Carta d'en Lluís Cerdó a Diario de Mallorca:
http://www.diariodemallorca.es/servicios/cartas/cartaLector.jsp?pIdCarta=13945&pRef=2010081200_0_0__Cartas
"Aquet istiu", Cort normalitza es ´catanyol´
De fa uns mesos ençà, tota sa publicitat de s´Ajuntament de Palma difusa per ses emissores de ràdio l´han comanada a una locutora amb un timbre de veu preciós, però que té s´inconvenient de parlar un catanyol barceloní ferest. Vol dir un barceloní molt dialectal i, a damunt, acastellanat.
Durant anys i panys, ses institucions de ses Illes Balears, a través des departaments de normalització lingüística, han combatut fort i no et moguis qualsevol dialectalisme mallorquí, menorquí o eivissenc i s´han esforçat a escampar allò que anomenen "català estàndard", que cada corrector interpreta com vol o com pot, perque cap govern autònom ha gosat crear s´organisme balear equivalent a s´Institut d´Estudis Catalans i s´Acadèmia Valenciana de la Llengua. Aquí cada corrector va pes seu vent i per regla general han estat molt més papistes que el Papa, censurant paraules, expressions, variants morfològiques o pronunciacions admeses a Catalunya o València. En podríem fer una llista i no acabaríem.
Tanta intransigència i prejudicis cap a ses formes lingüístiques pròpies de ses Illes Balears contrasten amb sa mànega ampla respecte des dialectalismes barcelonins i sa fonètica acastellanada d´aquesta locutora, que representa sa veu institucional de s´Ajuntament de Palma.
Es darrer exemple el trobam en un anunci que recomana activitats per "aquest estiu" a Son Moix. Sa locutora pronuncia dues vegades "aquet istiu", un dialectalisme barceloní incorrecte, i no té cap corrector devora que piuli i li faci rectificar s´anunci. Curiós.
Puc assegurar que a Mallorca hi ha locutores capacitades per fer sa publicitat de s´Ajuntament de Palma d´una manera digna i usant sa nostra modalitat lingüística. No hi tenen excusa. En volen noms?
Durant anys i panys, ses institucions de ses Illes Balears, a través des departaments de normalització lingüística, han combatut fort i no et moguis qualsevol dialectalisme mallorquí, menorquí o eivissenc i s´han esforçat a escampar allò que anomenen "català estàndard", que cada corrector interpreta com vol o com pot, perque cap govern autònom ha gosat crear s´organisme balear equivalent a s´Institut d´Estudis Catalans i s´Acadèmia Valenciana de la Llengua. Aquí cada corrector va pes seu vent i per regla general han estat molt més papistes que el Papa, censurant paraules, expressions, variants morfològiques o pronunciacions admeses a Catalunya o València. En podríem fer una llista i no acabaríem.
Tanta intransigència i prejudicis cap a ses formes lingüístiques pròpies de ses Illes Balears contrasten amb sa mànega ampla respecte des dialectalismes barcelonins i sa fonètica acastellanada d´aquesta locutora, que representa sa veu institucional de s´Ajuntament de Palma.
Es darrer exemple el trobam en un anunci que recomana activitats per "aquest estiu" a Son Moix. Sa locutora pronuncia dues vegades "aquet istiu", un dialectalisme barceloní incorrecte, i no té cap corrector devora que piuli i li faci rectificar s´anunci. Curiós.
Puc assegurar que a Mallorca hi ha locutores capacitades per fer sa publicitat de s´Ajuntament de Palma d´una manera digna i usant sa nostra modalitat lingüística. No hi tenen excusa. En volen noms?
En Lluís Cerdó ès considerat un gonella il.lustrat, no un pseudo-gonella com d'altres (no diré noms), que durant molts d'anys publicava articles a Illespress (penjats molts d'ells a sa web d'Institut Clau), El Dia i Diario 16 (si no vaig errat), participava a programes de ràdio (En bon Mallorquí, etc) i intervenia a totes ses polèmiques/discussions sobre sa llengo on podia anar. Sobre tot, sempre davant de tot, defensant ses modalitats pròpies des parlar de ses Illes Balears, tant enfront des catalanisme com de s'espanyolisme, tractant de mantenir una postura a distància de tots 2. Darrerement, se comenta, se diu, que s'havia convertit en un caça-espanyolistes, haguent abandonat sa defensa de ses modalitats. Segons aquesta carta, o mai havia deixat es tema o estam davant es "retorn" d'en Lluís Cerdó.
Lluís, no mos coneixem personalment, ès ver que hem compartit "coneguts" que ara ja no freqüentam, però enhorabona per sa carta a Diario de Mallorca.
Lluís, no mos coneixem personalment, ès ver que hem compartit "coneguts" que ara ja no freqüentam, però enhorabona per sa carta a Diario de Mallorca.
2 comentarios:
En Luis Cerdo Fernándes, el mig empeltat foraster, avergonyit del seu cognom foraster, castellanoparlant des de naixement, que no té cap títol en llengua ni res de res, i vosaltres posau una carta seva a DM. Pobrets, a això us aferrau els gonelles?
Tomeu.
Vaja Vaja amb en Tomeu. Som en Toni Cantarellas, "enemich" des Cerdó que tantes "ditades de mel" m'ha dedicat des de l'intemerata. Jo era un escolar i ell ja se ficava amb jo (he de reconeixer que jo vaig tirar sa primera pedra). No essent filóleg li va dir a Romàn Piñaa, que si es filóleg "valent ignorant" (sort p'en Piña, al qual, al manco, li donà sa dignitat de "valent". A jo ni aixó). No obstant, es textos de quan en Lluís era condret sempre han estat un referent per jo. Si fos vera que torna a sa línia que (a part de credencialismes: A n'Aristótil no li vàren donar es títol de Filosofía a cap Universitat, i manco a s'UIB, a on se l'estodía amb verecundia) domina, per jo, és una bona noticia. Que una promesa i realitat com en Cerdó se tudàs per qüestions idiosincràtiques i de caràcter, no lleva que hagui deixat un llegat que és referencial, i no exclou sa possibilitat que li és atribuïda a tot savi: sa de reconeixer ses errades, fer exàmen de conciència i rectificar.
Perque rectificar és de savis.
¿Qué ferà a partir d'ara en Lluís Cerdó?...
Esper la llum de Cristo, de Nostra Mare de Lluch i des nostro Il·lumintat Ramón Llull mairoricencis, si més no, li ajudin a triar son camí.
TC
miszelani.wordpress.com
Publicar un comentario