miércoles, 10 de noviembre de 2010

L'AUBA QUE ANUNCIA EL RETORN - Toni Cantarellas


L’AUBA QUE ANUNCIA EL RETORN
A Jaume el Terç

Fornada ja al primer jorn
en neixer lis posà nom
bessonada original,
que bressola es lleu Mestral

Per Sa mà ben cisellada
amb escàrpara i destral
coronant sa principal
esculpí sa Tramontana

Serra hermosa, font ufana
pren foc sempre a s’horitzó
en tancar lo jorn llunyana
grata el cel son Puig Major

Posà valls, coves, turons
pins, auzines i ombra d’oms
i pensant si res mancava
rematà amb Sa Foradada

Llevant, Ponent i Mitjorn
amb Xaloc vents musicals
veure en viu lo seu Retorn
vida i veu dona als corals

S’espurna j’ha pres caliu,
se sent crepitar pus reviu
sa flama des primer dia:
Fiat Lux, lluenta alegria

Pacífics i braus a l’hora
es padrins veren l’Aurora,
Déu goloriós lis donà fetes
grans Talaiots i Navetes

Gimnésies són maravelles
filles cares de El Tercer,
que, son pare de ses Illes,
sempre al cap du lo llorer

Blava Reina i Mare Nostra
que mos guardes des botxí:
pus mai haja lo den Yahya
que fou moro i mallorquí
  
Per bassetjes sota l’ona
pot tornar es no convidat
nostro poble, reservat,
davall s’hàbit duu sa fona

Advertit pus ès un deure
pes qui no atenga a l’avís:
des de Lluch haurà de rebre
calabruix de Flor de Lís

Formentor fins Formentera,
de Dragonera a Mahó,
es cor d’una aima sencera
brama, batega i ja ès trò

Posa punt sa profecía
que mos va dir nostro Senyor:
Sa Pàtria alçarà es cap un día
tornant a ser sa que fóu :

Amunt ses Atxes, Gimnésies!
feels al màrtir, per l’honor,
pars totes i ben enteses,
fent memòria a Lluchmajor

4 comentarios:

Regne de Mallorca dijo...

Ho dic directament: qui diga que aquesta composició no ès interessant, ès colló... amb sa feinada que ha fet en Toni, dir que no agrada ès de collonarros, sia qui sia qui ho diga...

Anónimo dijo...

Alguns des comenataris que ha remogut aquest tema den Llull:
ASTEROIDE 6 Novembre 2010 “La sombra de Aymerich es alargada”… i tant que arriba a n’es nostros dies… I això mos fa mal a tots, ja que ès una ombra fosca d’inquisició, de repressió de llibertats individuals i de manca de respecte a n’es drets humans fonamentals. Per notros, mallorquins, Ramon Llull ès una figura capital de sa nostra cultura, encara que no compartiguem totes ses seves afirmacions (algunes ben relatives) filosòfiques i teològiques. Ès “llum de Mallorques”, com dius en es teu poema, si mos mena en lo espiritual a descobrir sa nostra llum interior i en lo social a viure sa nostra mallorquinitat d’una manera, a la vegada, autèntica, alliberada de colonialismes, de sucursalismes i de nafres tradicionals, afirmadora de valors positius i oberta a n’es quatre vents del món.

ESTEVE CASTELLS (des de Girona) 7 Novembre 2010 Bona tarda, he vist el vostre blog per casualitat i m’ha semblat engrescador. Soc un seglar que vaig estar vinculat a l’Ordre del Císter. Sempre m’he sentit avergonyit de Nicolau Aymerich, aquest nefast inquisidor dominic. També detesto que hagués nascut a Girona, la meva ciutat natal. Aymerich es va dedicar a lluitar contra els textes de Ramon Llull. A causa del treball d’Aymerich, el papa Gregori XI va prohibir algunes de les obres de Llull, aquest multidisciplinar mestre il·luminat mallorquí, ben cristià. La Història està plena de subjectes depravats com Aymerich, que s’oposen amb totes les seves forces a la genialitat. Sense cap mena de dubte, Aymerich és un membre destacat de la conjura dels necis enfront d’un brillant Ramon Llull.

JOAN MIQUEL ALORDA 7 Novembre 2010 Sr Esteve Castells, l’honra sa seva sinceritat. Jo me sent ben proxim a n’es gironins (tenc familia allà). Tan de bó es catalans fossin com vos (a Barcelona he vist com s’enriven de ses demés “provincies”, com dejecten es parlar des gironins). Va per vos: ¡VADE RETRO FRA AMERICH! / AVUI GIRONA ES GERMANA / NO ÉS S’AMISTAT CATALANA / DEN CAROD I ‘NOSTRO’ ANTICH / ALGAIDA TENÍ MALA ANYADA / FENT-LI A XESC SA BATIADA / NI ENDIVIANT-LA FA BÉ: / ÉS DEN ZAPA I S’OCEBÉ.

NOTA de s’Administrador: Me fa molt content aquesta comunicació. He demant (jo no ho se fer) i me verifiquen que s’IP ve de Catalunya. Com que es missatge s’ha publicat també a una altra banda, deix constància, perqué crec que està molt ben contestat, i deixa clar que sa parroquia d’aquest Blog no ès anticatalana, ès més aviat amiga de s’autodefènsa. No m’en record que nom, peró pareix un mallorquí que amb un poema fot branca a gent com en Carod (s’Aymerich actual) i expresa germanor amb Girona. Així m’agrada. TC.

GABRIEL FORTEZA 12 Novembre 2010 Cierto, no es una causa meramente religiosa (que lo es), es un agravio mayúsculo. Darwin no tenía ningún pleito con la Iglesia, acertó en sus teorías, tuvo que aguantar las burlas de los puritanos de su época, y fue la Iglesia la que al fin le pidió perdón. Galileo hizo un abjuro en falso y el mismisimo Papa le oyó decir, después de la comedia (“y sin embargo se mueve”). El problema de Llull es que es un renacentista pleno mucho antes del renacimiento, y que los archivos del Vaticano son de un miserable inquisidor de la Edad Media. No hay más cera que la que arde. Y qué interesante: Llull era tan brillante que jamás le vetaron en vida. Aymerich le acusó cuando Llull ya no era de este mundo. El que dice la última palabra gana. Y fue Aymerich quien la dijo, sin embargo… Aymerich ya es ceniza y quien rie el último rie mejor.

Anónimo dijo...

Hi ha encerts afortunats (o virtuosos, tot i que sa cançó no sigui del gust contemporàni). Sa mà cisella amb escàrpara i destral: cisell seria repetitiu i són, per sa naturaletza de sa serra, que és rústica i no una escultura, eines com ses descrites. Hi ha bastants de detalls propis d'un plantetjament cult, inclús gramaticalment, com quan diu "De El Rei" en lloc de sa contracció "del rei", donat que sa dignitat des personatge mereix un article lalat separat de sa preposició, i a més, en maiúscula. Hi ha més encerts, i alguna que altre cosa discutible, però aquest és un género literari molt subjectiu. En conjunt, s'acosta a s'excel·lència, si més no, perque sa seva lectura resulta harmoniosa, aguda i simpàtica.

Anónimo dijo...

Idó jo la trob ben aguda, i com totes ses que són bones, una ha d'haver-la llegida mitja dotzena de vegades per reparar en es sentit de coses que, a més de sonar bé, resulta que descubreixes que tenen un significat no avertit ses primeres vegades. Me la se de memòria. Peró crec que lo més poètic se troba, justament, en es significats:

Ses iles neixen es primer dia de La Creació, i a més, talment com unes ensaïmades, han estat enfornades aquell primer jorn, amb lo qual son "bessonada original", que com son encara petites, tenen es seu bressol oretjat per un suau Mestral (sa poesiá anomena casi tots es vents a la mallorquina, Començant pes Mestral).
Ès Déu qui dona forma a sa nostra Pàtria, personalment, amb esment menestral d'ebanista, arquitecte, eculptor o fuster, ciscellant sa forma actual de l'horitzó, an es qual comanda son fill major, i creant meravalles com "ses fonts ufanes" o s'illot de "Sa Foradada".

Tot aixó crec que se explica als dos primes versos. Després se va donant raó d'altres trets, lloant, en definitiva, Sa Pàtria.

Es darrers versos són a destacar, tenen un alló, una cosa entre lloança, sentenciósa advertència, crit de batalla, un caire profétic de predestinació o de premonició que convoca es sentit de germanor per a recordar qué va significar Lluchmajor, en referència a s'assassinat de Jaume III en es seu intent de recuperar El Regne de ses mans de s'Usurpador.
Lluchmajor remarca una fetxa a rememorar:

El Regne no ès guanyat ni en batalla, ni en conquesta, ni en pleit: ès senzillament ocupat, ocupat il·legitimament en contra de sa própia voluntat testamentària des pradí EL Conqueridor(Don Jacques I de Perpignan, Sr d'Aragó i comarques), aprofitant que el Rei legítim (el Terç, el Temeràri, el Dissortat) se troba a sa Mallorca continental i aprofitant s'avaricia monetària des pocs nobles catalans vassalls del Rei ussurpador, feudataris d'Atagó, catalans que mai foren mallorquins).


Per bassetjes sota l’ona
pot tornar es no convidat
nostro poble, reservat,
davall s’hàbit duu sa fona
(...)
Amunt ses Atxes, Gimnésies!
feels al màrtir, per l’honor,
pars totes i ben enteses,
fent memòria a Lluchmajor


Paula