Opino que la riqueza del Balear hace que no debamos cerrarnos a la posibilidad de usar 2 opciones para la formación del plural de las palabras que estén en singular. Así como hay teorías que dicen que el plural se realiza con la finalización "-s" o "-as" (para el femenino), que es la terminación del plural en latín, la llegada de la Lengua Lemosina-Occitana-Provenzal a las Baleares supuso el uso de la terminación "-es" para los plurales femeninos.
Por ejemplo, se supone que usando el plural latino, para "cosa", se escribiría "cosas", o para "història", se usaría "històrias", no "coses" o "històries" que es lo que se impone actualmente en las escuelas, sin opción de cambio ni de debate.
Igualmente, en la Historia de Mallorca escrita por el Dr. Juan Binimelis en 1593, hay una copia de su puño y letra de la concordia de 1278 entre Jaime II de Mallorca y Pedro III de Aragón, donde se puede leer "... e generalment totas altres cosas..." o "...ab las illas de..." o "...sengles llochs...", aceptándose y usándose plurales en "-as" y "-es".
Bien, viendo que Ramón Llull (S.XIII-XIV) usaba ambos plurales, que hay escritos del S. XIX con plurales en "-as" y en "-es", que Mossèn Alcover comenzó escribiendo plurales en "-as" y acabó usando plurales en "-es", Y TENIENDO EN CUENTA LA RIQUEZA idiomática del Balear, lengua que ha sabido adquirir-incorporar opciones gramaticales, lingüísticas de otras lenguas, propongo que se acepte el plural acabado en "-as" y el acabado en "-es", que sean válidos tanto uno como el otro.
Si bien, un límite: si un texto se comienza con plurales en "-as", deberán escribirse todos en "-as", y si se comienza con plurales en "-es", que se acabe con los mismos, sin mezclarlos, dando así mayor sensación de lógica y unidad en un mismo texto.
Con ello, la sustitución de la actual gramática catalana por una de la lengua balear, no será tan engorrosa ni tan dificultosa, ni supondrá conflicto alguno.
Un saludo
2 comentarios:
Hola estimat "Regne de Mallorques"; primer de tot enhorabona per tan i tan bona feina teva;
Aqui m'agradaria fer un incís sà, un poquet de debat o reflexió referent a n'es plurals de sa llengo nostra.
Respette a sa combinació d'ets -as/-es, no seria possible que es plantetlament no fos etzattament aquest..?
(Obviament es plantetjament gramatical depen de a na quina època mos remontem, ossigui que tampoc intent descriure una solució absoluta, a n'es final és relatiu..ademés jo tenc unes nocions molt limitades, jo ara com m'imagin que t'imagines me referesc a n'Amengual d'es s.XIX, que es una micona, es més famós..)
Però bé, m'explic, cuan he vist -as (dedins de lo balear de mallorca) ha estat amb combinació amb -es, dedins d'es mateix criteri... es crtèri era, si ès masculi (+s/+ns) si ës femeni (+s/..).
Lo que determinava si era -es/as, era que se respectava sa rel, o sa presènci d'es gènero...
Una cadira-> Unas cadias (+s)
Una cuyéra-> Unas cuyéras (+s)
Un màscle-> Uns màscles (+s)
Un àbre-> Uns àbres (+s)
Lo que pàssa, crec, que per lo general es masculins no acaben en vocal (e), i es femenins casi necessàriament acaben en vocal (a)...i d'aquí que paresqui que tots es plurals sien amb -as.
Però clar, només es una petitíssima puntualisació, amb un critèri i documentaciió casi nul, però m'agradia sebre sa teua opinió d'aquest observació meva...
(vamos que no pretén ser una crítica.. ;) ..bona feina!)
Hola estimat "Regne de Mallorques"; primer de tot enhorabona per tan i tan bona feina teva;
Aqui m'agradaria fer un incís sà, un poquet de debat o reflexió referent a n'es plurals de sa llengo nostra.
Respette a sa combinació d'ets -as/-es, no seria possible que es plantetlament no fos etzattament aquest..?
(Obviament es plantetjament gramatical depen de a na quina època mos remontem, ossigui que tampoc intent descriure una solució absoluta, a n'es final és relatiu..ademés jo tenc unes nocions molt limitades, jo ara com m'imagin que t'imagines me referesc a n'Amengual d'es s.XIX, que es una micona, es més famós..)
Però bé, m'explic, cuan he vist -as (dedins de lo balear de mallorca) ha estat amb combinació amb -es, dedins d'es mateix criteri... es crtèri era, si ès masculi (+s/+ns) si ës femeni (+s/..).
Lo que determinava si era -es/as, era que se respectava sa rel, o sa presènci d'es gènero...
Una cadira-> Unas cadias (+s)
Una cuyéra-> Unas cuyéras (+s)
Un màscle-> Uns màscles (+s)
Un àbre-> Uns àbres (+s)
Lo que pàssa, crec, que per lo general es masculins no acaben en vocal (e), i es femenins casi necessàriament acaben en vocal (a)...i d'aquí que paresqui que tots es plurals sien amb -as.
Però clar, només es una petitíssima puntualisació, amb un critèri i documentaciió casi nul, però m'agradia sebre sa teua opinió d'aquest observació meva...
(vamos que no pretén ser una crítica.. ;) ..bona feina!)
Publicar un comentario