jueves, 21 de enero de 2010

Es Gonellisme avui en dia

Com ja vaig deixar clar dins es meu darrer article, un dia havia d'encetar es tema des gonellisme i sa seva situació a dia d'avui. Ès un tema complicat perquè pot haver-hi gent que se puga sentir ofesa o perquè pensi que aquesta classificació no ès real; dir-vos que me sap greu, però he procurat esser lo més neutral possible.
Se diu, se rumoretja, se comenta... que hi ha 2 classes de gonellisme avui en dia, i si miram en puresa es significat de gonellisme, segons s'ideari d'en Pep Gonella, només hi hauria una classe de gonella, essent un des grups més "seccessionista" (i ja vaig dir que no m'agradava aquest concepte, aquesta paraulota) i s'altre més "purista". Així, tenim:

1.- Gonelles "xerecs" o "seudogonelles". Seria es grup més "radical" (no ho dic jo). Propugnen s'idea de que es Balear no ès sa mateixa llengo que es Català (ni que es Valencià) i se basen en sa gramàtica de s'"Acadèmi de sa Llengo Baléà". Molts d'ells, camuflats baix es gonellisme, realment han volgut fer més espanyolisme-castellanisme, si bé no tots per igual. Apart d'això, i aquí si que don sa meva opinió personal, trob que ès ridícul voler tornar a escriure com en es sigle XIX, on tothom escrivia un poc a la puta (amb sos meus respectes cap a mestre Amengual).
Es que defensen sa gramàtica des "Baléà" no saben que dins es sigle XIX, es diaris catalans escrivien exactament igual (exceptuant articles salats, òbviament) que es diaris baleàrics. Exemples? Mirau qualsevol diari-publicació de s'època (L'Ignorància, es primers bolletins de sa Societat Arq. Lul.liana, ses "Rondayas" primerenques, etc) i comparau-la amb diaris catalans (a sa pàgina de "memòria digital de Catalunya" en trobareu moltíssims), voureu ses mínimes diferències, per no dir casi nules.
A més, trob que voler tornar a escriure com en es sigle XIX ès un anacronisme, ès com si ara haguéssem d'escriure en Castellà com a s'època d'en Cervantes o com a s'època des "Cantar del Mío Cid", o sia, un impossible, un desastre total que provocaria enfrontaments i una debacle absoluta a s'ensenyança. Un sistema abolutament inaplicable perquè es propis defensors ni saben com ho farien per aplicar una gramàtica radicalment distinta a sa catalana d'un dia per altre. Servesca d'exemple, que un des més importants "filòlegs" (no ho ès) d'aquesta corrent (el Sr. Garau), s'ha baratat es nom 4 pics i que, entre ell i es catedràtic Joan Vanrell, quand s'envien cartes (jo en vaig voure 2) s'acusen mútuament de fer faltes quand escriuen en "Baléà", i se suposa que han fet ells sa gramàtica tan "perfecta"!!!!!! i acaben escrivint-se en Castellà per si d'acàs. Sense comentaris.

2.- Gonelles "il.lustrats" o "neogonelles". Són aquells que se conformen amb que ses nostres modalitats sien respectades, encara que haguem de conviure baix sa "tutela" (més imposada que no triada) des Català i s'unitat de sa llengo. Entenen que s'unitat no significa uniformitat, i que, com a Grècia, que cadascú escriga en sa seva modalitat sense problemes i no en un standard estrany a cada regió. Entenen que es model de "superllengua" està malament ideat i que se perden diferències "dialectals" (o idiomàtiques) molt valuoses, baix un centralisme barceloní (com ja féu Mn. Alcover quand va dimitir des seu càrrec per culpa des centralisme "fabrià") aliè i estrany.
Es neogonelles no estan d'acord amb sa forma d'escriure des primer grup, accepten, més o manco, sa gramàtica catalana, emperò la "balearitzen" en sa mesura que això sia possible, ès a dir, agafen allò que ès bo de dita gramàtica, emperò allà on hi pot anar una forma baleàrica, se substitueix sa forma catalana per sa baleàrica. No ès un model rupturista. En quant a sa denominació de sa llengo, es neogonelles o gonelles il.lustrats(en Lluís Cerdó, se diu, que n'era un) opinen que es nom ha d'esser "Balear", com a denominació aglutinadora de ses modalitats illenques de Mallorquí, Menorquí i Eivissenc, si bé, n'hi ha grups que opinen que sa denominació, es nom de sa llengo, no ès important, sinó que allò que realment importa ès s'aplicació de ses modalitats illenques.
Tenen un "standard" més o manco igualat i tots escriuen amb aquest standard, molt parescut an ets escrits d'en Pep Gonella (pensau que ses faltes que feia en Pep Gonella estaven ben calculades i cap d'elles era per ignorància) i, per exemple, an es llibret que es Centro CUltural Mallorquí publicà a Mallorca a rel de s'aprobació des Reial Decret 2193/1979, no com va acabar escrivint a ses darreres "fuyas".

Ara m'he enterat gràcies a wikipedia que jo estic dins es segon grup. No he autoritzat a ningú perquè m'hi fiqui i demanaré responsabilitats a qui ho haja fet sense demanar-me s'opinió; jo no me crec gens il.lustrat pes fet de tenir una carrera de 5 anys, simplement don sa meva opinió en base a tot lo que he pogut lletgir i estudiar de llibres antics d'història, gramàtiques i diccionaris. He observat una evolució i una normativització des nostro parlar, amb certs aspectes hi estic d'acord, amb d'altres, gens ni mica.
Si, jo opin que es nom de sa llengo hauria d'esser "Balear", efectivament, si es catalans i es valencians han fet "seccessionisme" lingüístic amb respecte de sa llengo mare nostra, s'Occità, antic Llemosí, noltros hauríem de fer lo mateix, i fora por. Però no estic d'acord amb ses gramàtiques des "Baléà", perquè trob ridícul tornar a escriure com en ple sigle XIX i tots es problemes que això suposaria.

Opin, de totes formes, que mos hauríem de reunir tots junts per posar-mos d'acord ja d'una vegada i deixar de fer sa guerra tots pes nostro compte, que ès hora de posar-mos a fer feina i superar diferències, que tots tenim un mateix "enemic" i, en el fons, un mateix destí; ses formes són lo que mos separa, però si tenim un mateix fí, per què no feim res de res? Tan difícil ès seure-mos un fí de setmana per xerrar i aprovar un texte i posar-mos d'acord en 4 o 5 punts bàsics? Tan fotut ès? Després mos queixarem que es catalanisme ha guanyat i ja serà massa tard per fer qualque cosa.
Virtus unita fortior, i si no en som capaços de ficar-mos-ho dins es cap, ès que mos haurem guanyat i merescut sa derrota i sa victòria catalanista, per beneits.

Ara, ja me podeu donar galtades!

18 comentarios:

MENORQUÍ_LLENGU_BALEAR_STANDART_JA!!! dijo...

Desde Menorca, tota sa raó. Pens igual que tu, l'únic que jo no acept baix cap concepte es català perque no es sa meua llengu i perque es Balear es molt més antic i diferent, i que putes, es sa nostra llengu! Hauríem de conseguir que a Balears poguessim xerrar es Balear, tenir tots una gramatica Balear standart i acceptar ses modalidats de Mallorca "Això","Sos", ses de Menorca "açò..",etc. HO PODEM CONSEGUIR, NECESSITAM UN PARTIT POLÍTIC QUE TENGUI PRINCIPALMENT COM A OBJECTIU POSAR UNA LLENGU BALEAR STANDARD 100% DESCATALANITZADA. SALVEM SES ILLES BALEARS I SA LLENGU BALEAR!!!!!!!!!

Anónimo dijo...

Oep! Galtades dius? Pot pensa..axo si , tens un sentit de se neutrelidat un poc espeñat , empero be es se teva opinio y es teu punt de vista,y pens que as caigut en allo que te vax di , que ni per uns ni pes altres seria bo, en fi ja ets grandet... Salutesions , de aquex fone ¿xerec y redical?? XD vale va teu...

Anónimo dijo...

Jo m'hi apunt, mem si aconseguim posar-mos d'acord.

Aigodolça

Anónimo dijo...

Hola, som es Coordinador de sa CEB, juntament amb en Tomàs. Allà s'ofereixen més de 50 direccions balearistes, i no s'han estat excloses ses que alguns denominen direccions de "gonelles xerecs" o pseudogonelles. Per una raó: sa Coordinadora és balearista, i tot i no estar d'acord en assumptes ortogràfics, es "pseudogonelles" també són balearistes i no hem volgut deixar s'opció a sa lliure expresió de ningú. Sa familia és grosa, i lo primer, és sa familia.

Anónimo dijo...

M'agradaría convidar an es primer comentarista, es menorquí, a que visitàs sa pàgina: saceb.wordpress.com, per veure es capitol dedicat als germans menorquins, que "rallen" tant be o millor que noltros es BALEAR.
Gràcies.

Anónimo dijo...

Pes anònim "foné": ja te vaig dir que seria lo més neutral possible, però allà on don sa meva opinió, ho dic i queda clar. Si no, demana-li an en Michel-Miquel-Mikèl-Miguel Garau, perquè s'ha baratat 4 pics de nom.
Que ès ver que en Fabra no era filòleg, si, emperò això no ha de fer que qualsevol se posi a fer de lingüista diguent que té "los mismos títulos que Pompeu Fabra en materia de lengua", per favor, homo, han perdut es cap?? A més, gràcies an es "filòleg", una associació més, en aquest cas s'Acadèmi, s'ha romput, com ACMA, com es CCM, etc. Demana-li quàntes associacions s'han trencades gràcies a ses seves imposicions, va, o quàntes han perdut el Nord per culpa seva i han acabat desgraciades i oblidades.
No vull seguir, que m'encenc...

Sebastiá Artigues dijo...

Estimat amic meu: M'agradaria que comentasis sa teva opinio damunt es tema des canvi de sa paraula que hi havia posade damunt es pulsadors(no sé si aixo esta ben escrit) Ma refereix ar aquets aparatets per poder canvia de vermei a verd que hi ha ar es semafors de ciutat. Abans hi havia posat en castellá PULSAR i ho han canviat per PREMEU (des verbe PREMER) EN BON MALLORQUÍ, sempre hem entes per anar a premer (dona del cos)(traurel'i es suc ) lo cual es molt raro per noltros aquesta terminología.
Grasis per es teu comentari. Sebastia

Anónimo dijo...

Ja ho he fet, Sebastià, mira es meu blog un poc més abaix.

Una aferrada, mestre.

Anónimo dijo...

El mallorquí Guillem Corretger, estudiant de medicina a la Universitat de Montpeller, tradueix a la primeria del segle XIV "de latí en romans catalanesch" el tractat de cirurgia de Teodoric Borgognoni. http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000034/00000068.pdf

Abans, el català Jofre de Foixà escriu les Regles de Trobar, una gramàtica per a l'ús de trobadors, on diferencia entre "catalanesch" i "proençal". http://ota.ahds.ac.uk/headers/0379.xml
O aquí: http://books.google.co.uk/books?id=2g5w8d038m8C "Jaufré de Foixà, dans ses Regles de trobar, qui son un résumé de la grammaire occitane à l'usage des troubadours, s'exprime ainsi en parlant du langage: Lengatge fay agardar, car si tu vols far un cantar en frances, no·s tayn que·y mescles proençal, ne cicilia, ne gallego, ne altre lengatge que sia strayn a aquell; ne aytanbe, si·l faça proençal, no·s tayn que·y mescles frances, ne altre lengatge sino d'aquell. E sapies que en trobar proensales se enten lengatges de Proença, de Vianes, d'Alvernya e de Limosi, e d'altres terres qui llur son de pres, le[s] quals parlen per cas. Empero, si tu trobes en cantar proençal[e]s alcun mot que sia frances o catalanesch, pus hom aquell mot diga en Proença o en una d'aquelles terres qui han lengatge covinent, los quals lors son pres, aquells motz potz pausar o metre en ton trobar o en ton cantar, e si ayso fas, no potz dir per axo que sia fals. E de les damunt ditz motz potz pendre eximpli per aquestz: pais, vassaus, e d'altres motz qui son frances e lemosi; axi com dona o castel, saber, haver, e motz d'altres qui son catalans e proençals, mes en los cantars son mes proençals que altres.
L'opposition entre catalan et provençal, comme entre provençal et français, ne peut etre plus claire."
Aquest llibre, Estudis de llengua i literatura, diu moltes altres coses que són d'allò més interessants.

És interessant també: http://hispanismo.cervantes.es/documentos/grinina.pdf

Les teories lingüístiques del gonellisme, tant del neo com del retro, deixen molt a desitjar. Els nous gonelles són dignes successors de qui els va donar el nom. L'ínfim nivell dels seus escrits, la riota que són per a la comunitat científica i el comú de la gent, els fan mereixedors d'una nova antologia. Qui vulgui llegir i comprovar com en Pep Gonella es va retirar amb la coa al mig de les cames pot visitar: http://books.google.com/books?id=MOpAYb_G1V8C Francesc de Borja Moll, tot un senyor, refuta un per un els arguments de qui s'amaga darrere el pseudònim d'en Pep Gonella.

N'hi ha per llogar-hi cadires, amb aquesta gent. "Mestre" Vanrell, president d'un succedani d'acadèmia que dictamina que "desde es punt de vista de sa Filología, sa nostra llengo baléà té més similituds desinencials y lècsicas emb so Llatí, es Bearnês, es Gascó, es Provensal y s’Occità, qu’emb so sintètic Català", la qual cosa es pot refutar fàcilment amb http://www.youtube.com/watch?v=DqVpFmh9pok i amb http://prosodia.uab.cat/atlasintonacion/enquestas/provencal/Selhans/index.html#entrevistes ; "mestre" Roig Artigues, que afirma que "emblema" és un compost d'"emb" i "lema" (...); o el senyor del regne inexistent, que viu en la il·lusió d'un regne abolit i entén malament la indicació d'un simple botó.

La il·lustració del gonellisme brilla per la seva absència. No saber què és un mapamundi és greu; adduir un passatge inexistent de la crònica de Jerónimo Zurita, ho és més; escriure castellanismes ("encara que duguen molt de temps visquent fora des seu lloc d'origen", que hauria de ser "encara que faci/faça molt de temps que viu...") i retreure'n l'ús en el barceloní, en un mateix post d'aquest blog, és ridícul, si més no.

MENORQUÍ_LLENGU_BALEAR_ESTANDAR_JA!!! dijo...

Coordinador de sa CEB, estic orgullosísim d'açò que feis. A s'institut jo i uns quants amics més intentam concienciar an es jovent de sa trista situació a sa que esteim, aquesta dictadura que es com una cortina de fum que ningú veu emperò a tots mus afecta. I se'n enriuren de jo, evidentment, son incults.
Desde Menorca, vos demanam ajuda i unidat, sa millor idea seria oficialitzar una llengo BALEAR estandar que acceptés ses modalidats de cada illa com a correctes dins sa gramàtica, i es CATALANISMES PROHIBITS I INCORRECTES.
M'agradaria estar informat sobre lo que feis, agrega'm es meu correu es es siguient:

paionseselcrack_1@hotmail.com

ENDEVANT GERMANS BALEAS, SALVEM SA NOSTRA LLENGO I SALVEM SA CULTURA DE SES NOSTRES ILLES, ARA, ENCARA I SOM A TEMPS, LLENGO BALEAR ESTANDART JA!!!!

Anónimo dijo...

Com que no entec internet i tenc un ajunat co-admistrador pes ses qüestions técniques, maldament suri com "Anonim" vos diré que som en Toni Csntarellas Co-Cordianor de sa CEB (Coordiadoraa d'Entidats Balearistes). Com a antopóleg he verificat que des de es Neolític i sa cultura pre-Talaoitica, ses illes teniem un sentiment identatari comú. Prova mes real i senzilla és remetrer-se a sa Federació Balear de Tir amb bassetja (o fona). Sa nostra nació va eser anomenada Balé-Yarhó pes fenicis fa 40000 anys. "Mestres en s'art de tirar pedres". I aixó incloía a lo que despres, es gregs, varen dir Gimenesies i Pitiüses, i amb s'arribada d'en V Cecili Metelo, "Balearis", nom recuperat per a s'antiguetat i pes futur. Regne de Mallorques peruqè no forem es de s'Illa major qui mos batiarem amb aquest nom, sinó nostro primer Rei Cristià.
Voldria escriure més, peró crec qie ja està tot dit. Es Regne,és es Balear:
QUTRE ILLES I UN SOL COR.
Amén.
Toni.

Anónimo dijo...

Demàn perdó per ses barbatits ortogràfiques. M'acab d'adonar. Ha estat perquè m'ha sortit des cor, i aquest bategava mes fort que es meus dits.
Faig fromt ferm al germà menorquí que voll rallar en menorquí. He estat a totes ses illes i illots. Deféns s'Eivissenc i es seu germà formenterenc. Tots som UN. Sa denominació comú és lo nom de "Balears", unes illes, unes terrees, un pais.
Durant tota s'història mos hem ajudat. Abans inclús de sa cultura Talaiotica. Mos hem de segur mantenit unints. Som ets foners per excel·lencia:¡Força Germans Balears!!

Anónimo dijo...

Faix frent al contrari: al català, no an es nostro veïnat menorquí, terra des d'a on he vist la Tramontana de sa meva Terra.
Menorquins, amics, germans i veïnats, deixau vostres disputes entre Mahó i Ciutadella. A Mallorca cada poble està enfrontat amb es veïnat: Dona'ho-mos una lliÇó d'agermanament.
Tal vegada així mos pugam fer amb sa dessitjada germanor des cartaginesos pitiüsos.
Amen.
SR de Moncadas

dhey40 dijo...

Endevant toni,,un poble una terra una sol llego...ya esta be des catalá...mai mes deixerem de dir que se nostra llengo es es balear.....

P dijo...

Ara sí que he rigut! Vet aquí un "antopóleg" que ha pogut verificar (no diu pas com) que hi havia un "sentiment identatari comú" entre els antics pobladors de les Illes Balears. El nul prestigi de la Federació Balear de Tir amb Fona en els camps de la semitística, de la lingüística romànica o de l'antropologia, contrasta amb l'atenció que algunes universitats dediquen a la llengua catalana: http://www.mod-langs.ox.ac.uk/catalan
I la diversió continua...

Xesc Artigues dijo...

Idò pots contar amb jo com a "neogonella", perquè il·lustrat no sé si ho som.

wenç dijo...

Només una coseta, de la mateixa manera que acceptes una llengua Balear com aglutinadora del Menorquí, Mallorquí i Eivissenc no pots acceptar també una llengua Catalana com aglutinadora del Balear, Valencià i del Català del Principat? No oblidis que l’estàndard Català es va “fabricar” unint les diferents modalitats de Català existents, incloent el Balear. No oblidis que l’actual estàndard Català accepta perfectament poder escriure menjam, cantam, agafam (quan en Català central seria mengem, cantem, agafem); escriure la primera persona d’indicatiu com jo cant, agaf, dorm i també la paraula idò com a doncs. És innegable que tots xerram la mateixa llengua de la mateixa manera que també és innegable que tots també hem de protegir els nostres dialectes i els nostres localismes com a part de la nostra cultura i de la nostra tradició. Però d’aquí a dir que rallam una llengua totalment diferent de la del Principat és una tonteria, igual que negar-se en rotund al estàndard.
De la mateixa manera que el en Castellà ningú és planteja que el Castellà d’Andalusia i el de Madrid son dues llengües diferents perquè nosaltres ens esforçam tant a rompre la unitat de la llengua defensant la categorització dels nostres dialectes com a llengües totalment diferents?

Anónimo dijo...

He de dir que vaig ser advertit p'en Mateu Cañellas (i també ho he vaig veure en aquest article) que es meu nom, a l'igual que es d'ells, figuraven a s'entrada de "Gonellismo" a Wikipedia. A jo ja m'havía advertit es mateix Llorenç Vidal, prèmi Ramon Llull (en Vidal, o un amic seu, des de sa peninsula, va lograr ficar a sa CEB a dita enciclopèdia virtual).
A jo me va emprenyar molt o es fet de sortir. Si qualcú opinava aixó, no me molestava, pero si sa manera en sa que estava escrit, ja que a jo, personalment, se me pintava com "sa diva" des "neo-gonellisme", cosa que ni se correspon a sa realitat ni jo mai hagués autoritzat perqué és un títol molt sospitós de que hagi estat promogut per un servidor, ja que me tiraría pedres demunt sa meva teulada fent de petulant i vanidós. Crec que va poder ser qualcú que visita es meu Blog personal i que me va voler fer un favor que no hauria d'haver fet sense consultar. Vaig demanar a un amic que sap d'aquestes coses si per favor podia eliminar aquestes referències, i me comunica que ho ha esborrat.

Toni Cantarellas