Es Mallorquí ja té data de defunció, emperò encara no la sabem

Contestant an es seu (Joan Font Rosselló) esplèndid article de dia 04/01/11, li diré que es mallorquí ja té data de defunció, emperò encara no sabem quina. Sabem que li queda poc, un alè de vida, petit i imperceptible, que d'aquí a poc s'extinguirà, si no feim qualque cosa, i si no la feim aviat.

Mossèn Alcover en fugir de Barcelona amb sa seva calaixera

Es mallorquí va començar a morir a principis de segle quand Mossèn Alcover, en voure s'absolut centralisme barceloní d'en Fabra i es seus acòlits, va haver de fugir de Barcelona amb so seu calaix. Com deia, en voure que tota sa seva feinada i sa des valencians, va quedar arraconada, desjectada, per s'aplicació de modismes, vocabulari, ortografies, etc exclussivament barcelonines a sa gramàtica que per principis de segle va publicar en Fabra. Per llavonces, s'estocada ja va esser dura, emperò, Mossèn Alcover, va seguir donant canya i escrivint en "sa nostra modalitat lingüística" a sa revista "L'Aurora" amb so pseudònim de "Revenjolí". En morir el Mossèn, en Borja Moll, que quand vivia a Menorca li deia an ets estudiants "que mai vos diguin que sou catalans i que lo que xerrau es català", va seguir amb sa tasca del Mossèn, emperò ja va tornar a tenir contactes amb sos barcelonins per acostar ortografies i gramàtiques a una de comuna. Com sempre, no sabem a canvi de què més, sa renúncia a ses nostres formes, a canvi d'una uniformitat ortogràfica i gramatical, va començar a esser es pa nostro de cada dia. Lluny va quedar aquell Borja Moll que a s'Ortografia Mallorquina de 1931, reconeixia ses formes "mos", "me-te-se", "ès (verb esser)", ets articles salats, o ses formes "vostro-nostro", i d'altres, que després va anar arraconant en "benefici" (quin benefici?) de sa famosa unitat de "la llengua".

Aquí, sa segona estocada ja va esser molt dura i anava acostant-se an es destí final. Maleït destí final.

Sa següent estocada, mortal ja, va venir l'any 1959, concretament, dins es Bolletí de sa RAE de 1959, edició de Setembre a Desembre, Tom XXXIX, quadern CLVIII, pàgina 494, quand sa RAE, repetesc, en època d'en Franco, si, d'en Franco, va dictaminar que "la nueva definición del catalán (....): lengua romance vernácula que se habla en Cataluña y en otros dominios de la antigua Corona de Aragón". Més clar, impossible. Es català passava a esser ja sa nostra llengo, desaparesquent ja sa denominació de Balear que emprava sa mateixa RAE. Aquesta feina va esser rematada per s'Estatut d'Autonomia, ja en època democràtica, de 1983, en denominar "català" a sa llengo de Balears, d'una forma ja, diguem-li així, oficial. Sa infecta Llei de Normalització Lingüística de 1986, confirmant que en Jaume I, amb sa conquista de 1229 mos va incorporar a s'àrea lingüística catalana, deixava ses coses ben claretes a tothom: ni balear ni mallorquí ni res que se sembli. Es Reial Decret 2193/1979, que pareixia que seria una esperança per ses "modalitats", en declarar en es seu article 2on que "En los centros docentes de Educación Preescolar General Básica y Formación Profesional de primer grado de las Islas Baleares se incorporará, de forma obligatoria, a los correspondientes Planes de estudio, la enseñanza de la lengua catalana, orientada especialmente al conocimiento y fomento de las modalidades específicas de cada una de las islas", quedava completament esborrat, anulat i oblidat. S'esperança desapareixia per complet.

Un pic tenim es mallorquí mig mort, ses polítiques de reforçament de sa unitat de "la llengua", sa seva "normalització", es seu "ús", etc i campanyes com "viu la llengua", partits polítics satèlits des nacionalisme-anexionisme barceloní, subvencions i vividors de "la llengua" (OCB, etc),  dir "fills de puta" a aquells que no creim en sa unitat de "la llengua" (Sebastià Alzamora dixit), etc., completament separades des parlar baleàric històric, han fet "matx". Sa por de sa gent que té un lloc de feina depenent de qualque càrrec polític i es menfotisme mallorquí, han acabat de fer la resta.

Sa imatge ho diu tot: es PSM 15 anys de feina per Catalunya. Aquest ès es nacionalisme a Balears

Es fet de que gent com en Joan Font, conegut per sa seva demostrada valentia enfront de nacionalistes, talibans catalanistes i gent autoritària variopinta, escrigui en castellà perquè no vol que li diguin "incult, feixista, gonella, ignorant", són "estocadetes" (i me permetin aquesta llicència) diàries que reb es mallorquí. No vol que li diguin totes aquestes paraules? Jo tampoc, però m'ès igual, i ús un cert standard baleàric, com es que empra en Mateu Cañellas dins "Sa pàtria mallorquina", o com es que emprava en Lluís Ripoll a s'edició des llibre de "gelats i quemuyars" feta a 1978, o es de na Coloma Rosselló a ses seves "Valdemossines" de 1911, o es de n'Andreu Morell a "N'Andreu de ca's director i n'Alexandre" de 1979, exemples d'un mallorquí/baleàric nostro, gens estrany quand un se fica a sa seva lectura, certament semblant parcialment standaritzat, des qual se pot fer una normativa comuna an es parlars illencs. Usar, emprar es mallorquí sense por, sense complexes de "fatxa, incult, ignorant, gonella" ès una de ses formes de prorrogar aquest alè que comentava en es començament de sa meva resposta. Per part meva, d'aquestes "paraulotes", s'única que no me prendria com un insult ès sa de "gonella", ja què, avui en dia, esser un gonella, ès a dir, un seguidor i estudiós d'en Gonella no pot esser cap insult. Ans el contrari: començar a aplicar s'ideari d'en Gonella seria un primer pas per fer tot allò que senyala en Joan Font dins es seu article, ès a dir, recuperar es nostro parlar històric.

Igualment, defensar es castellà com innocent davant sa mort des mallorquí, ès una errada. Es castellà també n'ès responsable de sa mort des mallorquí. Entenc, i estic d'acord, que com a llengo oficial de s'estat, s'ha de sebre i conèixer, usar i respectar, complir es mandat constitucional, cap problema i ben entès. Ara bé, quantes vegades hem sentit que "xerrar mallorquí fa pagès" i que "hay que hablar en castellano" a sa gent de ciutat mitjanament adinerada? I ses expressions "hábleme en cristiano" quand qualcú xerrava mallorquí amb un no-mallorquíparlant? Es caràcter afable mallorquí no donava importància a aquestes expressions, emperò són igualment responsables, no només aquestes que he posat com a exemples, sinó d'altres, actuacions, polítiques, etc que han fet mal an es mallorquí i que ajuden a sa seva mort. Repetesc que no vull atacar es castellà, jo som bilingüe, i empr tant una llengo com s'altra sense problemes. 

A més a més, s'ús que han fet es castellanistes rabiosos (no tots són  rabiosos) de ses modalitats enfront des català tampoc ha ajudat a que ses mateixes fossen considerades a s'hora de sa seva aplicació a s'ensenyança o a publicacions.

Tant es castellà com es català/barceloní, en són responsables. 

Tampoc ajuda s'existència des "echedèmichs" de "s'Acadèmi de sa Llengo Bâléà". Si que ès ver que s'ha d'agraïr que ells han mantengut sa flama des balearisme encesa durant molt de temps, emperò de forma errònea. Darrere es seu balearisme, històric i lingüístic, s'amaga cert castellanisme que denoten a cada expressió que empren. Ses seves gramàtiques, intents de reproducció de sa fabulosa, per sa seva època, gramàtica d'en J.J. Amengual de 1835, no aporten més que un parlar baleàric antic i desfassat, com si ara volguéssem escriure en castellà des segle XV o XVI. Se tracta de gent que, amb més voluntat que encert, han actualitzat, sense es permís des successors de n'Amengual, ses ses seves gramàtiques, sense orde ni cap norma lògica, destrossant sa feinada de n'Amengual, doctor en dret. Només dir que cap d'ells empra aquest "bâléà" quand escriu cartes o articles an es diaris. Un exemple seria es d'en Miquel Garau, que se fa dir filòleg i que s'ha baratat es nom 4 pics en funció de ses regles gramaticals i ortogràfiques que li venien an es cap en aquell moment (Miguel, Miquel, Michel, Mikel).

En Lluís Cerdó, conegut gonellista, quand remeteix cartes an es diaris, demana que se li respecti sa forma d'escriure mallorquina que empra dins es seus escrits. Ets "echedèmichs" (o com s'escrigui), si tant estimen es seu "bâléà", que l'emprin, que demanin an es diaris que els respectin esseu llenguatge escrit i no emprin tant es castellà. 

Estic completament d'acord amb s'ideari d'en Tomàs (no Tomeu) Garau Febrer en quant a programa polític per recuperar es nostro parlar i evitar una unitat/uniformitat lingüística que només pretèn arribar a una unitat política, aquells infectes "Països Catalans". Ès una feina a fer i que molts, des de ses nostres petites plataformes (blogs, webs, etc) intentam fer a diari, sense cap ajuda ni suport oficial, i moltes vegades rebent cosses d'aquelles que, se suposa, estan a sa nostra banda. Feina ingrata, si, emperò qualcú l'ha de fer. Fins que mos cansem i ho enviem tot a porgar fum. Llavonces, aquell alè de vida des mallorquí, s'extinguirà completament. Falta sebre sa data.

Es mallorquí s'està morint? - Joan Font Rosselló

Sa llengo mallorquina s'està morint. I no ho està fent per sa pressió des castellà posat que un idioma només se mor quand es seus parlants deixen de transmetre-ho an es seus fills i això, afortunadament, no està ocorreguent aquí. Es mallorquí s'està morint perquè es pressing catalanista està canviant sa nostra forma de parlar. Com molt bé ha analitzat Tomàs Garau Febrer en un llibre molt divulgatiu, “Mallorcària”, tal vegada sapiguem més gramàtica a dia d'avui però utilitzam manco vocabulari i manco expressions mallorquines, desconeixem moltes paraules que encara utilitzaven es nostros padrins per designar coses que ara designam amb ses seves equivalents catalanes. Es resultat de tot això ès una “galopant profanació i prostitució des mallorquí com a llengo”, una subversió de sa llengo mallorquina que va començar amb so seu arraconament com a dialecte com a primer pas cap a s'estandarització i uniformització lingüístiques. Garau Febrer, que ès professor i sap de lo que parla, se duu ses mans an es cap quan observa ets excessos de sa catalanització a ses aules. Es catalanisme, a més d'eradicar es castellà, té per objecte eradicar es mallorquí com a tal i així aconseguir una uniformitat en sa forma de parlar des nostros fills. Basta amb fer una ullada a qualsevol llibre de text i percatar-se com, amb so beneplàcit de ses nostres autoritats educatives que suposadament tenen es deure d’adaptar-los a ses “varietats dialectals”, ses editorials –ses catalanes i ses d'aquí- prefereixen sistemàticament sa fórmula barcelonina a sa mallorquina.

Prefereixen gos a ca, gat a moix, xai a xot, sóc a som, portar a dur, nen a nin, nina a pepa, pardal a gorrió. Per si no fos poc, han arraconat paraules correctíssimes que sempre havíem emprat aquí substituint-les per unes altres que mos són externes, emperò que en teoria són –una falsedat- més correctes: ordre per orde, dipòsit per depòsit, guineu per raboa, nuvi per novii, vacances per vacacions, núvol per nigul, esport per deport, ajut per ajuda, préstec per manlleu. Sa llista ès interminable i no només afecta an es lèxic, sinó a flexions verbals (acabés per acabàs, cantem per cantam) com també a infinitat de modismes i locucions que han desaparescut per falta de protecció a ses escoles i en es medis de comunicació públics. En es llibre “Mallorcària” se detalla en què ha consistit aquesta subversió des mallorquí per transformar-lo en una cosa que ningú pot reconèixer avui en dia.

Aquesta uniformització que segueix ses pautes de s’Institut d’Estudis Catalans (IEC) al que es nostros polítics han subordinat es seus criteris lingüístics (tenim autonomia política, però no lingüística) des de fa trenta anys constitueix un procés d'enginyeria sociolingüística similar al que es va produir en estats com Itàlia i Alemanya per aconseguir sa seva reunificació política. Sa unitat de s'idioma no ès gratuïta, ès s'avantsala d'una uniformitat lingüística i cultural com a trampolí per construir una nació política: es Països Catalans.
Sa normalització lingüística ha anat massa lluny. Cada vegada som més aquells que mos n’hem temut  de sa impostura des catalanisme i de ses seves fosques intencions que al principi varen sebre amagar amb mestratge. No només han aconseguit dialectalitzar sa nostra llengo sinó que pretenen ensenyorir-se de tots es trets històrics, socials i culturals que mos han definit com a poble, canviant-los per subordinar-los a una extravagant “realitat catalana” amb sa qual mai, com explica detalladament Mateu Cañellas en un altre llibre de referència, “Sa pàtria mallorquina”, mos hem identificat històricament. Mai. Han estat precisament aquests excessos i abusos, ses seves presses i es seu frenesí en sa divina causa, lo que els ha desemmascarat per complet. Crec que ha arribat es moment per passar de sa queixa negativa a s'acció positiva.

I això passa obligatòriament per dotar a sa llengo mallorquina d'una normativa (gramàtica, diccionari, llibres d'estil…) amb totes ses benediccions oficials i acadèmiques. De sa mateixa manera que en darrera instància un estat no és més que una nació amb exèrcit, filòlegs tan premiats com Borja Moll han admès que sa diferència entre una llengo i un dialecte resideix en que sa primera compta amb gramàtica i es segon no. Sa llengo mallorquina ha comptat amb diccionaris i gramàtiques anteriors en el temps a sa gramàtica fabriana. Quant a normativització, es mallorquí té més tradició que es català. És tan lícit dir que es mallorquí ès un dialecte des català com que es català ho ès des mallorquí. Per aquest motiu, per tots aquells que volem escriure també en mallorquí i no sabem com fer-ho, perquè mos produeix angúnia utilitzar es català estàndard imposat i perquè tampoc mos dóna la gana que mos cridin “incults, ignorants, fatxes o gonelles”, si ho escrivim a sa nostra manera, es primer pas ha d'encaminar-se cap a una normativització moderna i consensuada des mallorquí. Després de trenta anys de prostració i submissió an es criteris de s'IEC, es mallorquins hem de deixar de lamentar-mos i donar passos en positiu si realment volem preservar es patrimoni des nostros avantpassats, patrimoni que es catalanisme, lluny de protegir, vol bandetjar com s'esforça a demostrar dia a dia. 

Es primer programa, diguem-li, polític en aquesta direcció ho he trobat en es darrer capítol de “Mallorcària”, un esplèndid epíleg a un esplèndid llibre. 

1.- Revisió de sa gramàtica amb preferència de ses formes mallorquines sobre ses catalanes. 

2.- Revisió de s'estatut d'autonomia donant prestigi an es mallorquí: “Sa llengo mallorquina tendrà, juntament amb sa castellana, es caràcter de llengo oficial”.

3.- Especial protecció a ses escoles, exigint a ses editorials que apliquin d'una vegada es mandat estatutari que “ses modalitats seran objecte d'estudi i de protecció”. 

4.- Investigació general, divulgació i protecció d'endemismes. 

5.- Creació d'un Institut d'Estudis Mallorquins que tendria com a principal objectiu sa revisió, sa promoció i sa protecció d'una nova normativa de sa llengo mallorquina. Aquest darrer pas seria crucial perquè deixaríem d'estar supeditats lingüísticament an es catalans. 

No són temps de més plors ni de lamentacions, sinó d'una acció política decidida. Es nostro patrimoni lingüístic està en joc i, després de trenta anys d'enganys i traïcions, temps suficient per haver desemmascarat sa impostura catalanista, molts hem arribat a sa conclusió que només podrem preservar-ho des de s'autonomia lingüística.

Eleccions catalanes 2010. Resultat: Balears perd.

No, no m'he equivocat. A ses eleccions catalanes celebrades diumenge passat, Balears perd. Com? Com si cap baleàric hi participa ni vota ni se suposa que mos afecta perquè se celebren a una comunitat externa a Balears? Molt fàcil, perquè sa composició des parlament català demostra sa victòria de s'independentisme ferest.

Guanya CiU, lo qual suposa sa victòria de s'independentisme "a plaços", ès a dir, ara no, però d'aquí a uns anys si, poc a poc i sense fer renou, demanant concert econòmic, amb un estatut que reconeix sa nació catalana, etc. 

S'enfonsa es PSC, cosa normal, un partit que pertany a un partit nacional no pot practicar un "semi" independentisme com ha fet durant 8 anys; o ès un partit català o ès un partit nacional i no pot fer més que política nacional. Aguanta com pot IC-V, simplement perquè en Joan Herrera està molt ben considerat a Catalunya.

S'(h)òstia d'ERC ès brutal. No en faré cap comentari, però s'ho tenen merescut, ben merescut. Emperò, s'independentisme-anexionisme d'ERC té 10 diputats disn es parlament. De 21 a 10. No deixa d'haver-hi independentisme ferest.

I, lo més preocupant, SI, amb en Joan Laporta, consegueix 4 diputats. Un partit creat fa uns mesos, per una persona que ha aprofitat es seu mandat com president del Barça per fer política, per desjectar a una animalada de socis del Barça per no esser catalans, que ha mantengut un únic tema de campanya sense cap més d'altre, QUE HA PERMÈS UN MAPA DES PAÏSOS CATALANS EN PLE CAMP NOU ON SES BALEARS HI ESTAVEN INCLOSES, no podem dir més que, senyors, Balears perd.

Balears perd des des moment en què s'independentisme-anexionisme té representació dins es parlament català, des des moment en què es nacionalistes catalans practiquen s'annexionisme, des des moment en què venen a Balears cada 31-D a demanar "països catalans" en plena festa de sa conquista d'en Jaume I, etc. Perdem des des moment en què un tal Josep Guia, a sa web de SI, demana sa independència per sa "nació completa". I quina ès sa nació completa? Ell ho diu: "arribant fins a Fraga, Salses, L’Alguer, Maó, Guardamar..." Com sempre, i com deien ets alemanys allà per devers ets anys 30, "Heim ins Reich". Si són calcats!

En definitiva, Balears sempre perd.

Vergonya a Muro

Vergonya a Muro. Informa, corresponsal des Regne de Mallorca, ahir, 14/11/2010, a Muro, Illes Balears (futura colònia des Països Catalans).

Com podem observar a ses fotos que es corresponsal va fer ahir a Muro, lo que era una fira mallorquina, sa Fira de sa Carabassa de Muro, s'ha convertit en una fira catalana. L'han convertida en una fira catalana. Senyeres mallorquines? Cap ni una. Totes quatribarrades catalanes, sense castell ni banda blava que la identifiqui com una senyera nostra. Totes, catalanes.

A més, resulta que s'estaven repartint exemplars de "L'Estel", paperot independentista-anexionista a Catalunya, paperot dirigit per gent afí an en Jaume Sastre, líder des famós grupuscle "Lobby per la Independència", conegut pes seu racisme i sa seva xenofòbia envers tot lo que no sia "mallorquí-catalanista", paperot que dedica mots tan amables com "cabrons" an es membres des Tribunal Constitucional d'Espanya.

Vergonya, ahir a Muro, vergonya, perquè resulta, segons informa es corresponsal, que:

- s'ajuntament de Muro només va repartir quatribarrades, cap senyera amb castell ni banda blava, perquè no en tenia d'altres. tan complicat ès conseguir senyeres mallorquines?

- ets independentistes-anexionistes varen insultar a un senyor que va posar una senyera amb so castell i an es corresponsal que els va demanar què els pareixia que no hi hagués cap bandera mallorquina, i

- se repartia es paperot "L'Estel", paperot que propugna sa no-independència de Balears, sinó sa seva anexió a sa Gran Catalunya, amb lo qual passaríem a esser una colònia explotada per una altra metròpoli, sense diferències amb lo que tenim ara (segons es senyors "estelats")

Exemple de vocabulari violent i feixista, incitador de sa violència més barroera i impròpia des seny que sempre mos ha caracteritzat an es mallorquins, coneguts per sa nostra calma i tranquilitat (de vegades bordejant es "menfotisme").

"Cabrons". Això no ès punible? Se pot estudiar.

Com podem observar, aquest paperot està patrocinat, o té ajudes, o lo que sia, des Govern de Balears i de sa Generalitat de Catalunya.
Que es nostro govern fiqui dobbers per rebre insults com fatxa foraster o d'altres, ja té nassos i demostra sa seva incapacitat, però que fins aquí arribin es tentacles de sa Generalitat Catalana, no té nom, cap nom, o si, però no tenc ganes de rebre una querella criminal per dir segons quins calificatius.








VULL APROFITAR PER DONAR SES GRÀCIES AN ES CORRESPONSAL QUE AHIR VA FER AQUESTES FOTOS, JUGANT-SE SA SEVA INTEGRITAT ENFRONT D'INDEPENDENTISTES VIOLENTS I MALEDUCATS, SEGONS MOS INFORMA ELL MATEIX PER E-MAIL.

L'AUBA QUE ANUNCIA EL RETORN - Toni Cantarellas

L’AUBA QUE ANUNCIA EL RETORN

A Jaume el Terç

Fornada ja al primer jorn

en neixer lis posà nom

bessonada original,

que bressola es lleu Mestral

Per Sa mà ben cisellada

amb escàrpara i destral

coronant sa principal

esculpí sa Tramontana

Serra hermosa, font ufana

pren foc sempre a s’horitzó

en tancar lo jorn llunyana

grata el cel son Puig Major

Posà valls, coves, turons

pins, auzines i ombra d’oms

i pensant si res mancava

rematà amb Sa Foradada

Llevant, Ponent i Mitjorn

amb Xaloc vents musicals

veure en viu lo seu Retorn

vida i veu dona als corals

S’espurna j’ha pres caliu,

se sent crepitar pus reviu

sa flama des primer dia:

Fiat Lux, lluenta alegria

Pacífics i braus a l’hora

es padrins veren l’Aurora,

Déu goloriós lis donà fetes

grans Talaiots i Navetes

Gimnésies són maravelles

filles cares de El Tercer,

que, son pare de ses Illes,

sempre al cap du lo llorer

Blava Reina i Mare Nostra

que mos guardes des botxí:

pus mai haja lo den Yahya

que fou moro i mallorquí

  

Per bassetjes sota l’ona

pot tornar es no convidat

nostro poble, reservat,

davall s’hàbit duu sa fona

Advertit pus ès un deure

pes qui no atenga a l’avís:

des de Lluch haurà de rebre

calabruix de Flor de Lís

Formentor fins Formentera,

de Dragonera a Mahó,

es cor d’una aima sencera

brama, batega i ja ès trò

Posa punt sa profecía

que mos va dir nostro Senyor:

Sa Pàtria alçarà es cap un día

tornant a ser sa que fóu :

Amunt ses Atxes, Gimnésies!

feels al màrtir, per l’honor,

pars totes i ben enteses,

fent memòria a Lluchmajor

Encara queda gent condreta; Gonellisme en es Consell Insular.

Foto feta avui mateix a sa seu des Consell Insular de Mallorca. Veig que a sa seu  des Consell Insular, governat fins fa poc per UM, governat ara pes PSIB-PSOE, juntament amb tots es grupúsculs catalanistes tipo PSM-Bloc i demés genteta com aquesta, hem trobat qualcú condret que ha plantat cara a sa normalització lingüística, que ha abogat per aplicar s'article que ha sentit a ca seva des de sempre, que ha decidit no uniformitzar sa llengo,  que ha decidit aplicar s'article de s'estatut que mana protegir i estudiar ses modalitats lingüístiques illenques... un valent, un que se mereix un premi.

No m'he atrevit a demanar qui era, qui ha penjat es cartell, emperò, des d'aquí, des des meu humil blog, li don s'enhorabona. 

Salut i ànims!! I gràcies!! A Mallorca, Mallorquí!!

Sa prova:

Es PP, pes camí de sempre.

Aquests dies passats, es militants des PP, haurem rebut una carta on mos conviden, amablement, a una "cosa" que nom "canvi fòrums" amb s'eslogan "les solucions que volem tots", on, repetesc, se mos convida an es militants a participar en es programa des partit de cara a ses eleccions de l'any que vé.

S'hi pot accedir per 2 webs, i allà podrem penjar ses nostres propostes de cara an es programa que sa formació política presentarà per intentar guanyar ses eleccions municipals i autonòmiques de 2011.

Tot això està molt bé: es polítics acabaran fent allò que els surti des nassos. Clar i llampant. Si qualcú se vol fer il.lusions i participar-hi, endavant, que ho intenti, jo "pas".

Jo no vull xerrar d'aquest tema. Jo vull comentar sa carta que mos han remès des de Palma, des de sa seu central pepera. Està escrita en Castellà i en Català. Quin Català? Idò en un Català que seria s'enveja des catalans més catalanistes d'ERC a Barcelona, sa metròpoli imperial!! Un Català alucinant! Impresionant!

On ès sa defensa de ses modalitats lingüístiques illenques?? On ès s'aplicació de ses modalitats pròpies que tan proclama i publicita en Bauzà?? Enlloc!! Enlloc!!

Primer de tot, no trobam cap article salat, cap ni un. Recordau sa foto d'en Bauzà, a s'època de ses primàries peperes, amb un rètol darrere amb un article salat?? Idò se veu que d'allò, res de res. Defensa de ses modalitats? Modali...què?? Què ès això?? A sa carta només s'empra s'article alveolar "el/la/els/les" i cap forma salada. Ja en Borja Moll, allà per 1932, a sa seva gramàtica, posava, per davant de sa forma alveolar, sa forma salada.

Segon, ús des subjuntius amb terminació "-i", enlloc de sa baleàrica "-a". Ja vaig comentar es típic i antic "Bon dia, tengA" que encara podem sentir a ses botiguetes de poble si mos atèn un homo "major". Idò a sa carta pepera, "nothing of nothing".

Tercer, ús de paraules externes/diferentes an es nostro parlar. "Plana" web, quand poden emprar "pàgina" sense cap problema, "veïns", quand aquí sempre hem dit "veïnat" (no vull dir que "veí" no sia una paraula mallorquina, només dic que ès d'ús preferent "veïnat").

Quart, ús de sa forma standard barcelonina "és" des verb "esser/ser". Recordaré (jo ho vaig penjar en es meu blog), que en Borja Moll a sa seva gramàtica de 1932, escrivia "ès", perquè sa 3ª persona des singular des verb esser se pronuncia de forma neutra a Balears i, per tant, s'empra s'accent "`", "ès", no "és". A ses gramàtiques antigues, s'emprava es circumflexe "^" per ses vocals neutres, emperò dita forma s'abandonada i s'empra s'accent actual "`".

Quint (i no cinquè, ja que quint prové des llatí "quintu"), formes verbals incorrectes, (si, incorrectes per esser externes an es nostro parlar i típiques barcelonines) en es verbs de sa 1ª conjugació, ès a dir, amb terminació "-ar", com "estar", "conformar" o "necessitar". Sa carta empra "estEm", "conformEm" i "necessitEm", terminacions des verbs de sa 1ª conjugació típiques catalanes/barcelonines que s'IEC ha acabat acceptant com standaritzades i que imposa a la resta de territoris "de parla catalana". Ses formes baleàriques són ses correctes: "estAm", "conformAm" i necessitAm" pes verbs acabats en "-ar", de sa 1ª conjugació. Que es catalans confonguin s'indicatiu amb so subjuntiu ès cosa seva, noltros no tenim es perquè de fer-ho també. Si ells s'equivoquen, noltros no tenim cap motiu de fer-ho també. Tan difícil resulta emprar ses formes nostrades/correctes??

Sext (i no sisè, ja que sext prové des llatí "sextum"), en Lluís Cerdó va escriure un article a Illespress (22/07/1998) sobre s'ús de "dispost/disposat", article dirigit cap a n'Eberhard Grosske. Sa carta pepera diu "...un partit obert a la societat, disposat a escoltar..." i ja la tenim. Es catalans fa molta estona que volen imposar sa forma "disposat" enlloc de sa nostra forma "dispost". Sentirem per tot ja sa forma "disposat", mentre que es mallorquins "standard" seguirem emprant "dispost/disposts". Com ja va dir en Lluís Cerdó, sa forma d'infinitiu mallorquina ès "dispondre", i no "disposar"; aquesta no apareix a cap diccionari antic, ni en es d'en Figuera, ni de n'Amengual. Basta amb cercar un poc. Copiaré part de s'article d'en Cerdó: "Tots es diccionaris mallorquins antics (Figuera, Amengual, Vives…) incorporen dispondre i es seus derivats, però no disposar ni cap forma derivada. Ès ben llògic: igual que s’infinitiu llatí ponere ha donat lloc a pondre en mallorquí, es derivats componere i disponere han generat compondre i dispondre. Noltros només usam pondre per referir-mos a “pondre ous” un aucell o a “pondre-se” un astre, però es llatí ponere tenia tots es significats que avui atribuïm a posar. En canvi, posar ve des llatí pausare, que originalment volia dir aturar-se, cessar, sossegar-se, reposar o descansar, però en llatí vulgar va adquirir es sentit de posar que hem heretat en mallorquí. Mossèn Alcover diu clarament que disposar ve “de posar, precedit del prefix dis- a imitació de dispondre“. Idò per què hem d’incorporar una “imitació” que arriba de Catalunya si ja disponem de s’original?"

Sèptim (i no setè, perquè sèptim prové des llatí "septimum"), hi ha més cosetes, però ja m'atur, ja n'estic fart i m'he cansat de voure desbarats un darrere s'altre. S'ha acabat, no vull seguir.

Queden clares un parell de coses amb aquesta carta pepera:

1.- es PP segueix en es seu camí de partit acomplexat i "passivament" catalanista

2.- es camí des canvi ès un engany

3.- sa promesa d'en Bauzà d'emprar ses formes nostres, ses "modalitats", ès com haver fet retxes dins de s'aigo

4.- que sa carta l'ha escrita: o un castellanoparlant que ha après català standard i amb això ja li val i ni se molesta en aprendre es mallorquí, tammateix amb so standard ja li va bé, o un mallorquí acomplexat i que ha renegat des parlar de ca seva.  

Si així ès com pensen presentar-se a ses eleccions de 2011, defesant ses modalitats, tant a sa ràdio, com a sa TV, com en medis escrits (diaris, llibres de texte, etc), per mal camí va, Sr. Bauzà, per molt mal camí, es mateix camí de mentides que en Jaume "Màtigues" va emprendre quand va prometre "mallorquí i més mallorquí", i després va esser "català barceloní i més català barceloní", per alegria de s'OCB i demés vividors "de la llengua".

Una imatge val més que mil paraules. En Bauzà emprant s'article salat a sa campanya per ses primàries peperes. I perquè no ha passat instruccions, com a president des PP, perquè s'emprin ses formes baleàriques? Ja m'imagín perquè!

Pardals assoleiats a facebook

N'hi han molts de pardals assoleiats per facebook, o com diria es meu amic Toni, a molts els falta "s'aigo des Bril". He trobat 2 grups molt "graciosos" (no vull emprar cap paraula més ofensiva), com són "Perquè ses Illes Balears i Catalunya som es mateix poble" (Grup 1) i "Jo sóc de Mallorca, català insular" (Grup 2).

Bé, no negaré ses bones intencions des creador des primer grup i tampoc negaré que es segon grup vol fer un homenatge an es poema d'en Pere Capellà musicat p'en Biel Majoral, algaïdins tots dos, catalaníssims ells. Però un pot entrar dins es grups i se troba amb una caterva d'incults i semianalfabets inútils que assusta, la qual cosa fa que ses bones intencions se transformin en actes patètics on acaben mostrant es llautó catalanista-annexionista. Vos posaré exemples:

- Primer de tot, en es Grup 1 qui el va crear o qui escriu s'amaga darrere es nom des grup i no s'identifica, cosa que ja sabem tots es que lluitam contra es nacionalcatalanisme: covardia des seus membres, no donen mai sa cara, no hi ha noms, ningú s'identifica.

- Dins es Grup 1, un tal "Joan Magrinyà" que firma com "Joan de BCN" (d'on hauria d'esser si no), diu sa següent begenada: "Ses illes Balears i Catalunya son es mateix poble des de què Jaume I va reconquerir Mallorca, Menorca i Eivissa-Formetera al S. XIII." Brutal, sense comentaris. De totes ses illes nomenades, en Jaume I només va conquistar Mallorca. Menorca vos n'assegur que no i Eivissa tampoc. Basta amb cercar un poc i voureu que Menorca va esser conquistada pel Rei Alfons d'Aragó i Eivissa per una coalició formada p'en Nunyo Sanç, en Pere de Portugal i en Guillem de Montgrí, però mai p'en Jaume I. En Joanet millor que se dediqui a sa seva professió, però si cada vegada que xerra/escriu té ganes de demostrar sa seva incultura, allà ell si li agrada fer es ridícul. Lo pitjor ès que només ha tengut una rèplica i segur que molta gent l'haurà cregut sense anar a cercar si ès ver o no lo que ha escrit; per tant, ja tenim una mentida/intoxicació que ha "calat".

- També dins es Grup 1, una tal "Concepció Amat Trobas", de qui no he averigüat sa residència ni procedència, té es santíssims o***** d'escriure que "NO SE ELLS QUE EN PENSSENT PERO JO SEMPRE LES HE TINGUT COM UN TROÇ MES DE CATALUNYA". Com diu aquell narrador (Jordi Robirosa) des partits de basquet de TV3: "apostouflant!!". Impresionant!! A quin nivell hem arribat?!?!?! Ella les ha "tingudes" com un troç més de Catalunya!!! Ah, i jo sempre he tengut el Rosselló i allò que nomenen "Catalunya Nord" com un bocí més de Mallorca. I es Nord d'Àfrica, des de Bugia fins Tunísia també com uns bocins més de Mallorca. Posats a dir dois anem a dir-los tots! Senyors, això ès es pensament que tenen de noltros!! Que som un "troç" més de Catalunya!! I després me diuen que es radical som jo quand calific tot això d'annexionisme!!

- Dins es Grup 1, es seu creador, que torn a dir que s'amaga davall es nom des grup i no dóna sa cara (com si feïm es balearistes i gonelles), com que té una espècie de mania/fòbia contra Castella, amolla sa següent perla en successives respostes an es tema tractat (reproduesc aquí es bocins i els he juntat, però ses respostes són vàries): "Per fav...or... Castella va decidir triar un d'aquests noms antics per donar nom a la província espanyola, com podia haver triat Gimnèsia o Medina o qualsevol nom històric que se'ls hi hagués passat pel cap. -  El nom és una invenció, com tots els noms. -  per obeir Castella, si ells diuen que vos heu de sentir "balears" ho fareu, i si diguessin que vos heu de sentir "gimnesis" ho faríeu. -  Si en lloc d'inventarse el nom "islas baleares" ...per fer-nos província, els castellans s'haguessin inventat, per exemple, "islas gimnesias", ara la gent pancastellanista com vosaltres vos sentiríeu ben "gimnesios"". Increïble!! Ara resulta que es nom de "Balear(e)s" ès una invenció castellana, castellanista, espanyolista i una espècie de nom colonial que mos donaren es castellans quand mos "invaïren"!! Aquí, vos jur que no sabia què fer, si deixar-ho estar o si seguir discutint. Quand qualcú amolla aquesta parida, aquesta subnormalada (i perdonau si insult, però me bull sa sang quand veig aquest maltracte) pròpia d'analfabets incults, te descoloca completament i no saps per on partir.

Sa qüestió ès que es nom de Balears prové des fenici "Baleyaroh", nom amb què se designaven ets habitants de ses nostres illes perquè eren "mestres en tirar pedres" o "mestres en tir de fona", ès a dir, pes nostros antics i gloriosos foners, que lluitaren amb sos cartaginesos i que, quand aquests no varen atendre ses seves demandes, posaren setge a sa ciutat de Cartago, o es mateixos foners que refuaren ses primeres naus romanes i que donaren tants problemes an en Quintus Cecilius Metelus, conegut posteriorment com "Balearicus" per sa seva feta conquistant ses Balears, o es nom que va rebre Balears com "Balearica", província romana separada de sa "Tarraconensis" (no sa "catalanensis" o sa "barcelonensis", no, no, no, era "Tarraconensis"). Però clar, això deu esser mentida, es nom ès un invent de Castella, bruta Castella...

Un nom milenari com es de "Balears", que prové des nom fenici donat a ses nostres illes, i resulta que, segons un pardal assoleiat i covard, ès un nom inventat per Castella!! Quí ès ell per fer contrària an es fenicis o an ets historiadors com Plini el vell, etc?? Quí ès ell per fer-mos creure que som una vulgar colònia de Castella i que aquesta mos ha imposat i s'ha inventat es nom?? Ell, lo que vol, ès fer-mos una colònia de Catalunya, no ho diu, però ses seves paraules indiquen aquesta direcció.

I segons aquesta ment tan avançada, aquest cervell tant preclar i superior, quin nom hauríem de tenir?? Quin seria es nom més adeqüat per ses nostres Illes conegudes com Balears?? "Catalunya Insular"? "Catalunya nova"? "Illes.cat"? "Colònies catalanes d'ultramar"? "Ses Illes"? "Illesplatjaisol.cat"? Que mos ilumini amb sa seva sapiència!

- Es Grup 2, no vos penseu que m'he oblidat, vol ser un homenatge an es poema d'en Pere Capellà, algaidí ell, musicat p'en Biel Majoral, també algaidí ell, però molta gent no ho sap i se pensen que es grup ès una cosa moderna. Primer, està fet amb clara intenció d'ofendre perquè no acaba de deixar clar que se basa en es poema que ja he explicat. I segon, està fet per emprenyar a sa gent. Sa mostra està en què tothom sense excepció (bé, si, un tal Guti Jorge, un altre pardal assoleiat) li està donant una "canya" bestial, alucinant, "apostouflant". Cap mensatge de suport, tot ès branca de sa bona!!

Que quedi ben clar, a facebook hi ha molt de pardal assoleiat o que li falta "s'aigo des Bril" que se dedica a intoxicar i a fer-mos mal. Es simple fet de què se dubti des nostro milenari nom ja fa mal, molt de mal. Supòs que deu ser enveja perquè es nostro nom ès milenari i es nom de català o Catalunya vé des sigle XII i surt per primer pic a un llibre nomenat "Liber Maiolichinus" (Llibre des Mallorquins)... ho entenc, nom milenari per nom centenari i nom que surt a un llibre que tracta sobre es mallorquins (i sa croada pisana de 1114).

Enveja. Envejosos.

Es "robatorum" de Spanair per sa metròpoli imperial

Avui ja ha sortit sa notícia de forma mitjanament "oficial": sa metròpoli imperial té una cadira a Spanair, i es cost ha estat de 10 millons d'Euros. I quí els ha pagat aquests millons? Idò tota Espanya. I, sobre tot, noltros es baleàrics. I com ho hem pagat? Molt fàcil: a sa darrera negociació de pressupostos de s'Estat, ERC va presionar an es PSOE, i aquest, per tal de mantenir sa gobernabilitat, li va donar casi tot lo que demanaren ets imperialistes d'ERC. I dins aquests pressupostos, Balears va esser perjudicada, o sia que, dobbers que, en principi havien d'anar a cubrir necessitats de Balears, anaren a Catalunya.

No només mos veïm perjudicats per culpa d'una mala assignació de pressupostos i per coaccions d'ERC cap an es PSOE, sinó que ara, es PSIB, satèlit des PSOE, i això ja se sabia des de feia mesos ja, no ha fet absolutament res perquè Spanair quedàs a Balears. Això ha provocat que moltes families hagin hagut d'anar-se'n a Barcelona, o si no hi anaven, directament carrer i fora feina, i no estan es temps per fer beneitures o per quedar-se sense feina. Molts dies han sortit reportatges en es diaris amb entrevistes a treballadors/ex-treballadors de Spanair on han contat ses seves vivències amb tot es cas.

En tot aquest tema, es PSIB (PSOE) no ha fet res de res. Mentre sa Generalitat de Catalunya ha posat dobbers públics, es Govern Balear, en mans des PSIB i de grups catalanistes (BLOC on hi ès ERC, encara que dimitissen des seus càrrecs), no ha fet res de res. Sa Generalitat ja té sa seva jugueta, ha pagat 10 millons. Què vos pareix? A jo, vergonyós, patètic. 

Se altres aerolínees estan en peu de guerra per tot això; a elles, no les salva ningú amb dobbers públics. 

Sa notícia completa, aquí.

Això ja ès patètic. No només mos foteren sa universitat en es seu dia, sinó que ara mos foten ses empreses i ningú aixeca sa veu.

Patètic.

F

Foto montatge de com podria quedar sa nova "Catair", enlloc de "Spanair". Alucinant!

En Pere Sampol.cat mos pren per beneits.

Dia 13 d'agost Diario de Mallorca publicà una entrevista an en Pere Sampol, líder nacionalista balear, on, com sempre, podem extreure certes "perles", com, per exemple, aquesta:

–Eso de recogerse en las fundaciones de partido suena a Aznar
–Los objetivos de la fundación de Aznar y los de la Fundació Emili Darder son radicalmente diferentes. Nuestra Fundació defiende la cultura democrática, el mallorquinismo y el ecologismo. 

Anem a aturar-mos en sa "defensa" des "mallorquinisme" que fa a questa fundació segons mos diu en Pere Sampol. Primer de tot, sa fundació ja empra es catalanista i foraster domini.cat: http://www.fundacioemilidarder.cat. Genial, començam bé, però podria esser perdonable.

Anem, emperò, a cercar un poc dins sa història i a voure qui era n'Emili Darder. N'Emili Darder va esser es darrer batle republicà de Palma abans de sa trista guerra civil; fou afusellat per ses tropes nacionals (o sia, feixistes) de forma barroera i traïcionera. Fou un gran batle a qui Palma deu molt. Un pic quedi clara sa meva postura contra es seu afusellament sense judici i de forma feixista, vull acostar-me a sa seva ideologia. N'Emili Darder fou un des fundadors d'Acció Republicana de Mallorca, embrió d'Esquerra Republicana Balear; fou, a més a més, un des fundadors de s'Associació per la Cultura de Mallorca.
Acció Republicana de Mallorca (A.R.M.) fou un partit nacionalista i CATALANISTA, creat l'any 1932. Esquerra Republicana Balear (E.R.B.) fou també un partit, de signe catalanista, fundat l'any 1934. Per tant, ja tenim que n'Emili Darder fou líder i fundador d'un partit catalanista com A.R.M., la qual cosa mos "casa" amb què en Pere Sampol també ès un líder catalanista d'un partit catalanista que duia 15 anys de feina per Catalunya (més abaix hi ha un document gràfic). I diu, a més, que sa fundació defensa es "mallorquinisme". Ja ho veim, ja, mos queda claríssim.

Emperò, no vos penseu que sa cosa queda aquí, no, no, no. N'Emili Darder també fou, com ja he dit abans, fundador (o un dels fundadors) de s'Associació per la Cultura de Mallorca, que també presidí entre 1925 i 1931. Només senyalar 2 coses:

1.- s'Obra Cultural Balear (també coneguda com Obra Catalanista a Balears o Obra Cultural Barcelonina, generosament regada amb subvencions de sa Generalitat de Catalunya durant molts d'anys) se declara continuadora històrica d'aquella associació. Sense comentaris.

2.- s'Associació per la Cultura de Mallorca, quand se redactava i se discutia s'avantprojecte d'estatut d'autonomia, estava a favor de sa unió de ses Illes Balears amb Catalunya, tal com es diputat Gabriel Alomar i Villalonga proclamava, per culpa, deia ell, des dèficit de tradició política insular, s'estreta relació amb Catalunya i sa impossibilitat de federar regions segons proclamava s'article 13 de sa constitució republicana. 

Aturem-nos en aquest darrer punt. Primer, dèficit de tradició política insular. No sé ni què pot significar això; millor dit, significa tot i res, paraules buides sense significat concret, o sia, una afirmació política per quedar bé. Segon, s'estreta relació amb Catalunya, o sia, totes ses vegades que han confabulat contra noltros per massacrar-mos i enfonsar-mos, gran relació. I, tercer, ja no xerrava d'unir-mos amb Catalunya, sinó d'integrar-mos dins sa comunitat veïnada, o sia, d'igualtat, res de res, submissió absoluta a un poder centralitzat català a Barcelona. Enhorabona.


Per tant, en Pere Sampol.cat, quand diu que sa Fundació Emili Darder (.cat) defensa es mallorquinisme, se pensa que es poble es beneit i que s'ho empassa. No, Sr. Sampol.cat, no, si vostè vol defensar es catalanisme, ho diga sense problemes i sense amagar-se, però no mos vulga enganar diguent que se defensa es mallorquinisme. Creu que mos hem oblidat d'aquella foto des "logo" des PSM on deien que duien "15 anys de feina per Catalunya"? No, no mos oblidam.


Mos deixin en pau amb ses seves ganes de mentir i d'estafar-mos d'aquesta vergonyosa manera.

Cartell des PSM, foto extreta des fons d'en Jaume Martorell (EPD). Com podem voure, es PSM ja deixava clara sa seva ideologia i per qui feia feina per llavonces: per Catalunya.
Avui en dia, es PSM segueix igual, i en Biel Barceló, líder pesemero, se fotografia amb sos annexionistes que cada 31/12 se manifesten de forma maleducada i fent actes vandàlics a Palma.
Mallorquinisme, on, Sr. Sampol?

Cartell de s'homenatge a n'Emili Darder. Sa fundació que du es seu nom té com a "logo"  ses 4 barres i cap senyal d'identificació de Mallorca (banda blava, castell, etc). A més a més, se relaciona amb so STEI-i, sindicat del qual no en pens fer comentaris. Mallorquinisme, on, Sr. Sampol?

Foto d'en Pere Sampol a s'acte per sa desafectació des polvorí de Santa Magdalena a Inca. Cap bandera mallorquina, 1 estelada i un cartell amb un altre estelada. Cap comentari, sa imatge xerra per ella tota sola. Mallorquinisme, on, Sr. Sampol?