martes, 29 de junio de 2010

Pregau per s'ànima d'en Ramón Llull

Preguem tots per s'ànima d'en Ramón llull, que va morir dia 29 de Juny de 1315, ara fa 695 anys. No faré cap resum de sa seva vida i història, no entraré en polèmiques, simplement recordar sa seva mort i que tots preguem per sa seva ànima, recordant an es mallorquí més universal que hem tengut.


2 comentarios:

dhey40 dijo...

recordant an es mallorquí més universal que hem tengut.

Tu lo has dicho, y la historia lo avala:

Ramón Llull, "MALLORQÍN" más universal, a ver si los procatalanistas dejan de adueñarse y de querer probar algo que ellos carecen...

Anónimo dijo...

29 de Juny de 2010, 695 Anniversari de sa mort de Ramon Llull Maioricencis: In Memorian ad Pertetuam Magistri Iluminatus
(Llum de totes les Mallorques)

“¡Ave María!”:
“Saluts vos ports des sarraïns, jueus, grecs, mongols, tàrtars... Tots aquests i moltres altres gents, te saluden per mi, que som llur procurador. En sa teva salutació els pos per tal el teu Fill mos vulga recordar”.
Ramon Llull. Llibre d'Evast e Blanquerna, LXI
Aquest vers figura a sa capella de Nostra Verge de Lluch, a sa Serra de Tramontana de Malloca, lloc que ha estat recentment víctima dets inquisidors lingüístics catalans, convertint “Lluch” (de “Lloch”, amb s'antiga tradició de representar es fonema “K” a final de paraula amb sa grafía “ch” -des llatí “Locus”- en “Lluc”, equivalent a s'antoponim castellà “Lucas”). Ramón Llull, Beat mallorquí, fou també acusat d'heretgía pel gran Inquisidor de l'Esglesia catalana, el dominic Nicolau d'Aymerich, que no se và normalitzar es nom: Avui s'hauria d' “auto-inquisicionar” baratant es seu nom pes de “Aimeric”. Si es nostro president Francesc Antich fos una persona conseqüent, ja que consent tot aixó hauría d'anar a n'es registre per baratar-se es llimatge pes d' “Antic”.
I dic, més, com que n'Antich és d'antic d'Algaida, en conseqüència amb sa teoría des repoblament català sense que quedi a sa nostra sang i identitat cap resta de sa cultura des “moros”, tal vegada s'hauria de baratar per decret, es toponim de Al-Gaida (sospitosament parescut a Al-Qaeda), per un altre que sia ben català (lo millor és copiar un de per L'Empurdà o de per allà). Dit sia amb tots es respectes cap es meus veïnats d'Algaida, poble que te un nom molt guapo i que està be com està.
Parlant de moros i d'en Ramon Llull (que va aprendre sa seva llengo de s'esclau de sa seva familia i va escriure molts de llibres en aquesta llengo), un coetàni seu, n' Ibn’Amira Al-Mahzûmî (ses quals obres conexía be), va deixar escrit (referint-se a n'es mutu respecte que hauria d'haver entre es cristianisme i s'Islam -exactament sa mateixa idea d'en Llull):
“No existeix entre ses dues religions cap antagonisme, i malànima és tot aquell amb qui mos trobam i és renuent a acceptar-ho”.
Aquest pensament expressat fa gairebé 8 segles, te una vigència increïble, sobretot en aquests temps de fonamentalisme religiós (sobretot islàmic, perquè per aquell temps, es que entraren a fer gran matança dins Medina Mayûrqa en nom de sa religió foren es cristians), peró també lingüístic. Fonamentalisme lingüístic de caire ideológic. En Llull era plurilingüe, escrivia en romanç mallorquí (sermo vulgaris), “àrab” i llatí.
Reinterpretant sa sentència de n' Ibn’Amira Al-Mahzûmî (referint-mos a n'es mutu respecte que hauria d'haver entre es balear i es dialecte català):
“No existeix entre ses dues llengos cap antagonisme, i malànima és tot aquell amb qui mos trobam i és renuent a acceptar-ho”.
Més enllà d'aquestes dades, dir només que he fet sa meva aportació per sa causa de sa beatificació d'en Ramon Llull, al qual, fins al Segle XX (en es qual Barcelona se converteix en una potència editorial), fou conegut com: “PHILOSOPHUS MAGNUS MAGISTRI RAIMUNDUS LULLUS MAIORICENCINS” (i similars, aquesta és de sa Biblioteca Palatina de Manheim, Alemanya).

Toni Cantarellas, 29-06-2010