sábado, 16 de octubre de 2010

Es PP, pes camí de sempre.


Aquests dies passats, es militants des PP, haurem rebut una carta on mos conviden, amablement, a una "cosa" que nom "canvi fòrums" amb s'eslogan "les solucions que volem tots", on, repetesc, se mos convida an es militants a participar en es programa des partit de cara a ses eleccions de l'any que vé.
S'hi pot accedir per 2 webs, i allà podrem penjar ses nostres propostes de cara an es programa que sa formació política presentarà per intentar guanyar ses eleccions municipals i autonòmiques de 2011.
Tot això està molt bé: es polítics acabaran fent allò que els surti des nassos. Clar i llampant. Si qualcú se vol fer il.lusions i participar-hi, endavant, que ho intenti, jo "pas".

Jo no vull xerrar d'aquest tema. Jo vull comentar sa carta que mos han remès des de Palma, des de sa seu central pepera. Està escrita en Castellà i en Català. Quin Català? Idò en un Català que seria s'enveja des catalans més catalanistes d'ERC a Barcelona, sa metròpoli imperial!! Un Català alucinant! Impresionant!
On ès sa defensa de ses modalitats lingüístiques illenques?? On ès s'aplicació de ses modalitats pròpies que tan proclama i publicita en Bauzà?? Enlloc!! Enlloc!!
Primer de tot, no trobam cap article salat, cap ni un. Recordau sa foto d'en Bauzà, a s'època de ses primàries peperes, amb un rètol darrere amb un article salat?? Idò se veu que d'allò, res de res. Defensa de ses modalitats? Modali...què?? Què ès això?? A sa carta només s'empra s'article alveolar "el/la/els/les" i cap forma salada. Ja en Borja Moll, allà per 1932, a sa seva gramàtica, posava, per davant de sa forma alveolar, sa forma salada.

Segon, ús des subjuntius amb terminació "-i", enlloc de sa baleàrica "-a". Ja vaig comentar es típic i antic "Bon dia, tengA" que encara podem sentir a ses botiguetes de poble si mos atèn un homo "major". Idò a sa carta pepera, "nothing of nothing".

Tercer, ús de paraules externes/diferentes an es nostro parlar. "Plana" web, quand poden emprar "pàgina" sense cap problema, "veïns", quand aquí sempre hem dit "veïnat" (no vull dir que "veí" no sia una paraula mallorquina, només dic que ès d'ús preferent "veïnat").

Quart, ús de sa forma standard barcelonina "és" des verb "esser/ser". Recordaré (jo ho vaig penjar en es meu blog), que en Borja Moll a sa seva gramàtica de 1932, escrivia "ès", perquè sa 3ª persona des singular des verb esser se pronuncia de forma neutra a Balears i, per tant, s'empra s'accent "`", "ès", no "és". A ses gramàtiques antigues, s'emprava es circumflexe "^" per ses vocals neutres, emperò dita forma s'abandonada i s'empra s'accent actual "`".

Quint (i no cinquè, ja que quint prové des llatí "quintu"), formes verbals incorrectes, (si, incorrectes per esser externes an es nostro parlar i típiques barcelonines) en es verbs de sa 1ª conjugació, ès a dir, amb terminació "-ar", com "estar", "conformar" o "necessitar". Sa carta empra "estEm", "conformEm" i "necessitEm", terminacions des verbs de sa 1ª conjugació típiques catalanes/barcelonines que s'IEC ha acabat acceptant com standaritzades i que imposa a la resta de territoris "de parla catalana". Ses formes baleàriques són ses correctes: "estAm", "conformAm" i necessitAm" pes verbs acabats en "-ar", de sa 1ª conjugació. Que es catalans confonguin s'indicatiu amb so subjuntiu ès cosa seva, noltros no tenim es perquè de fer-ho també. Si ells s'equivoquen, noltros no tenim cap motiu de fer-ho també. Tan difícil resulta emprar ses formes nostrades/correctes??

Sext (i no sisè, ja que sext prové des llatí "sextum"), en Lluís Cerdó va escriure un article a Illespress (22/07/1998) sobre s'ús de "dispost/disposat", article dirigit cap a n'Eberhard Grosske. Sa carta pepera diu "...un partit obert a la societat, disposat a escoltar..." i ja la tenim. Es catalans fa molta estona que volen imposar sa forma "disposat" enlloc de sa nostra forma "dispost". Sentirem per tot ja sa forma "disposat", mentre que es mallorquins "standard" seguirem emprant "dispost/disposts". Com ja va dir en Lluís Cerdó, sa forma d'infinitiu mallorquina ès "dispondre", i no "disposar"; aquesta no apareix a cap diccionari antic, ni en es d'en Figuera, ni de n'Amengual. Basta amb cercar un poc. Copiaré part de s'article d'en Cerdó: "Tots es diccionaris mallorquins antics (Figuera, Amengual, Vives…) incorporen dispondre i es seus derivats, però no disposar ni cap forma derivada. Ès ben llògic: igual que s’infinitiu llatí ponere ha donat lloc a pondre en mallorquí, es derivats componere i disponere han generat compondre i dispondre. Noltros només usam pondre per referir-mos a “pondre ous” un aucell o a “pondre-se” un astre, però es llatí ponere tenia tots es significats que avui atribuïm a posar. En canvi, posar ve des llatí pausare, que originalment volia dir aturar-se, cessar, sossegar-se, reposar o descansar, però en llatí vulgar va adquirir es sentit de posar que hem heretat en mallorquí. Mossèn Alcover diu clarament que disposar ve “de posar, precedit del prefix dis- a imitació de dispondre“. Idò per què hem d’incorporar una “imitació” que arriba de Catalunya si ja disponem de s’original?"

Sèptim (i no setè, perquè sèptim prové des llatí "septimum"), hi ha més cosetes, però ja m'atur, ja n'estic fart i m'he cansat de voure desbarats un darrere s'altre. S'ha acabat, no vull seguir.

Queden clares un parell de coses amb aquesta carta pepera:

1.- es PP segueix en es seu camí de partit acomplexat i "passivament" catalanista
2.- es camí des canvi ès un engany
3.- sa promesa d'en Bauzà d'emprar ses formes nostres, ses "modalitats", ès com haver fet retxes dins de s'aigo
4.- que sa carta l'ha escrita: o un castellanoparlant que ha après català standard i amb això ja li val i ni se molesta en aprendre es mallorquí, tammateix amb so standard ja li va bé, o un mallorquí acomplexat i que ha renegat des parlar de ca seva.  

Si així ès com pensen presentar-se a ses eleccions de 2011, defesant ses modalitats, tant a sa ràdio, com a sa TV, com en medis escrits (diaris, llibres de texte, etc), per mal camí va, Sr. Bauzà, per molt mal camí, es mateix camí de mentides que en Jaume "Màtigues" va emprendre quand va prometre "mallorquí i més mallorquí", i després va esser "català barceloní i més català barceloní", per alegria de s'OCB i demés vividors "de la llengua".

Una imatge val més que mil paraules. En Bauzà emprant s'article salat a sa campanya per ses primàries peperes. I perquè no ha passat instruccions, com a president des PP, perquè s'emprin ses formes baleàriques? Ja m'imagín perquè!





10 comentarios:

Anónimo dijo...

Hola,m'agraría veure aquesta feta, sebre quí ès es responsable de comunicació, sense que aixó sia cap escussa p'en Bauzà, que l'ha cagada, i tenc sa mes ferma seguritat de que en Truyols de Calvià el cridarà a l'ordre.
Ès un escàndol.

Mateo Cañellas Taberner dijo...

Aquí tenim un exemple des mallorqui que en JR Bauzà mos deleita a sa seva web: "del que soc","als nins", "sa inauguració", "en els seus". Si això ès es mallorquí que vol promocionar més val quedar-mos amb s'estandar des nassos que tenim ara. Amb això no pots anar ni a tombar es cantó. Quin mescladissa: "soc" enlloc de "som", "els" enlloc de "es", "als" enlloc de "an es", "sa inauguració" en lloc de s'inauguració. Només s'han dedicat a baratar des texte escrit en estàdnar s'article alveolar des singular pes salat, mentres que es plurals els han deixat.

"Es municipi de Marratxí, del que sóc es batle des de fa ja cinc anys, compte des d’aquest curs escolar amb 141 noves places subvencionades de primer cicle d’Educació Infantil. Dilluns passat vaig assistir a sa inauguració de ses dues noves escoletes municipals ubicades a Es Pont d’Inca Nou i a Ses Cases Noves, on des de ja mateix s’està formant als nins de Marratxí en els seus primers anys de vida."

Fixau-vos també amb s'extensió de sa web "ca" enlloc de "ma":

http://joseramonbauza.com/ca/

Del tot lamenteble. Aquest PP mos vol tornar prendre es pel. Se pensa que som beneits.

També podeu llegir s'article d'en Joan Font a Libertat Balear, ès molt didàctic:

http://www.libertadbalear.com/?p=233048

Bé, tenim lo que mos mereixem.....

dhey40 dijo...

Pero a mí lo que me preocupa, independientemente de las escoras políticas que se hagan, (deberíamos estar ya inmunizados con la cantidad de chorizos que hemos y seguimos teniendo, unos por meter la mano en la caja, y los otros por venderse al mejor postor, es decir, al catalanismo y anulación del Balear), decía que me preocupa quien nos defenderá? es decir, muchos de nosotros confiábamos en Carlos Delgado, el cual , nos defendiera del pancatalanismo, ya en su alcaldía una de las mejores cosas que hizo es eliminar el himno del segadors, algo que no es para nada malorquín, y que en su programa electoral vendía la imagen de la eliminación de mínimos y la de la mal llamada nomalización, yo la llamo aleccionamiento, en cambio, ahora el Sr. Bauza esta dando unos bandazos que hace dificil poder creer en su direción, pero me pregunto de que tiene miedo el Sr. Bauza? porque no se decide de una vez y habla claramente? es que nos quiere vender lo mismo que sus antecesores? humo y embustes?....quina llastima,a aquesta terra sempra nos a faltat politics de caracter, es e dir, que lluitin per lo nostro.....

Anónimo dijo...

S’ARTICLE ALVEOLAR, S’ARTICLE SALAT, EN BAUZÀ I EN DELGADO TRUYOLS

El, La, Els, Les, Lo, Los i derivacions representen s’article alveolar que a certs casos susbtitueixen a s’article salat, es característic de sa parla balear, derivat des clàssics “ipse”, “ipsa”, “ipsum” i gairebé perdut a tota sa romanía. S’article alveolar (o “lalat”) s’empra només quan se refereix a una dignitat (“La mare de Déu”), per evitar s’ambigüetat en casos d’antonímia (com ès es cas de “la mar” i “sa mà” -fonéticament idéntic donada s'eliminació des fonema “R” a final de paraula, tret característic des balear-) o a casos excepcionals (com és es cas de “l’hora”, “El Sud” i d’altres). La Vila de Pollença ho manté, juntament amb s’article “u” (“U pí de formentor”, “U cotxo”). Tambe ès molt vigent s'alveolar (i salat) neutre, considerats arcaísmes en desús a ses parles peninsulars (“Ca Los Cans”, “Tot lo dia”, “El vaig veure amb sos al·lots” -com article i no pronom, donat que ets al·lots pot fer referència a mascles i famelles-, o “amb so cotxo”, com a article que designa s'autumovil, en castellà i català masculí, en francés femení, i en mallorquí preminentment neutre).
S’article alveolar s’ha emprat a sa poesia i en es registres amb pretensions formals o literàries. Convé apuntar que a sa península era d’ús comú a l’Edat Mitjana, si be s’influència i prestigi des juglars de s’Occitania (ets alfabetitzats d’aquella época oscura, juntament amb l’Iglésia, escribans, cortesans i alguns nobles) va fer que es català seguís es camí de ses llengos veïnades, com es castellà o des francés, adoptant s’article alveolar i deixant sa seva petjada únicament a antopónims, a un ús residual a certs indrets de sa costa del Sud del llevant ibèric o en cas des mallorquí de Gallinera i la vall de Tàrbena (al País Valencià).
Tot indica que la puresa (cultisme o arcaisme) de s’article salat se va veure afavorida a causa de s’isolament geogràfic de Balears, molt més resistent a ses influències i “contaminacions” forànes com ses que a sofert sa llengo peninsular de sa Comunitat Autonoma de Catalunya. Altres puestos a on encara s’empren derivats des demostratius clàssics és s’illa de Sardenya i certs reductes llenguedocians propers a n’es Pirineus o costanencs.
A un discurs estructurat, un texte en prosa, convé ser conseqüest per tal de no cometre s’incoherència d’alternar un i un altre tipo d’article. Dins sa poesía se permeten certes llicències amb sos articles, per afavorir, sobretot an es gènero literàri de sa poesia recursos com s’aliteració (“la ploma de plom”) o per tal de poder afegir o alternar es número sil·labes (per exemple, a sa contracció de sa preposició “a” + s’article alveolar masculí singular “el”: “al frare”. Aquesta contracció, quan és referida a Déu, comença en maiúscula “Al Senyor”). S’article alveolar també se pot considerar legítim, en funció d’un criteri discrecional i personal d’economitazació, allà a on certes construccions sintàctiques pròpies de ses parles balear resulten extenses, com en es cas de certes formules referencials (que designa un puesto, una persona, un temps) que precisa ses proposicions “a”, després “en” i després s’article normal, salat (“es”, per exemple). Així, sa formula mallorquina sería “A’n es moment adecuat”. Es recurs a s’article alveolar perment reduir sa contracció escriguent “Al”, només dues grafies en lloc de 6 (contant s’apòstrof i s’espai).

... (Continua)...

Anónimo dijo...

... Continuació:

... Motls d'aquets casos se poden considerar com a llicències admeses (en favor d'un criteri discrecional d'economització) a n'algunes metàbasis, locucions preposicionals i certes perífrasis verbals.
Dins d'un texte de caire informatiu, formal (i més encara quan existeix una pretensió manifesta de vindicar s'article salat!), aquest no te raó de ser si s'alterna sense criteri amb s'alveolar. Aquesta grollería, a més de manca de criteri, revetla un desconeixement manifest des concepte bàsic de coherència o inclús una possible prevenció que pot amagar prejudicis, procupants complexes, o una palesa manifestació d'una estratègia absolutament mancada de seny que consistiría en procurar sa dignificació des natural i gairebé article privatiu balear mediant timides intercalacions progresives dins un texte en es que predomina s'article alveolar, estratègia del tot desfortunada que no deixa satisfet ni a Tiris ni a Troians, que exaspera a tots dos bandols i que fa mal an ets ulls. A falta de trobar es coriosament desaparescuts programes electorals per a ses candidatures a sa presidencia des PP, tant d'un candidat com de s'altre, vaig tenir cura de fer-me amb una bona tongada des que va encarregar fer el Senyor Bauzà, amb lo qual en tenc un, paupable, físic, no destruit ni extraviat ni exaurit davant meu, en es qual revetla ses seves promeses amb paraula de cavaller (ses revetlades oralment en es mítins són encara més eloqüents, més agoserades i, a més, ben enregistrades per part d'aquells que mos les donam de notaris de la realitat, periodistes) amb un mallorquí que podría qüalificar com a passable, tot i que inclús allà s'inserta qualque article alveolar quan no pertoca. Tal vegada per alló de “guardar ses maneres”.
En Bauzá, més enllà d'unes bones intencions (li donarém, per ara i pesar de tot, es privilegi de sa presunció d'inocència, que d'inocència n'hi ha i està ben demostrat) revela que manca de consellers en materia lingüística, i sabem que en Delgado Truyols va triar (al manco al principi) es més extravagants de tots.
Vaig tenir es privilegi d'entrevistar al Sr. Bauzá, i encara no he publicat aquelles declaracions anteriors al Congrés intern per ses eleccions a sa presidencia des PP. Va parlar d'en Delgado. I d'altres coses. S'entrevista va ser breu perqué després d'haver amollat pestes sobre es concepte “punt.CAT” (que li varen mereixer s'ovació d'un públic bastant inocent, s'ovació més notable envers qualsevol altre promesa electoral) un cotxo que ja voldría per jo l'esperava, amb es secretàri general des partit, a Santa Margalida, per tenir una reunió amb es gran “Baró” Rotger.cat. Es d'Inca. Es de s'OCB.
No sería del tot dolent que abans de dur endevant es seu projecte de “canvis a sa política cultural i lingüística” s'assessorasin mínimament. Gent preparada n'hi ha, peró pareix que no lis fa falta o que no la troben. I vet ací es resultats. Com per prendre llum de na Pintora.
Patètic.

Toni Cantarellas

Tomàs Ribot dijo...

Carta d'en Lluís Cerdó a El Mundo d'avui:

Bauzá no predica amb s'exemple
Sr. Director:
Totes ses declaracions que darrerament ha fet en José Ramón Bauzá en defensa de ses modalitats lingüístiques de ses Illes Balears són simplement mentida. A sa seva plana web, es president regional des Partit Popular renuncia per sistema a ses fomes verbals nostres i les barata amb ses barcelonines: parlant en present d'indicatiu, diu estem, insisteixo, remeto, demano, exigeixo, paguem, mantinc i sóc. En bon mallorquí, menorquí i eivissenc sempre hem dit i deim estam, insistesc, remet, deman, exigesc, pagam, mantenc i som, formes ben tradicionals en sa llengua clàssica i tan correctes com ses barcelonines que en Bauzá mos vol imposar.
Igualment, escriu melic per llombrígol (a Menorca llombrigo), cues per coes i últimes per darreres. ¿Ès així com vol defensar ses modalitats de ses Illes Balears? Segur que ès un catalanista camuflat!
Ni tan sols respecta s'article salat com tocaria. Només tres exemples: «els mateixos», «del comerç» i «els partits», que per coherència ha d'esser «es mateixos», «des comerç» i «es partits».
Un candidat a president de ses Illes Balears que treu a rotlo ses modalitats només per fer demagògia, que no ès capaç de predicar amb s'exemple perque ni sap de què parla, no mereix es vot d'aquells que defensam de bon de veres es mallorquí, es menorquí i s'eivissenc.
Qui juga amb foc se crema, i en Bauzá juga amb foc. Lluís Cerdó Fernández. Correo electrónico.

Anónimo dijo...

Consti que he informat a s'administrador d'aquesta troballa des meu estimat Lluís. L'he manllevada des diari d'un café i encara no l'havia llegida.
En Lluís ès en Lluís i aquesta ès sa seva perdició: ès massa "lluisista" i massa "llombrigolista".
No li falta raó, peró com sempre, fa un anàlisis bó i un diagnóstic catastrofista. Aquesta primera passa des PP s'ha de digerir poc a poc. Encara resonen es tambors de guerra des Grup Serra contra en Bauzà, que realment no te un criteri clar, peró es nostro estimat Lluís dona com sempre una sentencia abans d'hora: L'hi ha fe sa creu.
Jo he barretjat fort a n'en Bauzá, peró esper, i lluitaré, perqué se componga, rectifiqui i puga aconseguir fer d'aquella espurna d'esperança un fogueró, amb s'ajuda des crítics i sa vigilància den "Truyols". Bauzà comença malament, l'hem de jutjar, peró pens que ès prest per "afusellar-lo" amb tirs cerdonians.

Toni Cantarellas, s'amic d'en L.C.F. (Lucifer?).
Bona Nit.

Anónimo dijo...

Era Jovellanos catalanista: "No se diga que los dialectos de estos países son diferentes; porque las anomalías que los distinguen, ó pertenecen á tiempos posteriores, ó son tan ligeras, que no destruyen su identidad, como se podría probar con un millón de ejemplos, si necesario fuese". Jovellanos (Obras escogidas, p. 39).

Anónimo dijo...

Toni, ses paraules d'en Lluis ho acerten de ple. No podem confiar amb en Bauzà ni en ningú des PP. Son uns acollonats que no faran res des res pes nostro mallorquí.

No estic d'acord en admetre sa contracció "al". Sa construcció correcta es "an es" (tampoc es bo "a n'es" ja que una contracció suposa eliminar qualque lletra i no ès es cas). Ho pots comprovar a sa gramàtica d'en Moll de devers 1930 que té en Tomas.

Mateu Cañellas

Tomàs Ribot dijo...

Mateu, 100% amb tu. Cap comentari a afegir.