De Corona d'Aragó a Regne de Catalunya (III)

Agustí Galbis.-

Pero el catalanisme no es conforma en canviar el nom historic de “Corona d’Arago” per el de “Confederacio catalano-aragonesa”. Darrere de l’invent hi ha tota una filosofia exclusivista i imperialista. De “Confederacio catalanoaragonesa”, peguen el bot a “Corona catalanoaragonesa” (p. 32 de “El Tirant Políglota: estudi sobre el Tirant lo Blanch…”. Si la corona es catalanoaragonesa, ya poden parlar de “Monarquía catalanoaragonesa” (p. 27 de Nicolau Maria Rubió i Tudurí, 1891-1981: literatura i pensament) i de “Cort catalanoaragonesa” (p. 302 de “De Ramon Llull al Diccionari de Fabra…” de Germà Colon i atres).

Totes les mentires que escampen, son obligatories per a aprovar examens: En la p. 469 del temari per a oposicions del “Cuerpo Administrativo de la Comunidad de Castilla” Editorial Cep, es parla dels fondos “…de la Casa Real Catalano-Aragonesa, especialmente el Archivo Real…”. L’ajuntament de Barcelona edità el llibre: “La nobleza catalanoaragonesa Capitaneada por Ferran Sànxez de castro en 1274”. ¿Qui havia parlat de reis o de monarques del Regne de Valencia? ¡A sant de que! Tots eren “catalanoaragonesos”. ¿Valencians en la cort? ¡No! Tots catalanoaragonesos. ¿Nobles valencians? ¡D’aixo res!, ¡catalanoaragonesos! Totes les activitas que tenen lloc en la “Confederació catalanoaragonesa”, son per supost, “catalanoaragoneses”.

Aixina, en la p. 25 de “Epistolari de la València Medieval” trobem l’expressio “Economia catalanoaragonesa”. En la p. 25 de “El Llibre de Cort de Justicia de València”, “Política exterior catalanoaragonesa”. Inclus “Immigracio catalanoaragonesa” en la p. 40 de “Antroponimia valenciana del segle XIV”. Manuel Sanchez escriu “La fiscalidad catalanoaragonesa y las aljamas de judíos en la época de Alfonso IV”. Aixina es que ya sabeu, que els valencians, ni teniem economia, ni participavem en politica exterior, ni immigravem i ¿quina seria la nostra fiscalitat? ¡Che!, ¡catalanoaragonesa! I es que els valencians hem de saber, que ni teniem ni tenim costa, ni fronteres, ni boscs ni deveses. En la p. 111 de “La economía medieval y la emergencia del capitalismo” es parla de la “costa catalana-aragonesa”. I si en 1340, el rei Pere ordenà “…armar dos galees en la ribera de la mar de Valencia...” (p. 147 de Procesos de las antiguas cortes y parlamentos de Cataluña, Aragón y Valencia), vol dir, que en 1340, la “ribera de la mar” era “de Valencia” ¿Quan haurem venut la nostra costa a catalans o aragonesos, sense saber-ho? ¿Tindran les escritures de propietat?

El IEC publicà “La frontera catalano-aragonesa”. ¡A vore si es que els valencians pensavem que teniem frontera! ¡clar que no! Si llegim “Boscos i deveses a la Corona Catalano-Aragonesa”, sabrem que “cientificament” els valencians no tenim ni boscs ni deveses, perque son de la “Corona Catalano-Aragonesa”. Tota la taranyina, aplega ¡com no! a la cultura. ¿Cultura valenciana? ¿Aixo que es? Lo “cientific” es llegir “La cultura catalano-aragonesa durant la dinastía de Barcelona” La ceramica valenciana es troba, ¿com no?, en “La ceramica als països de la Corona Catalano-Aragonesa”. Pero, ¿com volem tindre cultura si no hem tingut ni territori, ni historia, ni activitat, perque tot es “catalanoaragones”? Encara que… tampoc paregam inocents.

Si diuen “catalanoaragones”, als valencians nos consideren dins de la part catalana de binomi. ¿Algu ho havia dubtat? I es que l’imperialisme i la voracitat dels catalans no te llimit. Si al Regne de Valencia el fan desapareixer absorbint-lo, ara van a pel Regne d’Arago. Primer fon la famosa “Confederacio catalanoaragonesa”. La confederacio desapareix per a apareixer un nou i inexistent estat: “Catalunya-Aragó”: “un pontífex no gens favorable envers Catalunya-Aragó” (“Papat i casa d’Arago a la crònica de Muntaner” de Josep Antoni Aguilar Àvila, de l’universitat católica de Valencia). Descobrim, que eixe nou territori es un Regne. Per aixo, Trias Fargas, en “Nacionalisme i llibertat” parla de que “Ferran el Catòlic aporta el regne de Catalunya i Aragó a la confederació hispanica”.

Com mai tenen prou, Jordi Miravet, en el “6è Simposi sobre la descoberta catalana d’America”, organisat per la “Fundació d’estudis històrics de Catalunya” feu la comunicacio, “L’estructura política catalana i l’Amèrica colonial primigènia”. I te la desvergonya d’escriure: “Pel que fa a la comunicació utilitzo el terme de Regne de Catalunya en lloc de Corona d’Aragó en les aportacions pròpies i mantinc en les cites el de Corona d’Aragó si els autors així si (sic) refereixen”. ¿Penseu que han acabat? ¡No! Un emperador es mes que un rei, i no es conformen en “Regne de Catalunya”.

Ferran Soldevila en “Què cal saber de Catalunya” diu: “Catalunya aconsegueix mantenir els vestigis del seu comerç amb Italia i, sobre tot, amb els països de l’antic imperi català (Sardenya, Sicilia, Napols)…”. En “Historia de Catalunya” torna a parlar de “l’antic imperi català” ¿Que no conegueu la llista d’emperadors catalans? ¡Ausades que hi ha catalans solts que no haurien d’estar-ho! Una mostra mes, de que no entenen el per qué, no han segut ni son el melic del mon, la trobem en el llibre “Reflexions de la vellesa” de Anna Murià. Lliggam: “Però si que constato la realitat: la innegable culpa històrica de nosaltres mateixos, els catalans en les adversitats i la decadencia que han esborrat en el món la nostra personalitat nacional, i aixó des de molt abans de la fusió en la corona de Castella. ¿On era el patrotisme del rei Jaume quan en el seu testament esbocinava l’imperi català per repartir-lo entre els seu fills? Res propi del cap d’una nació: ignorancia del sentit de nació…”

I es que, ¡ma que era roin el rei Jaume, que no els feu Regne i ademes els va “esbocinar” (trocejar)! ¿Sera perque el rei Jaume no seria “patriota català”? Un poble, el català, que no compren i assumix el seu passat, deixant-lo tranquil i sense manipular-lo, per a mirar al futur, es un poble malalt.

El problema es que en l´invent del nou passat, pretenen que els valencians ni hem existit, ni existim. I no podem consentir-ho. Luis Pablo Martínez, en “La historia militar del Reino Medieval de Valencia: filón inestimable...” es pregunta per la rao de la practica inexistencia d’estudis al respecte i es contesta: “Francamente, creo que la causa profunda es que, durante demasiado tiempo, la Historia militar de España se ha confundido con la de Castilla, y la de la Corona de Aragón, con la de Cataluña.” Sevillano Colom, en “Las empresas nacionales de los Reyes Católicos y la aportación económica de la ciudad de Valencia”, señala que “Emilia Salvador ha subrayado al señalar que la historia valenciana demasiadas veces ha sido colonizada por la historiografía, bien fuera aragonesa o mejor catalana”.

Pot entendre’s, que la cerimonia de la mentira historica, que estem posant de manifest, siga orquestada pels catalans, perque tenen moltes ferides que tancar, al haver-se posat, totes les forces d’este i uns atres universos en la seua contra.

Comentari propi: allà on posa valencians, perfectament podem posar "baleàrics" o "mallorquins", ja que, per desgràcia, es mateix (o pitjor) nivell de tergiversacions patim noltros.

Imprimir