra Civil Espanyola de 1936-1939, un italià conegut com "es lleó de Son Servera" o "Comte Rossi", de nom real Arconovaldo Bonacorsi. Va crear es cos feixista "Dragones de la Muerte" i mos va defensar des desembarcament republicà a sa cosa de llevant de Mallorca i de s'annexió a sa República Catalana o Estat Català, invasió realitzada pes tercer personatge (sa tercera foto), es capità Alberto Bayo. Aquí podeu lletgir ses actuacions i una mica d'història d'aquest sinistre personatge. Bàsicament, va venir de fora de Mallorca a reprimir i matar mallorquins (encara que es germans menorquins i eivissencs també els patiren).
Sa tercera foto ès sa d'un personatge que ja he introduït anteriorment: Capità Alberto Bayo, un altre personatge de sa Guerra Civil del 36. Aquest personatge va invaïr ses Illes Balears baix mandat de sa nefasta República Catalana o Estat Català (encara que es mandat anava desfressat de mandat de sa República Espanyola, però va venir des de Barcelona); només dir que va fracassar estrepitosament i que va provocar morts a Menorca, Eivissa i Mallorca d'una forma estúpida. Per sebre una mica més d'aquest personatge i sa "democràcia" (noti's s'ironia) que volia ajudar a instaurar a Ses Balears, dir-vos que va acabar es seus dies recolzant sa guerra d'en Fidel Castro a Cuba. Es cubans poden agrair an aquest senyor que encara avui en dia "disfrutin" de ses excel.lències des comunisme a sa seva illa. Bàsicament, un altre de "fora de Mallorca" que va venir a matar mallorquins.
Sa segona foto, i perdonau que no seguesqui cap ordre, ès sa d'en Ramón Berenguer III el Gran (enllaç a sa croada de 1114, no a sa figura d'en Berenguer), jo el "rebatetjaria" (disculpau s'invent de mot), com "l'Assassí" o "el Genocida" (ja que hi som) de mallorquins (i eivissencs). Aquest comte de Barcelona va acompanyar es pisans l'any 1114 per invaïr, saquetjar i destruir Mallorca (i Eivissa també va patir dit acte de "civilització", que no me vull oblidar des germans eivissencs), com a convidat des pisans i d'altres ciutats italianes i franceses.
Sa croada (tenia bula papal) va sorgir de sa ciutat de Pisa, no de Barcelona, va esser idea pisana, no catalana. S'enllaç de viquipèdia en català fa una errada monumental: diuen que es pisans (juntament amb sos altres participants) s'entrevistaren amb en Ramón Berenguer III perquè vengués amb ells a Ses Balears. Mentida. Ses naus croades-pisanes, per culpa des mal temps arribaren a ses platges de Barcelona per error i quand varen trepitjar ses platges volien començar sa guerra fins que es natius d'allà els digueren que allò no era Mallorca, que era Barcelona. Així, en Berenguer se va juntar a darrera hora amb sos pisans per venir a Mallorca. En resum, en Berenguer III, un altre de "fora de Mallorca" que va venir a matar mallorquins.
Fins ara lo que tenen en comú ès que es tres personatges vengueren de fora de Mallorca a matar mallorquins (i eivissencs i menorquins, en part, també). Amb això estam d'acord.
Sa diferència SUBSTANCIAL, sa bàsica ès que mentres es personatges primer i tercer no tenen cap carrer en es seu nom a Palma, a Ciutat, es segon personatge SÍ QUE EL TÉ. O sia, que en Berenguer III "el Genocida" que va causar un saqueig i que se va comportar com es pitjor assassí, que va entrar a sang i foc a Ciutat de Mallorca, que va matar, assassinar, saquetjar, tenyir amb sang, arrassar barris sencers de gent nativa, de mallorquins, de gent innocenta, TÉ UN CARRER EN ES SEU NOM.
Jo me deman: si ara volen derruir es monument "feixista" de Sa Faixina, si tenim tota aquesta discussió amb so monument al "Baleares", si estam amb això de sa memòria històrica, si feim revisió de sa nostra història, per què tenim un carrer, a Palma, a nom d'un genocida i assassí com en Ramón Berenguer III???? On són ara tots es partits nacionalistes i d'esquerres que fan revisions de noms de carrers feixistes, de monuments, que polititzen cementeris (Son Servera n'ès un exemple), etc, I QUE MANTENEN ES NOM D'UN CARRER A PALMA D'UN PERSONATGE MEDIEVAL, ASSASSÍ I GENOCIDA DEMOSTRAT??
Una aferrada.
PD. I entenc que pes catalanistes ha d'esser una humillació i una vergonya que es seu gentilici (catalanenses, catalanensis, catalanicus) aparesqui per primer pic a un llibre titulat "Liber Maiolichinus". Tranquils, vos entenc, però no passa res, deixau-ho estar, són coses de sa vida.

miércoles, 4 de noviembre de 2009

Justificacions històriques documentades sobre sa Tribarrada














Es 3 montatges de sa part esquerra estan fets p'en Toni dins es seu blog. Ses 2 fotos de sa part dreta són meves: sa primera (adalt) està feta en es Castell de Bellver per Octubre de l'any passat (a sa part amb tela, just damunt es "trono" voureu una reproducció tribarrada) i sa segona (abaix) ès una foto feta en es Castell de Foix, per s'Abril de 2007, i ès una moneda de l'any 1299 (voureu ses 3 barres més "fosques" i ses altres 4 més "dorades", escut des Comtat de Foix).
A una qüestió plantetjada per un lector habitual des blog d'en Toni Cantarellas aquest, investigador autèntic, des bons, des condrets, contesta (reproduesc així com està dins es seu blog, abans li he demanat permís "telefònicament", que no vull que vos penseu que penj coses aquí sense demanar permís; a més, sé que vol escriure un llibre sobre aquest tema i no vull xafar-li res, me sabria molt de greu. Ets afegitons meus aniran en lletra "cursiva" i coloretjada):

Sa Tribarrada parla per si mateixa: ès, tal vegada, una de ses banderes europees més antigues (apart de ses més antigues dins es seu gènero) amb una càrrega simbòlica tan evident, i per res fruit de l'atzar.

Ses intrigues des germà de nostro Senyor el bon Rei Jaume II, primer rei des nostro Regne Privatiu i independent (per molt que en Biel Bibiloni fiqui sa pota -perdonau sa castellanada- en un article des diari "Balears" de 20/09/2005 que el deixa retratat i on mostra es seu catalanista-antimallorquinista llautó), varen fer que Jaume cercàs sa protecció d'un senyor poderós per protegir sa part continental des regne, que era sa porció des regne que el Rei d'Aragó volia fer-se seva: mai va acceptar sa voluntat de son pare de tots dos, en Jaume I el Conquistador. Ja en vida, el Conquistador, va haver de canviar i refer vàries vegades es seu testament, per sa malcriança des seu fill (i perquè en Jaume I era un semental autèntic, no sabem encara sa quantitat de fills il.legítims que va tenir, i na Violant, que sabia com era es seu homo, també el va obligar a canviar testaments, perquè ella heu tenia clar: "un regne per cada fill" seu, no de ses altres). En principi, es Regne de València havia de formar part des Regne de Mallorca!

Aquí juga un paper fonamental en Ramón Llull, tutor des petit Jaume a Mallorca i futur senescal del rei. Com a persona de més confiança d'en Jaume II, li va aconsellar s'aliança amb sa casa de Foix, poderós comte amic del Rei de França. Així matava 2 aucells d'un tir: Lograva fer-se fort, i adoptava, per ses armes noves d'un regne nou, una bandera tribarrada, per accentuar ses diferències amb sa Casa d'Aragó, que en tenia quatre. Ses tres barres corresponen a sa casa de nostra primera Reina, n'Esclaramonda de Foix. Es castell sobre es blau del cel ès es de s'Almudaina, i sa porció de mar indica que es "caput regni", sa capital des regne, se troba a una illa (i no a Perpignan, com difonen es catalanistes per voler desvincular es reis de Mallorca de sa nostra illa; es reis de Mallorca no varen néixer a Mallorca, cap d'ells, emperò varen néixer a territoris que formaven part des regne -o futur regne-, per tant, eren igual de mallorquins com un nascut a Ciutat, que per qualque cosa eren Reis de Mallorca. Ses estàncies en es territoris continentals se deuen simplement per motius de major facilitat de comunicació amb altres territoris i per major comoditat de trasllat i viatge.)
Ès molt probable que es diseny de sa bandera fou des propi Ramón Llull. Sa bandera ja existia a sa part continental, però va esser el Rei Sanxo, qui, des de Montpeller, l'otorgà oficialment a ses illes. Curiosament, va esser es successor d'en Sanxo, nostro gran Senyor Jaume III, qui va haver de vendre sa part continental des regne per poder financiar s'intent de reconquistar ses illes, usurpades p'en Pere IV d'Aragó, resultant que, aquell, va esser assassinat i decapitat a sa Batalla de Lluchmajor (25/10/1349), davant es seu fill, que en aquell mateix moment se convertia en Jaume IV de Mallorques, i també, després d'haver estat empresonat (com si fos un animalot) a una gàbia a un castell, va intentar recuperar es seu regne, sense èxit (va arribar fins Sant Cugat del Vallès, en una guerra iniciada a l'any 1374 amb 6.000 mercenaris, de forma cruenta i venjativa, fent pagar lo que ell va haver de patir a Mallorca, amb s'assassinat de son pare, i es tancament a una gàbia). En Jaime IV ès es nostro gran "oblidat".
Sa bandera actual (part superior morada amb 4 barres a sa part inferior) se considera una "Brisura", ès a dir, una bandera falsa o modificada, una interpretació falsificada-modificada posteriorment (pensam que feta amb mala fe). Bastava amb reparar en sa nostra numismàtica per voure que sa bandera autonòmica havia d'esser sa tribarrada i no això ferest que tenim.
Toni Cantarellas
---------------------------------
Per part meva, poc a afegir. Jo no era cap "fan" de sa tribarrada. Molta gent me deia que això de sa tribarrada eren errades de s'època, quand s'heràldica no estava del tot desarrollada, quand ets escuts se pintaven amb 3, 4 o 5 barres i no havia res del tot establert. Jo sempre he estat "quatribarrat" (amb so castell damunt, no vos penseu res amb dolentia), emperò, darrerement, m'estic passant an es costat "tribarrat", ja que ses evidències comencen a esser moltes i molt ben documentades i ben fàcils de voure. Crec que no som s'únic que comença a tenir altra visió de sa tribarrada.
Ja vourem.