martes, 10 de julio de 2007

Fonts/Fuentes


Aqueixos són es llibres que fonamentaran sa història, cultura i llengo pròpies de Mallorca i de Balears/Éstos son los libros en los que se fundamentará la historia, cultura y lengua propias de Mallorca y de Baleares:
1.- Llibre dels Feyts esdevenguts en la vida del molt alt senyor Rey EN JACME LO CONQUERIDOR, en ses seues 2 edicions, sa de 1557 i sa traduïda an es Castellà a 1848.
2.- Cronicón Mayoricense, noticias y relaciones históricas de Mallorca de 1229 a 1800, por Álvaro Campaner y Fuertes, de 1884.
3.- La Historia del muy alto e invencible Rey Don Jaime de Aragón, compuesta por Bernardino Gómez Miedes en 1584.
4.- Historia de los Victoriosísimos antiguos Condes de Barcelona, compuesta por Fray Francisco Diago en 1603.
5.- Grandeza y decadencia de los Almorávides mallorquines, de Elviro Sans Rosselló en 1964, basado en el "Bosquejo de la dominación islamita en las Islas Baleares" de Álvaro Campaner.
6.- Crónica de lo Rei en Pere IV lo ceremoniós o del Punyalet escrita pel mateix monarca.
7.- Gramática de la Lengua Mallorquina, de D. Juan José Amengual de 1835.
8.- Gramática de la Lengua Menorquina, de Julio Soler, de 1858.
9.- Pobladores de Mallorca después de la Conquista de Mallorca por Jaime I, de Joaquín Mª Bover, de 1835.
10. Nacionalismo Catalán, una gran farsa, de Michael Braveheart, disponible en Emule.
11.- Històri política des Reys de Mallorca, de Mikél Garàu Rosselló.
12.- Memoria sobre el incierto origen de las Barras de Aragón, de Juan Sans, miembro de la RAH.
13.- Reyno de Mallorca, de Bernardo Espinalt, de 1779.
14.- Anales de la Corona de Aragón, de D. Jerónimo de Zurita.
15.- Crónica de la Corona de Aragón, de D. Gaspar Castellano.
16.- Historia General del Reino de Mallorca, de J. Dameto y otros, de 1631.
17.- Reino de Mallorca, y Lengua e Historia de Mallorca, de D. Antonio Roig Artigues, así como su Gramática de la Lengua Balear de 1984.
18.- Crónica de Fray Pere Marsili, de 1314-1322.
19.- Crònica del Rey Pere e dels seus antecessors passats, de Bernat Desclot, S.XIII.
20.- Y muchos otros más, junto con artículos, opiniones, etc. de historiadores como César Vidal, Álvaro Santamaría, etc.
Això, perquè pogueu veure que no deim dois i que sabem quines són ses fonts autèntiques de sa nostra història i sa nostra llengo.
Todo esto para que podáis ver que no escribimos estupideces y que sabemos cuáles son las fuentes auténticas de nuestra historia y nuestra lengua.

Ahur!

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Estimats companys, tenc totes les publicacions de la vostra llista i en cap d'elles es diu que el mallorquí no sigui català. Les gramàtiques mallorquines de les quals n'hi ha moltes més no vos dónen raó. Ara mateix podem fer una gramàtica pollencina si voleu. Això passa en totes les llengos. Lo que sí m'agradaria me diguessiu és on heu trobat documentada la llengo que es xerrava a Mallorca abans de l'arribada de Jaume I. D'on treis que ja se xerrava mallorquí. Estic molt interessat.
Una abraçada.

Tomàs Ribot dijo...

Perdona, però tampoc diuen que sí que ho sia, o sí? He lletgit ses gramàtiques i cap d'elles diu que es mallorquí ès català, o sí? Cap d'elles!
Si tu, en canvi, confons català amb llemosí, sa culpa i sa ignorància son teues.

Anónimo dijo...

Llemosí? vaja es gonelles seguiu amb la llengo dels trobadors, llengo de Cort i llengo de Lemouge, la coneguda com a llengo "doc". Per cert, creis que Cervantes escrivia en castellà?