Anem a voure què era Catalunya en temps de sa Marca Hispànica i en temps d'en Jaume I per demostrar que ès impossible s'existència d'una "Corona catalano-aragonesa", d'una "Confederació catalano-aragonesa" o d'una "conquista catalana" de Mallorca a l'any 1229. Ès una feina fàcil i que duu aparellat s'ús de sa lògica més absoluta i es més comú des sentits.
Primer hem de destacar que no existeix cap consens sobre s'etimologia des termes "Catalunya" i "catalans". Uns creuen que vé des terme "Gotholandia", uns altres de sa paraula "castlanus" (aquells que ténen o fan castells), altres que es una derivació-malformació de sa denominació des poble des "lacetani"--catelani, etc. No hi ha cap unidat ni cap acord general sobre s'origen des nom "Catalunya" ni "catalans". Si que podem afirmar que es primer pic en que se vou escrita sa paraula "Catalania" i "catalanenses" ès dins es "Liber Maiolichinus de gestis pisanorum illustribus", sobre es fets de sa gent pisana dins es marc de sa conquista-saqueig de Mallorca feta entre 1114 i 1115, a sa qual va participar es Comte de Barcelona com a convidat des pisans. Emperò, allò que se diu "documentació antiga" sobre s'origen des nom, no existeix cap ni una, i reconec que ha d'esser molt humillant pes catalanistes que surti per primera vegada es nom de sa seva terra, com un nom geogràfic, i es gentilici d'aquella terra, a un llibre, primer, estranger, i, segon, sobre fets que trascorren a Mallorca.
Sa Catalunya actual se basa en s'existència de sa Marca Hispànica, grup de comtats creats per s'Imperi Carolingi i baix domini des francs, com un territori fronterer entre ses terres musulmanes i es regnes cristians europeus. Així, en ets Anals des regnes francs, de l'any 829, trobam "Comites marcae Hispanicae...." o "... marca Hispana constitutum..." i d'altres. Si mos fixam bé, fins i tot, perquè vegem que sa famosa "independència de facto" des comtes de sa Marca, després des saqueig de n'Almanzor que diuen sa majoria de professors i catedràtics que va aconseguir "Catalunya", ès falsa, "realment" falsa, podem lletgir dins es "Cantar del Mío Cid" que es comte de Barcelona, en aquella època (finals des S. XI) ès considerat un franc, "e sedién sobre los cavallos - vidieron la cuesta yuso - la fuerça de los francos -". Per tant, a finals des S. XI éren considerats com francs. A més, afegim una cita des llibre "Historia de los victoriosísimos antiguos Condes de Barcelona" de F. Diago de l'any 1603, a sa pàgina 255 en una edició conjunta on s'agrupen es 3 llibres, lletgim que sa forma de datació emprada en es comtat barceloní seguia ets anys de regnat carolingis-francs, així, "Y de allí a tres dias vista passó desta vida a la eterna (....) que fue el de veynte y seys del Reyno de Ludovico el menor, como lo he visto en el Archivo real de Barcelona en el primer libro grande de los feudos .....", per tant, sa costum de datar amb referències a s'Imperi Carolingi-Regne Franc, encara ès present dins es S. XII (en R. Berenguer IV morí l'any 1162).
A l'any 1137, en Ramir, Rei d'Aragó, firma un tractat amb en Ramón Berenguer IV, comte de Barcelona, pes qual "et ego Rex Ranimirus sim rex..... et in totis comitatibus tuis dunc mihi placuerit", ès dir, en Ramir, rei, serà rei... i en tots es comtats d'en Berenguer fins que ell vulga. Sense deixar de banda que això són unes condicions mig humillants p'en Berenguer, que ell acceptà firmar, lo que hem de fer ara ès mirar quins comtats perteneixien en Berenguer per aquella època i vourem que s'unió pactada en 1137 era una uniò entre Aragó i es comtats d'en Berenguer. Cronològicament, Rosselló s'uní a Barcelona en 1172, Pallars-Jussà en 1192, Urgell fins 1314, Ampúries fins 1325 i Pallars-Sobirà en 1491. Així, quina Catalunya podia existir en 1150, i, per tant, en 1229 (data de sa conquista de Mdina Mayurqa)? Però si Berenguer, per anar fins Aragó, havia de travessar comtats que no èren seus!!!
En Ramón Berenguer IV, en es seu epitafi, se declara "Dux ego de matre, rex coniuge, Marchio patre"; ès dir, "duc" per part de mare (sa mare era na Dolça de Provença), rei-príncep per matrimoni i pare de sa Marca. Per tant, en 1162 es nom de Marca encara se troba plenament vigent.
Quina "Confederació" pot existir, si a sa paraula "confederació" ja està implícit es terme "igualdat", quand en Berenguer acceptà unes condicions mig humillants an es pacte de 1137? Com se li pot dir corona "catalano-aragonesa", si es rei d'Aragó passa a tenir més propiedats a partir de 1137 de ses que ja tenia abans i ès rei de més territoris? Com mos poden enganar d'aquesta manera? Com se pot ensenyar a ses escoles, a nins, que en 1137 s'uniren Aragó i Catalunya o que a partir d'aquest fet neix una unió "catalano-aragonesa" posant es nom "català" primer" Com se pot tenir tan poca vergonya? Com se pot mentir així?
4 comentarios:
Mira tu. Un blaver de Mallorca. XD
Noi les teves opinions sobre història són tant però TANT discutibles que no sabria per on començar.
Pel que veig fins i tot insinues que la llengua pròpia de Mallorca i la llengua pròpia de Catalunya són diferents... Apa noi. Fes-t'ho mirar. XD
Que Déu t'il·lumini.
No saps per on començar? Voldràs dir que com no tens ni punyetera idea de res i vols quedar com un gall, has mollat sa primera pardalada que t'ha passat pes cap.
Si ès que en sou de beneitets....
Per cert, darrer pic que ho dic: o vos identificau amb nom d'usuari i e-mail, o pus comentaris publicats, ninet.
Una aferrada.
He estat llegint els articles d'aquest blog, i tot i que hi ha coses interessants veig una certa resistència a moltes coses. Per resumir m'agradaria dir que no veig tant de problema amb el tema del "catalanisme". Sa veritat que tenim problemes i situacions molt més greus. Des del punt de vista dels filòlegs i historiadors, fins i tot molts d'ells que són doctors, sa llengo mallorquina es troba agrupada dins el conjunt de la llengo balear. Aquesta llengo està integrada juntament amb totes les formes valencianes, del Principat i de l'alguer formant totes juntes una llengo denominada catalana. El mateix passa amb el castellà (amb tots els dialectes castellans de la Península ibèrica i tots els de Sufamèrica). El problema que veig és la denominació de la nostra llengo. Tot i que un mallorquí pot dir perfectament que xerra en mallorquí, científicament, tècnicament és català. Això certament presta confusió, perquè es poden pensar que català equival a llengo de Catalunya, quan realment no és cert. Es va elegir aquest nom per un tema de amplitut geogràfica. De la mateixa manera que deim mallorquí i no alaroner. És una generalització que passa amb totes les llengues. En quant al model estàndart, no és ni el millor, ni tampoc estable. Però hi ha d'haver unes normes d'escriptura comunes per poder entendren's. És dificil confeccionar un estàndart, fins i tot seria complicadissim fer-ne un només per Balears. Quines paraules ometriem i quines definiriem? es segueixen varis criteris però el més important seria una altre vegada les més usades i per tant, les de major amplitut geogràfica. Així per exemple si el 95 % de la població mallorquina diu "busqueret" i només a certa zona de Santanyí li diuen "xorrac" donariem per estandart "busqueret" sabent però que també tenim "xorrac" que és tan aceptada com l'altre.
De tot en diuen història. Aquest article no té cap veracitat, ni base documental. Per què no estudies una mica amb documentació real no amb pamflets ultra-nacionalistes espanyols.
Publicar un comentario