Una forma de defensar ses "modalitats" (per què no dir-ne "llengo mallorquina" enlloc de "modalitat"??) baleàriques de la "llengua catalana" per part des nostro Govern fou sa publicació de un "Llibre d'estil" allà per l'any 2007, un text, com indica es propi llibre (llevant tota sa palla prèvia i anant directament cap a allò que mos interessa per aquest blog), "era necessari també que, respectant la unitat de la llengua catalana, la institució optàs per un model de llengua que s’adaptàs a la formalitat que requereixen els textos oficials i alhora tingués en compte la varietat del català de les Illes Balears, emprant determinades formes que tenen un fort arrelament a les Illes, hi esdevenen irrenunciables, i enriqueixen la llengua comuna." Començam bé si en ple pròleg des llibre mos trobam amb un mallorquiníssim "tingués", renunciant an es nostro "tengués", per no xerrar de s'absència de s'artícul salat, emperò ho deix aquí, de moment.
He de destacar, que es llibre encara se troba vigent, encara que l'hagués aprovat es govern Matas, es govern de "progrés" no l'ha anulat ni l'ha substituït per un altre, per tant ets escrits de s'administració l'han de cumplir.
Després, ja en ple llibre, en matèria, senyala que s'ha d'emprar un llenguatge tècnic i planer alhora, exactament "com la voluntat de fer un llenguatge planer i, sobretot, entenedor, participen dels principis del moviment Plain English Movement, sorgit als EUA els anys setanta, que propugna l’ús d’un llenguatge planer que permeti als lectors entendre fàcilment els textos, evitant les estructures complicades, i alhora insisteix en la necessitat de fixar un bon disseny per als documents, amb la mateixa finalitat", o sia, un llenguatge cult i tècnic com correspon a una administració, però alhora que se puga entendre i empri un llenguatge planer, ès dir, des poble, sa costum des llenguatge popular, en castellano eloquio, "lo que habla la gente", mesclant llenguatge tècnic i paraules que sien costum entre es poble.
Emperò, a sa pàgina 28 "El Model de llengua", ja començam a notar un aire contaminat on es propòsit que Mister Matas, el yankee convertit, ja comença a difuminar-se una mica en quant "el model de llengua escrita de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha de tenir el grau de formalitat pròpia del llenguatge administratiu; en conseqüència, s’ha de basar en la varietat estàndard de la llengua", per tant, de modalitat, res de res. El que ès més graciós ès que, una mica més abaix, podem lletgir "el model de llengua ha de tenir en compte les varietats insulars pròpies de les Illes Balears, sempre que aquestes siguin genuïnes i s’adaptin al nivell de formalitat que requereix el llenguatge de l’administració. En aquest capítol es
recullen les formes dialectals de les Illes Balears que s’adeqüen...", per tant, hi ha una persona o grup de persones que seran qui mos indicaran quines formes són ses formals o no dins sa nostra "modalitat".
recullen les formes dialectals de les Illes Balears que s’adeqüen...", per tant, hi ha una persona o grup de persones que seran qui mos indicaran quines formes són ses formals o no dins sa nostra "modalitat".
O sia, es complexe mallorquí d'inferioridat se torna a posar de manifest, sempre renunciant a ses nostres formes per culpa de criteris arbitraris de unes persones acomplexades que volen quedar bé davant de 4 o 5 catalanistes vociferants i cridaners (ho enteneu així?), per tal de que es nostro parlar s'oblidi i quedi amagat, no sia que mos diguin "pagesos" o "informals" per escriure, mínimament, en ses formes baleàriques de sempre. Però no, ès igual, es totum revolutum ès millor que dir, "senyors, en mallorquí!".
Per acabar, fa menció an es "Català de les Illes Balears", vos pos es text així com està en es llibre d'estil:
"La varietat estàndard de la llengua que correspon al grau de formalitat que
requereixen els textos oficials no impedeix la presència de formes pròpies de les
Illes Balears que l’enriqueixen.
La classificació que apareix a continuació divideix les formes del català de les
Illes Balears en quatre grups, segons l’ús que n’ha de fer l’Administració de la
Comunitat Autònoma de les Illes Balears en els textos escrits: formes prescriptives,
formes admeses, formes inadequades i formes incorrectes.
Aquesta classificació s’ha fet tenint en compte, principalment, dos factors:
a) Que l’emissor dels textos escrits és l’Administració de la Comunitat
Autònoma de les Illes Balears, la qual cosa obliga a una selecció que s’adigui amb
el grau de formalitat que requereixen els textos oficials.
b) Que les formes prescriptives han de tenir presència a les quatre illes que conformen
l’arxipèlag balear, d’acord amb l’àmbit de competència de la institució, i
que, en conseqüència, no es poden qualificar de prescriptives formes que només
s’empren en una d’aquestes illes.
Les formes prescriptives, com el seu nom indica, s’han de fer servir de manera
obligatòria. Són formes que defineixen el català de les Illes Balears i que tenen un
grau d’implantació a les Illes que permet incloure-les en qualsevol registre. Quan
una forma està inclosa en aquest apartat, no s’ha d’emprar la corresponent al
català central en els textos de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les
Illes Balears.
Les formes admeses provenen de la varietat insular del català i hi tenen una presència
majoritària. No anul·len, però, l’ús de la forma més general en el domini
lingüístic català, ja sigui perquè ambdues formes conviuen en el mateix registre,
ja sigui perquè cada registre determina quina és la forma adequada. A més, la
forma general a vegades és també la pròpia d’una de les illes de l’arxipèlag. En
conseqüència, les formes admeses no tenen valor prescriptiu amb caràcter general,
però és necessari que s’adeqüin sempre al registre del text on s’escriuen. (.....)
Les formes inadequades, també com el seu nom indica, no s’adiuen al grau de
formalitat que requereix el model de llengua de la institució, tot i que poden
emprar-se en altres registres més informals.
Finalment, les formes incorrectes són les que no es poden usar en cap circumstància,
perquè són incorrectes en tots els graus de formalitat de la llengua."
requereixen els textos oficials no impedeix la presència de formes pròpies de les
Illes Balears que l’enriqueixen.
La classificació que apareix a continuació divideix les formes del català de les
Illes Balears en quatre grups, segons l’ús que n’ha de fer l’Administració de la
Comunitat Autònoma de les Illes Balears en els textos escrits: formes prescriptives,
formes admeses, formes inadequades i formes incorrectes.
Aquesta classificació s’ha fet tenint en compte, principalment, dos factors:
a) Que l’emissor dels textos escrits és l’Administració de la Comunitat
Autònoma de les Illes Balears, la qual cosa obliga a una selecció que s’adigui amb
el grau de formalitat que requereixen els textos oficials.
b) Que les formes prescriptives han de tenir presència a les quatre illes que conformen
l’arxipèlag balear, d’acord amb l’àmbit de competència de la institució, i
que, en conseqüència, no es poden qualificar de prescriptives formes que només
s’empren en una d’aquestes illes.
Les formes prescriptives, com el seu nom indica, s’han de fer servir de manera
obligatòria. Són formes que defineixen el català de les Illes Balears i que tenen un
grau d’implantació a les Illes que permet incloure-les en qualsevol registre. Quan
una forma està inclosa en aquest apartat, no s’ha d’emprar la corresponent al
català central en els textos de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les
Illes Balears.
Les formes admeses provenen de la varietat insular del català i hi tenen una presència
majoritària. No anul·len, però, l’ús de la forma més general en el domini
lingüístic català, ja sigui perquè ambdues formes conviuen en el mateix registre,
ja sigui perquè cada registre determina quina és la forma adequada. A més, la
forma general a vegades és també la pròpia d’una de les illes de l’arxipèlag. En
conseqüència, les formes admeses no tenen valor prescriptiu amb caràcter general,
però és necessari que s’adeqüin sempre al registre del text on s’escriuen. (.....)
Les formes inadequades, també com el seu nom indica, no s’adiuen al grau de
formalitat que requereix el model de llengua de la institució, tot i que poden
emprar-se en altres registres més informals.
Finalment, les formes incorrectes són les que no es poden usar en cap circumstància,
perquè són incorrectes en tots els graus de formalitat de la llengua."
Com a comentari final, només vull afegir que sa base des nostro dret, de s'aplicació de ses normes, ès sa llei, es principis generals des dret i sa costum. Quand sa llei, sa norma que sia, conté a un mateix artícul 2 possibles contradiccions, hem d'anar, primer, a voure què diu sa mateixa llei en quant an es seu "esperit", a artículs anteriors o de superior jerarquia o rang, o ja, directament, a normes superiors. Així, quand es llibre d'estil diu que hi ha unes formes admeses, però que haurem d'anar cas per cas segons ex text, pareix que vol que renunciem a sa forma baleàrica i posem directament sa variedat standard "principatina", quand en realidat, segons s'esperit de sa norma (s'esperit des llibre d'estil), hem de vigilar i aplicar ses formes baleàriques típiques de ses 4 illes, i tot això ho hem de relacionar directament amb s'artícul 35 de s'Estatut d'Autonomia (com a norma suprema-superior, emanada com Llei Orgànica i per tant amb màxim grau de vinculació amb sa Constitució Espanyola), on lletgim "Las modalidades insulares del catalán¸ de Mallorca, Menorca, Ibiza y Formentera serán objeto de estudio y protección, sin perjuicio de la unidad de la lengua.". Per tant, allà on posi formes admeses, s'interpretarà que si són admeses, s'aplicaran de totes totes en relació amb sa protecció (quina millor forma de protegir que no sia emprant ses formes nostres???) de ses nostres "modalitats".
Més endavant explicaré ses formes que diuen prescriptives i ses admeses.
Salut a tothom.
No hay comentarios.:
Publicar un comentario