domingo, 27 de noviembre de 2011

Puntualisacions als Srs. Molina i Martín


En aquest article publicat a Diari de Girona de 16/10/2009, els Srs. Molina i Martín presenten es llibre "Converses amb en Xicu Florian", on tracten bàsicament, sembla, des parlar salat, ès a dir, tot lo relacionat amb s'article salat, que a Girona, sobre tot a localitats com, per exemple, Begur encara se manté ben viu, si bé aquests senyors diuen que "ningú per sota dels 60 anys sala", per tant, tan viu no deu estar.

No ès sa meva intenció criticar sa defensa des salat que fan aquests senyors, no, tot lo contrari, agrair es seu esforç en defensa des parlar salat, si bé pareix que ho fan amb sa boca petita o tancadeta, no sia que protestar massa suposi per ells colque problema social, perquè, com diuen ells mateixos, després de queixar-se de sa pèrdua de lèxic, expressions, s'article salat, etc, diuen que ès impossible recuperar es parlar salat, perquè ès una batalla perduda, no se pot pretendre ara que sa gent comenci a parlar salat, seria artificial.
O sia, se perd es salat per culpa d'un estandard imposat des de Barcelona, o sia, un parlar artificial, i resulta que, ara, si intentam recuperar-ho (es parlar salat) seria artifical?? M'ho expliquin, per favor, no ho entenc. Recuperar un parlar antic, que ha parñat tothom sempre, resulta que ès artificial? En sèrio, m'ho expliquin.

No ès per això que me queix de s'article, me queix d'una de ses preguntes de s'entrevista, concretament a:
"- D'on prové sa manera de parlar?
- Molta gent creu que prové de Mallorca, i és al revés. Quan el segle XIII Jaume I va fer fora de Mallorca els sarraïns, va repoblar l'illa amb gent bàsicament de l'Empordà, que és la que va portar a les illes el parlar salat."
I se queda tan tranquil i tan satisfet!! Començarem a puntualisar dita història.
Primer, tots es filòlegs i lingüistes estan d'acord en què s'article salat prové dets articles llatins "ipse-ipsa-ipsum", per tant, no ès anar gens desencaminat dir que ja a s'època romana, tardo-romana, quand es llatí ja estava degenerat-evolucionat juntament amb sa mescla de parlars regionals de cada "provintia" i/o de cada localitat, ja a Balears (desconec si a altres zones també) se va substituir es "ille-illa-illud", article definit, per es "ipse-ipsa-ipsum", com una cosa normal i habitual. Per tant, s'article salat té una procedència bastant anterior a s'arribada del rei Jaume I, com afirmen aquests senyors. Aquest mateix parlar salat ja devia esser habitual a certes zones catalanes, com ha quedat fossilisat a noms de poblacions com, per posar només un exemple, "Sant Joan Despí"


Escut des Comte d'Ampúries
Segon, si aquesta història no els ès suficient, idò podem afegir que ja a s'època franca, amb en Carlemany i en Bernat, ets assentaments occitano-provençals varen esser importants a Balears, si bé no tenim cap constància numèrica de dits assentaments, sabem de s'arribada de gent occitana i provençal a Balears, no de sa seva quantitat. I sa dependència de Balears des regne franc està clara, ja què a s'obra "Marc. Hispaniae", dins es tercer llibre, capítol 19, se reconeix que l'any 799 va esser gloriós per ses armes des seu regne (es franc), perquè es Comte d'Ampúries, n'Irmingario, un pic vençuts ets àrabs, es poble balear va jurar fidelitat al rei Carlemany. I, ja més tard, hem de reconèixer que en es testament dictà en Carlemany que en Bernat, fill d'en Pipino, va heretar sa corona d'Itàlia i ses Illes Balears. I tot està explicat pes cronista oficial d'en carlemany, n'Eginhardo, autor de sa crònica d'en Carlemany, sa "Vita Karoli Magni".
Hem de recordar que Barcelona, l'any 799 encara era en poder des moros, en canvi Girona va passar a mans franques l'any 785. Fins l'any 902, amb s'arribada des sarraïns, ses Balears varen tenir un periode de semi-independència (817-902), ja què, oficialment, ses Balears depenien des Sacre Imperi, si bé es monarca corresponent no mos va protegir de s'arribada normanda allà per l'any 859, com mos recorda en Mikèl Garau, investigador. D'aquesta època, en es segle IX, ets occitano-provençals mos deixen emprentes lingüístiques com, per exemple:
- sa pèrdua de sa "r" final en noms i verbs; "balear" pronunciat "baleà" (actualment escrivim aquesta "r" perquè es derivats sí s'escriuen amb "r", "balear-baleàric-balearisme")
- sa pèrdua de sa "a" final en sa desinència "-antia" i "entia", per exemple, "desinència" pronunciat "desinenci" o "abundància" pronunciat "abundanci"
- sa pèrdua de sa "s" intervocàlica provençal, per exemple, "camisa" per "camia"
- es sufixe diminutiu "-eu", com "homeneu" o "miconeua"
- s'accentuació en es pronoms personalas darrera des verb, com per exemple, "saludar-ló" o "escoltau-mè"


En blau sa zona ampurdanesa
I, òbviament, es contactes amb unes zones que, ja per llavonces, devien emprar també s'article salat (Tenim una prova inestimable en es "Capbreu de Castellbisbal", localitat no massa llunyana de ses costes ampurdaneses). Sa fuita de habitants de Balears, amb s'arribada des sarraïns l'any 902, cap a ses zones que els resultaven conegudes, com per exemple, ses costes ampurdaneses (Girona, Ampúries i Peralada), i dic conegudes perquè va esser es Comte d'Ampúries, n'Irmingario, qui mos defensà dets atacs sarraïns i va conseguir que juràssem lleialtat a en Carlemany, allà per l'any 799. S'història, per tant, mos mostra relacions molt curioses:
- l'any 799 es Comte d'Ampúries mos defensa des sarraïns i mos incorpora an es regne franc
- tenim assentaments occitano-provençals durant es segle IX, amb ses conseqüents relacions culturals d'habitants balears amb gent lingüísticament similar
- s'article salat, comú a sa llengo llatina, que degenera i acaba imposant-se en es llatí vulgar a totes ses zones, en època tardo-romana i ja post-romana
- es balears fugen, en es segle IX, de ses illes a, casualment, ses zones que els són conegudes de sa península, casualment, ses costes ampurdaneses, que pertanyen al Comte d'Ampúries, un des seus antecessors mos lliurà des primers atacs sarraïns
Ès, per tant, descabellat, poder afirmar que es baleàrics dugueren s'article salat a aquelles zones? Potser sí, potser no. Emperò, sí que es contacte habitual amb zones lingüísticament similars, amb zones d'uns parlars arromançats, degenerats-evolucionats des llatí vulgar, va provocar que ja s'article salat fos encara més habitual a Balears o a sa zona ampurdanesa. 

No m'atrevesc a dir que vàrem esser noltros qui duguérem es parlar salat a l'Ampurdà com afirma casi rotundament en Mikèl Garau, no, no tenim proves, només vull deixar clar que s'article salat, es parlar salat, ès més antic a s'arribada d'en Jaume I a Mallorca, i que, ets indicis, senyalen que s'influència mútua de baleàrics amb occitans i provençals pogué provocar que a ambdúes zones es parlar salat s'imposàs com habitual.
Com reconeix es mateix Francesc de Borja Moll, s'article salat no ès exclusiu de Balears, emperò, sí que ès s'article baleàric per excel·lència, ja que s'ús social d'aquest ès majoritari, amb reduïdes excepcions (Pollença).
Per tant, entre sa procedència llatina de s'article salat, ets assentaments occitans i provençals des segle IX i es contactes de balears amb ampurdanesos amb sa fuita de gent a partir de sa conquista sarraïna de l'any 902, no està tan clara sa procedència des parlar salat des de sa conquista d'en Jaume I, com tan alegrement s'atreveixen a dir els Srs. Molina i Martín en es Diari de Girona de 16/10/2009, i, com tan alegrement accepta sa comunitat científica i lingüística, que ja no se preocupa d'investigar aconteixements d'abans de 1229, deixant clar que, per ells, l'any 1229 ès "l'any zero" lingüístic i que d'aquí comença tot.


sábado, 26 de noviembre de 2011

Un truc d'un truc, un retruc!!

Com que aquest fí de setmana passat havíem tengut fira a Caimari, ahir vaig tenir sa desgràcia de voure un programa d'IB3 (sucursal de TV3 a Balears) que nom "Uep! Com anam?" (estrany que no hagin posat "anem" seguint ses regles "principatines") i que té una secció presentada per una tal Deborah Piña. Idò aquesta al·loteta va esser a Caimari comprant coses i promocionant sa fira, amb una companyona (desconec si amiga) i un càmara d'IB3 fent voltes.

Es problema d'aquesta al·lota no ès si va esser o no a Caimari, sinó ahir a sa seva secció de "El Rebost" (es mallorquins deim "Es rebost", però clar, aquesta secció té una recepta on ensenyen a fer confitura de "maduixes", i aquí mai hem dit maduixes, sinó "fraules" o es més modern, i castellanisme total tabú, "fresses"; jo estic per "fraula", ni "maduixa" ni "fressa") on en va fer de desbarats lingüístics, que no he pogut dormir.
Entre d'altres, aquesta nina feia una mescladissa de catalanades amb mallorquinades que era difícil d'entendre. Per s'accent que emplea quand xerra, jo diria que ès sa típica castellanoparlant que ha après català a s'escola i amb sos normalitzadors d'IB3, i mallorquí per "culpa" des programa aquest que co-presenta. Me sembla molt bé que vulga fer ús de sa nostra llengo, perfecte, emperò amb un poc de seny i sense voler córrer tant quand xerra; segur que més pausada ho faria millor (lingüísticament). Per exemple, diu "vus", mescla de "us" més "vos", sala i lala sense cap norma més que sa que ella s'inventa, i moltes d'altres, però sa que més mal me va fer ahir va esser "un truc". Brutal!

Me voleu dir des de quand hem dit a Mallorca "truc" com a equivalent a "truco"? Mai!! Aquí, "truc", generalment, ès un joc de cartes! Concretament, n'Alcover diu que "Truc" ès un "joc de cartes que sol jugar-se entre quatre persones que van dues contra les altres dues, cadascuna de les quals rep tres cartes, i cada bàndol guanya punts guanyant dues bases (guanyar el truc), matant-se les cartes segons un ordre establert (que sol esser el tres, el dos, l'as, el rei, el cavall, etc.) i fent objecte d'envit el guanyar el truc (trucar) o el nombre de punts que sumen els valors de dues cartes del mateix coll acoblades en una mà (envidar);".
N'Alcover també diu que s'acepció per "truc" com a "truco" ès "Recurs enginyós per a fer semblar una cosa allò que no es realment o per a aconseguir un efecte insospitat dels altres". Me voleu dir quin recurs enginyós per a fer semblar una cosa allò que no ès realment ès fer girar un ou per sebre si ès un ou dur o un ou cruu? Cap!! "Truc" com a "truco" se refereix a un "truc" de màgia o de prestidigitació. Aquesta nina, si volia dir "truc" en es sentit que li volia donar, hauria d'haver dit "consell", "ajuda", o qualsevol altra paraula més adequada!

Homo, jo me pensava que quand deia truc era perquè se referia a quand va sortir des Bar Ca'n Tomeu i havia vist gent (major, generalment) jugant a "truc", no com un "truco". I aquí va esser quand me va quedar mitjanament clara sa rel lingüística d'aquesta al·lota. Varen fer, ella i es càmara, just davant de sa taula que teníem a Caimari, unes proves d'entrada i sortida des Bar Ca'n Tomeu, amb aquesta conversació:
- Deborah Piña (DP): ¿Qué hago? ¿Entro y salgo del bar?
- Càmara (C): Sí, entra y sal, mira la calle arriba y abajo y te vas.
- Amiga que aguantava un tassó (Am): ¿Puedo poner el vaso aquí? (dirigint-se a jo per posar es tassó damunt sa nostra taula)
- DP: Avisa si viene gente, dame una señal.
- C: OK, yo te aviso.
Na DP entra an es bar i torna a sortir, però amb tanta mala sort que sa fira està plena de gent que passetja i no poden grabar bé.
- Am: Es que hay mucha gente (no te fot, òbviament, ès una de ses fires amb més afluència de públic, què n'esperaves?).
- C: Pues que pase la gente y yo te grabo igual.
- DP: ¡Ay! Es que ya llevamos un buen rato (ès sa teva feina, t'aguantes)
- Am: Va, venga, graba una definitiva y nos vamos
- C: ¡Ahora! Sal del bar ya (i graba sa seqüència)
- DP: ¡Bien! ¡Ya está!

I en quin idioma vos pensau que varen estar xerrant tota aquesta estona? En mallorquí? Noooo!! En s'idioma de s'imperi: es castellà!! En castellano puro y duro. ¿Y qué os pensábais? En castellà tota s'estona, res de mallorquí. Clar, després resulta que quand en Jorge Campos intenta xerrar mallorquí tothom se'n riu d'ell, i aquesta nina no només mos ensenya "trucs" de "trucs" sinó que en privat xerra es castellà, aquest maleït idioma imperialista fatxa foraster que tanta nosa fa, i aquí no passa res. Es pròxim programa supòs que seguirà mostrant "trucs" de cuina, com fa cada setmana. No veig en Raphel Ferrer (quina credibilitat pot tenir una persona que nom "RaPHel"? Sa mateixa que un -endevinau quí- que ha canviat 4 pics de nom!) escrivint un article en es "DBalears" fent burla, com va fer des sopar de "s'Acadèmi" a Binicomprat, d'aquesta nina.

Idò, quin retruc!!