Justificacions històriques documentades sobre sa Tribarrada

Es 3 montatges de sa part esquerra estan fets p'en Toni dins es seu blog. Ses 2 fotos de sa part dreta són meves: sa primera (adalt) està feta en es Castell de Bellver per Octubre de l'any passat (a sa part amb tela, just damunt es "trono" voureu una reproducció tribarrada) i sa segona (abaix) ès una foto feta en es Castell de Foix, per s'Abril de 2007, i ès una moneda de l'any 1299 (voureu ses 3 barres més "fosques" i ses altres 4 més "dorades", escut des Comtat de Foix).

A una qüestió plantetjada per un lector habitual des blog d'en Toni Cantarellas aquest, investigador autèntic, des bons, des condrets, contesta (reproduesc així com està dins es seu blog, abans li he demanat permís "telefònicament", que no vull que vos penseu que penj coses aquí sense demanar permís; a més, sé que vol escriure un llibre sobre aquest tema i no vull xafar-li res, me sabria molt de greu. Ets afegitons meus aniran en lletra "cursiva" i coloretjada):

Sa Tribarrada parla per si mateixa: ès, tal vegada, una de ses banderes europees més antigues (apart de ses més antigues dins es seu gènero) amb una càrrega simbòlica tan evident, i per res fruit de l'atzar.

Ses intrigues des germà de nostro Senyor el bon Rei Jaume II, primer rei des nostro Regne Privatiu i independent (per molt que en Biel Bibiloni fiqui sa pota -perdonau sa castellanada- en un article des diari "Balears" de 20/09/2005 que el deixa retratat i on mostra es seu catalanista-antimallorquinista llautó), varen fer que Jaume cercàs sa protecció d'un senyor poderós per protegir sa part continental des regne, que era sa porció des regne que el Rei d'Aragó volia fer-se seva: mai va acceptar sa voluntat de son pare de tots dos, en Jaume I el Conquistador. Ja en vida, el Conquistador, va haver de canviar i refer vàries vegades es seu testament, per sa malcriança des seu fill (i perquè en Jaume I era un semental autèntic, no sabem encara sa quantitat de fills il.legítims que va tenir, i na Violant, que sabia com era es seu homo, també el va obligar a canviar testaments, perquè ella heu tenia clar: "un regne per cada fill" seu, no de ses altres). En principi, es Regne de València havia de formar part des Regne de Mallorca!

Aquí juga un paper fonamental en Ramón Llull, tutor des petit Jaume a Mallorca i futur senescal del rei. Com a persona de més confiança d'en Jaume II, li va aconsellar s'aliança amb sa casa de Foix, poderós comte amic del Rei de França. Així matava 2 aucells d'un tir: Lograva fer-se fort, i adoptava, per ses armes noves d'un regne nou, una bandera tribarrada, per accentuar ses diferències amb sa Casa d'Aragó, que en tenia quatre. Ses tres barres corresponen a sa casa de nostra primera Reina, n'Esclaramonda de Foix. Es castell sobre es blau del cel ès es de s'Almudaina, i sa porció de mar indica que es "caput regni", sa capital des regne, se troba a una illa (i no a Perpignan, com difonen es catalanistes per voler desvincular es reis de Mallorca de sa nostra illa; es reis de Mallorca no varen néixer a Mallorca, cap d'ells, emperò varen néixer a territoris que formaven part des regne -o futur regne-, per tant, eren igual de mallorquins com un nascut a Ciutat, que per qualque cosa eren Reis de Mallorca. Ses estàncies en es territoris continentals se deuen simplement per motius de major facilitat de comunicació amb altres territoris i per major comoditat de trasllat i viatge.)

Ès molt probable que es diseny de sa bandera fou des propi Ramón Llull. Sa bandera ja existia a sa part continental, però va esser el Rei Sanxo, qui, des de Montpeller, l'otorgà oficialment a ses illes. Curiosament, va esser es successor d'en Sanxo, nostro gran Senyor Jaume III, qui va haver de vendre sa part continental des regne per poder financiar s'intent de reconquistar ses illes, usurpades p'en Pere IV d'Aragó, resultant que, aquell, va esser assassinat i decapitat a sa Batalla de Lluchmajor (25/10/1349), davant es seu fill, que en aquell mateix moment se convertia en Jaume IV de Mallorques, i també, després d'haver estat empresonat (com si fos un animalot) a una gàbia a un castell, va intentar recuperar es seu regne, sense èxit (va arribar fins Sant Cugat del Vallès, en una guerra iniciada a l'any 1374 amb 6.000 mercenaris, de forma cruenta i venjativa, fent pagar lo que ell va haver de patir a Mallorca, amb s'assassinat de son pare, i es tancament a una gàbia). En Jaime IV ès es nostro gran "oblidat".

Sa bandera actual (part superior morada amb 4 barres a sa part inferior) se considera una "Brisura", ès a dir, una bandera falsa o modificada, una interpretació falsificada-modificada posteriorment (pensam que feta amb mala fe). Bastava amb reparar en sa nostra numismàtica per voure que sa bandera autonòmica havia d'esser sa tribarrada i no això ferest que tenim.

Toni Cantarellas

---------------------------------

Per part meva, poc a afegir. Jo no era cap "fan" de sa tribarrada. Molta gent me deia que això de sa tribarrada eren errades de s'època, quand s'heràldica no estava del tot desarrollada, quand ets escuts se pintaven amb 3, 4 o 5 barres i no havia res del tot establert. Jo sempre he estat "quatribarrat" (amb so castell damunt, no vos penseu res amb dolentia), emperò, darrerement, m'estic passant an es costat "tribarrat", ja que ses evidències comencen a esser moltes i molt ben documentades i ben fàcils de voure. Crec que no som s'únic que comença a tenir altra visió de sa tribarrada.

Ja vourem.

Imprimir