Es Gonellisme avui en dia

Com ja vaig deixar clar dins es meu darrer article, un dia havia d'encetar es tema des gonellisme i sa seva situació a dia d'avui. Ès un tema complicat perquè pot haver-hi gent que se puga sentir ofesa o perquè pensi que aquesta classificació no ès real; dir-vos que me sap greu, però he procurat esser lo més neutral possible.
Se diu, se rumoretja, se comenta... que hi ha 2 classes de gonellisme avui en dia, i si miram en puresa es significat de gonellisme, segons s'ideari d'en Pep Gonella, només hi hauria una classe de gonella, essent un des grups més "seccessionista" (i ja vaig dir que no m'agradava aquest concepte, aquesta paraulota) i s'altre més "purista". Així, tenim:

1.- Gonelles "xerecs" o "seudogonelles". Seria es grup més "radical" (no ho dic jo). Propugnen s'idea de que es Balear no ès sa mateixa llengo que es Català (ni que es Valencià) i se basen en sa gramàtica de s'"Acadèmi de sa Llengo Baléà". Molts d'ells, camuflats baix es gonellisme, realment han volgut fer més espanyolisme-castellanisme, si bé no tots per igual. Apart d'això, i aquí si que don sa meva opinió personal, trob que ès ridícul voler tornar a escriure com en es sigle XIX, on tothom escrivia un poc a la puta (amb sos meus respectes cap a mestre Amengual).
Es que defensen sa gramàtica des "Baléà" no saben que dins es sigle XIX, es diaris catalans escrivien exactament igual (exceptuant articles salats, òbviament) que es diaris baleàrics. Exemples? Mirau qualsevol diari-publicació de s'època (L'Ignorància, es primers bolletins de sa Societat Arq. Lul.liana, ses "Rondayas" primerenques, etc) i comparau-la amb diaris catalans (a sa pàgina de "memòria digital de Catalunya" en trobareu moltíssims), voureu ses mínimes diferències, per no dir casi nules.
A més, trob que voler tornar a escriure com en es sigle XIX ès un anacronisme, ès com si ara haguéssem d'escriure en Castellà com a s'època d'en Cervantes o com a s'època des "Cantar del Mío Cid", o sia, un impossible, un desastre total que provocaria enfrontaments i una debacle absoluta a s'ensenyança. Un sistema abolutament inaplicable perquè es propis defensors ni saben com ho farien per aplicar una gramàtica radicalment distinta a sa catalana d'un dia per altre. Servesca d'exemple, que un des més importants "filòlegs" (no ho ès) d'aquesta corrent (el Sr. Garau), s'ha baratat es nom 4 pics i que, entre ell i es catedràtic Joan Vanrell, quand s'envien cartes (jo en vaig voure 2) s'acusen mútuament de fer faltes quand escriuen en "Baléà", i se suposa que han fet ells sa gramàtica tan "perfecta"!!!!!! i acaben escrivint-se en Castellà per si d'acàs. Sense comentaris.

2.- Gonelles "il.lustrats" o "neogonelles". Són aquells que se conformen amb que ses nostres modalitats sien respectades, encara que haguem de conviure baix sa "tutela" (més imposada que no triada) des Català i s'unitat de sa llengo. Entenen que s'unitat no significa uniformitat, i que, com a Grècia, que cadascú escriga en sa seva modalitat sense problemes i no en un standard estrany a cada regió. Entenen que es model de "superllengua" està malament ideat i que se perden diferències "dialectals" (o idiomàtiques) molt valuoses, baix un centralisme barceloní (com ja féu Mn. Alcover quand va dimitir des seu càrrec per culpa des centralisme "fabrià") aliè i estrany.
Es neogonelles no estan d'acord amb sa forma d'escriure des primer grup, accepten, més o manco, sa gramàtica catalana, emperò la "balearitzen" en sa mesura que això sia possible, ès a dir, agafen allò que ès bo de dita gramàtica, emperò allà on hi pot anar una forma baleàrica, se substitueix sa forma catalana per sa baleàrica. No ès un model rupturista. En quant a sa denominació de sa llengo, es neogonelles o gonelles il.lustrats(en Lluís Cerdó, se diu, que n'era un) opinen que es nom ha d'esser "Balear", com a denominació aglutinadora de ses modalitats illenques de Mallorquí, Menorquí i Eivissenc, si bé, n'hi ha grups que opinen que sa denominació, es nom de sa llengo, no ès important, sinó que allò que realment importa ès s'aplicació de ses modalitats illenques.
Tenen un "standard" més o manco igualat i tots escriuen amb aquest standard, molt parescut an ets escrits d'en Pep Gonella (pensau que ses faltes que feia en Pep Gonella estaven ben calculades i cap d'elles era per ignorància) i, per exemple, an es llibret que es Centro CUltural Mallorquí publicà a Mallorca a rel de s'aprobació des Reial Decret 2193/1979, no com va acabar escrivint a ses darreres "fuyas".

Ara m'he enterat gràcies a wikipedia que jo estic dins es segon grup. No he autoritzat a ningú perquè m'hi fiqui i demanaré responsabilitats a qui ho haja fet sense demanar-me s'opinió; jo no me crec gens il.lustrat pes fet de tenir una carrera de 5 anys, simplement don sa meva opinió en base a tot lo que he pogut lletgir i estudiar de llibres antics d'història, gramàtiques i diccionaris. He observat una evolució i una normativització des nostro parlar, amb certs aspectes hi estic d'acord, amb d'altres, gens ni mica.
Si, jo opin que es nom de sa llengo hauria d'esser "Balear", efectivament, si es catalans i es valencians han fet "seccessionisme" lingüístic amb respecte de sa llengo mare nostra, s'Occità, antic Llemosí, noltros hauríem de fer lo mateix, i fora por. Però no estic d'acord amb ses gramàtiques des "Baléà", perquè trob ridícul tornar a escriure com en ple sigle XIX i tots es problemes que això suposaria.

Opin, de totes formes, que mos hauríem de reunir tots junts per posar-mos d'acord ja d'una vegada i deixar de fer sa guerra tots pes nostro compte, que ès hora de posar-mos a fer feina i superar diferències, que tots tenim un mateix "enemic" i, en el fons, un mateix destí; ses formes són lo que mos separa, però si tenim un mateix fí, per què no feim res de res? Tan difícil ès seure-mos un fí de setmana per xerrar i aprovar un texte i posar-mos d'acord en 4 o 5 punts bàsics? Tan fotut ès? Després mos queixarem que es catalanisme ha guanyat i ja serà massa tard per fer qualque cosa.
Virtus unita fortior, i si no en som capaços de ficar-mos-ho dins es cap, ès que mos haurem guanyat i merescut sa derrota i sa victòria catalanista, per beneits.

Ara, ja me podeu donar galtades!

Quí era en Pep Gonella? Quin era es seu ideari?

Pareix que sa famosa "Polèmica d'en Pep Gonella" torna a reviscolar amb més força que mai, Perquè, en certa forma, m'ha tocat combatre actes catalanistes i form part de certs grups de facebook balearistes o de reivindicació de no-presència de actes culturals no "baleàrics" a festes baleàriques, he vist que molta gent, quand escrivim salant o emprant formes nostres, contesta allò de "gonellots", "fora gonelles" o "gonelles espanyolistes", crec que convé, per un dia, fer memòria de quí era en Pep Gonella i quin era realment es seu pensament, sa seva ideologia lingüística (si se pot dir així).

Sa polèmica va començar l'any 1972 amb una sèrie de cartes publicades a "Diario de Mallorca" per un tal Pep Gonella que se queixava de sa substitució de ses formes mallorquines per ses formes barcelonines a totes ses gramàtiques i ortografies que publicaven a Catalunya, i on a moltes d'elles, participaven "lingüistes" baleàrics. En Pep Gonella, a ses seves cartes, mai va dir res ni en contra ni a favor des Castellà, res de res; sa seva polèmica només era amb sos "barcelonismes" o es "fabristes". Per tant, res de castellanista o espanyolista.

En Pep Gonella va esser tractat com un analfabet, illetrat, bollat, i una altra sèrie d'insults impropis d'una persona, suposadament, culta i letrada com en Borja Moll, que va picar s'ham que li va tirar en Pep Gonella. Mirau si en Pep Gonella era tan analfabet, illetrat, bollat, etc, que en Borja Moll, en sa seva vanitat, li va dedicar un llibre i tot. Repetesc: mirau si n'era de beneit en Pep Gonella que va conseguir que tot un Borja Moll li publicàs un llibre, i gratis!! I tot per sa cançó popular aquella que diu que "en Pep Gonella té un ca de bou i el baratà amb un ou de xoriguer...". Se creu, se sospita, que en Pep Gonella era en Lluís Ripoll, editor i periodista a Mallorca. S'ha pensat que era en Toni Alemany, però sa font més creïble mos dirigeix cap a sa figura d'en Lluís Ripoll (al cel sia). Potser s'equivocàs triant es seudònim, però, si ès ver que baix es seudònim de "Pep Gonella" escrivia en Lluís Ripoll, s'equivocació, s'errada, estava totalment "calculada", no en tenim cap dubte.

Què pensava en Pep Gonella? Què era lo que ell reclamava? Idò ho resumiré, tot extret de ses seves cartes, no hi ha res inventat, publicades an es llibre "Polèmica d'en Pep Gonella", Ed. Moll, llibre que avui en dia ja no se reedita (per què, me deman jo? Per por?)

A sa carta de 30 de juny de 1972, titulada "Barcelonismes en lloc de purismes (I)", en Gonella alaba a aquells que, encara que duguen molt de temps visquent fora des seu lloc d'origen, mantenen es seu parlar típic (de sa seva terra(, per passar a demanar "an els barcelonins -no parl de catalans sino de catalanistas- una mica de respecta de cap a sa manera de escriure i xerrar que tenim a Mallorca". I que "ni a dins ca-meva me permetràn de xerrar es mallorquí (...) i no per culpa des castellans, sino de certes gramàtiques i promptuaris que els barcelonins venen publicant a Mallorca". Diu que això de "parlar es mallorquí" no sap si se podrà dir més, perquè en Borja Moll diu que se li ha de dir català, perquè "la identidad de idioma entre Cataluña y estas islas (ja començam amb "les illes") - con sus naturales matizaciones y diferencias de detalle - es una realidad peoclamada por todos los lingüístas", i en Gonella se demana "¿què serem a temps de salvar-ne qualcuna d'aquestes "matizaciones y diferencias"? A mi me pareix que no, perquè desde els llibres (...) lo que s'aconsegueix es esmotxar aquelles "matizaciones y diferencias"".

Després, se queixa de ses formes de subjuntiu i imperatiu noves, amb desinència "-i" que s'estan imposant i que no se troben a cap obra com a ses "Aygoforts" o a ses "Rondaies", on sempre trobarem formes típiques com "bon dia tengA" o "se fassA" o "siA (no sigui)". I deixa ben clar perquè creu que aquestes formes desapareixen: "sa tàctica perseguida a rel de sa pujada en es poder idiomàtic del Sr. Pompeu Fabra consistia realment amb anar eliminant lentament totes ses "matizaciones y diferencias"". Més clar que s'aigo de ses platges de Formentera en ple estiu!

A sa següent carta, de 06 de juliol de 1972, "Barcelonismes en lloc de purismes (y II)", en Gonella, persona iletrada i, suposadament, analfabeta, treu proves de s'existència de formes imperatives i subjuntives d'obres des sigle XIV o des XVII. Com un analfabet, bollat, iletrat, etc podia accedir a dites obres i proves? Dóna que pensar! Per exemple, en escrits dirigits a la Seo de Barcelona o al Consell de Cent de finals des segle XIV, organismes "que no fiaven sa redacció dels seus escrits a un virolla o betzol qualsevol": "...dege haver senyal..." o "...que no haja pagada..." o "abans que paguen.... se desfaçan los...". Quí no ha entrar a un forn a un poble, regentat encara per gent major i no ha sentit "bon dia tengA"?
Des segle XVII treu (Arxiu de sa Corona d'Aragó, vol. 865, fol 371 i precedents) "suplicam mos faça mercè" o "cuan li aparega..." o "... puga fer cosa...", i molts d'altres. O sia, subjuntius i imperatius no acabats en desinència "-i". Si en es "català antic" s'escrivia així, per què no se respecta avui en dia i s'imposa una forma distinta? O sia, es purisme, sa forma més antiga i més autèntica, era sa mallorquina-baleàrica????
Acaba sa segona carta, diguent que "certs catalans, que tantes de vegades se queixen des centralisme de Madrid, no son lo respectuosos que haurien de ser amb ses particularitats des xerrar mallorquí, menorquí o eivissenc, que, vulguen o no es "sabios" i les admeten o no, són autèntics purismes a devora els barbarismes i modernismes qu'ells a la força volen imposar a tothom". Repetesc: més clar que s'aigo de Formentera en ple estiu! Vos sona això? Ès tan distint a allò que reclamam es gonelles més moderns?

Entremig, moltes cartes donant suport de gent variada, cartes d'en Borja Moll criticant i insultant en Pep Gonella, altres cartes més crítiques però educades, etc. Una bona polèmica. En trobam 2 cartes més: una de 24 d'agost i sa darrera de 7 de setembre.

A sa de 24 d'agost, "Barcelonismes en lloc de purismes (III)", en Gonella atribueix es mèrit i, sobre tot, es dret, a decidir com xerrar i escriure a "sa gent normal amb sa qu'un se troba cada dia per es carrer o a dins s'oficina o a sa escola", o sia, pes poble, i no com a dret esclusiu des lletraferits o suposats intel.lectuals, com ha fet s'acadèmia castellana (més moderna i més en contacte amb so poble). I deixa ben clar quin ès es pensament gonellista: "es mallorquí ha estat completament oblidat per ets que han pretengut unificar i reglamentar es català. Per si no fos prou, ets nostros "fabristes" o, per entendrer-mos mes aviat, ets mallorquins "de la ceba", s'han catalanitzat, lo que ha fet qu'es decantassen totalment des poble mallorquí del que se'n fan un nuu a sa coa. Sa consecuencia d'aquest estat de coses es que es xerrar mallorquí de cada dia s'empobreix més i no es torbera a fer es bategot".
Fa una comparació de frases en mallorquí i en català boníssima, genial, de persona que no pot esser mai un iletrat o inculte, com se pensava en Borja Moll en sa vanitat que el caracteritzava per haver estat s'alumne de "l'apostol de la llengua". En Gonella arribarà a demanar-se si "ses paraules i expressions mallorquines fan pudor" i exigirà (amb diplomàcia) aprendre "una gramàtica que no fon ets purismes mallorquins".
Sa línea mestre des seu pensament se resumeix en que "ets gonellistes no tenim res que dir respecta a s'unidat des català ni a sa necessidat d'estudiar gramàtica i qu'aquesta sia unificada, pero demanam an ets mallorquins "de la ceba" que deixen de considerar an es poble mallorquí com si fos mig sauvatge i que (...) plenten cara a devant certs gramàtics, certs editors i s'Institut d'Estudis Catalans". Queda clar que en Gonella no nega s'unitat de s'idioma, però si s'uniformitat des mateix; per tant, es gonelles no són gens "seccessionistes"(i repetesc que no m'agrada gens aquesta paraulota), encara que avui en dia se'ls tracti com si ho fossen. Unitat si, uniformitat sense respecte no.

Com a punt final, a sa carta de 7 de setembre, "en Pep Gonella o sa mala conciencia de unes elites", se resumeixen ets actes gonelles que han merescut s'ira i insults rebuts per ell:
1.- sostenir que es mallorquí ès un català més pur i manco castellanitzat que s'emprat pes fabristes
2.- lamentar-se que s'unitat de sa llengo catalana s'haja establida en funció de criteris més uniformadors que integradors
3.- Criticar a sa "elite" lingüística mallorquina pes seu mimetisme a tot lo català i per manca de mallorquinisme clar i llampant
4.- Reclamar un major protagonisme des poble mallorquí en sa conservació de s'idioma
5.- Considerar s'ortografia com una cosa accidental, sense dir que no s'haja de tenir esment. En aquest punt, posa com a exemple una reedició des Diccionari CVB on per tornar a escriure una entrada de 37 paraules s'han fet 7 canvis ortogràfics amb respecte de s'edició primerenca. Aquí, en Gonella deixa KO en Borja Moll, que recurrirà a s'insult, com sempre, quand li retreu una sèrie de cartes entre ell i es fabristes on tracten es tema des dialectismes, ja que, ell, només reclama un respecte an es dialectismes denostats. Acusa a ses "elites" mallorquines de voler esser més fabristes que es deixebles d'en Fabra a Barcelona.
En Gonella, lo que vol, ès potenciar lo mallorquí dins sa superior àrea comú de sa cultura catalana i espanyola. Es mallorquins mantendran sa seva personalitat essent fels a Mallorca i a lo mallorquí. Ès lo que ell ha volgut defensar i que no li han admès es fabristes mallorquins.

Com a darrer punt, insisteix i explica, ja contestant directament an en Borja Moll, es perquè creu que s'obra de Mossèn Alcover no ha fruïtat com pertocava: i ell creu que ès perquè s'IEC se la va engolir abans que fos ben madura. Cita frases textuals d'en Borja Moll que resumiré. Si s'obra des Diccionari no va esser acceptada pes catalans ès perquè no se va escriure segons ses normes ortogràfiques promulgades en ses "Normes de l'Institut (1913)", ès a dir, escrita amb una ortografia distinta, i perquè es canonge manacorí havia estat beligerant contra s'IEC pes seu centralisme antidialectal i poc respectuós amb ses formes dialectals, distintes des dialecte barceloní. Es catalans no dissimulaven sa seva antipatia envers d'una obra publicada en dissidència en ple cisma ortogràfic i amb un títol - català-valencià-balear - considerat disgregador de s'idioma. En Fabra va reconèixer, que, en esser escrit sense estar subjecte a ses normes de "l'Institut", aquest no pot recomanar s'obra i no la pot subvencionar. Al final, s'obra va ser publicada per s'IEC amb unes condicions que en Fabra ja va mencionar com "no sé si les podeu acceptar" (carta enviada an en Borja Moll per Octubre). Com que s'obra va esser publicada, ja mos podem imaginar quí se va sortir amb sa seva. Com sempre a sa nostra història, baixada de colçons.

Per tant, després de resumir una mica ses cartes d'en Pep Gonella, ha de quedar clar es seu ideari:
- si creu en s'unitat de sa llengo
- no creu en s'uniformitat de sa llengo
- demana respecte a ses formes mallorquines
- se queixa que es mallorquí s'està perdent per culpa d'un standard poc respectuós amb sos dialectes
- brama contra ses "elites" que mos han venut an es barceloní (cosa que el pare Batllori faria uns anys més tard, qualificant es dialecte barceloní com "infecte i infame")
- no diu que no haja d'existir una ortografia comuna, però si demana es respecte a ses formes mallorquines
- mostra amb exemples es purisme des nostro parlar en front des barbarismes i barcelonismes
- només fa referència an es nom de sa llengo a sa primera carta, quand afirma que no sap si se podrà dir "parlar es mallorquí"; en Gonella no entra dins discussions damunt es nom de sa llengo, però en dir s'expressió "parlar es mallorquí" deixa ben clar que, per ell, aquest ès es nom correcte

Per tant, crec que queda ben clar s'ideari des gonellisme. Ara, però això ho faré un altre dia, diferenciaré entre es gonelles "xerecs" o "seudogonelles" i ets "il.lustrats" o "neogonelles".

Serà un altre dia.

Carta a un ciutadà català (I)

Benvolgut amic,

Tu no em coneixes i jo tampoc et conec. Aquesta carta va dirigida a tu, com podria anar dirigida a un altre com tu. Si l'has rebuda tu, enhorabona, tota teva; et demano la facis arribar als altres.
Si et fixes, l'he escrita en la modalitat de català més principatina o més barcelonina, que és la que s'acosta més al "standard", perquè ens poguem entendre millor, per si de cas els meus "dialectismes" et poden complicar la lectura, perquè el que més m'interessa és el fons del meu missatge, no la forma. De totes formes, el meu "dialecte" (antiga llengua amb gramàtiques i diccionaris propis, més antics que els de la teva) forma part de la teva llengua, o això diuen els científics-lingüistes, i no estaria malament que, com a mostra de respecte, com així fem nosaltres a vosaltres, i d'educació, fessis un esforç per entendre'l.
Però, amic català, no et preocupis, els mallorquins sempre ens hem sabut fer entendre i sempre ens hem amoldat a allò que feien els que venien de fora de Mallorca; suposo que és per l'hospitalitat que sempre ens ha caracteritzat, o per la bona educació, o pel motiu que sigui, però sempre hem sigut així.

Serveixi aquesta carta com a mitjà d'informació del que estem patint a les Illes Balears. I dic Illes Balears, com podria ir Balears o Arxipièlag Baleàric, perquè és el nostre nom. Vosaltres les coneixeu més com "Les Illes", "les nostres Illes", "Catalunya Insular" o "Part insular dels Països Catalans". Et sona més així? Ens sitúes al Mediterrani? Doncs perfecte.
El que et deia: no sé si saps que a les Balears estem patint una cosa que es diu anexionisme, és a dir, que ens volen anexionar, com en Hitler va fer amb Àustria fa ja 70 anys més o manco, el famós Anschluss, com deien els alemanys "Heim ins Reich" (el poble dins l'imperi seria una traducció més o manco exacte), als "Països Catalans". Com que la denominació és de "Països Catalans", em suposo que deu tenir a veure alguna cosa amb vosaltres els catalans. Bé, vosaltres no sé, però si amb els vostres polítics al menys.

Em fixo que un parell de partits polítics de la vostra "nació" (m'he enterat de que sou nació, enhorabona) demanen integracions dins els Països Catalans, creació dels Països Catalans, etc. Fonamentalment, un d'ells, que nom "Esquerra Republicana de Catalunya", d'ara a endavant "ERC". Pel que pareix, aquest partit, també té una delegació a València, que nom "Esquerra Republicana del País Valencià", però a Balears nom "E.R. de Catalunya", és a dir, no ha canviat el seu nom pel de "E.R. de les Illes Balears", per exemple. No ho entenc. Podries tu, ciutadà català anònim, fer la consulta al Sr. Carod-Rovira o al Sr. Puigcercós, si us plau? Jo no sóc cap il.lustrat en geografia, però crec que les Illes Balears no formem part, encara, de Catalunya, per tant, crec que una mica de respecte ens mereixem. Has d'entendre, estimat ciutadà català anònim, que això "canta" molt, o no?

Com anava dient, aquest partit demana la integració de les Balears dins els "Països Catalans" i dona una bestialitat de subvencions a la "Obra Cultural Balear", OCB, també batiada a Mallorca com "Obra Castellera Barcelonina" ((c) Lluís Cerdó), "Obra Cultural Barcelonina" o "Obra Catalanista Balear", per promoure la llengua i la cultura catalanes a Balears. És a dir, estimat ciutadà català anònim, en Carod-Rovira fa servir diners dels teus impostos per a subvencionar una quinta columna pancatalanista dintre de les Balears que demana l'anexió de les Balears als Països Catalans i ens proclama de cultura catalana. Ho saps això? Estaves enterat? Ah, no, que a Catalunya patiu una semi-censura informativa que no et permet enterar-te de segons quines notícies. Doncs, ara, ja ho saps, i espero que actuis en conseqüència.

També vull que sàpigues que un dels membres de dit partit, un tal Joan Puig (et sona?), va ésser el primer invasor institucional d'un territori balear des de fa més de 70 anys, quan el capità Bayo va intentar invaïr les Illes Balears a la Guerra Civil per incorporar-les a aquell "Estat Català". És trist, però les darreres invasions sempre ens han vengut des de Barcelona. No sé si ens teniu mania o si voleu res de les Balears, o si ens estimeu moltíssim o què, però això ja cansa un poc. Crec que demanant les coses amb educació, potser, només potser, podríeu aconseguir alguna cosa de forma eficaç.

Nosaltres no demanem, no com feu vosaltres, cap anexió de territori que abans havia sigut nostre. Primer, permet-me puntualitzar, les Balears MAI han format part de Catalunya. En canvi, territoris que vosaltres anomeneu "Catalunya Nord" i que reclameu com a vostres, SI QUE HAN FORMAT PART de l'antic Regne de les Mallorques, però no ens dediquem a demanar el seu retorn i la seva propietat baleàrica. Una mica d'història, estimat ciutadà català, et convé saber. Ah, no, que a vosaltres us tergiversen els llibres i us ensenyen una història manipulada, em sap greu. Demana responsabilitats ALS POLÍTICS QUE TU VOTES cada 4 anys, ells en són culpables d'això.

Dic que espero que actuis en conseqüència, perquè si tu votes a la gent d'ERC i tenen poder, sigui al parlament de Catalunya, sigui al parlament a Madrid, això ens afecta a les Balears, i com que ens afecta, perjudica la nostra llibertat i la nostra autonomia dins l'Estat Espanyol. Així que, en nom de la nostra autonomia i de la nostra llibertat, i per RESPONSABILITAT, et demano que no votis a ERC i no els donis suport, perquè això ens afecta a les Balears i ens perjudica.

Et faig responsable a tu i als teus, i us declaro culpables i com a tal, mereixedors de càstig (de qualsevol forma), si seguiu votant a ERC, i com a tal, mereixedors del meu despreci més absolut. Ara estic en contra dels (pan)catalanistes, i no mesclo catalans amb (pan)catalanistes, però si seguiu votant a ERC, sereu igual de còmplices, igual de culpables, i en sereu responsables igual que els membres del partit al que voteu.

Vosaltres sabreu el que feu. Preneu nota i espero que, per amabilitat i respecte entre nacions (nosaltres també som nació), aprecieu la meva carta i tengueu sentit de la responsabilitat i obreu en conseqüència i ens respecteu com a poble germà vostre que som. I entre germans, ens hem de comportar i saber respectar (com nosaltres, els baleàrics sempre hem fet cap a vosaltres).

Espero me sàpigues disculpar si he comès alguna errada a l'hora d'escriure i acceptis les meves disculpes, i el meu apreci cap a vosaltres, com a poble emprenedor i treballador que sou, sempre intentant estar a la vanguàrdia de l'Estat Espanyol.

Una aferrada.

Imprimir

Mentres, un grup de ciutadans civilitzats...

... mos reunírem a S'Hort del Rei per fer sa nostra diada alternativa a sa vergonya radical en que s'ha convertit s'acte de sa Plaça d'Espanya.

Simplement mos reunírem una estona, lletgírem un poema de Guillem d'Efak, un d'en Llorenç Vidal i unes paraules d'agraiment per tots aquells que vengueren a comportar-se civilitzadament i que no tenien "fotitis", ès a dir, ganes de protagonisme sortint a fotos fent s'ofrena a sa Plaça d'Espanya o manifestant-se pes Països Catalans en Es Born i cremant banderes.

Ambdós son criticables, tant es que no tenen ni idea de lo que significa sa Diada de 30-31/12/09 manifestant-se per anexionar-mos an es Països Catalans com aquells que van a sa Plaça d'Espanya a fer una ofrena de flors per sortir a sa foto corresponent a sa premsa des dia posterior i tenen afany de protagonisme. Uns per beneits i catalanarros traidors i ets altres per oblidar-se des mallorquins morts a l'any 1229.

Salut!

Imprimir

Lo que no queremos ser - per Román Piña Valls

Me he unido al grupo de "Facebook" llamado "Som balears, som espanyols i no som catalans". Y eso que soy catalán. ¿Entonces? Por solidaridad. Soy catalán pero también soy mallorquín, que no es lo mismo. Me solidarizo con mi parte mallorquina y con todos los mallorquines que no son catalanes. Porque yo soy catalán por parte de parientes cercanos, abuelas, primos, etc., pero hay miles de mallorquines que no tienen vínculos cercanos ni lejanos con Cataluña ni con catalanes. Comprendo que les toque las narices que haya movimientos políticos que intenten rebautizarles y fagocitar su identidad, que aspiren a crear una nación catalana que se coma las islas, y encima predicando odio y desprecio hacia España.

Soy un poco catalán, sí, pero compatriotas como Laporta, iluminados megalómanos mesiánicos como él, me avergüenzan demasiado y encima me obligan a escoger. Porque, me guste o no, soy español, pero hay pelmazos que queman banderas españolas y piden a gritos que todo el mundo salte o se siente en el suelo so pena de ser identificado como español, en repugnante caza fascista. Hay gentuza que nos rompe el corazón y el árbol genealógico, con su visión miserable de la geografía y la cultura de todos. Que nos obliga a escoger ser sólo una de las cosas de las varias que somos. Así que ayer me borré de catalán, porque aunque lo soy entiendo que la causa de los que han creado el grupo de Facebook es justa y necesaria.

No tengo ningún problema en borrarme de nada. No vamos a negar que nos apetezca renunciar a alguna patria más de una vez. Ya se dijo hace mucho tiempo "que paren el mundo, que me bajo", y desde entonces cualquier deserción es poca cosa. Puede repugnarme ser español cuando descubro que Alejandro Sanz vende más de veinte discos berreando en mi lengua. Me daría de baja del género masculino o de la raza humana sin más viendo ciertos comportamientos. Incluso de ser mallorquín me puedo arrepentir y abjurar si se terciara. Por no hablar de lo frecuentemente que me apetece renegar de mi pellejo. Pero ésos son tics quisquillosos. Para profesar una fobia duradera hace falta algo gordo. Y desde luego el independentismo de ciertos catalanes con su imperialismo adosado lo es.

Los catalanes que no tienen más remedio que seguir siéndolo tienen todo nuestro respeto, y les deseamos que se las arreglen lo mejor posible para salvar Cataluña de esos iluminados como Laporta, de esos paisanos empeñados en extirparle la genética española a una tierra que no merece caer tan bajo: Cataluña, esa Cataluña que no pone a ningún hijo entre la espada en la pared, que no le obliga a partirse ni a odiar a nadie, que no resuelve sus problemas con barreras o cambios de toponimia.

Imprimir

Es de sempre, fent lo de sempre

Ets anexionistes, fent lo que fan sempre: collonades. No són més que uns catalanarros traïdors que mos volen anexionar a Catalunya. Crec que a Balears tenim es nacionalistes-independentistes més estranys del món. Diuen que reclamen s'independència, emperò sempre estan xerrant de Països Catalans i d'integrar-mos dins aquests inexistents països. Per tant, no són independentistes, són anexionistes, perquè mos volen ficar dins es països catalans, o sia, substituirem un centralisme madrileny per un de barceloní, o sia, "iremos de guatemala a guatepeor".

Clar, i es mallorquins mos llepam es dits.

Es problema no ès només aquest anexionisme, sinó ses formes que empren per expressar-se: crits, insults, amenaces (com sa de sa tenda que tenia una senyera espanyola), crema de banderes espanyoles, etc. I molts dets assistents no tenen ni idea de perquè són allà o els han menjat es capet i no saben on se fiquen. I ja lo més greu, ès sa gran assistència de gent que ve des "Principat" (o sia, allò que diuen Catalunya, que no té príncep ni mai l'ha tengut i que califiquen de principat). Seguesc sense entendre-ho: què fan catalans (gent de fora de Balears) demanant sa nostra independència? ("Darrere el bloc del PSM, s'agrupà el d'ERC, un poc menys nombrós, amb el president del partit, Joan Puigcercós, i molts militants de les joventuts vinguts del Principat." segons el "Balears") Ah, no, que demanen sa nostra entrada dins es països catalans, que, constat i confirm, no existeixen. Llavonses, si no existeixen, què fan a Mallorca??

I es mallorquins, què en diuen d'això? Res, menfotisme absolut.

I, com sempre, ERC, que se suposa havia abandonat es llocs de responsabilitat a ses administracions autonòmiques, tocant es nassos a territori foraster (foraster, si, un partit de fora de Mallorca a Mallorca, un partit que ni ha sabut baratar es seu nom d'ERC per un, per exemple, d'ERIB, com si han fet a València amb ERPV, mostrant claríssimament sa filassa).

Ja me direu, si, mitjançant sa Festa de l'Estendart, celebram sa conquista de Mallorca per part d'en Jaume I d'Aragó, què venen a fer catalans a Mallorca demanant s'independència des països catalans? Si en Jaume I era un rei molt espanyol que va fer servir sa paraula "Spanya" a molts escrits i expressions seves.

Una mostra d'actes de dia 30 a allò conegut com Regne de les Mallorques:

A sa foto de l'esquerra, cap senyera mallorquina, cap menció an en Jaume I d'Aragó, cap menció a s'història de Mallorca, res de res que
faça referència a lo nostro, tot senyeres i referències forasteres i proclames anexionistes a uns països inexistents. A sa foto de la dreta,
grup de joves demostrant es seu odi a Espanya. Quants d'ells sabien lo que feien? Quants d'ells eren de Mallorca? Qualcún d'ells sap de
lo que va sa vida? Un plec de betcollades i anar a fer feina no els faria mal, crec jo.

A sa foto de l'esquerra, en Biel Barceló (mallorquí?) demostrant que es PSM ja mos ha venut a Catalunya de totes totes
demanant s'autodeterminació encara no sabem perquè; recordem que es partits principals convocants d'aquesta manifestació
anexionista no arriben a representar ni un 10% de s'electorat. A la dreta, es foraster antimallorquí anexionista d'en Puigcercós
fent sa feina reclamant s'annexió de ses Balears dins ets inexistents "PPCC". Recordaré que es seu partit ha dimitit de tots es càrrecs
de responsabilitat dins ses administracions autonòmiques. Que putes feia a Mallorca? Passar es cap d'any a "les Illes"? Un des
representants des seu partit antisistema, va esser es primer invasor institucional de Mallorca després des Capità Bayo, i xerram
de fa 70 anys en plena guerra civil. Que no som beneits, senyors d'ERC.

Imprimir