martes, 31 de julio de 2007

Cobardía catalana


Desde luego, con joyitas como las que me he encontrado, que los catalanistas necesiten afirmar la gran valentía de sus antepasados de forma continuada, demuestra que "dime de lo que presumes y te diré de lo que careces". Porque que se quieran adueñar de los Almogávares, de Roger de Flor o de Roger de Llúria, cuando los Almogávares eran soldados provenientes del norte de las montañas pirenaicas, o Roger de Flor se llamaba originalmente Rutger Blume (y era teutónico) o Roger de Llúria er realmente Roger de Lauria, Lauria población de Calabria, ya da pena, mucha pena, al igual que querer apropiarse de Áusias March, Ramón Llull, Anselm Turmeda o el valenciano Joanot Martorell. Claro, fueron tan cobardes, que necesitan apropiarse de valientes de otras "naciones".

Pero que, encima, quieran hacerse pasar por valientes y aguerridos, cuando la historia demuestra lo contrario, tiene narices. Expongo 2 pasajes, uno de ellos de un artículo de Juan Vanrell en Baleares Liberal, proveniente de un libro del año 1932, "La nación catalana no ha existido nunca", y el otro de la propia crónica de Jaime I de Aragón, el "Llibre dels Feyts":

1.- "La nación catalana no ha existido nunca": «Los españoles de Asturias iniciaron valerosamente la lucha. Los españoles del nordeste -hoy Cataluña- dejaron con su pasividad y temor a la guerra, para no perder sus vidas y haciendas, que los ejércitos árabes salvaran la formidable cordillera pirenaica, que jamás éstos hubieran logrado atravesar si se les hubiese opuesto mínima resistencia... otros valerosos godos, los francos, hicieron lo que los godos de la actual Cataluña no supieron hacer. Pero los francos, siguiendo el ejemplo de los esforzados españoles cántabros, lucharon valientemente hasta que Carlos Martel los contuvo en Poitiers, año 732» (p.6).

2.- "Llibre dels Feyts", sobre la batalla de Muret en 1213: "E'N Simon de Montfort era en Murel be ab .DCCC. homens a caval tro en .M., e nostre pare vench sobr'ell prop d'aquel loch on el estava. E foren ab el d'Aragó don Miquel de Luzia, e don Blascho d'Alagó, e don Roderich de Liçana, e don Ladro, e don Gomes de Luna, e don Miquel de Roda, e don G. de Puyo, e don Azmar Pardo, et d'altres de sa maynade molts qui a nos no poden membrar : mas tant nos membre que'ns dixeren aquels que'y avien estat, e sabien lo feyt, que levat don Gomes, e don Miquel de Roda, e Azmar Pardo, e alguns de sa meynade que'y moriren, qu'els altres lo desempararen en la batalla, e se'n fugiren : hí de Catalunya En Dalmau de Crexel, e N'Uch de Mataplana, e En G. d'Orta, e En Bernat dez Castel bisbal, e aquels fugiren ab los altres. Mas be sabem per cert que don Nuno Sanxes, e En G. de Montcada que fiyl d'En G. R. e de Na G. de Castelviy, no foren en la batayla, ans enviaren missatge al Rey que'ls esperas, e'l Rey no'ls volch esperar : e feu la batayla ab aquels qui eren ab el."

Sin comentarios. Y sin ofender.

Si tan orgullosos estaban de su tierra, ¿por qué no la defendieron cuando los árabes invadieron su región? ¿O, como nos inculcan ahoran, no eran catalanes por entonces? Y si tanto estiman su corona "catalano-aragonesa", ¿por qué no defendieron a su Rey Pedro el Católico en 1213? Unos huyeron y otros enviaron un mensaje diciendo que "les esperara" (¿a qué? ¿a que afilaran sus armas? ¿a que acabaran de acicalarse para la batalla? ¿a que se afeitaran?), y los aragoneses se quedaron allí hasta la muerte.

¡Vaya vergüenza! ¡Qué "valientes"!

7 comentarios:

Joan dijo...

A Albània i parts de Grècia la paraula català encara recorda els fets dels almogàvers, la famosa revenja catalana (no aragonesa).
Si vols un exemple de valentia catalana te'n donaré un: el setge de Barcelona de 1714, en el que, per cert, els mallorquins hi vàrem intervenir intentant rompre el bloqueig. D'aquesta resistència se'n va parlar i tot al parlament anglès i a tot Europa!

Tomàs Ribot dijo...

Uf, sí, quina valentia, donar s'esquena an es seu propi rei.
Lletgeix una mica sobre sa traició catalana an es seu Rei i s'aventura "francesa" de Catalunya i lo ràpid que varen tornar a voler ser espanyols jajajajajaja.
Què valents!

Joan dijo...

tu em parles de la guerra dels segadors (1640-1659), jo et parl de la guerra de Successió (1705-1715).

Negar que els catalans vàrem resistir fins i tot quan els nostres aliats ens varen deixar (anglesos, holandesos, austríacs, etc...) no ho pot fer ningú que vagi de bona fe.

Tomàs Ribot dijo...

Amb lo de sa guerra, tens raó, m'he equivocat i he confós una amb s'altre, perdona, ha estat un lapsus.
Jo vaig de bona fe, i qui va traicionar an es seu Rei varen esser es catalans, això ès indiscutible.

Anónimo dijo...

Dicen algunos catalanes, que mallorca es su marioneta, pork a todo dicen que sí.

Òscar dijo...

et sona d'alguna cosa "la venjança CATALANA"? No sé quines ganes en tens de tocar els collons, encara que es diguessins Països Catalans, no era perquè Catalunya fos "amo". I ben citat joanot martorell i ausiàs march, ambdós defensaven el català i no com els peperos valencians. També ens hem apropiat de Salvador Dalí? d'Antoni Clavé?d'Anselm Clavé? de Pau Casals? de Guifré el Pilòs? d'en Maragall?......
....bé,podria seguir fins a ampliar la vostre cultura més enllà del feixisme ignorant. Aquí tenim clar d'on ve la gent, i et faria faltar saber PER A QUI feien el que feien tots els teus citats.

Anónimo dijo...

Aquest comentari es ofensiu. Perquè ho entengui el que l'ha fet, català es el que ho vol ser,senzillament.Que quedi clar. Ah! per cert, el que es denomina Espanye,no es res, no existeix.Es una invenció política, un "endamio" que s'aguanta com pot