[modo irònic] Voldria dir-li a s'OCB que els don s'enhorabona per sa campanya "Cafè per la llengua", on fan una campanya per promoure sa llengo catalana a Mallorca, sí [modo irònic off].
Quina barra que tenen aquesta gent: quina "llengua" promouen? Està clar, aquell dialecte que en Batllori qualificava de "infame dialecto barceloní", ès dir, sa llengo estandaritzada i segons models catalànics centralistes i allunyats de tota forma baleàrica. Salar? Eks, això ès de pagesos! Dir "mos" per "ens"? Puaj, això ès de mallorquinarros. I molts exemples com aquests.
Emperò, lo que més gràcia fa ès que, per promoure aquest dialecte barceloní estandaritzat, han fet un vídeo que està penjat a youtube, exactament a http://www.youtube.com/watch?v=YCvKqRyVpqs on surten En Nadal i el "tio" i després altra gent xerrant (no parlant) diguent que fan cafès per sa llengo, perdó, per "la llengua", en un dialecte que jo diria que s'allunya molt d'aquell dialecte estandaritzat allunyat des nostro mallorquí de tota sa vida. Ès dir, fan servir gent que xerra Mallorquí per promoure es Català "standard".
Quina barra que tenen.
Exemples: a 0:18 "el tio" Nadal diu "Feim junts un cafè per sa llengo", enlloc de "fem junts un cafè per la llengua". Feim per fem, sa per la i llengo (record que llengo s'escriu des d'en R. Llull fins en Mossèn Alcover) per llengua. Clavat, senyors, clavat "al Català" nostro de tota sa vida, clavadíssim.
Més, a 0:25, en Nadalet nostro diu "Anim a tots a fer un cafè per sa nostra llengo", enlloc de "animO a tots a fer un cafè per la nostra llengua". S'oblida en Nadalet que en Català, s'ha d'afegir sa desinència "-o" a final de sa primera persona des present d'indicatiu, segons diu s'OCB, o com pregona sa mateixa OCB a sa seva web i es seus escrits. Nadal, fa pagès que no hagis après es Català com Déu mana, homo. Ja no dic lo de salar o dir llengo per llengua....
A 0:37, un homonet que se deu creure que ès molt graciós, però que està molt confós pes tema lingüístic, o, millor dit, clarament enganat per s'OCB i tants d'anys de catalanisme diu "meem si vos animau i anam a fer un cafè per sa llengo tots plegats". Brutal. Homonet nostro, en Català se diu "vejam si us animeu i anem a fer un cafè per la llengua tots plegats", homo, ja que voleu promoure es Català, "parleu" com Déu mana, que feis de pagès i quedau en ridícul. Meem per vejam, vos per us, animau per animeu, anam per aneu... buff, quin mal a sa vista. O serà que xerrau Mallorquí enlloc de Català? O serà que s'OCB s'oblida de cert article que expressa una obligació de promoure, estudiar i protegir ses "modalitats" illenques?
Seguim: a 0:44 2 senyores amb un senyor que fa cara de no pintar res a ca seva, idò (perdò, volia dir doncs) una d'elles diu "perquè sa nostra llengo no se perdi". Nooooooo, senyora meva, noooo, se diu "perquè la nostra llengua no es perdi". Salau, i això ès de pagesos, està mal vist, heu de lalar, i no se diu "se", s'ha de dir "es", enlloc de "se perdi", ès "es perdi". Doneta meva, així no podeu sortir de ca vostra.
A 0:52, junten 2 frases de 2 senyors, però me fa gràcia com acaba sa frase aquell senyor més major que va de blau llis, que diu "perquè mos unirà a molta gent". Senyor meu, on anau? No sabeu que dir "mos" ès de pagesos, ès informal, homo, que no vos han educat a ca vostra? S'ha de dir "perquè ENS unirà a molta gent"! Mos no, ens!! No vos enterau? Badau o què?
I a 0:58 un senyor (o al.lot) mos diu que "vos convid a fer un cafè per sa nostra llengua". Parcialment bé, diu llengua (ja era hora de no sentir mallorquinades), però la caga diguent "vos convid", ja que en Català ès "us convido". Jo me deman si s'OCB heu fa aposta o què, no ès normal voler promoure es Català standaritzat i treure tants mallorquinarros que diuen, això, mallorquinades. En què quedam? Català o Mallorquí? Senyors meus, què voleu?
Bé, després de mesclar ironia i mala llet a parts iguals, s'OCB, en un exercici lamentable de catalanisme, una OCB catalanitzada brutalment (enlloc de Obra Cultural Balear hauria d'esser Obra Cultural Catalanista o, millor, Obra Catalanista Balear), empra es dialecte mallorquí per promoure es dialecte barceloní català standaritzat.
I per quina raó s'OCB no s'atreveix a posar-li nom a sa llengo per sa qual hem de fer un cafè? Quina "llengua" ès? Es Swahili? Es Sard? S'Urdu? Jo no sé quina ès. Lo que sí sé ès que juguen amb sos sentiments de gent major (aquells que surten en es vídeo) que se creuen que fan qualque cosa pes Mallorquí i que, realment, lo que fan es acabar-liquidar es Mallorquí nostro, substituint-lo per un Català aliè i standaritzat que mos ès tan estrany que no en volem sebre res de res.
Molt bé! Enhorabona!
PD. En Nadalet, "s'espanyol", heu deu sebre això?
Imprimir
4 comentarios:
Uep, m'ha sortit "un competidor". Tan de bó en tengués una legió de gent que escriu articles tan interessants com aquests. Jo també me va xocar molt s'anunci de s'OCB. Se tracta d'una nova trampa seva.
Si hagués de dir qui és s'autor d'aquest article posaria mecions p'en Mateu Cañellas. En Cerdó està massa ocupat encalçant "espanyolistes". Enhorabona.
Ja ho saps, antoni, quand vulguis articles, m'ho demanes, però no sempre estic així d'inspirat jajajaja
I no posis messions, heu he escrit jo i no som en Mateu Cañellas. En Cerdó fa temps que l'hem perdut per sa causa, massa temps, no se'l pot recuperar... Llàstima!
Benvolgut amic,
El parlar de Mallorca és molt bell; també ho són la resta de modalitats baleàriques, tan diferents a la varietat mallorquina, o per ventura hauria de dir varietats mallorquines, en plural, perquè no es parla igual a Pollença que a Sóller.
Respecte del subdialecte barceloní, no vull opinar sobre la seva qualitat, però sí vull dir que el meu cor s’estima més els parlars baleàrics.
El problema de l’estandardització de la nostra llengua, emperò, pareix esser un debat que encara no s’ha acabat, dissortadament.
Al Principat sembla que hi hagué resistència contra l’anomenat “català acadèmic”: en defensa d’un llenguatge més proper al de la gent del carrer, es reivindicava una normativa més fidel a la llengua del poble. Al segle XIX, el barceloní Frederic Soler i Hubert defensava aqueixa opinió, si no vaig errat. I fa uns pocs anys, va ser el barceloní Xavier Pericay Hosta qui va defensar aqueixa postura.
És una opinió comprensible i supòs que legítima. Així i tot, pareix clar que ha estat el corrent “academicista” el que ha guanyat.
Així mateix, encara que a les Illes Balears es volgués fer una estandardització més fidel al parlar del carrer, això comportaria un problema monumental, perquè les diverses modalitats illenques presenten unes diferències entre si comparables amb les diferències entre els dialectes continentals i els parlars baleàrics.
Per exemple, els eivissencs de Vila diuen llengua, got, gat i boix, per tant no entendrien que qualcú els obligàs a escriure llengo, tassó, moix o nin. (Per cert, en algunes parts de Catalunya diuen llenga i no llengua ni llengo.) I supòs que els pollencins tampoc no estarien gaire contents d’haver d’escriure-ho tot amb article salat quan ells sempre fan servir el lalat, manco en masculí que tanmateix per ells és “u” i no “es”: u gall, u cavall, etc.
D’altra banda, respecte de la unitat de la llengua, sembla que ningú no ha negat la seva fragmentació. Simplement uns pensen que aquesta fragmentació s’havia d’acabar i s’havia de tornar a fer una reunificació, mentre d’altres reclamen que la dita fragmentació ha perdurat massa com per tornar enrere.
Pareix evident que el corrent unitarista és el que ha guanyat.
Respecte dels orígens de la llengua, el corrent diguem-ne llemosinista, és a dir, que defensa que l’origen dels parlars de l’actual Catalunya, del País Valencià –o antic Regne de València–, i de les Illes Balears s'ha d'anar a cercar a l’antiga llengua occitana ha estat –i és encara– una opinió proclamada per alguns lingüistes i historiadors.
Si examinam els fets, emperò, veurem que aquesta opinió ha quedat fora dels cercles acadèmics majoritaris. Pareix clar que avui dia les teories pancatalanistes són les majoritàriament sostingudes, són les que han guanyat i per això jo les accept.
Les teves opinions són respectables i comprensibles. El problema, però, és que et trobes en minoria, i ho dic sense cap malícia.
Una salutació ben cordial.
Hablar de Mallorca, mejor de las Islas Baleares, es verdad, es muy viejo, tanto como la historia ha queriodo que fueramos un pueblo, el pueblo Balear, fijate si somos viejos, que 1500 años antes que naciera "Catalunya" ya eramos una zona importante en el mediterraneo, un puerto de mar imprescindible para el comercio mediterraneo, y una "LENGUA" "Sa Llengo Balear" ya en pleno desarrollo, por ello, te pido, que nunca te refieras a nuestra tierra y a nuestra lengua, que se esta hablando en demasia o que ya se ha tenido este debate demasiadas veces, mientras el imperialismo catalan, mientras quieran anular mi lengua, mi historia, mi articulo salado,personajes que por algun interes politico,LO DESEAN,O PERSONAJES QUE SE APOYAN UN MOVIMIENTO SIN HABLER LEIDO UN SOLO PARRAFO DE NUESTRA HISTORIA,debemos de defendernos como sea para que AQUI en LAS ISLAS BALEARES, no LES ILLES de CATALUNYA dejemos de tener miedo a gritar SOMOS UN PUEBLO ANTERIOR A CATALUNYA, TENEMOS UNA HISTORIA ANTERIOR, TENEMOS UNA LENGUA ANTERIOR, ERAMOS UN REINO ANTES QUE ELLOS FUERAN UN CONDADO, NO FUIMOS REPOBLADOS POR LOS CATALANES, PORQUE CATALUÑA NO EXISTIA.
Publicar un comentario