Com sempre, es beneits es que més paguen...

Com que mos prenen per beneits, sempre hem d'esser aquells que més pagam, amb s'excusa que som una comunitat rica. Rica? En què ho som? En explotació, en destrucció de territori, en preus altíssims, en pagament d'imposts, etc. En això som es més rics.

En aquest requadre podeu observar quin ès es nostro dèficit dins es conjunt de s'estat i com n'hi ha d'altres que sempre ploren i se queixen (Catalunya) que haurien de callar i anar a porgar fum.

Balears rep un 25% de fons inferior a sa mitja estatal, amb s'excusa que som rics, i paga un 27% per damunt sa mitja estatal, amb sa famosa excusa, i perdonau que me repetesqui tant, de que som riquíssims. Per això, quand es nacionalistes xerren d'expoli, ès que no hi ha arguments per contrarrestar-los, perquè, en aquest cas, tenen raó.

En canvi, Catalunya, sa gran ploradora, rep només un 3% inferior a sa mitja estatal, i en volen més, i més, i més, i paga un 21% per damunt de sa mitja estatal i vol pagar menys i menys i menys.

En resum, en quant a lo que rebem de s'estat, entre Balears i Catalunya hi ha un 22% de diferència (es 25% nostro pes 3% seu, inferiors a sa mitja) i en quant a lo que "pagam" a s'estat, hi ha un 6% de diferència (es 27% nostro pes 21% seu, superiors a sa mitja). Quina cara més dura i quina poca vergonya que tenen. I a més, s'atreveixen a demanar més i més....

Imprimir

A l'Alguer estimen sa seva parla i la cuiden

I sí, a l'Alguer estimen es seu dialecte, ès ver que li diuen "Català de l'Alguer" i reconeixen que s'Alguerès ès una modalitat des Català (com es nostros Mallorquí, Menorquí i Eivissenc, que són modalitats des Català, encara que mereixen esser una llengo com eren fins 1959), emperò allà s'ensenya sa seva modalitat.

N'hi ha de proves, i moltes. A internet està "penjat" s'Estatut de sa Ciutat de l'Alguer: http://www.ciutatdelalguer.it/statuto.pdf escrit en sa modalitat catalana de l'Alguer, o, simplement, Alguerès. "Lo Municipi de l'Alguer...", "estabilit", "populacions", "consultació", "ne" (per "en"), "servicis", "sous" (possessiu), "sues" (altre possessiu), "sigueran" (des verb "esser"), i moltes altres. O sia, s'Estatut de sa ciutat està escrit, no en català "standard", sinó en sa modalitat algueresa, en Alguerès. I què diu aquest estatut alguerès? Article 9.2:
2. En particular, se propon de donar suport a totes les iniciatives dirigides a la coneixença i a
l’ús de la llengua catalana en la variant algueresa.

I es nostro Estatut de sa CAIB? En Mallorquí o Menorquí o Eivissenc? Caaa! Pots pensar! Ni per casualitat! Com el trobam? Idò en Català "standard", alerta, que hem d'esser més catalanistes que es propis catalans. Això ès s'Estatut primer que vàrem tenir: http://web.parlamentib.es/RecursosWeb/DOCS/EstatutAutonomiaIB.pdf en Català "standard". Ni un article "salat", ni un "mos", ni res de res que mos identifiqui sa nostra "modalitat".

I quines classes donen a l'Alguer? Català "standard"? Català "barceloní"? Per lo que sembla, jo diria que, segons això http://www.comune.alghero.ss.it/corso_catalano/llicions.htm donen classes d'alguerès. Obrint es arxius "pdf" voureu que ensenyen sa variant algueresa, ells estimen lo seu i ensenyen lo seu. I a Balears? Idò cursos de "llengua catalana" standard, normatiu, centralista a més no poder, pur català aliè a lo que xerram a Balears. Basta amb participar a colque curs de sa conselleria o cursos de s'OCB, o voure com està escrita sa web des Govern o de s'OCB, pur standard. I això que es nostro estatut a s'article 35 mana estudiar i protegir ses modalitats illenques des Català. Quí ho cumpleix? Ningú!!

Vos sona això? http://www.comune.alghero.ss.it/corso_catalano/2003/13%20-%20verb2.pdf Es participi de verbs de moviment (i com verb auxiliar d'altres) ès es verb "esser", com se deia a Mallorca abans, "som vengut", "som anat", etc. Vos sona? I perquè allà s'ensenya això i no es standard pur i dur com aquí?

I sa web oficial de l'Alguer? En Català standard? En Català "barceloní"? No, en Alguerès: http://www.ciutatdelalguer.it/comune_alghero.htm. No pos sa web oficial de sa CAIB perquè ja vos ho deveu imaginar, Català pur i dur "standard".

Ès dir, que es baleàrics som beneits i no estimam lo nostro, mos hem deixat prendre es pèl, molts des nostros que tan mallorquins o menorquins se senten, són uns venuts i traïdors a ses Balears, tots aquells que deien defensar sa nostra llengo a sa transició, eren (i són) uns catalanistes venuts an es catalanisme més ferotge.

Vergonya, cavallers, vergonya....

Imprimir

S'ofensiva final ja ha començat: que Déu mos guardi

S'ofensiva final des catalanisme va començar ja fa aproximadament un mes i mig: segons es blog de sa regidora de Cultura de s'Ajuntament de Palma (http://www.nanda.cat/post/50693), dia 8 de Mag diu literalment que "Avui s'han decretat 141 noms nous per al carrers de Palma. Alguns són denominacions per a vies noves (19), d'altres són traduccions al català o subsanació d'errors (54) i 68 corresponen a canvis de noms imposats pel franquisme."

S'ofensiva final des catalanisme contra Mallorca ha començat i ningú se n'ha temut, ha començat de forma sigilosa, com quand en Conrado se'n va anar un fi de setmana a Menorca per decidir es nom de sa llengo, o com quand varen canviar es noms de topònims antics, com de Lluch a Lluc o de Lluchmajor a Llucmajor, o de Mahó a Maó (quand tots sabem que sa "h" de Mahó ve perquè ès un derivat de "Magonna", i de "Magón", un dets integrants de sa família cartaginesa més important de tota sa història) i així molts noms més.

Es noms que han patit sa catalanització són aquells que encara duien s'article salat tan nostro que es catalanistes duen anys intentant fer desaparèixer per uniformar sa llengo i així conseguir que qualque dia no en quedi cap pista enlloc d'aquest article que tan els molesta i fa nosa. Per exemple, na "Fernanda" (com ès que no ha catalanitzat-normalitzat es seu nom??), mos senyala qualcuns d'aquests canvis. Amb s'excusa de sa memòria històrica, han aprofitat per llevar d'enmig s'article salat.

Vos pos uns exemples:

- carrer de s'aigo dolça -------------- carrer de l'aigua dolça

- carrer de s'Aranjassa -------------- carrer de l'Aranjassa

- passeig des Born ------------------ passeig del Born

- passeig del Born des Molinar ------ passeig del Born del Molinar

- carrer d'en Morey ---------------- carrer d'en Morei

- carrer del Puig de sa Talaia -------- carrer del Puig de la Talaia

- carrer de ses Salines -------------- carrer de les Salines

i més que no indicaré perquè n'hi ha més i no me vull extendre més. Anau an es blog de na "Fernanda" (??) i ho lletgiu.

Diu que han fet ses modificacions per:

1.- denominar vies noves - no té justificació perquè no són vies noves

2.- canvis de noms imposats pes franquisme - no hi ha res de franquista dins es noms d'es Born o s'Aranjassa

3.- traduccions al Català o subsanació d'errors - com?? O resulta que no ès Català s'article salat? Llavonces s'IEC de què va? O va errat? Quin error hi ha en escriure "Es Born"? A quin idioma tradueixen "Es Born"? Aaaah, ara ho entenc, resulta que na "Fernanda" (??) acaba de descubrir que es Mallorquí ès un idioma diferent des "Català", i resulta que som noltros es gonelles es secessionistes?!?!?!?! Emperò si ho ès ella!!!! Ella diu que han fet traduccions "al Català", ho reconeix ella dins es seu blog, per tant, tradueixen de Mallorquí a Català, per tant, deu esser que són llengos diferents, no? No crec que sia subsanació d'errors, perquè es mallorquins que varen escriure "es" per "el" o "s'" per "l'" o eren beneits o no entenien sa diferència entre sa lletra "s" i sa lletra "l", o devia esser que escrivien allò que havien après a ses gramàtiques que recollien s'article salat com oficial i culte sense cap problema, de forma natural??

Com se pot tenir tanta barra, cara dura, collons, etc de fer aquests canvis? Si està clar perquè serveixen partits com es Bloc o es PSM: per catalanitzar purament i per, definitivament, acabar amb ses restes de Mallorquí escrit (ja no dic es parlat) que queden arreu de s'illa.

Enhorabona, com deia en John Connor, "el día del juicio final ha empezado". I es mallorquins, què en feim? Res, es nostros culs seuen a sa cadira i contemplen sense fer res de res, tanmateix...

Tanmateix, tanmateix...

Imprimir

Perque es Balear no se perdi (per Balears Liberal)

Sí, ja sé que molts hauran pensat que això de “balear” no existeix. Que si mai ho hem dit així, que si no m'hi sent identificat, etc. Però, senyors, deixau-me que vos aclari que, primer, per economia d’espai, comprendran que si cada vegada he d'anotar “perquè es mallorquí, menorquí i eivissenc no se perdi”, consumesc es poc espai que permet sa premsa escrita, conseguint cansar-los amb tanta denominació evident; i segon, perquè és una paraula molt nostra, que n’Antoni Mª Alcover ja va deixar grabada per s’ història dins sa seva magna obra “Diccionari Català – Valencià – Balear”. Fins i tot, es “Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana” defineix “balear” com: “Denominació moderna aplicada al conjunt del català insular, integrat pels dialectes mallorquí, menorquí i eivissenc”
Llegitimada “científicament” sa denominació des Balear, a jo me provoca sa mateixa indignació que a molts de voltros comprobar com, un any darerra s’altre, des de que se va aprovar sa Llei de ‘Normalització Llingüística del català’ (1986), es nostro mallorquí, menorquí i eivissenc està essent relegat a s’àmbit familiar, per xerrar-ho dins ca nostra, amb sos amics o amb so nostro ca, però mai ho escoltarem dins una televisió pública, institució oficial o centre educatiu. Aquí només se xerra i ensenya un “català barceloní” que fa mal sentir entre es parlants mallorquins, menorquins i eivissencs. Es nostros fills, ets únics que poden mantenir viva sa nostra llengo, ja diuen “menjo, serveixo, sóc,” etc. Quina pena, no?
Què hem fet es ciutadans de Balears, per merèixer que sa llengo heretada des nostros pares i padrins hagi estat sustituida per un català estàndart, que res té que voure amb lo que xerram? Idò, haver permès que es dos grans partits polítics juntament amb sos nacionalistes minoritaris, no hagin fet res per emprar sa llengo balear, ses modalidats llingüístiques, tal com les denomina es nostro Estatut d’Autonomia. O, fins i tot, encara molt pitjor, enganar-mos diguent que aprovaven una normativa perquè no se perdi “lo nostro”, quand, en realidat, no apareix per enlloc, i sa nostra riquesa cultural i llingüística ha estat reduida a una “catalanitat” convertida en pedra angular, casi filosofal, alfa i omega des nostros destins. Una unidat de sa llengo devoradora que no queda plena amb so Balear, sinó que discrimina sa nostra, també, altra llengo co-oficial. Més ben dit, a sa gent que la xerra. Amb un únic objectiu: s’utilisació política de sa llengo. Resultat: ses llengos, que serveixen per unir, s’utilisen per dividir des de certs àmbits, molt ben subvencionats amb sos dobbers de tots, que tant mos costa guanyar.
Es proper 30 de maig a les 12h, en es Passeig des Born de Palma, tenim una oportunidat històrica. Ciutadans de diferents sectors socials i culturals, de diferent ideologia política, mos manifestarem, cívicament, en favor d’un bilingüisme en llibertat que no causa rebuig. Reclamant a qui tenen sa responsabilidat de govern, o la tendran dins un futur, que no volem que es mallorquí, menorquí i eivissenc se perdin. Mos veim es 30-M.

Jorge Campos Asensi

President
Círcol Balear

Imprimir

Com tenir 2 collons...

Part des discurs d'ahir a sa "Cadena Humana per la Llengua" (quina llengua? Seguiu amagant es nom de "la llengua" per sa qual feis manifestacions? Covards! Deixau d'enganar sa gent!) per part d'en Jaume Mateu, de s'OCB: cal reclamar als nostres polítics, als polítics de les Illes Balears, lleialtat absoluta i proclamada públicament tant als principis fonamentals continguts a l'Estatut d'Autonomia.

Sí, senyor, i tu? Jo, ciutadà anònim te reclam lleialtat absoluta i que la proclamis públicament an es nostro Estatut d'Autonomia, concretament cap a s'article 35 on se proclama "Les modalitats insulars del català, de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, seran objecte d'estudi i protecció...".

Jo me deman: ès s'OCB lleial a s'Estatut? Protegeix s'OCB ses "modalitats"? Estudia s'OCB ses modalitats? Té cap problema s'OCB a dir-li "Balear" a sa llengo que s'empra a ses Balears com denominació que aglutina ses denominacions particulars illenques? Empra ses modalitats illenques s'OCB? Ès "Balear" s'OCB o ès catalanista?

Teniu una cara més dura que ès formigó armat, platí iridiat i aquell material des qual està fet (adamantium) es cos d'aquell personatge de "X-Men" Wolverine!

Poquesvergonyes!

Imprimir

Coffee for the tongue

[modo irònic] Voldria dir-li a s'OCB que els don s'enhorabona per sa campanya "Cafè per la llengua", on fan una campanya per promoure sa llengo catalana a Mallorca, sí [modo irònic off].

Quina barra que tenen aquesta gent: quina "llengua" promouen? Està clar, aquell dialecte que en Batllori qualificava de "infame dialecto barceloní", ès dir, sa llengo estandaritzada i segons models catalànics centralistes i allunyats de tota forma baleàrica. Salar? Eks, això ès de pagesos! Dir "mos" per "ens"? Puaj, això ès de mallorquinarros. I molts exemples com aquests.

Emperò, lo que més gràcia fa ès que, per promoure aquest dialecte barceloní estandaritzat, han fet un vídeo que està penjat a youtube, exactament a http://www.youtube.com/watch?v=YCvKqRyVpqs on surten En Nadal i el "tio" i després altra gent xerrant (no parlant) diguent que fan cafès per sa llengo, perdó, per "la llengua", en un dialecte que jo diria que s'allunya molt d'aquell dialecte estandaritzat allunyat des nostro mallorquí de tota sa vida. Ès dir, fan servir gent que xerra Mallorquí per promoure es Català "standard".

Quina barra que tenen.

Exemples: a 0:18 "el tio" Nadal diu "Feim junts un cafè per sa llengo", enlloc de "fem junts un cafè per la llengua". Feim per fem, sa per la i llengo (record que llengo s'escriu des d'en R. Llull fins en Mossèn Alcover) per llengua. Clavat, senyors, clavat "al Català" nostro de tota sa vida, clavadíssim.

Més, a 0:25, en Nadalet nostro diu "Anim a tots a fer un cafè per sa nostra llengo", enlloc de "animO a tots a fer un cafè per la nostra llengua". S'oblida en Nadalet que en Català, s'ha d'afegir sa desinència "-o" a final de sa primera persona des present d'indicatiu, segons diu s'OCB, o com pregona sa mateixa OCB a sa seva web i es seus escrits. Nadal, fa pagès que no hagis après es Català com Déu mana, homo. Ja no dic lo de salar o dir llengo per llengua....

A 0:37, un homonet que se deu creure que ès molt graciós, però que està molt confós pes tema lingüístic, o, millor dit, clarament enganat per s'OCB i tants d'anys de catalanisme diu "meem si vos animau i anam a fer un cafè per sa llengo tots plegats". Brutal. Homonet nostro, en Català se diu "vejam si us animeu i anem a fer un cafè per la llengua tots plegats", homo, ja que voleu promoure es Català, "parleu" com Déu mana, que feis de pagès i quedau en ridícul. Meem per vejam, vos per us, animau per animeu, anam per aneu... buff, quin mal a sa vista. O serà que xerrau Mallorquí enlloc de Català? O serà que s'OCB s'oblida de cert article que expressa una obligació de promoure, estudiar i protegir ses "modalitats" illenques?

Seguim: a 0:44 2 senyores amb un senyor que fa cara de no pintar res a ca seva, idò (perdò, volia dir doncs) una d'elles diu "perquè sa nostra llengo no se perdi". Nooooooo, senyora meva, noooo, se diu "perquè la nostra llengua no es perdi". Salau, i això ès de pagesos, està mal vist, heu de lalar, i no se diu "se", s'ha de dir "es", enlloc de "se perdi", ès "es perdi". Doneta meva, així no podeu sortir de ca vostra.

A 0:52, junten 2 frases de 2 senyors, però me fa gràcia com acaba sa frase aquell senyor més major que va de blau llis, que diu "perquè mos unirà a molta gent". Senyor meu, on anau? No sabeu que dir "mos" ès de pagesos, ès informal, homo, que no vos han educat a ca vostra? S'ha de dir "perquè ENS unirà a molta gent"! Mos no, ens!! No vos enterau? Badau o què?

I a 0:58 un senyor (o al.lot) mos diu que "vos convid a fer un cafè per sa nostra llengua". Parcialment bé, diu llengua (ja era hora de no sentir mallorquinades), però la caga diguent "vos convid", ja que en Català ès "us convido". Jo me deman si s'OCB heu fa aposta o què, no ès normal voler promoure es Català standaritzat i treure tants mallorquinarros que diuen, això, mallorquinades. En què quedam? Català o Mallorquí? Senyors meus, què voleu?

Bé, després de mesclar ironia i mala llet a parts iguals, s'OCB, en un exercici lamentable de catalanisme, una OCB catalanitzada brutalment (enlloc de Obra Cultural Balear hauria d'esser Obra Cultural Catalanista o, millor, Obra Catalanista Balear), empra es dialecte mallorquí per promoure es dialecte barceloní català standaritzat.

I per quina raó s'OCB no s'atreveix a posar-li nom a sa llengo per sa qual hem de fer un cafè? Quina "llengua" ès? Es Swahili? Es Sard? S'Urdu? Jo no sé quina ès. Lo que sí sé ès que juguen amb sos sentiments de gent major (aquells que surten en es vídeo) que se creuen que fan qualque cosa pes Mallorquí i que, realment, lo que fan es acabar-liquidar es Mallorquí nostro, substituint-lo per un Català aliè i standaritzat que mos ès tan estrany que no en volem sebre res de res.

Molt bé! Enhorabona!

PD. En Nadalet, "s'espanyol", heu deu sebre això?
Imprimir

CANÇÓ A SA PÀTRIA BALEAR, per Toni Cantarellas (pendent nova edició amb comentaris)

CANÇÓ A SA PÀTRIA BALEAR:

Formentor fins Formentera,
de Dragonera a Mahó,
fer girar una passetjaha
estat font des nostro honor

Pàtria de dones hermoses
illes d’or d’homos valents,
som vell Regne de Mallorques
que malferen es dolents.

Llevant, Ponent, i es Gregal
des d’es Xaloc al Mestral
de Tramuntana al Mitjorn
bon pagès se guanya es jorn.

Som legendàries Gimnnesies
terres de Jaume el Tercer
Monarca d’aquestes illes
i des sòl Rossellonès.

Fent front ferm al corsari
i no manco as genovès,
lluitàrem contra mil moros
i amb el Rei aragonès.

Salats són nostros articles,
salats com nostra gran mar
no hem de mester cap filòleg
que mos dicti com xerrar.

Blava Reina Marenustrum
lliurau-mos de tot botxí
vòlen tallar com a en Yahya
caps des poble mallorquí.

Auba primera de tot temps
que mos il·lumi t’aubor
del teu temps també venim noltros
mantenim teva bravor.

Enviarem baix ses ones
a tot nou conquistador
hem conegut mil batalles,
mai n'hem tombat es jonolls.

Som aquí del principi,
des del principi des temps,
talaiots també navetes
som legendàris foners.

Mallorca alçarà es cap un dia
tornant a ser sa que fou¡
Avant ses atxes Gimnnesies!:
QUATRE ILLES I UN SOL COR.

Toni Cantarellas

Imprimir