Na Pilareta i es seus complexes maHonesos

Na Pilar vomitant es seu sectarisme

Na Pilareta torna a pixar fora de lloc, fora de test. Aquest pic, critica sa batlesa (perdó, per ella "l'alcaldesa") de MaHó, n'Àgueda Reynés per sa notícia des referéndum sobre es nom de sa ciutat de MaHó. Tots sabem que fa uns 5 anys, es pacte que governava MaHó va canviar es nom de sa ciutat per Maó. Dins es programa electoral des PP de MaHó figurava sa consulta popular pes nom de sa ciutat menorquina. N'Àgueda només fa que cumplir es seu programa.

Emperò, ja ha hagut de sortir sa brutanxota de na Rahola (i aquesta "H" dins es seu llinatge??), una forastera, una estranya a Mallorca, a ficar-se on no la demanen. Com sempre (i ja en van?), una catalana, catalanista, ex d'ERC, que se creu que pot fer intromissió a assumptes de Balears com si fossen una colònia de Catalunya. Arruix, Pilareta, de segon llinatge "Martínez". Com sempre, es que no tenen llinatges (perdó, cognoms) 100% catalans, es més feixistes i més catalanistes de tots. Han de demostrar res??

Es nom de "MaHó", amb "H" intervocàlica, té sa seva història. Es nom li prové des germà de n'Anníbal es cartaginès, "Magon" que va refugiar-se a s'illa menorquina després de voure com sa ciutat de Gades li tancava ses portes. D'ací vé es nom de MaHó, de Magon. Es nom llatí, romà, des port seria es de Portus Magonis, amb una "g" ben forta i clara entre ses vocals. No posaré fotos ni res sobre portes, escuts ni monuments amb aquesta "H". Anau a facebook, a http://www.facebook.com/pages/%C3%89sMah%C3%B3/308666289146751 i trobareu fotos i proves d'aquesta "H" intervocàlica que es catalanistes, empleant sa mateixa gramàtica d'en Fabra, però sense haver-la lletgida, se la carregaren fa 5 anys.

Rovira i Virgili ho tenia clar: MaHó

Sa Novíssima Ortografia Catalana, segons ses nomes de s'IEC, d'en Rovira i Virgili ja recull es topònim de MaHó, amb aquesta "H" que fa tanta nosa i molesta tant que l'han feta desaparèixer. Sa gramàtica d'en Fabra, sa primera, ja deia que es casos de "H" intervocàlica referits a topònims i a llinatges s'havien de mirar cas per cas i quedaven fora de sa normativa general respecte de ses "H" intervocàliques. En es cas de "MaHó", sa "H" quedava forma de sa normativa general, i ses proves històriques mostren que sa "H" se podria haver mantengut perfectament.

Fins i tot, en Borja Moll (ciutadellenc ell, amb so confrontament que sempre ha hagut entre Iammonna i Magonna), a sa seva ortografia de 1931, en tractar es tema de ses "H", aquest pic, a ses de final de paraule, sí mos dóna una pista sobre ses "H" intervocàliques. Diu que sa "H" de final de mot (Pich, fantàstich, etc) ha de desaparèixer, però que, en casos de llinatges, noms i topònims, s'ha de mirar cas per cas i mantenir-les. Mos posa s'exemple de Lluch (actualment Lluc). I, d'aquesta norma, podem extreure lo mateix amb sa "H" de MaHó: en esser un topònim, s'ha de respectar i no se pot aplicar sa normativa general arrassant amb segles d'història així com així.

Xerra concretament de llevar sa "H" intervocàlica no etimològica; per tant, sa "H" que no té raó d'esser per motius històrics demostrables. Com que sa "H" de MaHó ès ben demostrable i ben històrica, ès etimològica, se pot mantenir, pes cas especial que tracta.

Raola segons n'Alcover, sense "H"

Si tant vol na Pilareta, que normalitzi es seu llinatge. Dins es Diccionari CVB (Alcover-Moll), si cercam Rahola no apareix, emperò sí que apareix com "Raola" en es seu significat de "llinatge", existent a comarques catalanes, i senyalà n'Alcover, llinatge escrit sovint "Rahola". Per tant, si tan vol que se diga "Maó", que comenci ella, sa senyora llesta, per dir-se "Raola", i normalitzi es seu anormal llinatge (perdó, cognom) com Déu mana i així predicarà amb s'exemple; clar, ès més fàcil vomitar beneitures a un diari que predicar amb s'exemple, Sra. Raola (a partir d'ara li escriuré sense "H", que veig que li molesta tant). 

Diccionari d'en Figuera de 1840

En Figuera, allà per 1804, en es seu Diccionari Mallorquí-Castellà (es primer que s'ha donat a llum, el va titular ell) a s'entrada referida an es gentilici dets habitants de s'antiga ciutat fundada p'en Magon, ho tenia clar: amb "H", perquè quedi clar d'una vegada, Sra. Raola.

1804 - MaHó, amb "H"

  

I un recadet pel Sr. J.M. Quintana que va dir que ets escriptors en català mai han usat sa grafia antiga de "MaHó": no me preocuparé de mirar quí ès vostè, m'importa ben poc, però aquestes paraules demostren una incultura i un sectarisme preocupants. Me cerquin vostès es creador des famosos "Principis de Lectura menorquina" de 1804, si era un "maonès" o un "maHonès", quí millor per sebre es gentilici dets habitants de MaHó, no? Si es menorquí ès català, queda demostrada s'existència de sa "H" dins es nom de "MaHó", no? Què hi té a dir? Res, supòs.

Per tant, aquells que demanen sa "H" dins es nom de sa ciutat menorquina no són 4 vells que enyoren es temps d'en Franco, Sr. Quintana, o eren franquistes abans d'en Franco en Figuera, s'autor des Principis de 1804 o en Borja Moll, repetesc, abans de s'existència d'en Franco??

Queda clar que es nom de "MaHó" ha d'esser amb "H", com ha estat sempre i com surt sempre a totes ses gramàtiques i ortografies, tant sa catalana d'en Fabra o d'en Rovira i Virgili, o a ses mallorquines i menorquines de sempre. I jo no som vell ni franquista. Som gonellista i balearista, i es germans menorquins no se mereixen lo que han hagut de patir.

Salut a MaHó!