Ahir vaig anar a Alcampo Marratxí i me vaig fixar en sos cartells anunciadors d'ofertes i d'altres que penjaven des sostre. Crec que es directius d'Alcampo no se n'enteren: això ès Mallorca i tenim unes modalidats de sa llengo que s'Estatut diu que s'han de respectar. Clar, després passa lo que passa i ses lleis acaben essent paper "banyat" (perdonau es castellanisme).
A ses imatges que incloc, per cert, perdonau s'escasa calidat, ja que les vaig fer amb sa càmara des meu telèfon mòbil, podeu voure una sèrie on ses catalanades a cada text fan pena, són més pròpies d'un Alcampo a Mataró que a Marratxí. Tal vegada ès possible que es dirigents d'Alcampo no tenguin ni idea de geografia, o que com que ja estan tan contaminats de sentir xerrar de Païssos Catalans ja se pensin que Mallorca i ses Balears són part de Catalunya, sa 5ª província catalana, una Catalunya Insular, es gran somni catalanista.
Tan difícil ès preocupar-se d'aprendre ses modalidats de Balears? Tan complicat ès voler donar un millor servici acostant-se a sa forma de xerrar de sa majoria de clients que hi van? No, no ho ès, però com que segur que es dirigents d'Alcampo Marratxí o són catalanistes o són gent acastellanada, agafen a qualsevol que en sàpiga de Català i ja tenim la Seu plena d'ous: català standard, i ses modalidats baleàriques, com sempre, an es fems, per dur que paresqui escriure això.
"Vos arreglam gratuïtament es doblecs de ses faldes i es colsons"; tan difícil ès posar "vos" per "us", "es" per "els", i "colsons" per "pantalons"? Meem, si resulta que en mallorquí dir "pues" en lloc de "idò" ès un barbarisme o una castellanada, en català, dir "pantalons", què ès? Ah, no, ells li diuen "analogia". Quina cara!
"Vos tornam es diners de ses begudes no consumides"; no diré res de consumir, però ja tornam amb "us" i "diners". A Mallorca se diu "vos" i "dobbers", i no catalanades impròpies.
"Si trobau un producte més barat, vos n'abonarem sa diferència"; ara ja ès pitjor, perquè aquí resulta que Alcampo escriu "trobeu", i això si que ès una catalanada de bon de veres. Sa segona persona des present d'indicatiu de trobar (verb de sa primera conjugació, -ar), ès "trobau", no sa catalanada "trobeu". A Catalunya canvien ses persones des plural, ells fan "e" per "a", emperò noltros no, noltros deixam sa "a", noltros no confonem es temps verbals d'indicatiu amb sos de subjuntiu com fan a Catalunya.
Es darrer cartell de tots se vou molt malament, però repeteix ets errors dets anteriors, i els podeu comprovar voltros mateixos. Inclou sa paraula "servei", que a Mallorca sempre, des de sempre, ha estat "servici" i no una altra. O també diu "economitzeu", quand a Mallorca ès "economisau", ès dir, amb "a", en esser verb de sa primera conjugació, i amb "s", ja que se pronúncia amb "s" sonora i no com "tz".
A Alcampo no en tenen ni idea i si tant bon servici volen donar an es clients, que se preocupin per sebre com xerra sa gent, que se preocupin per acostar-se an es clients mallorquins, que tenen una llengo, una modalidat de parla, que té segles d'existència, i que, encara que, formi part d'una unidat lingüística amb altres regions d'Europa, no mereix esser tan maltractada com ho està ara avui en dia.
A Mallorca, Mallorquí!
4 comentarios:
Som mallorquins, però volguem o no volguem, xerram català.
El mallorquí no és més que un dialecte, o una part d'un tot, la llengua catalana! I per tant, dir "pues" quan toca dir "idò" és un barbarisme, però dir "pantalons" en lloc de dir "calçons", no ho és.
Una altra cosa...veig que intentes escriure el dialecte tal i com se pronuncia, i te diré una cosa...has posat "hacs"!! què fas!!! si no en deim ni una!! Idò això...que el mallorquí pot ser un dialecte molt vàlid, però s'ha de saber quan usar-lo i com escriure les coses.
No mesclem ous amb caragols!!
Si mos posàssim a pensar així, al final cada persona escriuria d'una manera afirmant que la seva és una llengua diferent a la dels altres.
M'agradaria que t'explicassis una mica més, perquè amb lo de "hacs" no sé ni a què te refereixes.
Respecte a lo d¡esser un dialecte, o tots moros o tots cristians:
1.- si formam part d'un tot, tots, fins i tot es catalans, formam part de sa llengo occitana-llemosina
2.- si es catalans volen esser lingüísticament independents, llavonses no hi ha cap raó perquè es Balear (com nom integrador de ses tradicionals denominacions de Mallorquí, Menorquí y Eivissenc) també ho sia
Ja ho saps, o tots moros o tots cristians, però res a mitjes. Si es Català vol esser independent, idò es Balear també ho pot esser.
A més, i perdona, des de quand un suposat dialecte (es Mallorquí) té gramàtiques anteriors a sa suposada llengo mare (es Català)? Idò per exemple, es Català no en té cap anterior a 1700, i jo n'he trobada una Mallorquina-Llatina de 1533 d'en Joan Pastrana. Estrany, no?
Si tu dius que es Mallorquí ès un dialecte molt vàlid, idò te convit a escriure-hi, no te tallis; sé que es pedre es temps, no ho faràs, no teniu nassos de fer-ho.
Mallorca no es Catalunya, tampoc ho es Valéncia.
Som valencians mai catalans.
En lo Regne de Valéncia parlem la llengua valenciana.
Vixca Valéncia i vixca Mallorca.
Cercava el número de telèfon d'Alcampo i he arribat aquí. Jo som la primera que quan escric intent mantenir les particularitats del nostre xerrar. I quan xerr, pots estar ben segur que se nota que som mallorquina i més concretament binissalemera.
Ara, dir que mallorquins i catalans xerram llengües diferents me sona tan absurd... Que són dialectes diferents, és evident. Però l'origen comú també ho és. Sinó, hauria d'allargar el currículum per a incloure-hi que puc parlar català i rallar menorquí. I francament, faig bastant vida a Catalunya i, de moment, veig que ens entenem.
No són menys les diferències entre un granaíno i un castizo madrileño. I no parlem ja d'ultramar, perquè els argentins tampoc xerren igual que a Valladolid. Però crec que són pocs els que posen en dubte la unitat del castellà.
Malgrat tot, compartesc amb tu que podrien haver posar calçons i doblers als rètols de l'Alcampo. Són paraules ben correctes i no veig perquè ens hem d'ultracorregir.
Tenc ben clar que som mallorquina, me sent ciutadana del món i d'uns països sense nom. També sé que xerr mallorquí, català de Mallorca i de poble. I n'estic ben orgullosa! De collons me'n poden faltar, però de nassos no.
I això que dius de les gramàtiques ... no en sóc entesa. Ara bé, si aquí xerram mallorquí és perquè al 1229 arribaren els catalans. Una conquesta bàrbara i injusta, com totes les de l'època, això no t'ho discutiré. No prova res que tu (?) afirmis haver trobat una gramàtica més antiga, perquè si xerram com xerram és perquè som hereus d'aquella conquesta i descendents dels pobladors que arribaren de la península.
L'article salat se feia servir per tot, i encara se mantén en alguns pobles de pescadors de l'Empordà. Una prova d'això la trobam en la toponímia. A l'estar aïllats, per això som illes, el nostre parlar ha mantengut trets més arcaics fins als nostres dies. I si els perdem, no serà pel colonialisme català, sinó pel castellà.
Au idò, salut!
Publicar un comentario