domingo, 17 de enero de 2010

Quí era en Pep Gonella? Quin era es seu ideari?


Pareix que sa famosa "Polèmica d'en Pep Gonella" torna a reviscolar amb més força que mai, Perquè, en certa forma, m'ha tocat combatre actes catalanistes i form part de certs grups de facebook balearistes o de reivindicació de no-presència de actes culturals no "baleàrics" a festes baleàriques, he vist que molta gent, quand escrivim salant o emprant formes nostres, contesta allò de "gonellots", "fora gonelles" o "gonelles espanyolistes", crec que convé, per un dia, fer memòria de quí era en Pep Gonella i quin era realment es seu pensament, sa seva ideologia lingüística (si se pot dir així).

Sa polèmica va començar l'any 1972 amb una sèrie de cartes publicades a "Diario de Mallorca" per un tal Pep Gonella que se queixava de sa substitució de ses formes mallorquines per ses formes barcelonines a totes ses gramàtiques i ortografies que publicaven a Catalunya, i on a moltes d'elles, participaven "lingüistes" baleàrics. En Pep Gonella, a ses seves cartes, mai va dir res ni en contra ni a favor des Castellà, res de res; sa seva polèmica només era amb sos "barcelonismes" o es "fabristes". Per tant, res de castellanista o espanyolista.

En Pep Gonella va esser tractat com un analfabet, illetrat, bollat, i una altra sèrie d'insults impropis d'una persona, suposadament, culta i letrada com en Borja Moll, que va picar s'ham que li va tirar en Pep Gonella. Mirau si en Pep Gonella era tan analfabet, illetrat, bollat, etc, que en Borja Moll, en sa seva vanitat, li va dedicar un llibre i tot. Repetesc: mirau si n'era de beneit en Pep Gonella que va conseguir que tot un Borja Moll li publicàs un llibre, i gratis!! I tot per sa cançó popular aquella que diu que "en Pep Gonella té un ca de bou i el baratà amb un ou de xoriguer...". Se creu, se sospita, que en Pep Gonella era en Lluís Ripoll, editor i periodista a Mallorca. S'ha pensat que era en Toni Alemany, però sa font més creïble mos dirigeix cap a sa figura d'en Lluís Ripoll (al cel sia). Potser s'equivocàs triant es seudònim, però, si ès ver que baix es seudònim de "Pep Gonella" escrivia en Lluís Ripoll, s'equivocació, s'errada, estava totalment "calculada", no en tenim cap dubte.

Què pensava en Pep Gonella? Què era lo que ell reclamava? Idò ho resumiré, tot extret de ses seves cartes, no hi ha res inventat, publicades an es llibre "Polèmica d'en Pep Gonella", Ed. Moll, llibre que avui en dia ja no se reedita (per què, me deman jo? Per por?)

A sa carta de 30 de juny de 1972, titulada "Barcelonismes en lloc de purismes (I)", en Gonella alaba a aquells que, encara que duguen molt de temps visquent fora des seu lloc d'origen, mantenen es seu parlar típic (de sa seva terra(, per passar a demanar "an els barcelonins -no parl de catalans sino de catalanistas- una mica de respecta de cap a sa manera de escriure i xerrar que tenim a Mallorca". I que "ni a dins ca-meva me permetràn de xerrar es mallorquí (...) i no per culpa des castellans, sino de certes gramàtiques i promptuaris que els barcelonins venen publicant a Mallorca". Diu que això de "parlar es mallorquí" no sap si se podrà dir més, perquè en Borja Moll diu que se li ha de dir català, perquè "la identidad de idioma entre Cataluña y estas islas (ja començam amb "les illes") - con sus naturales matizaciones y diferencias de detalle - es una realidad peoclamada por todos los lingüístas", i en Gonella se demana "¿què serem a temps de salvar-ne qualcuna d'aquestes "matizaciones y diferencias"? A mi me pareix que no, perquè desde els llibres (...) lo que s'aconsegueix es esmotxar aquelles "matizaciones y diferencias"".

Després, se queixa de ses formes de subjuntiu i imperatiu noves, amb desinència "-i" que s'estan imposant i que no se troben a cap obra com a ses "Aygoforts" o a ses "Rondaies", on sempre trobarem formes típiques com "bon dia tengA" o "se fassA" o "siA (no sigui)". I deixa ben clar perquè creu que aquestes formes desapareixen: "sa tàctica perseguida a rel de sa pujada en es poder idiomàtic del Sr. Pompeu Fabra consistia realment amb anar eliminant lentament totes ses "matizaciones y diferencias"". Més clar que s'aigo de ses platges de Formentera en ple estiu!

A sa següent carta, de 06 de juliol de 1972, "Barcelonismes en lloc de purismes (y II)", en Gonella, persona iletrada i, suposadament, analfabeta, treu proves de s'existència de formes imperatives i subjuntives d'obres des sigle XIV o des XVII. Com un analfabet, bollat, iletrat, etc podia accedir a dites obres i proves? Dóna que pensar! Per exemple, en escrits dirigits a la Seo de Barcelona o al Consell de Cent de finals des segle XIV, organismes "que no fiaven sa redacció dels seus escrits a un virolla o betzol qualsevol": "...dege haver senyal..." o "...que no haja pagada..." o "abans que paguen.... se desfaçan los...". Quí no ha entrar a un forn a un poble, regentat encara per gent major i no ha sentit "bon dia tengA"?
Des segle XVII treu (Arxiu de sa Corona d'Aragó, vol. 865, fol 371 i precedents) "suplicam mos faça mercè" o "cuan li aparega..." o "... puga fer cosa...", i molts d'altres. O sia, subjuntius i imperatius no acabats en desinència "-i". Si en es "català antic" s'escrivia així, per què no se respecta avui en dia i s'imposa una forma distinta? O sia, es purisme, sa forma més antiga i més autèntica, era sa mallorquina-baleàrica????
Acaba sa segona carta, diguent que "certs catalans, que tantes de vegades se queixen des centralisme de Madrid, no son lo respectuosos que haurien de ser amb ses particularitats des xerrar mallorquí, menorquí o eivissenc, que, vulguen o no es "sabios" i les admeten o no, són autèntics purismes a devora els barbarismes i modernismes qu'ells a la força volen imposar a tothom". Repetesc: més clar que s'aigo de Formentera en ple estiu! Vos sona això? Ès tan distint a allò que reclamam es gonelles més moderns?

Entremig, moltes cartes donant suport de gent variada, cartes d'en Borja Moll criticant i insultant en Pep Gonella, altres cartes més crítiques però educades, etc. Una bona polèmica. En trobam 2 cartes més: una de 24 d'agost i sa darrera de 7 de setembre.

A sa de 24 d'agost, "Barcelonismes en lloc de purismes (III)", en Gonella atribueix es mèrit i, sobre tot, es dret, a decidir com xerrar i escriure a "sa gent normal amb sa qu'un se troba cada dia per es carrer o a dins s'oficina o a sa escola", o sia, pes poble, i no com a dret esclusiu des lletraferits o suposats intel.lectuals, com ha fet s'acadèmia castellana (més moderna i més en contacte amb so poble). I deixa ben clar quin ès es pensament gonellista: "es mallorquí ha estat completament oblidat per ets que han pretengut unificar i reglamentar es català. Per si no fos prou, ets nostros "fabristes" o, per entendrer-mos mes aviat, ets mallorquins "de la ceba", s'han catalanitzat, lo que ha fet qu'es decantassen totalment des poble mallorquí del que se'n fan un nuu a sa coa. Sa consecuencia d'aquest estat de coses es que es xerrar mallorquí de cada dia s'empobreix més i no es torbera a fer es bategot".
Fa una comparació de frases en mallorquí i en català boníssima, genial, de persona que no pot esser mai un iletrat o inculte, com se pensava en Borja Moll en sa vanitat que el caracteritzava per haver estat s'alumne de "l'apostol de la llengua". En Gonella arribarà a demanar-se si "ses paraules i expressions mallorquines fan pudor" i exigirà (amb diplomàcia) aprendre "una gramàtica que no fon ets purismes mallorquins".
Sa línea mestre des seu pensament se resumeix en que "ets gonellistes no tenim res que dir respecta a s'unidat des català ni a sa necessidat d'estudiar gramàtica i qu'aquesta sia unificada, pero demanam an ets mallorquins "de la ceba" que deixen de considerar an es poble mallorquí com si fos mig sauvatge i que (...) plenten cara a devant certs gramàtics, certs editors i s'Institut d'Estudis Catalans". Queda clar que en Gonella no nega s'unitat de s'idioma, però si s'uniformitat des mateix; per tant, es gonelles no són gens "seccessionistes"(i repetesc que no m'agrada gens aquesta paraulota), encara que avui en dia se'ls tracti com si ho fossen. Unitat si, uniformitat sense respecte no.

Com a punt final, a sa carta de 7 de setembre, "en Pep Gonella o sa mala conciencia de unes elites", se resumeixen ets actes gonelles que han merescut s'ira i insults rebuts per ell:
1.- sostenir que es mallorquí ès un català més pur i manco castellanitzat que s'emprat pes fabristes
2.- lamentar-se que s'unitat de sa llengo catalana s'haja establida en funció de criteris més uniformadors que integradors
3.- Criticar a sa "elite" lingüística mallorquina pes seu mimetisme a tot lo català i per manca de mallorquinisme clar i llampant
4.- Reclamar un major protagonisme des poble mallorquí en sa conservació de s'idioma
5.- Considerar s'ortografia com una cosa accidental, sense dir que no s'haja de tenir esment. En aquest punt, posa com a exemple una reedició des Diccionari CVB on per tornar a escriure una entrada de 37 paraules s'han fet 7 canvis ortogràfics amb respecte de s'edició primerenca. Aquí, en Gonella deixa KO en Borja Moll, que recurrirà a s'insult, com sempre, quand li retreu una sèrie de cartes entre ell i es fabristes on tracten es tema des dialectismes, ja que, ell, només reclama un respecte an es dialectismes denostats. Acusa a ses "elites" mallorquines de voler esser més fabristes que es deixebles d'en Fabra a Barcelona.
En Gonella, lo que vol, ès potenciar lo mallorquí dins sa superior àrea comú de sa cultura catalana i espanyola. Es mallorquins mantendran sa seva personalitat essent fels a Mallorca i a lo mallorquí. Ès lo que ell ha volgut defensar i que no li han admès es fabristes mallorquins.

Com a darrer punt, insisteix i explica, ja contestant directament an en Borja Moll, es perquè creu que s'obra de Mossèn Alcover no ha fruïtat com pertocava: i ell creu que ès perquè s'IEC se la va engolir abans que fos ben madura. Cita frases textuals d'en Borja Moll que resumiré. Si s'obra des Diccionari no va esser acceptada pes catalans ès perquè no se va escriure segons ses normes ortogràfiques promulgades en ses "Normes de l'Institut (1913)", ès a dir, escrita amb una ortografia distinta, i perquè es canonge manacorí havia estat beligerant contra s'IEC pes seu centralisme antidialectal i poc respectuós amb ses formes dialectals, distintes des dialecte barceloní. Es catalans no dissimulaven sa seva antipatia envers d'una obra publicada en dissidència en ple cisma ortogràfic i amb un títol - català-valencià-balear - considerat disgregador de s'idioma. En Fabra va reconèixer, que, en esser escrit sense estar subjecte a ses normes de "l'Institut", aquest no pot recomanar s'obra i no la pot subvencionar. Al final, s'obra va ser publicada per s'IEC amb unes condicions que en Fabra ja va mencionar com "no sé si les podeu acceptar" (carta enviada an en Borja Moll per Octubre). Com que s'obra va esser publicada, ja mos podem imaginar quí se va sortir amb sa seva. Com sempre a sa nostra història, baixada de colçons.

Per tant, després de resumir una mica ses cartes d'en Pep Gonella, ha de quedar clar es seu ideari:
- si creu en s'unitat de sa llengo
- no creu en s'uniformitat de sa llengo
- demana respecte a ses formes mallorquines
- se queixa que es mallorquí s'està perdent per culpa d'un standard poc respectuós amb sos dialectes
- brama contra ses "elites" que mos han venut an es barceloní (cosa que el pare Batllori faria uns anys més tard, qualificant es dialecte barceloní com "infecte i infame")
- no diu que no haja d'existir una ortografia comuna, però si demana es respecte a ses formes mallorquines
- mostra amb exemples es purisme des nostro parlar en front des barbarismes i barcelonismes
- només fa referència an es nom de sa llengo a sa primera carta, quand afirma que no sap si se podrà dir "parlar es mallorquí"; en Gonella no entra dins discussions damunt es nom de sa llengo, però en dir s'expressió "parlar es mallorquí" deixa ben clar que, per ell, aquest ès es nom correcte

Per tant, crec que queda ben clar s'ideari des gonellisme. Ara, però això ho faré un altre dia, diferenciaré entre es gonelles "xerecs" o "seudogonelles" i ets "il.lustrats" o "neogonelles".

Serà un altre dia.

25 comentarios:

Anónimo dijo...

Si que es senzilla s'ideologia gonella: mallorquinetjar i deixar de catalanetjar. Però resulta que com es clar i evident és essencial que no se pugui mallorquinetjar ja que s'atac catalansite no permet cap classe de discrepància. Una llengua, una bandera, un pais (just es discur d'en Hitler).

Patriota

dhey40 dijo...

Que facil es leer el idioma mallorquín, que facil es entender el mallorquín que facil sería que nos dejaran en paz los procatalanistas,que facil sería si nuestros políticos no nos vendieran a los catalanes....enhorabuena, me considero un gonell....

Un mallorquí...

Honorio dijo...

Ben vitenca i ben clara sa postura des gonellisme, jo tampoc crec en s'uniformitat de sa llengo i manco amb imposisions de cap casta.

Xoroi dijo...

Primer de tot, en Borja Moll no es queixava per intentar escriure en Mallorquí, sinó per escriure es Mallorquí amb tan alt nombre de faltes...

i mai cap llibre, a no ser que estigui escrit en transcripció fonètica podrar reflexar es parlar d'un poble, que a més canvia d'un veí a s'altre.

En Moll defensava escriure en mallorquí, ésclar; i es Mallorquí s'escriu amb ses regles que dicta l'IEC, academia formada també per illencs...

Sa unitat de sa llengo catalana fa feredat de lo evident que és, es lingüístes d'arreu del món es posen ses mans en es cap que hi hagi gent que digui segons quins disbarats...

Bé, salut, amor i ciència!

Anónimo dijo...

Ciencia és lo que te falta, mon car amic. Perquè me surts car, me lleves temps d'esvajo. Tot i lo que diguis no te sentit, hauries d'haver escrit que en Moll era un menorquí que defensava es mallorquí. Que fou un giracamies donant s'esquena al seu mestre Mossèn Alcover, i afegir, si tenguesis un poc de seny, que tota ortografia i fins i tot es nominalisme, te un caracter convencional i un caire polític.
Amic catalanista, a ses Illes no mos torcam amb sa màniga ni dormim a sa palla.
Ses palles (mentals) per tu.
Bona nit.

Anónimo dijo...

Així anau... es progonelles que no pintau res.

Anónimo dijo...

Si visit aquesta pàgina, és precissament perquè és Balearista de caire gonella, i no pseudogonella, que és un concepte que jo mateix l'hi he suggerit an en Tomàs Ribot, excel·lent balearista i exponent des neogonellisme o gonellisme il·lustrat.

Anónimo dijo...

jajajajajajajajaja

Aidamar dijo...

Aquí hi ha molts que es defineixen "gonelles", cuan son, simplement, espanyolistes.
Una llengua ha de tenir unes regles bàsiques...una ortografíe i una gramàtica comú...que després, amb el parlar cadascù parli, xarri ó ralli amb el seu dialecte : barcelonì, valenciá, pollencí, maonés...etc

Anónimo dijo...

Es PROBLEMA és que se va començar a trasgiversar sa polèmica i ets espanyols se varen addherir a n'es moviment gonellista com un recurs més per discutir s'unitat de sa llengo...

Jo també estic a favor que se respectin ses varietats dialectals i tota sa pesca però està clar que se necessiten uns estàndars de correcció a s'hora d'escriure. tots ets idiomes el tenen.

Com diu en Xoroi per aquí dalt, fa feredat de lo evident que és que se xerra un idioma comú a tots es territoris de parla catalana...

Una vegada més, ramarcar que ets invasors, ets immigrants després de ses conquestes d'en Jaume I han estat es castellans que a través de lleis i sobretot copulant amb es poble han anat imposant-se.

Estic a favor de redreçar aquesta situació i que balears valencians i catalans siguem respectats dins europa i dins el món d'una vegada per totes. Català-valencià-balear llengo oficial des territori i amb sa cap ben alt!

He dit.

Francesc.

dhey40 dijo...

a aidamar y al anónimo.. a ver, porque tildais de dialecto a la lengua Balear? me gustaría saber, que entendeis por una sola lengua cuando denigrais a mi IDIOMA, es decir, a la lengua Balear a un simple dialecto del catalán?porque no dejamos que una grámatica como la mallorquina se enseñe, se permita y este a la misma altura grámatica que la catalana?es que necesitamos de cataluña para sentirnos un pueblo? o debemos de doblegarnos a lo que los catalanes pretenden una nación un idioma, o lo que es lo mismo los paises catalnes? cuando Baleares ha sido catalán? cuando hemos permitido, los Baleares, ser o pertenecer a cataluña? Nunca seremos un apéndice de cataluña, Baleares es un Reino ,cataluña un principado..

Anónimo dijo...

Es pardal assolellat d'en dhey40 no ha entès res. Tant n'aidamar com jo estam dient que xerram un idioma o llengua comuna que és es català-valencià-balear.

Aquest idioma, com tots, està format per diverses varietats dialectals que el formen. Tant es català de barcelona, com es de lleide, com es de palma, es de castelló, es de menorca es de soller, es de binissalem i es de pollença són igualment dialectes conformant sa mateixa llengo, es nom més estès de sa qual (que surt a nets estatuts de catalunya i balears), és català

Akí s'únic incoehrent per no dir traidor i poca vergonya ets TU, que te las das de xerrar en "lengua balear" i mos estàs montant es discrus en castellà.
Sa denominació de "lengua balear", com sa de "valenciano" no és més que una invenció dets espanyolistes i regionalistes per saccionar es territoris que comparteixen es català com a llengo pròpia... vés tu a qualsevol illenc a demanar-li què putes xerra.. sinó castellà o espanyol (amb un 50% des casos, que és vergonyós no només es tema de s'immigració sinó també sa manera com se varen vendre i se continuen venent alguns) te dirà que mallorkí, menorkí o eivissenc depenent de s'illa, o te dirà que català si li va es rollo unitari. en comptats casos qualcú te dirà que xerra "balear"...

Me sap realment greu que hi hagi gent com tu pel món. amb ses preguntetes retòriques akestes, intentant reptar no sé qui a fer no sé què...

Anda i que te petin hombre. No en vull sabre res de tu ni de ningú des teus. ves a fer un poc de cultura abans de que qualqú te tiri una pedra per coeó, que és de lo que corrs es risc si qualqú sent ses parides que dius.

He dit.

Anónimo dijo...

Ah, remarcar que quan a nes primer missatge deia:

"Jo també estic a favor que se respectin ses varietats dialectals i tota sa pesca però està clar que se necessiten uns estàndars de correcció a s'hora d'escriure. tots ets idiomes el tenen."

me referia a que, com en pep gonella, jo també crec que s'ha de tenir un poc de sentit de país per lo que fa a nes propi (dialecte) mallorkí. Sense anar més enfora me pareix una vergonya que no se pugui fer servir s'article salat a IB3 per presentar programes o a nets informatius, com també m'ho pareix que canviin sa denominació des carrers de palma.. ex "passeig des born" per "- del born".... però weno, també és d'entendre que mos anem adaptant com a societat a fer servir lo que fa servir sa majoria, en akest cas utilitzar s'article literari..
també hem adoptat un munt de paraules des castellà i akí ningú diu res a part des quatre puristes catalans...

és natural que tota llengo vagi evolucionant.. sa desinència "a" sense anar més enfora és una característica arcàica avui en dia.. tothom (que xerra mallorkí) diu "bon dia tengui" o "quan sigui per akí o per allà.." només els vells continuen dient tenga o siga/sia...

lo trist, com apuntava, és que s'hagi permès tanta immigració tant d'altres comunitats espanyoles com de sudamèrica i que no s'hagi fet res per integrar-los.. amb el rollo de que "todos hablamos español" s'han plantat akí com es més xulos de tots i s'hi han fotut ben amples..
i així mos hem de tragar barbaritats com ses que mos ve contant en dhey40.. di(gu)ent-mos en español que ell xerra "lengua balear"..

venga ya...

Francesc.

dhey40 dijo...

a ver, francesc, es verdad que prefiero escribir en Español que en un idioma, que como personas como tu( no entrare en el insulto como tu haces, porque creo que se puede decir lo mismo sin tu sarta de palabrería mal utilizada e inconexta como utilizas)jo xerr (no parl) es mallorquí, llengo(no lengüa) de ses Illes balears, per tant, tambe estic intentant escriure amb aquesta llengo, sa Mallorquina, (estoy seguro que hago muchas faltas, pero como dijo una persona a la cual elogio, toni cantarellas,lo impotante es empezar),lo tuyo francisco, es de juzgado de guardia,despues de haber reelido varias veces tus textos, no se si eres un defensor de la lengua mallorquina, de la catalana o prefieres no decidirte hasta que sepas que chaqueta ponerte, por lo tanto te denominaré CHAQUETERO, cosa que hay muchos en la vida pública de hoy, que no saben o no quieren definirse, en función de la dirección del viento, como decimos en la mar, no es lo mismo barlovento que sotavento....para tí, que te da igual hablar con un idioma o un dialecto, tambien te dara igual que se denomine como diga gente con mas caracter que tu, o mas cultura,historia , etc...por lo tanto y en base a esto te dire que YO un Mallorquín que prefiere escribir en castellano, y a mucha honra, porque me honra ser español,y ser Balear, de la isla de Mallorca, y además ser bilingüe, antes que escribir en catalán, porque creo, en base a la historia, la lengua Balear tiene la suficiente entereza para que así se enseñe en mis Islas y asi este en el estatuto balear, porque ante todo hay que estar orgullosos de ser balear,(ya se ,tu como no sabes si pixes dret o esquerra, no sabes si ser catalán o Balear),estoy muy orgulloso de pertenecer a una tierra con la historia de baleares, estoy muy orgulloso de pertenecer al reino de ses mallorques, estoy muy orgulloso de poder decir, que es mallorquí, tiene gramática,(universidad de oxford 1832, gramática de mallorquí de amengual,te sugiero que la busques, hay, no sabes si buscar o esperar que te la busquen verdad?),por lo tanto, y en vista de la historia, reniego que en Baleares se hable el catalán, aqui se xerra es balear, mai es catalá, nuestra historia es mas abundante que la catalana,(por cierto te recuerdo, que hasta 1258 en el tratado de corbei erais marca hipánica), al menos Baleares ha sido, reino y provincia Romana, al menos aquí ya se hablaba un romace, el mallorquín, cuando en lo que es hoy cataluña debian vasallaje a un rey frances, es foner mallorquins ya eran famosos cuando cataluña ni era un esbozo, por lo tanto, francisco, deja de decir gilipolleces, centrate, lee, estudia, y cuando tengas una verdadera idea defendible, y te sientas con el coraje y la cultura de defenderla hazlo, mientras tanto deja a los que nos atrevemos, que gente como tu, gente traidora y cobarde, nos (como has dicho?), peguen pedradas por defender algo que tu no sabes defender porque te faltan,(como diria en castellano agallas)pero en mallorquín se diria collons....

dhey40 dijo...

Se me quedaba en el tintero, lo que tu promulgas, un idioma una nación, es lo que los de tu calaña quieren imponer, los paises catalanes,(algo que nunca ha existido, bueno en alguna mente calenturienta como la tuya), por cierto, solo recordarte, la comunidad europea ha dicho que no permitira mas idioma que el español, asi que otros idiomas minoritarios,como el catalán, no estará dentro de la comunidad económica europea, asi que de paissos catalans res de res, una nación la española, una comunidad con historia, la Balear, la valenciana como reinos, la catalana como principado, todas ellas con el orgullo que cada una debe tener, pero sin permitir que naZionalistas como tu,francisco, impongan su intolerancia.,.....

Anónimo dijo...

jajajajajajaja

Bye dhey40!

dhey40 dijo...

al menos identifícate..francisco, si no pasa res de res,aquí hay democracia, aquí se puede dialogar, aquí al menos, yo, somos tolerantes, aquí, al menos yo, no te digo que vayas a que te den, aquí no somos intransigentes y dictatoriales con las ideas, tu tienes las tuyas y yo las mías,pero aquí, yo te dejo dialogar,...pues eso, ala adeu, en mallorquí, no en catalán.....

Anónimo dijo...

jajajajaja!

*
////

dhey40 dijo...

Extracto copiado de:http://sapatriamallorquina.blogspot.com/

(a ver si te enteras..Xisco...

Es pròxim dia 1 de març celebram es dia de sa nostra comunitat. Amb aquesta data sa commemora sa constitució l'any 1230 des regne cristià de Mallorca amb s'atorgament pel Rei En Jauem de sa Carta de Franqueses. S'acta fundacional des regne és una Carta de Població que persegueix poblar ràpidament Mallorca oferint nous avantatges i llibertats individuals an ets habitants, i a la vegada dotar es Regne d’un ordenament jurídic, d’una organització administrativa i d’un règim legal propis.

Aquest nou estatut tracta Mallorca com un territori diferenciat de la resta de sa Corona, i no com una prolongació des regim fiscal d’altres territoris ja conquistats. Com la resta de territoris de sa Corona, es regne mallorquí se constitueix com una “unió personal” en un procés de suma d’estats, i no de fusió o unificació. Sa figura del Rei es s’únic element que tenen en comú Aragó, Catalunya, Mallorca i més envant València. Això vol dir que s'autonomia mallorquina en es si de sa Corona Aragonesa és sa mateixa que gaudeixen Aragó, Catalunya i València. Es posteriors reis mallorquins de sa dinastia privativa illenca segueixen atorgant an es regne illenc d'elements propis i diferenciadors respecte de sa Corona d'Aragó.

Així tenim que es Regne de Mallorca (independent o integrat a sa Corona d'Aragó) te una estructura político-administrativa pròpia, com també una administració de justícia, unes lleis, una moneda, una bandera i un bisbat propis, i també una xarxa de consolats en es ports més importants de la Mediterrània.

Mallorca des de sa fundació des regne cristià fins an es nostros dies ha gaudit d'una organització administrativa i judicial mai subjecta an es nostros veïnats catalans. Aquest fet històric i indiscutible és constantment ignorat, eliminat i oblidat pes nostros polítics catalanistes.

És una vergonya que s'actual govern catalanista i annexionista de n'Antich celebri sa fundació des regne cristià de Mallorca quan només aspira a que Balears formi part d'uns inexistents Països Catalans.

Anónimo dijo...

dhey40 aburres hasta a las piedras. Déjate de chaquetas y otras soplapolleces aquí los únicos chaqueteros son los que defendiendo un dialecto y un supuesto reino van por la vida con la misma cara de paleto integral con la que andaba el tal gonella ese (que mira que tiene pinta de lerdo).
Si te sientes español y prefieres la lengua de cervantes (cosa muy loable, por cierto) déjate de mierdas y dilo claro.
Aquí somos los que somos, y sólo sobran los que se cubren las verguenzas localistas paletas propias de isleño retrasado con sobrasada.
Que españa sólo hay una, y es español el que lo proclama fuerte y claro.
Las tonterias se las dejamos a los "otros". Me entiendes majete?.

Francisco De la Carrera.

dhey40 dijo...

A ver majete...que somos españa esta más que claro, que Baleares esta dentro del reino de españa tambien lo és,(como tu cataluña) que no hablamos catalán es mas cierto como que tu eres tonto,porque tu debes de ser de los progres pancatalanistas, esgrimiendo su ultracultura catalana porque ahora hay dinerillo que pillar,(tambien llamado chaqueteros), y porque es muy de pijo poder escriure "doncs" y "cal" renegando de una lengua tan insigne como la catalana, Sa Llengo Balear,pero lo peor de seres de tu calaña, es que intentan imponer unos ideales tan poco defendibles como demostrables,si eres una naZionalista , algo lícito, pues dilo , aunque a veces sobran las palabras, pero me da que eres de los mallorquines progres que reniegan de su origen de pueblo, algo my digno por otra parte, y que quieren unirse a una identidad diferente para asi sentirse algo en la vida, o lo que es peor, para poder mandar algo ya que en su casa le manda hasta el perro..por lo tanto, si, soy de una isla que es originaria de la sobrasada y de la enseimada, soy de una isla que ya en sus orígenes hasta los romanos quisieron taner a bien como provincia romana, soy originario de una tierra donde a los BUfes como tu, siempre los hemos visto llegar, y siempre nos hemos reido de seres como tu...asi que vete con tu historia palurda a cataluña que estoy seguro que et rebran con un puntapie de pueblerino/estufat...

Anónimo dijo...

Me podeu explicar perque per defenssar sa llengo balea, sempre ho feis en castellano?

Anónimo dijo...

Nomes dir que tant una postura com l'altre em pareixen absurdes, ho exagerau TOT.
Per una part es vera que(sens cap dubte) el balear es un dialecte de el catala.
PERO, tambe es veritat que(o admeteu o no) la llengua esdandard favareix el dialecte barceloni, si vos queixau del centralisme de madrid tambe vos podeu queixar del centralisme català de barcelona. Pel que a jo es refereix no es tracten de igual manera uns dialectes que els altres, i tampoc existeixen uns PPCC(paissos catalans) sino que si tenen res en comu es simplament la llengua. Hem de lluitar pel catala, i per aixo no es tan dolent l'uniformisme, PERO no mos hem de passar i intentar eliminiar aquestes diferencies dialectiques que tant unics mos fan.I a totes les intitucions i llocs escolars es podrien donar els llibres amb expressions i formes d'escriptura tant correctes com les del catala central, amb les que actualment s'escriuen tots els llibres... Em de diferenciar que ens trobam a les balears no a catalunya.

EN CONCLUSIÓ: El catala es un unic idioma, pero te diferents dialectes que, igual que la llengua, hem d'evitar que es perdin i hem d'emprar per diferenciar-mos.I clarament les balears no es catalunya(ni forma part dels paissos catalans) per defensar el catala a mallorca o simplement MALLORCA no s'auria d'emprar la bandera amb l'estrelleta,ni l'española,ni tampoc la Tribarrada. SA NOSTRA BANDERA ES ÚNICA I HEM DE FER QUE ENS REPRESENTA A TOTS LA NOSTRA BANDERA. Perque noltros no som catalans ni españoles,som MALLORQUINS(absorbits per España i provinents de catalunya, pero aixo no dona dret a cap d'ells a llevarmos el que ens fa unics) i hem de lluitar per seguir-ho seguent.El catala ens uneix a catalunya i valencia per la llengua pero no per l'ideologia i la manera de ser i per españa ni tans sol sa llengo, ELS BALEARS SOM DISTINS ALS ALTRES I JO HO SEGURE DEFENSANT I ANIRE CONTRA ELS CATALANISTES, ELS ESPAÑOLISTES I ELS GONELLES, PERQUE ME CONSIDER MALLORQUI NO COM ALGUNS DELS QUE ESCRIVIU A AQUEST FORUM O EL QUE SIGUI ALTRES DEFENSEN LES SEVES POSTURES PER SIMPLE IGNORANCIA, PER AQUESTS ESPER QUE EL MEU ESCRIT VOS SERVEIXI, PELS QUE HO FEIS SABENT SIMPLEMENT PENSAU AMB AIXO ''te rao aquest mallorquinista en que el catala es una unica llengua???, te rao en que so som catalans???, Hem de diferenciarnos???, volem ser diferents o volem ser absorbits per uns o per altres o simplement convertirnos en el que auriem de ser(BALEARS), o ser ignorants''
CREC QUE TOTS AURIEU DE APRENDRE A DISTINGIR LA POLITICA DE LA LLENGUA.
--POLITICAMENT SOM(O AURIEM DE SER BALEARS,NO CATALANS)
--LINGUISTICAMENT XERRAM ES CATALA PERO ES NOSTRO CATALA I ELS ORGANISMES DE PODER AURIEN DE DEFENSARLO I DIFERENCIARLO, PERO NO EN UNA LLENGUA DIFERENT SINO EN UN DIALECTE UNIC
...

Anónimo dijo...

...(continuació del comentari)

FIRMAT:
UN QUE SAP DE QUE XERRA.UN ESTUDIANT QUE DEFENSA EL CATALA PERO NO ELS PPSS I QUE TE BEN CLAR QUE NO ES ESPAÑOL NI CATALA ES ¡¡¡¡¡¡¡¡MALLORQUÍ!!!!!!!!!!!
I ESTA EN CONTRA DELS GONELLES QUE HAN CONVERTIT EL MALLORQUINISME EN UNA QUESTIO LINGUISTA CUAN ES POLITICA, POLITCAMENT NO SOM CATALANS NI ESPAÑOLS
SOM MALLORQUINS CULTURALMENT I (ACEPTAU-HO) I ACEPTAU TAMBE QUE PARLAM UN DIALECTE UNIC I DIFERENCIAT DEL CATALA I QUE S'HAURIA DE DEFENSAR MES.
NO VOS DISCUTIGUEU PER BOTXADES SINO UNIVOS PENSANT I TENINT CLAR QUE TOTS SOM MALLORQUINS I PARLAM UN DIALECTE UNIC DEL CATALA.
NOMES AIXO.

PD: he fet algunes faltes ortografiques a les frases relacionades amb espaÑa espressament com la ñ de españa, no ho he fet per ignorancia.


L'UNIC DEL FORUM QUE SAP QUE DIU I HO TE TOT BEN CLAR SOBRE AQUEST TEMA. ESPER QUE ES MEU ESCRIT VOS AGUI SERVIT PER ACLARAR COSES.


VISCA MALLORCA
S'ÚNICA I DIFERENT
DEFENSEMLA TOTS UNITS
PER MALLORCA I PELS MALLORQUINS
UNA GENT UNICA QUE NO HA DE SER
MENYSPREADA NI PRESIONADA

PER MALLORCA.

QUE QUEDI CLAR QUE JO XERR, ESCRIC I HO FAIG TOT EN CATALA, PERO(DINS DE LO CORRECTE) EMPLEI SEMPRE EL DIALECTE MALLORQUI PER DEIXAR BEN CLAR D'ON SOM.

Anónimo dijo...

Soy Mallorquin,y escribo en castellano para que me entienda,más gente;?Creen ustedes que estándo en el siglo que estamos,se tengan que preocupar, por la lengua¿ ya esta bien de esconder lo que deberian de hacer, procurar por España unida y no buscar n'Maria p'scuina,