martes, 30 de noviembre de 2010

Eleccions catalanes 2010. Resultat: Balears perd.

No, no m'he equivocat. A ses eleccions catalanes celebrades diumenge passat, Balears perd. Com? Com si cap baleàric hi participa ni vota ni se suposa que mos afecta perquè se celebren a una comunitat externa a Balears? Molt fàcil, perquè sa composició des parlament català demostra sa victòria de s'independentisme ferest.
Guanya CiU, lo qual suposa sa victòria de s'independentisme "a plaços", ès a dir, ara no, però d'aquí a uns anys si, poc a poc i sense fer renou, demanant concert econòmic, amb un estatut que reconeix sa nació catalana, etc. 
S'enfonsa es PSC, cosa normal, un partit que pertany a un partit nacional no pot practicar un "semi" independentisme com ha fet durant 8 anys; o ès un partit català o ès un partit nacional i no pot fer més que política nacional. Aguanta com pot IC-V, simplement perquè en Joan Herrera està molt ben considerat a Catalunya.
S'(h)òstia d'ERC ès brutal. No en faré cap comentari, però s'ho tenen merescut, ben merescut. Emperò, s'independentisme-anexionisme d'ERC té 10 diputats disn es parlament. De 21 a 10. No deixa d'haver-hi independentisme ferest.

I, lo més preocupant, SI, amb en Joan Laporta, consegueix 4 diputats. Un partit creat fa uns mesos, per una persona que ha aprofitat es seu mandat com president del Barça per fer política, per desjectar a una animalada de socis del Barça per no esser catalans, que ha mantengut un únic tema de campanya sense cap més d'altre, QUE HA PERMÈS UN MAPA DES PAÏSOS CATALANS EN PLE CAMP NOU ON SES BALEARS HI ESTAVEN INCLOSES, no podem dir més que, senyors, Balears perd.

Balears perd des des moment en què s'independentisme-anexionisme té representació dins es parlament català, des des moment en què es nacionalistes catalans practiquen s'annexionisme, des des moment en què venen a Balears cada 31-D a demanar "països catalans" en plena festa de sa conquista d'en Jaume I, etc. Perdem des des moment en què un tal Josep Guia, a sa web de SI, demana sa independència per sa "nació completa". I quina ès sa nació completa? Ell ho diu: "arribant fins a Fraga, Salses, L’Alguer, Maó, Guardamar..." Com sempre, i com deien ets alemanys allà per devers ets anys 30, "Heim ins Reich". Si són calcats!

En definitiva, Balears sempre perd.

lunes, 15 de noviembre de 2010

Vergonya a Muro

Vergonya a Muro. Informa, corresponsal des Regne de Mallorca, ahir, 14/11/2010, a Muro, Illes Balears (futura colònia des Països Catalans).

Com podem observar a ses fotos que es corresponsal va fer ahir a Muro, lo que era una fira mallorquina, sa Fira de sa Carabassa de Muro, s'ha convertit en una fira catalana. L'han convertida en una fira catalana. Senyeres mallorquines? Cap ni una. Totes quatribarrades catalanes, sense castell ni banda blava que la identifiqui com una senyera nostra. Totes, catalanes.
A més, resulta que s'estaven repartint exemplars de "L'Estel", paperot independentista-anexionista a Catalunya, paperot dirigit per gent afí an en Jaume Sastre, líder des famós grupuscle "Lobby per la Independència", conegut pes seu racisme i sa seva xenofòbia envers tot lo que no sia "mallorquí-catalanista", paperot que dedica mots tan amables com "cabrons" an es membres des Tribunal Constitucional d'Espanya.

Vergonya, ahir a Muro, vergonya, perquè resulta, segons informa es corresponsal, que:

- s'ajuntament de Muro només va repartir quatribarrades, cap senyera amb castell ni banda blava, perquè no en tenia d'altres. tan complicat ès conseguir senyeres mallorquines?
- ets independentistes-anexionistes varen insultar a un senyor que va posar una senyera amb so castell i an es corresponsal que els va demanar què els pareixia que no hi hagués cap bandera mallorquina, i
- se repartia es paperot "L'Estel", paperot que propugna sa no-independència de Balears, sinó sa seva anexió a sa Gran Catalunya, amb lo qual passaríem a esser una colònia explotada per una altra metròpoli, sense diferències amb lo que tenim ara (segons es senyors "estelats")




Exemple de vocabulari violent i feixista, incitador de sa violència més barroera i impròpia des seny que sempre mos ha caracteritzat an es mallorquins, coneguts per sa nostra calma i tranquilitat (de vegades bordejant es "menfotisme").
"Cabrons". Això no ès punible? Se pot estudiar.












Com podem observar, aquest paperot està patrocinat, o té ajudes, o lo que sia, des Govern de Balears i de sa Generalitat de Catalunya.
Que es nostro govern fiqui dobbers per rebre insults com fatxa foraster o d'altres, ja té nassos i demostra sa seva incapacitat, però que fins aquí arribin es tentacles de sa Generalitat Catalana, no té nom, cap nom, o si, però no tenc ganes de rebre una querella criminal per dir segons quins calificatius.








VULL APROFITAR PER DONAR SES GRÀCIES AN ES CORRESPONSAL QUE AHIR VA FER AQUESTES FOTOS, JUGANT-SE SA SEVA INTEGRITAT ENFRONT D'INDEPENDENTISTES VIOLENTS I MALEDUCATS, SEGONS MOS INFORMA ELL MATEIX PER E-MAIL.

miércoles, 10 de noviembre de 2010

L'AUBA QUE ANUNCIA EL RETORN - Toni Cantarellas


L’AUBA QUE ANUNCIA EL RETORN
A Jaume el Terç

Fornada ja al primer jorn
en neixer lis posà nom
bessonada original,
que bressola es lleu Mestral

Per Sa mà ben cisellada
amb escàrpara i destral
coronant sa principal
esculpí sa Tramontana

Serra hermosa, font ufana
pren foc sempre a s’horitzó
en tancar lo jorn llunyana
grata el cel son Puig Major

Posà valls, coves, turons
pins, auzines i ombra d’oms
i pensant si res mancava
rematà amb Sa Foradada

Llevant, Ponent i Mitjorn
amb Xaloc vents musicals
veure en viu lo seu Retorn
vida i veu dona als corals

S’espurna j’ha pres caliu,
se sent crepitar pus reviu
sa flama des primer dia:
Fiat Lux, lluenta alegria

Pacífics i braus a l’hora
es padrins veren l’Aurora,
Déu goloriós lis donà fetes
grans Talaiots i Navetes

Gimnésies són maravelles
filles cares de El Tercer,
que, son pare de ses Illes,
sempre al cap du lo llorer

Blava Reina i Mare Nostra
que mos guardes des botxí:
pus mai haja lo den Yahya
que fou moro i mallorquí
  
Per bassetjes sota l’ona
pot tornar es no convidat
nostro poble, reservat,
davall s’hàbit duu sa fona

Advertit pus ès un deure
pes qui no atenga a l’avís:
des de Lluch haurà de rebre
calabruix de Flor de Lís

Formentor fins Formentera,
de Dragonera a Mahó,
es cor d’una aima sencera
brama, batega i ja ès trò

Posa punt sa profecía
que mos va dir nostro Senyor:
Sa Pàtria alçarà es cap un día
tornant a ser sa que fóu :

Amunt ses Atxes, Gimnésies!
feels al màrtir, per l’honor,
pars totes i ben enteses,
fent memòria a Lluchmajor

miércoles, 20 de octubre de 2010

Encara queda gent condreta; Gonellisme en es Consell Insular.

Foto feta avui mateix a sa seu des Consell Insular de Mallorca. Veig que a sa seu  des Consell Insular, governat fins fa poc per UM, governat ara pes PSIB-PSOE, juntament amb tots es grupúsculs catalanistes tipo PSM-Bloc i demés genteta com aquesta, hem trobat qualcú condret que ha plantat cara a sa normalització lingüística, que ha abogat per aplicar s'article que ha sentit a ca seva des de sempre, que ha decidit no uniformitzar sa llengo,  que ha decidit aplicar s'article de s'estatut que mana protegir i estudiar ses modalitats lingüístiques illenques... un valent, un que se mereix un premi.
No m'he atrevit a demanar qui era, qui ha penjat es cartell, emperò, des d'aquí, des des meu humil blog, li don s'enhorabona. 
Salut i ànims!! I gràcies!! A Mallorca, Mallorquí!!

Sa prova:


sábado, 16 de octubre de 2010

Es PP, pes camí de sempre.


Aquests dies passats, es militants des PP, haurem rebut una carta on mos conviden, amablement, a una "cosa" que nom "canvi fòrums" amb s'eslogan "les solucions que volem tots", on, repetesc, se mos convida an es militants a participar en es programa des partit de cara a ses eleccions de l'any que vé.
S'hi pot accedir per 2 webs, i allà podrem penjar ses nostres propostes de cara an es programa que sa formació política presentarà per intentar guanyar ses eleccions municipals i autonòmiques de 2011.
Tot això està molt bé: es polítics acabaran fent allò que els surti des nassos. Clar i llampant. Si qualcú se vol fer il.lusions i participar-hi, endavant, que ho intenti, jo "pas".

Jo no vull xerrar d'aquest tema. Jo vull comentar sa carta que mos han remès des de Palma, des de sa seu central pepera. Està escrita en Castellà i en Català. Quin Català? Idò en un Català que seria s'enveja des catalans més catalanistes d'ERC a Barcelona, sa metròpoli imperial!! Un Català alucinant! Impresionant!
On ès sa defensa de ses modalitats lingüístiques illenques?? On ès s'aplicació de ses modalitats pròpies que tan proclama i publicita en Bauzà?? Enlloc!! Enlloc!!
Primer de tot, no trobam cap article salat, cap ni un. Recordau sa foto d'en Bauzà, a s'època de ses primàries peperes, amb un rètol darrere amb un article salat?? Idò se veu que d'allò, res de res. Defensa de ses modalitats? Modali...què?? Què ès això?? A sa carta només s'empra s'article alveolar "el/la/els/les" i cap forma salada. Ja en Borja Moll, allà per 1932, a sa seva gramàtica, posava, per davant de sa forma alveolar, sa forma salada.

Segon, ús des subjuntius amb terminació "-i", enlloc de sa baleàrica "-a". Ja vaig comentar es típic i antic "Bon dia, tengA" que encara podem sentir a ses botiguetes de poble si mos atèn un homo "major". Idò a sa carta pepera, "nothing of nothing".

Tercer, ús de paraules externes/diferentes an es nostro parlar. "Plana" web, quand poden emprar "pàgina" sense cap problema, "veïns", quand aquí sempre hem dit "veïnat" (no vull dir que "veí" no sia una paraula mallorquina, només dic que ès d'ús preferent "veïnat").

Quart, ús de sa forma standard barcelonina "és" des verb "esser/ser". Recordaré (jo ho vaig penjar en es meu blog), que en Borja Moll a sa seva gramàtica de 1932, escrivia "ès", perquè sa 3ª persona des singular des verb esser se pronuncia de forma neutra a Balears i, per tant, s'empra s'accent "`", "ès", no "és". A ses gramàtiques antigues, s'emprava es circumflexe "^" per ses vocals neutres, emperò dita forma s'abandonada i s'empra s'accent actual "`".

Quint (i no cinquè, ja que quint prové des llatí "quintu"), formes verbals incorrectes, (si, incorrectes per esser externes an es nostro parlar i típiques barcelonines) en es verbs de sa 1ª conjugació, ès a dir, amb terminació "-ar", com "estar", "conformar" o "necessitar". Sa carta empra "estEm", "conformEm" i "necessitEm", terminacions des verbs de sa 1ª conjugació típiques catalanes/barcelonines que s'IEC ha acabat acceptant com standaritzades i que imposa a la resta de territoris "de parla catalana". Ses formes baleàriques són ses correctes: "estAm", "conformAm" i necessitAm" pes verbs acabats en "-ar", de sa 1ª conjugació. Que es catalans confonguin s'indicatiu amb so subjuntiu ès cosa seva, noltros no tenim es perquè de fer-ho també. Si ells s'equivoquen, noltros no tenim cap motiu de fer-ho també. Tan difícil resulta emprar ses formes nostrades/correctes??

Sext (i no sisè, ja que sext prové des llatí "sextum"), en Lluís Cerdó va escriure un article a Illespress (22/07/1998) sobre s'ús de "dispost/disposat", article dirigit cap a n'Eberhard Grosske. Sa carta pepera diu "...un partit obert a la societat, disposat a escoltar..." i ja la tenim. Es catalans fa molta estona que volen imposar sa forma "disposat" enlloc de sa nostra forma "dispost". Sentirem per tot ja sa forma "disposat", mentre que es mallorquins "standard" seguirem emprant "dispost/disposts". Com ja va dir en Lluís Cerdó, sa forma d'infinitiu mallorquina ès "dispondre", i no "disposar"; aquesta no apareix a cap diccionari antic, ni en es d'en Figuera, ni de n'Amengual. Basta amb cercar un poc. Copiaré part de s'article d'en Cerdó: "Tots es diccionaris mallorquins antics (Figuera, Amengual, Vives…) incorporen dispondre i es seus derivats, però no disposar ni cap forma derivada. Ès ben llògic: igual que s’infinitiu llatí ponere ha donat lloc a pondre en mallorquí, es derivats componere i disponere han generat compondre i dispondre. Noltros només usam pondre per referir-mos a “pondre ous” un aucell o a “pondre-se” un astre, però es llatí ponere tenia tots es significats que avui atribuïm a posar. En canvi, posar ve des llatí pausare, que originalment volia dir aturar-se, cessar, sossegar-se, reposar o descansar, però en llatí vulgar va adquirir es sentit de posar que hem heretat en mallorquí. Mossèn Alcover diu clarament que disposar ve “de posar, precedit del prefix dis- a imitació de dispondre“. Idò per què hem d’incorporar una “imitació” que arriba de Catalunya si ja disponem de s’original?"

Sèptim (i no setè, perquè sèptim prové des llatí "septimum"), hi ha més cosetes, però ja m'atur, ja n'estic fart i m'he cansat de voure desbarats un darrere s'altre. S'ha acabat, no vull seguir.

Queden clares un parell de coses amb aquesta carta pepera:

1.- es PP segueix en es seu camí de partit acomplexat i "passivament" catalanista
2.- es camí des canvi ès un engany
3.- sa promesa d'en Bauzà d'emprar ses formes nostres, ses "modalitats", ès com haver fet retxes dins de s'aigo
4.- que sa carta l'ha escrita: o un castellanoparlant que ha après català standard i amb això ja li val i ni se molesta en aprendre es mallorquí, tammateix amb so standard ja li va bé, o un mallorquí acomplexat i que ha renegat des parlar de ca seva.  

Si així ès com pensen presentar-se a ses eleccions de 2011, defesant ses modalitats, tant a sa ràdio, com a sa TV, com en medis escrits (diaris, llibres de texte, etc), per mal camí va, Sr. Bauzà, per molt mal camí, es mateix camí de mentides que en Jaume "Màtigues" va emprendre quand va prometre "mallorquí i més mallorquí", i després va esser "català barceloní i més català barceloní", per alegria de s'OCB i demés vividors "de la llengua".

Una imatge val més que mil paraules. En Bauzà emprant s'article salat a sa campanya per ses primàries peperes. I perquè no ha passat instruccions, com a president des PP, perquè s'emprin ses formes baleàriques? Ja m'imagín perquè!





domingo, 3 de octubre de 2010

Pardals assoleiats a facebook

N'hi han molts de pardals assoleiats per facebook, o com diria es meu amic Toni, a molts els falta "s'aigo des Bril". He trobat 2 grups molt "graciosos" (no vull emprar cap paraula més ofensiva), com són "Perquè ses Illes Balears i Catalunya som es mateix poble" (Grup 1) i "Jo sóc de Mallorca, català insular" (Grup 2).
Bé, no negaré ses bones intencions des creador des primer grup i tampoc negaré que es segon grup vol fer un homenatge an es poema d'en Pere Capellà musicat p'en Biel Majoral, algaïdins tots dos, catalaníssims ells. Però un pot entrar dins es grups i se troba amb una caterva d'incults i semianalfabets inútils que assusta, la qual cosa fa que ses bones intencions se transformin en actes patètics on acaben mostrant es llautó catalanista-annexionista. Vos posaré exemples:

- Primer de tot, en es Grup 1 qui el va crear o qui escriu s'amaga darrere es nom des grup i no s'identifica, cosa que ja sabem tots es que lluitam contra es nacionalcatalanisme: covardia des seus membres, no donen mai sa cara, no hi ha noms, ningú s'identifica.

- Dins es Grup 1, un tal "Joan Magrinyà" que firma com "Joan de BCN" (d'on hauria d'esser si no), diu sa següent begenada: "Ses illes Balears i Catalunya son es mateix poble des de què Jaume I va reconquerir Mallorca, Menorca i Eivissa-Formetera al S. XIII." Brutal, sense comentaris. De totes ses illes nomenades, en Jaume I només va conquistar Mallorca. Menorca vos n'assegur que no i Eivissa tampoc. Basta amb cercar un poc i voureu que Menorca va esser conquistada pel Rei Alfons d'Aragó i Eivissa per una coalició formada p'en Nunyo Sanç, en Pere de Portugal i en Guillem de Montgrí, però mai p'en Jaume I. En Joanet millor que se dediqui a sa seva professió, però si cada vegada que xerra/escriu té ganes de demostrar sa seva incultura, allà ell si li agrada fer es ridícul. Lo pitjor ès que només ha tengut una rèplica i segur que molta gent l'haurà cregut sense anar a cercar si ès ver o no lo que ha escrit; per tant, ja tenim una mentida/intoxicació que ha "calat".

- També dins es Grup 1, una tal "Concepció Amat Trobas", de qui no he averigüat sa residència ni procedència, té es santíssims o***** d'escriure que "NO SE ELLS QUE EN PENSSENT PERO JO SEMPRE LES HE TINGUT COM UN TROÇ MES DE CATALUNYA". Com diu aquell narrador (Jordi Robirosa) des partits de basquet de TV3: "apostouflant!!". Impresionant!! A quin nivell hem arribat?!?!?! Ella les ha "tingudes" com un troç més de Catalunya!!! Ah, i jo sempre he tengut el Rosselló i allò que nomenen "Catalunya Nord" com un bocí més de Mallorca. I es Nord d'Àfrica, des de Bugia fins Tunísia també com uns bocins més de Mallorca. Posats a dir dois anem a dir-los tots! Senyors, això ès es pensament que tenen de noltros!! Que som un "troç" més de Catalunya!! I després me diuen que es radical som jo quand calific tot això d'annexionisme!!

- Dins es Grup 1, es seu creador, que torn a dir que s'amaga davall es nom des grup i no dóna sa cara (com si feïm es balearistes i gonelles), com que té una espècie de mania/fòbia contra Castella, amolla sa següent perla en successives respostes an es tema tractat (reproduesc aquí es bocins i els he juntat, però ses respostes són vàries): "Per fav...or... Castella va decidir triar un d'aquests noms antics per donar nom a la província espanyola, com podia haver triat Gimnèsia o Medina o qualsevol nom històric que se'ls hi hagués passat pel cap. -  El nom és una invenció, com tots els noms. -  per obeir Castella, si ells diuen que vos heu de sentir "balears" ho fareu, i si diguessin que vos heu de sentir "gimnesis" ho faríeu. -  Si en lloc d'inventarse el nom "islas baleares" ...per fer-nos província, els castellans s'haguessin inventat, per exemple, "islas gimnesias", ara la gent pancastellanista com vosaltres vos sentiríeu ben "gimnesios"". Increïble!! Ara resulta que es nom de "Balear(e)s" ès una invenció castellana, castellanista, espanyolista i una espècie de nom colonial que mos donaren es castellans quand mos "invaïren"!! Aquí, vos jur que no sabia què fer, si deixar-ho estar o si seguir discutint. Quand qualcú amolla aquesta parida, aquesta subnormalada (i perdonau si insult, però me bull sa sang quand veig aquest maltracte) pròpia d'analfabets incults, te descoloca completament i no saps per on partir.

Sa qüestió ès que es nom de Balears prové des fenici "Baleyaroh", nom amb què se designaven ets habitants de ses nostres illes perquè eren "mestres en tirar pedres" o "mestres en tir de fona", ès a dir, pes nostros antics i gloriosos foners, que lluitaren amb sos cartaginesos i que, quand aquests no varen atendre ses seves demandes, posaren setge a sa ciutat de Cartago, o es mateixos foners que refuaren ses primeres naus romanes i que donaren tants problemes an en Quintus Cecilius Metelus, conegut posteriorment com "Balearicus" per sa seva feta conquistant ses Balears, o es nom que va rebre Balears com "Balearica", província romana separada de sa "Tarraconensis" (no sa "catalanensis" o sa "barcelonensis", no, no, no, era "Tarraconensis"). Però clar, això deu esser mentida, es nom ès un invent de Castella, bruta Castella...
Un nom milenari com es de "Balears", que prové des nom fenici donat a ses nostres illes, i resulta que, segons un pardal assoleiat i covard, ès un nom inventat per Castella!! Quí ès ell per fer contrària an es fenicis o an ets historiadors com Plini el vell, etc?? Quí ès ell per fer-mos creure que som una vulgar colònia de Castella i que aquesta mos ha imposat i s'ha inventat es nom?? Ell, lo que vol, ès fer-mos una colònia de Catalunya, no ho diu, però ses seves paraules indiquen aquesta direcció.
I segons aquesta ment tan avançada, aquest cervell tant preclar i superior, quin nom hauríem de tenir?? Quin seria es nom més adeqüat per ses nostres Illes conegudes com Balears?? "Catalunya Insular"? "Catalunya nova"? "Illes.cat"? "Colònies catalanes d'ultramar"? "Ses Illes"? "Illesplatjaisol.cat"? Que mos ilumini amb sa seva sapiència!

- Es Grup 2, no vos penseu que m'he oblidat, vol ser un homenatge an es poema d'en Pere Capellà, algaidí ell, musicat p'en Biel Majoral, també algaidí ell, però molta gent no ho sap i se pensen que es grup ès una cosa moderna. Primer, està fet amb clara intenció d'ofendre perquè no acaba de deixar clar que se basa en es poema que ja he explicat. I segon, està fet per emprenyar a sa gent. Sa mostra està en què tothom sense excepció (bé, si, un tal Guti Jorge, un altre pardal assoleiat) li està donant una "canya" bestial, alucinant, "apostouflant". Cap mensatge de suport, tot ès branca de sa bona!!

Que quedi ben clar, a facebook hi ha molt de pardal assoleiat o que li falta "s'aigo des Bril" que se dedica a intoxicar i a fer-mos mal. Es simple fet de què se dubti des nostro milenari nom ja fa mal, molt de mal. Supòs que deu ser enveja perquè es nostro nom ès milenari i es nom de català o Catalunya vé des sigle XII i surt per primer pic a un llibre nomenat "Liber Maiolichinus" (Llibre des Mallorquins)... ho entenc, nom milenari per nom centenari i nom que surt a un llibre que tracta sobre es mallorquins (i sa croada pisana de 1114).

Enveja. Envejosos.

martes, 21 de septiembre de 2010

Es "robatorum" de Spanair per sa metròpoli imperial

Avui ja ha sortit sa notícia de forma mitjanament "oficial": sa metròpoli imperial té una cadira a Spanair, i es cost ha estat de 10 millons d'Euros. I quí els ha pagat aquests millons? Idò tota Espanya. I, sobre tot, noltros es baleàrics. I com ho hem pagat? Molt fàcil: a sa darrera negociació de pressupostos de s'Estat, ERC va presionar an es PSOE, i aquest, per tal de mantenir sa gobernabilitat, li va donar casi tot lo que demanaren ets imperialistes d'ERC. I dins aquests pressupostos, Balears va esser perjudicada, o sia que, dobbers que, en principi havien d'anar a cubrir necessitats de Balears, anaren a Catalunya.

No només mos veïm perjudicats per culpa d'una mala assignació de pressupostos i per coaccions d'ERC cap an es PSOE, sinó que ara, es PSIB, satèlit des PSOE, i això ja se sabia des de feia mesos ja, no ha fet absolutament res perquè Spanair quedàs a Balears. Això ha provocat que moltes families hagin hagut d'anar-se'n a Barcelona, o si no hi anaven, directament carrer i fora feina, i no estan es temps per fer beneitures o per quedar-se sense feina. Molts dies han sortit reportatges en es diaris amb entrevistes a treballadors/ex-treballadors de Spanair on han contat ses seves vivències amb tot es cas.

En tot aquest tema, es PSIB (PSOE) no ha fet res de res. Mentre sa Generalitat de Catalunya ha posat dobbers públics, es Govern Balear, en mans des PSIB i de grups catalanistes (BLOC on hi ès ERC, encara que dimitissen des seus càrrecs), no ha fet res de res. Sa Generalitat ja té sa seva jugueta, ha pagat 10 millons. Què vos pareix? A jo, vergonyós, patètic. 
Se altres aerolínees estan en peu de guerra per tot això; a elles, no les salva ningú amb dobbers públics. 
Sa notícia completa, aquí.

Això ja ès patètic. No només mos foteren sa universitat en es seu dia, sinó que ara mos foten ses empreses i ningú aixeca sa veu.

Patètic.

Foto montatge de com podria quedar sa nova "Catair", enlloc de "Spanair". Alucinant!

martes, 17 de agosto de 2010

En Pere Sampol.cat mos pren per beneits.

Dia 13 d'agost Diario de Mallorca publicà una entrevista an en Pere Sampol, líder nacionalista balear, on, com sempre, podem extreure certes "perles", com, per exemple, aquesta:

–Eso de recogerse en las fundaciones de partido suena a Aznar
–Los objetivos de la fundación de Aznar y los de la Fundació Emili Darder son radicalmente diferentes. Nuestra Fundació defiende la cultura democrática, el mallorquinismo y el ecologismo. 

Anem a aturar-mos en sa "defensa" des "mallorquinisme" que fa a questa fundació segons mos diu en Pere Sampol. Primer de tot, sa fundació ja empra es catalanista i foraster domini.cat: http://www.fundacioemilidarder.cat. Genial, començam bé, però podria esser perdonable.

Anem, emperò, a cercar un poc dins sa història i a voure qui era n'Emili Darder. N'Emili Darder va esser es darrer batle republicà de Palma abans de sa trista guerra civil; fou afusellat per ses tropes nacionals (o sia, feixistes) de forma barroera i traïcionera. Fou un gran batle a qui Palma deu molt. Un pic quedi clara sa meva postura contra es seu afusellament sense judici i de forma feixista, vull acostar-me a sa seva ideologia. N'Emili Darder fou un des fundadors d'Acció Republicana de Mallorca, embrió d'Esquerra Republicana Balear; fou, a més a més, un des fundadors de s'Associació per la Cultura de Mallorca.
Acció Republicana de Mallorca (A.R.M.) fou un partit nacionalista i CATALANISTA, creat l'any 1932. Esquerra Republicana Balear (E.R.B.) fou també un partit, de signe catalanista, fundat l'any 1934. Per tant, ja tenim que n'Emili Darder fou líder i fundador d'un partit catalanista com A.R.M., la qual cosa mos "casa" amb què en Pere Sampol també ès un líder catalanista d'un partit catalanista que duia 15 anys de feina per Catalunya (més abaix hi ha un document gràfic). I diu, a més, que sa fundació defensa es "mallorquinisme". Ja ho veim, ja, mos queda claríssim.

Emperò, no vos penseu que sa cosa queda aquí, no, no, no. N'Emili Darder també fou, com ja he dit abans, fundador (o un dels fundadors) de s'Associació per la Cultura de Mallorca, que també presidí entre 1925 i 1931. Només senyalar 2 coses:

1.- s'Obra Cultural Balear (també coneguda com Obra Catalanista a Balears o Obra Cultural Barcelonina, generosament regada amb subvencions de sa Generalitat de Catalunya durant molts d'anys) se declara continuadora històrica d'aquella associació. Sense comentaris.

2.- s'Associació per la Cultura de Mallorca, quand se redactava i se discutia s'avantprojecte d'estatut d'autonomia, estava a favor de sa unió de ses Illes Balears amb Catalunya, tal com es diputat Gabriel Alomar i Villalonga proclamava, per culpa, deia ell, des dèficit de tradició política insular, s'estreta relació amb Catalunya i sa impossibilitat de federar regions segons proclamava s'article 13 de sa constitució republicana. 

Aturem-nos en aquest darrer punt. Primer, dèficit de tradició política insular. No sé ni què pot significar això; millor dit, significa tot i res, paraules buides sense significat concret, o sia, una afirmació política per quedar bé. Segon, s'estreta relació amb Catalunya, o sia, totes ses vegades que han confabulat contra noltros per massacrar-mos i enfonsar-mos, gran relació. I, tercer, ja no xerrava d'unir-mos amb Catalunya, sinó d'integrar-mos dins sa comunitat veïnada, o sia, d'igualtat, res de res, submissió absoluta a un poder centralitzat català a Barcelona. Enhorabona.


Per tant, en Pere Sampol.cat, quand diu que sa Fundació Emili Darder (.cat) defensa es mallorquinisme, se pensa que es poble es beneit i que s'ho empassa. No, Sr. Sampol.cat, no, si vostè vol defensar es catalanisme, ho diga sense problemes i sense amagar-se, però no mos vulga enganar diguent que se defensa es mallorquinisme. Creu que mos hem oblidat d'aquella foto des "logo" des PSM on deien que duien "15 anys de feina per Catalunya"? No, no mos oblidam.


Mos deixin en pau amb ses seves ganes de mentir i d'estafar-mos d'aquesta vergonyosa manera.

Cartell des PSM, foto extreta des fons d'en Jaume Martorell (EPD). Com podem voure, es PSM ja deixava clara sa seva ideologia i per qui feia feina per llavonces: per Catalunya.
Avui en dia, es PSM segueix igual, i en Biel Barceló, líder pesemero, se fotografia amb sos annexionistes que cada 31/12 se manifesten de forma maleducada i fent actes vandàlics a Palma.
Mallorquinisme, on, Sr. Sampol?








Cartell de s'homenatge a n'Emili Darder. Sa fundació que du es seu nom té com a "logo"  ses 4 barres i cap senyal d'identificació de Mallorca (banda blava, castell, etc). A més a més, se relaciona amb so STEI-i, sindicat del qual no en pens fer comentaris. Mallorquinisme, on, Sr. Sampol?






Foto d'en Pere Sampol a s'acte per sa desafectació des polvorí de Santa Magdalena a Inca. Cap bandera mallorquina, 1 estelada i un cartell amb un altre estelada. Cap comentari, sa imatge xerra per ella tota sola. Mallorquinisme, on, Sr. Sampol?
















sábado, 14 de agosto de 2010

Es "retorn" d'en Lluís Cerdó











Carta d'en Lluís Cerdó a Diario de Mallorca:
http://www.diariodemallorca.es/servicios/cartas/cartaLector.jsp?pIdCarta=13945&pRef=2010081200_0_0__Cartas



"Aquet istiu", Cort normalitza es ´catanyol´ 
De fa uns mesos ençà, tota sa publicitat de s´Ajuntament de Palma difusa per ses emissores de ràdio l´han comanada a una locutora amb un timbre de veu preciós, però que té s´inconvenient de parlar un catanyol barceloní ferest. Vol dir un barceloní molt dialectal i, a damunt, acastellanat.
Durant anys i panys, ses institucions de ses Illes Balears, a través des departaments de normalització lingüística, han combatut fort i no et moguis qualsevol dialectalisme mallorquí, menorquí o eivissenc i s´han esforçat a escampar allò que anomenen "català estàndard", que cada corrector interpreta com vol o com pot, perque cap govern autònom ha gosat crear s´organisme balear equivalent a s´Institut d´Estudis Catalans i s´Acadèmia Valenciana de la Llengua. Aquí cada corrector va pes seu vent i per regla general han estat molt més papistes que el Papa, censurant paraules, expressions, variants morfològiques o pronunciacions admeses a Catalunya o València. En podríem fer una llista i no acabaríem.
Tanta intransigència i prejudicis cap a ses formes lingüístiques pròpies de ses Illes Balears contrasten amb sa mànega ampla respecte des dialectalismes barcelonins i sa fonètica acastellanada d´aquesta locutora, que representa sa veu institucional de s´Ajuntament de Palma.
Es darrer exemple el trobam en un anunci que recomana activitats per "aquest estiu" a Son Moix. Sa locutora pronuncia dues vegades "aquet istiu", un dialectalisme barceloní incorrecte, i no té cap corrector devora que piuli i li faci rectificar s´anunci. Curiós.
Puc assegurar que a Mallorca hi ha locutores capacitades per fer sa publicitat de s´Ajuntament de Palma d´una manera digna i usant sa nostra modalitat lingüística. No hi tenen excusa. En volen noms?


En Lluís Cerdó ès considerat un gonella il.lustrat, no un pseudo-gonella com d'altres (no diré noms), que durant molts d'anys publicava articles a Illespress (penjats molts d'ells a sa web d'Institut Clau), El Dia i Diario 16 (si no vaig errat), participava a programes de ràdio (En bon Mallorquí, etc) i intervenia a totes ses polèmiques/discussions sobre sa llengo on podia anar. Sobre tot, sempre davant de tot, defensant ses modalitats pròpies des parlar de ses Illes Balears, tant enfront des catalanisme com de s'espanyolisme, tractant de mantenir una postura a distància de tots 2. Darrerement, se comenta, se diu, que s'havia convertit en un caça-espanyolistes, haguent abandonat sa defensa de ses modalitats. Segons aquesta carta, o mai havia deixat es tema o estam davant es "retorn" d'en Lluís Cerdó.

Lluís, no mos coneixem personalment, ès ver que hem compartit "coneguts" que ara ja no freqüentam, però enhorabona per sa carta a Diario de Mallorca.

domingo, 8 de agosto de 2010

Nou atac anexionista des de sa metròpoli imperial

I després diuen que es mallorquins, o baleàrics en general, som uns exagerats. Després de s'aprovació de ses famoses "vegueries" catalanes, una web, suposadament catalana (es domicilia de s'empresa creadora de sa web ès a Barcelona), publica sa nova divisió territorial de Catalunya en ses 7 vegueries, enlloc de ses 4 províncies que coneixíem des de sempre. M'ès ben igual sa divisió territorial catalana, per jo com si se'n van a porgar fum tots o se divideixen en 39 vegueries, m'importa ben poc, ni 4 províncies ni 7 vegueries ni 45, me'n fot.
I com que tot això necessita pùblicitat "a tope", tenim sa web de vegueries.com on publiquen aquest mapa: http://www.vegueries.com/geografia/mapavegueriesCAT.asp  I què surt dins es mapa? Sa Franja de Ponent (que pertany a Aragó, no a Catalunya), Andorra (país independent de Catalunya, per molt que es Bisbe d'Urgell sia ara un des caps d'estat), sa Catalunya Nord (també coneguda com a "Mallorca Continental", actualment pertany a França) i.... ses Illes Balears!!!! Illes Balears, batetjades con "les Illes", terme típicament despectiu català cap a noltros, com si fóssem cussets que necessiten protecció o com si fóssem uns illots perduts de tercera categoria.
No entraré a comentar ses altres regions o territoris, però si que ses Illes Balears estiguen incloses dins es mapa, com si no res, com si mos fessen un favor incloent-mos dins es mapa de ses vegueries, com si no fóssem importants perquè haguem de formar part de ses vegueries i així esser coneguts. Veig que València no l'han inclosa, supòs que, de moment, no s'atreveixen amb ells. Sa web posa, a més, "Descobreix Catalunya", adalt a l'esquerra, o sia, sa Gran Catalunya que deien es nacionalistes d'inici de finals des S. XIX.
I es nostros polítics? Qualcún ha dit res? Qualcún ha obert sa boca? O ès que estan de vacacions i no poden dir res? De n'Antich i "bloqueros" no n'esper res, perquè comparteixen ideologia amb so tripartit català i fan feina per ells (n'Antich ès un ex-pesemero i es PSM tenia com a lema "15 anys de feina per Catalunya"), però, i es PP? Ha sortit qualcú des PP per dir res? En Rotger? En Bauzà? En Delgado? Res, ningú!
Això ès una mostra més de que s'atac des de sa metròpoli imperial no atura i segueix amb pas ferme. Es feixisme anexionista segueix fent feina i no atura. Mirau que n'hem hagut de patir d'atacs traïdors des de sa metròpoli imperial. Ja amb sa croada pisana-cristiana des segle XII on es comte de Barcelona s'hi va "afegir" en es darrer moment traïnt es musulmans mallorquins amb sos que tenien relacions comercials pacífiques i havien suscrit tractats de pau, passant per ses guerres dins sa pròpia Corona d'Aragó on noltros romanguérem vora el rei i es catalans se "sublevaren" (ho pos entre cometes), des d'atacs a Menorca on mos haguérem de juntar amb sos germans valencians per defensar-mos des traicioners atacs catalans o s'interés des comerciants catalans en liquidar es Regne de Mallorca. Mirau que n'hem hagut de patir.
I ara, això, segueixen igual; a més a més, han aconseguit tenir una "quintacolumna" catalanista dins ses Balears, amb polítics de sa talla d'en Biel Barceló, Joan Lladó, Nanda Ramón, etc, que no tenen cap por de fotografiar-se amb cartells des països catalans, de manifestar-se cada 31-D amb cartells anexionistes o de, simplement, proclamar estats "plurinacionals" o crear plataformes "pel dret a decidir" o normalitzar en català noms de carrers mallorquins. Jo decidesc que, si tan els agrada sa metròpoli imperial, que se n'hi vagin a viure. Ja, ara mateix.

Mirau, a més, si són beneits i que no s'enteren de res, que han posat, dins es municipi de Son Servera, sa foto de Sa Torre de Canyamel, qujand aquesta vos ben assegur que no pertany an es municipi de Son Servera!! (i no diré quin ès, que s'esforcin a sebre-ho ells mateixos).

Així mos va, i ningú fa res de res, mos tenim merescut tot lo que mos passi, tanmateix...


Mapa de ses vegueries catalanes extret des diari "catalunya oberta". Aquests no se banyen i només publiquen es mapa de Catalunya.

Mapa de "comarques" de Mallorca que pulica sa web de vegueries.com a http://www.vegueries.com/asp/comarcaverCAT.asp?NC=Mallorca M'agradaria sebre des de quand Mallorca ha tengut una divisió comarcal, o com a mínim, quand, a s'època actual, hem tengut divisió comarcal. Crec que, sense por a anar errat, no la tenim ni l'hem tenguda mai. Ses comarques mai han existit. Si que tenim mancomunitats (del Nord, del raiguer, etc) que són agrupacions de municipis històricament d'una "regió", emperò mai mai mai comarques.


Foto de sa Torre de Canyamel que posa sa web a http://www.vegueries.com/asp/puebloverCAT.asp?ID=3115 Brutal, incompetència absoluta, incultura típica de metròpolis imperials que no saben res de ses colònies d'ultramar. Aquesta torre vos ben assegur que no pertany an es municipi de Son Servera per res en el món. No vos diré a quin per si hi ha "moros a sa costa".

Seguirem amb aquest tema, ja què he mantengut contacte amb so webmaster i un grup de valents de facebook li hem enviat e-mails. Publicaré un resum d'ací a poc.