N'Homar, en es programa d'en Mariano, En bon Mallorquí, ha xerrat avui d'una catalanada que mos podem trobar a qualsevol formulari oficial d'administracions públiques: a sa identificació, posa "nom" i, després, "cognom", en lloc de "llinatge". Quin des dos ès més correcte i s'hauria d'emprar?
N'Alcover, en es seu Diccionari posa: "COGNOM, Nom de família; cast. cognombre, apellido. Sinòn.: llinatge. Etim.: pres del llatí cognomen", i per "LLINATGE, 1. Ascendència i descendència d'una família; estirp; conjunt dels qui formen una família; cast. linaje. 2. Nom de família; cognom; cast. apellido. Etim.: del llatí vulgar *līneatĭcu, mat. sign. 1, derivat de linea.".
He assenyalat en "negreta" ses dues acepcions que mos indiquen ja ben clarament on ès s'errada: es cognomen, ès es "apodo" (perdonau sa castellanada) o "mal nom" que anava sempre després des nomen i es praenomen, i va sorgir a s'època d'en Sila (aprox.), ès dir, abans no s'emprava. Allò que coneixem avui en dia com llinatges seria es nomen romà, ja que es cognomen "Es un nombre que se utiliza para diferenciar a las personas atendiendo a alguna cualidad o alguna característica física mental o algún acto de relevancia. Se coloca justo después de la filiación, es decir, después del praenomen del padre al que se le añade la palabra FILIUS/I (=Hijo)."
Emperò, es llinatge autèntic ès es nomen, "Es el gentilicio, es decir, el nombre de una gens o familia; es un nombre colectivo y, al contrario que el Praenomen, aparece siempre completo y a continuación del mismo."
Per tant, acabem amb sa corrupció des llenguatge: "cognom" ve de cognomen, i no ès un llinatge, ès un mal nom, no distingueix a cap família, en canvi, hem d'emprar "llinatge", com nomen, i com significat de línea, ès dir, com una línea successoria familiar normal, per definir an es provenients d'una família.
Catalanades xereques no!
N'Alcover, en es seu Diccionari posa: "COGNOM, Nom de família; cast. cognombre, apellido. Sinòn.: llinatge. Etim.: pres del llatí cognomen", i per "LLINATGE, 1. Ascendència i descendència d'una família; estirp; conjunt dels qui formen una família; cast. linaje. 2. Nom de família; cognom; cast. apellido. Etim.: del llatí vulgar *līneatĭcu, mat. sign. 1, derivat de linea.".
He assenyalat en "negreta" ses dues acepcions que mos indiquen ja ben clarament on ès s'errada: es cognomen, ès es "apodo" (perdonau sa castellanada) o "mal nom" que anava sempre després des nomen i es praenomen, i va sorgir a s'època d'en Sila (aprox.), ès dir, abans no s'emprava. Allò que coneixem avui en dia com llinatges seria es nomen romà, ja que es cognomen "Es un nombre que se utiliza para diferenciar a las personas atendiendo a alguna cualidad o alguna característica física mental o algún acto de relevancia. Se coloca justo después de la filiación, es decir, después del praenomen del padre al que se le añade la palabra FILIUS/I (=Hijo)."
Emperò, es llinatge autèntic ès es nomen, "Es el gentilicio, es decir, el nombre de una gens o familia; es un nombre colectivo y, al contrario que el Praenomen, aparece siempre completo y a continuación del mismo."
Per tant, acabem amb sa corrupció des llenguatge: "cognom" ve de cognomen, i no ès un llinatge, ès un mal nom, no distingueix a cap família, en canvi, hem d'emprar "llinatge", com nomen, i com significat de línea, ès dir, com una línea successoria familiar normal, per definir an es provenients d'una família.
Catalanades xereques no!
1 comentario:
I "regne" o "reyne"? Me deman, jo. Perquè a ca nostra sempre ham dit "reyne", i sempre ho hem sentit a dir així.
Publicar un comentario