miércoles, 5 de enero de 2011

Es mallorquí s'està morint? - Joan Font Rosselló



Sa llengo mallorquina s'està morint. I no ho està fent per sa pressió des castellà posat que un idioma només se mor quand es seus parlants deixen de transmetre-ho an es seus fills i això, afortunadament, no està ocorreguent aquí. Es mallorquí s'està morint perquè es pressing catalanista està canviant sa nostra forma de parlar. Com molt bé ha analitzat Tomàs Garau Febrer en un llibre molt divulgatiu, “Mallorcària”, tal vegada sapiguem més gramàtica a dia d'avui però utilitzam manco vocabulari i manco expressions mallorquines, desconeixem moltes paraules que encara utilitzaven es nostros padrins per designar coses que ara designam amb ses seves equivalents catalanes. Es resultat de tot això ès una “galopant profanació i prostitució des mallorquí com a llengo”, una subversió de sa llengo mallorquina que va començar amb so seu arraconament com a dialecte com a primer pas cap a s'estandarització i uniformització lingüístiques. Garau Febrer, que ès professor i sap de lo que parla, se duu ses mans an es cap quan observa ets excessos de sa catalanització a ses aules. Es catalanisme, a més d'eradicar es castellà, té per objecte eradicar es mallorquí com a tal i així aconseguir una uniformitat en sa forma de parlar des nostros fills. Basta amb fer una ullada a qualsevol llibre de text i percatar-se com, amb so beneplàcit de ses nostres autoritats educatives que suposadament tenen es deure d’adaptar-los a ses “varietats dialectals”, ses editorials –ses catalanes i ses d'aquí- prefereixen sistemàticament sa fórmula barcelonina a sa mallorquina.
Prefereixen gos a ca, gat a moix, xai a xot, sóc a som, portar a dur, nen a nin, nina a pepa, pardal a gorrió. Per si no fos poc, han arraconat paraules correctíssimes que sempre havíem emprat aquí substituint-les per unes altres que mos són externes, emperò que en teoria són –una falsedat- més correctes: ordre per orde, dipòsit per depòsit, guineu per raboa, nuvi per novii, vacances per vacacions, núvol per nigul, esport per deport, ajut per ajuda, préstec per manlleu. Sa llista ès interminable i no només afecta an es lèxic, sinó a flexions verbals (acabés per acabàs, cantem per cantam) com també a infinitat de modismes i locucions que han desaparescut per falta de protecció a ses escoles i en es medis de comunicació públics. En es llibre “Mallorcària” se detalla en què ha consistit aquesta subversió des mallorquí per transformar-lo en una cosa que ningú pot reconèixer avui en dia.

Aquesta uniformització que segueix ses pautes de s’Institut d’Estudis Catalans (IEC) al que es nostros polítics han subordinat es seus criteris lingüístics (tenim autonomia política, però no lingüística) des de fa trenta anys constitueix un procés d'enginyeria sociolingüística similar al que es va produir en estats com Itàlia i Alemanya per aconseguir sa seva reunificació política. Sa unitat de s'idioma no ès gratuïta, ès s'avantsala d'una uniformitat lingüística i cultural com a trampolí per construir una nació política: es Països Catalans.
Sa normalització lingüística ha anat massa lluny. Cada vegada som més aquells que mos n’hem temut  de sa impostura des catalanisme i de ses seves fosques intencions que al principi varen sebre amagar amb mestratge. No només han aconseguit dialectalitzar sa nostra llengo sinó que pretenen ensenyorir-se de tots es trets històrics, socials i culturals que mos han definit com a poble, canviant-los per subordinar-los a una extravagant “realitat catalana” amb sa qual mai, com explica detalladament Mateu Cañellas en un altre llibre de referència, “Sa pàtria mallorquina”, mos hem identificat històricament. Mai. Han estat precisament aquests excessos i abusos, ses seves presses i es seu frenesí en sa divina causa, lo que els ha desemmascarat per complet. Crec que ha arribat es moment per passar de sa queixa negativa a s'acció positiva.

I això passa obligatòriament per dotar a sa llengo mallorquina d'una normativa (gramàtica, diccionari, llibres d'estil…) amb totes ses benediccions oficials i acadèmiques. De sa mateixa manera que en darrera instància un estat no és més que una nació amb exèrcit, filòlegs tan premiats com Borja Moll han admès que sa diferència entre una llengo i un dialecte resideix en que sa primera compta amb gramàtica i es segon no. Sa llengo mallorquina ha comptat amb diccionaris i gramàtiques anteriors en el temps a sa gramàtica fabriana. Quant a normativització, es mallorquí té més tradició que es català. És tan lícit dir que es mallorquí ès un dialecte des català com que es català ho ès des mallorquí. Per aquest motiu, per tots aquells que volem escriure també en mallorquí i no sabem com fer-ho, perquè mos produeix angúnia utilitzar es català estàndard imposat i perquè tampoc mos dóna la gana que mos cridin “incults, ignorants, fatxes o gonelles”, si ho escrivim a sa nostra manera, es primer pas ha d'encaminar-se cap a una normativització moderna i consensuada des mallorquí. Després de trenta anys de prostració i submissió an es criteris de s'IEC, es mallorquins hem de deixar de lamentar-mos i donar passos en positiu si realment volem preservar es patrimoni des nostros avantpassats, patrimoni que es catalanisme, lluny de protegir, vol bandetjar com s'esforça a demostrar dia a dia. 

Es primer programa, diguem-li, polític en aquesta direcció ho he trobat en es darrer capítol de “Mallorcària”, un esplèndid epíleg a un esplèndid llibre. 
1.- Revisió de sa gramàtica amb preferència de ses formes mallorquines sobre ses catalanes. 
2.- Revisió de s'estatut d'autonomia donant prestigi an es mallorquí: “Sa llengo mallorquina tendrà, juntament amb sa castellana, es caràcter de llengo oficial”.
3.- Especial protecció a ses escoles, exigint a ses editorials que apliquin d'una vegada es mandat estatutari que “ses modalitats seran objecte d'estudi i de protecció”. 
4.- Investigació general, divulgació i protecció d'endemismes. 
5.- Creació d'un Institut d'Estudis Mallorquins que tendria com a principal objectiu sa revisió, sa promoció i sa protecció d'una nova normativa de sa llengo mallorquina. Aquest darrer pas seria crucial perquè deixaríem d'estar supeditats lingüísticament an es catalans. 

No són temps de més plors ni de lamentacions, sinó d'una acció política decidida. Es nostro patrimoni lingüístic està en joc i, després de trenta anys d'enganys i traïcions, temps suficient per haver desemmascarat sa impostura catalanista, molts hem arribat a sa conclusió que només podrem preservar-ho des de s'autonomia lingüística.

9 comentarios:

Anónimo dijo...

sou uns centralistes asquerosus. feis oi... a eivissa, eivissenc (i no ervissenc)!!!

Regne de Mallorca dijo...

Efectivament, apreciat anònim, trob que en Font hauria d'haver emprat balear o parlar baleàric, i no un centralista mallorquí per designar es parlar de ses Balears.

MATEU CAÑELLAS dijo...

Tomas,
On ha escrit aquestes lletres en Font? Ho ha fet en mallorquí??

Regne de Mallorca dijo...

No, ho he "traduït" jo mateix; ell ho va fer en castellà. Está a El Mundo de 04/01 o a sa web de Baleares Liberal, però en castellà, cosa que jo li recrimín una mica.

Anónimo dijo...

Idó pasau a veure es meu darrer article a miszelani.wordpress.com
He descobert que surt en un llibre en es qual reprodueixen una crítica d'art que vaig fer, en castellà, a principis de sa dècada passada.
Aquest llibre està promogut per sa Generalitat de CAT-allunya a través d'un tal "CONSORCI PER A LA PROJECCIÓ EXTERIOR DE LA LLENGUA I CULTURA DELS PAÏSSOS CATALANS". Toca't es nassos: Que té que veure sa llengo den Cervantes amb sa d'en Fabra. Lo més irrisori ès que es pintor, que ès amic meu, de català només té que ès del Barça. Ès Arrom (o sia, descendent des llatins coetànis al periode islàmic, mallorquí de socarrel, d'aquells natius vertaders, cristians, que xerraven es nostro Balearicus Eloquio. No tenen ni un pel de català ni s'artista ni es seu crític).
M'han fet inmortal (m'han inmortalitzat dins a un llibre) i si en un futur els interessa me podràn ficar (com a tants d'altres) dins ses Enciclopèdies com a escriptor de "ELS PAÏSOS CATALANS".

Perquè vejau.

TC

Rafael Martin dijo...

Si es perque sur lo de xerram mallorqui lo que dius, es dibuix el ma copiat a jo, aquest dibuix es fet meu per posa a unes camisetes a un grup de amigs, se vou tal vegada que la vist e nes FEISBOOK i li dou ave agradat.(aaaa i no me critiqueu si escric malament, jo no e estudiat com voltros y faix lo que puc)

Anónimo dijo...

Ja que en Font (a qui tenc en gran estima) formula pregunta en es títol, me limitaré a donar resposta (que ès es meu parer, s'entén): NO, no se està morint. Ès a s'enreves, després de dècadesm mirant d'enfosar-lo ara per primera vegada sura.
Reviscola gràcies a gent com en Tomàs Ribot. I molts, molts d'altres. Dexau d'una puta vegada de veure es tassó mitg buid: Ès mitg plé, que no ho veis?. I gota a gota l'omplirem fins que vessi.
I estimat Tomàs, te deamaría q no passassis s'arada davant des bou, ni que botis des derrotisme a una entusiasta darrera temptativa q pot fer ets ous enterra. Sa teva idea ès collonuda, però no ès es moment. Tot te un moment. Al manco informa o consulta, maldement només x escoltar una opinió, q després feràs lo que voldràs.
Una aferrada!!!

TC

Anónimo dijo...

No hauríem de llevar això de "juntament amb sa castellana"? És que a Madrid diuen "juntament amb sa mallorquina"? Sou uns venuts!

Anónimo dijo...

mareta santa. Es balear no existeix!!!! jo tenc tant a veure amb un català com amb un eivissenc!!! Xerran igual de diferent!Feis pena, francament, heu perdut s'à i ses taronges! Voleu anar de mallorquins, i no ho sou!! Joan alcover ho era, mossèn Antoni alcover també, però joan font i rosselló NO. Es un defensor clar de s'espanyolisme de delgado.... Aquí uns volen i els altres redolen, i voltros redolau!


Fora forasters, sou uns venuts


Bon vent i barca nova

UN MALLORQUINISTA