No ès tan difícil escriure en sa modalidat mallorquina, en Llengo Mallorquina, com voltros volgueu anomenar-la, m'ès igual, sempre ès fàcil, si s'està ben assessorat, escriure en sa forma de xerrar de sa nostra estimada Illa de Mallorca.
M'he fixat, en aquest cas, que a molts de municipis s'ha anat fent una substitució de plaques amb noms de carrers, per raons de manteniment i per simple questió de "plàstica"; molta gent pensa que són ganes de gastar "quatre duros" per part des polítics perquè paresqui que fan "qualque cosa". Això m'importa ben poc,a jo m'importa sa part lingüística per lo molt que significa.
Emperò, a molts de casos, com es cas de ses 2 fotos que pos (ses dues de Ca'n Picafort), que, a més, es correctors lingüístics han tornat girar es cap de cap a Catalunya (i perdonau es joc amb tants de "caps") enlloc d'aprofitar s'antic nom mallorquí per designar una castellana "avenida": avenguda ès sa forma mallorquina, avinguda sa forma catalana. No entenc aquesta mania catalana amb sa lletra "i", tinc, vinc, tindre, vindre, sigui, tingui, vingui, avinguda, etc mania personal que en deuen tenir.
Sa questió ès que han manipulat ja tant que sa paraula autèntica, "avenguda", ès ara sa paraula en desús i estranya, i sa "normalitzada" ès "avinguda". Meem què mos deia N'Alcover (que hi ha gent que pensa que no era perfecte): per avinguda mos redirigeix a avenguda, i, després, defineix avenguda (1. Pujada del nivell de les aigües d'un riu o torrent per efecte de la pluja; cast. avenida. 2. Caminal que condueix fins a una població o a un lloc determinat; cast. avenida.).
Bé, però resulta que sa mania que ténen es catalans amb sa "i" provoca que, com tothom sap, ells pensin que s'infinitiu sia es verb "vindre", que a Mallorca mai s'ha fet servir, aquí sempre hem dit "venir", i es participi per ells ès "vingut" i per noltros ès "vengut" (per més "inri" a Mallorca es participi de verbs de moviment sempre s'ha format amb so verb "esser" i nom amb so "haver", però això ja ho deix per un altre dia), i per simple procedència, ells fan "avinguda" i noltros "avenguda". I això no ès cap invent: a ses fotos ho podreu voure i creure després, sa placa antiga recull sa forma mallorquina i sa placa nova sa "normalitzada" (quins ous, acàs ès anormal escriure i xerrar en Mallorquí a Mallorca??).
I, no ès per res, si ells confonen ses conjugacions de "venir" i "vendre", no ès problema nostro; aquí sempre hem dit "jo venc" i "jo venc (e neutra)", com "yo vengo" y "yo vendo", però si ells són tan poc hàbils, que necessiten canviar formes/conjugacions, com "jo vinc" i "jo venc" com "yo vengo" y "yo vendo", repetesc, no ès es nostro problema, ja s'apanyaran com vulguen, a noltros que mos deixin en pau, que sempre mos hem entesos sense problemes ni "fabrades".
A Mallorca, Mallorquí (com diu un amic meu).
3 comentarios:
la forma estàndard és venir, vindre és un dialectalisme de Barcelona
Una cosa és una avenguda, dos que s'avenen (dos amants) i una altra cosa és una avinguda.
Per cert, el pas d'e a i és freqüentíssim. La e es tanca en i, per exemple, el llatí RACEMU> Raïm o VENENU> Verí (supòs qeu saps que es vereno és un castellanisme, no?
Ses pardalades, les juntes!
Secessionar el mallorquí és igual que enterrar-lo en vida! Quins desbarats!
Publicar un comentario