S'IEC segueix dalt sa figuera

En unes sorprenents declaracions an es diari "Balears", es president de sa secció filològica de s'IEC, s'eivissenc Isidor Marí, s'IEC segueix dalt de sa figuera, o a sa parra, o en es niguls, o on se vulga sense tocar de peus en terra. Aquí ho podeu lletgir.

Diu aquest bon senyor, que "cal un català comú, però no centralista". Ara??? Ara??? Ara ho deis??? Idò ja ès massa tard. Es neogonellisme no vos creu, o, al manco, jo no vos crec. Impossible. Feis tard, i quand un fa tard, molt tard, massa tard, ses coses ja no tenen remei, i o no se poden arreglar i més val la pena no tocar-ne res o ja s'ha iniciat un moviment en contra.

Es català ès centralista; es millor cronista i que va declarar sa guerra a aquest centralisme lingüístic des de Barcelona, va esser Mossèn Antoni Mª Alcover i Sureda, manacorí. Ell mateix, a ses cartes que remetia an en Pompeu Fabra ho deixava clar: "Guerra a mort, doncs, contra aquest centralisme". Ell hi estava completament en contra, i opinava que es dialecte barceloní, que en Fabra va prendre com a base per confeccionar ses gramàtiques i ortografies de sa futura "superllengua" catalana comuna, no tenia cap dret a ser aquesta base, perquè:

- 1er no en tenia cap dret

- 2on no era es dialecte més pur, sinó que era "putrefacte"

- 3er ets altres territoris de sa "llengua" no acceptarien aquestes gramàtiques

I ara, un eivissenc, mos vol vendre que "cal un català comú, però no centralista". Massa tard, me sap greu, arribau massa tard. Que en fareu res de ses nostres "modalitats", mestre?

Diu sa notícia que, des de que Mn. Alcover va presidir aquesta secció filològica, cap balear la havia tornada a presidir. Normal, si n'Alcover va haver de fogir de Barcelona amb sa seva calaixera de cap a Mallorca quand va voure en què s'anava a convertir aquesta "superllengua" i quand va voure com el tractaven en Fabra i en Prat de la Riba. Normal que cap illenc haja volgut esser-ne es president!! Amb aquell maltracte, quí ho voldria esser? Ningú!

Diu també que s'està fent una revisió normativa des "Català", que recollirà es mots de cada territori i amb una gramàtica molt extensa. Lo de recollir es mots de cada territori me pensava jo que ja estava fet. Quines paraules nostrades incorporaran a aquesta revisió? Què mos robaran ara? Acceptarà aquesta gramàtica "extensa" s'ús FORMAL de s'article salat o seguirà es Català RENEGANT d'un article seu? No en conec cap de llengo que renegui d'un article com ho fa es Català, amb beneites excuses de "formalitat" i "informalitat".

I ara diuen que respectaran ses "modalitats pròpies"!!!! Ara??? Compliran ja d'un pic amb s'article 35 de s'Estatut de sa CAIB?!?!?!?! Mos ho hem de creure?!?!?! Idò no, perquè a sa següent pregunta ja diu que ses "varietats pronominals com noltros, naltres, nosatrus, etc no tenen espai disn es llenguatge formal, només dins s'informal". Ja mos queda clar: es tòtem seguirà igual. Quedam bé diguent que ho acceptarem o que serem més oberts, però després, res de res, seguim amb lo de "formal" i "informal".

Si ès que se pensen que som beneits, homo.