jueves, 21 de mayo de 2009

Perque es Balear no se perdi (per Balears Liberal)


Sí, ja sé que molts hauran pensat que això de “balear” no existeix. Que si mai ho hem dit així, que si no m'hi sent identificat, etc. Però, senyors, deixau-me que vos aclari que, primer, per economia d’espai, comprendran que si cada vegada he d'anotar “perquè es mallorquí, menorquí i eivissenc no se perdi”, consumesc es poc espai que permet sa premsa escrita, conseguint cansar-los amb tanta denominació evident; i segon, perquè és una paraula molt nostra, que n’Antoni Mª Alcover ja va deixar grabada per s’ història dins sa seva magna obra “Diccionari Català – Valencià – Balear”. Fins i tot, es “Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana” defineix “balear” com: “Denominació moderna aplicada al conjunt del català insular, integrat pels dialectes mallorquí, menorquí i eivissenc”
Llegitimada “científicament” sa denominació des Balear, a jo me provoca sa mateixa indignació que a molts de voltros comprobar com, un any darerra s’altre, des de que se va aprovar sa Llei de ‘Normalització Llingüística del català’ (1986), es nostro mallorquí, menorquí i eivissenc està essent relegat a s’àmbit familiar, per xerrar-ho dins ca nostra, amb sos amics o amb so nostro ca, però mai ho escoltarem dins una televisió pública, institució oficial o centre educatiu. Aquí només se xerra i ensenya un “català barceloní” que fa mal sentir entre es parlants mallorquins, menorquins i eivissencs. Es nostros fills, ets únics que poden mantenir viva sa nostra llengo, ja diuen “menjo, serveixo, sóc,” etc. Quina pena, no?
Què hem fet es ciutadans de Balears, per merèixer que sa llengo heretada des nostros pares i padrins hagi estat sustituida per un català estàndart, que res té que voure amb lo que xerram? Idò, haver permès que es dos grans partits polítics juntament amb sos nacionalistes minoritaris, no hagin fet res per emprar sa llengo balear, ses modalidats llingüístiques, tal com les denomina es nostro Estatut d’Autonomia. O, fins i tot, encara molt pitjor, enganar-mos diguent que aprovaven una normativa perquè no se perdi “lo nostro”, quand, en realidat, no apareix per enlloc, i sa nostra riquesa cultural i llingüística ha estat reduida a una “catalanitat” convertida en pedra angular, casi filosofal, alfa i omega des nostros destins. Una unidat de sa llengo devoradora que no queda plena amb so Balear, sinó que discrimina sa nostra, també, altra llengo co-oficial. Més ben dit, a sa gent que la xerra. Amb un únic objectiu: s’utilisació política de sa llengo. Resultat: ses llengos, que serveixen per unir, s’utilisen per dividir des de certs àmbits, molt ben subvencionats amb sos dobbers de tots, que tant mos costa guanyar.
Es proper 30 de maig a les 12h, en es Passeig des Born de Palma, tenim una oportunidat històrica. Ciutadans de diferents sectors socials i culturals, de diferent ideologia política, mos manifestarem, cívicament, en favor d’un bilingüisme en llibertat que no causa rebuig. Reclamant a qui tenen sa responsabilidat de govern, o la tendran dins un futur, que no volem que es mallorquí, menorquí i eivissenc se perdin. Mos veim es 30-M.

Jorge Campos Asensi

President
Círcol Balear





domingo, 10 de mayo de 2009

Com tenir 2 collons...

Part des discurs d'ahir a sa "Cadena Humana per la Llengua" (quina llengua? Seguiu amagant es nom de "la llengua" per sa qual feis manifestacions? Covards! Deixau d'enganar sa gent!) per part d'en Jaume Mateu, de s'OCB: cal reclamar als nostres polítics, als polítics de les Illes Balears, lleialtat absoluta i proclamada públicament tant als principis fonamentals continguts a l'Estatut d'Autonomia.
Sí, senyor, i tu? Jo, ciutadà anònim te reclam lleialtat absoluta i que la proclamis públicament an es nostro Estatut d'Autonomia, concretament cap a s'article 35 on se proclama "Les modalitats insulars del català, de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, seran objecte d'estudi i protecció...".
Jo me deman: ès s'OCB lleial a s'Estatut? Protegeix s'OCB ses "modalitats"? Estudia s'OCB ses modalitats? Té cap problema s'OCB a dir-li "Balear" a sa llengo que s'empra a ses Balears com denominació que aglutina ses denominacions particulars illenques? Empra ses modalitats illenques s'OCB? Ès "Balear" s'OCB o ès catalanista?
Teniu una cara més dura que ès formigó armat, platí iridiat i aquell material des qual està fet (adamantium) es cos d'aquell personatge de "X-Men" Wolverine!
Poquesvergonyes!

Imprimir

sábado, 2 de mayo de 2009

Coffee for the tongue


[modo irònic] Voldria dir-li a s'OCB que els don s'enhorabona per sa campanya "Cafè per la llengua", on fan una campanya per promoure sa llengo catalana a Mallorca, sí [modo irònic off].

Quina barra que tenen aquesta gent: quina "llengua" promouen? Està clar, aquell dialecte que en Batllori qualificava de "infame dialecto barceloní", ès dir, sa llengo estandaritzada i segons models catalànics centralistes i allunyats de tota forma baleàrica. Salar? Eks, això ès de pagesos! Dir "mos" per "ens"? Puaj, això ès de mallorquinarros. I molts exemples com aquests.

Emperò, lo que més gràcia fa ès que, per promoure aquest dialecte barceloní estandaritzat, han fet un vídeo que està penjat a youtube, exactament a http://www.youtube.com/watch?v=YCvKqRyVpqs on surten En Nadal i el "tio" i després altra gent xerrant (no parlant) diguent que fan cafès per sa llengo, perdó, per "la llengua", en un dialecte que jo diria que s'allunya molt d'aquell dialecte estandaritzat allunyat des nostro mallorquí de tota sa vida. Ès dir, fan servir gent que xerra Mallorquí per promoure es Català "standard".

Quina barra que tenen.

Exemples: a 0:18 "el tio" Nadal diu "Feim junts un cafè per sa llengo", enlloc de "fem junts un cafè per la llengua". Feim per fem, sa per la i llengo (record que llengo s'escriu des d'en R. Llull fins en Mossèn Alcover) per llengua. Clavat, senyors, clavat "al Català" nostro de tota sa vida, clavadíssim.

Més, a 0:25, en Nadalet nostro diu "Anim a tots a fer un cafè per sa nostra llengo", enlloc de "animO a tots a fer un cafè per la nostra llengua". S'oblida en Nadalet que en Català, s'ha d'afegir sa desinència "-o" a final de sa primera persona des present d'indicatiu, segons diu s'OCB, o com pregona sa mateixa OCB a sa seva web i es seus escrits. Nadal, fa pagès que no hagis après es Català com Déu mana, homo. Ja no dic lo de salar o dir llengo per llengua....

A 0:37, un homonet que se deu creure que ès molt graciós, però que està molt confós pes tema lingüístic, o, millor dit, clarament enganat per s'OCB i tants d'anys de catalanisme diu "meem si vos animau i anam a fer un cafè per sa llengo tots plegats". Brutal. Homonet nostro, en Català se diu "vejam si us animeu i anem a fer un cafè per la llengua tots plegats", homo, ja que voleu promoure es Català, "parleu" com Déu mana, que feis de pagès i quedau en ridícul. Meem per vejam, vos per us, animau per animeu, anam per aneu... buff, quin mal a sa vista. O serà que xerrau Mallorquí enlloc de Català? O serà que s'OCB s'oblida de cert article que expressa una obligació de promoure, estudiar i protegir ses "modalitats" illenques?

Seguim: a 0:44 2 senyores amb un senyor que fa cara de no pintar res a ca seva, idò (perdò, volia dir doncs) una d'elles diu "perquè sa nostra llengo no se perdi". Nooooooo, senyora meva, noooo, se diu "perquè la nostra llengua no es perdi". Salau, i això ès de pagesos, està mal vist, heu de lalar, i no se diu "se", s'ha de dir "es", enlloc de "se perdi", ès "es perdi". Doneta meva, així no podeu sortir de ca vostra.

A 0:52, junten 2 frases de 2 senyors, però me fa gràcia com acaba sa frase aquell senyor més major que va de blau llis, que diu "perquè mos unirà a molta gent". Senyor meu, on anau? No sabeu que dir "mos" ès de pagesos, ès informal, homo, que no vos han educat a ca vostra? S'ha de dir "perquè ENS unirà a molta gent"! Mos no, ens!! No vos enterau? Badau o què?

I a 0:58 un senyor (o al.lot) mos diu que "vos convid a fer un cafè per sa nostra llengua". Parcialment bé, diu llengua (ja era hora de no sentir mallorquinades), però la caga diguent "vos convid", ja que en Català ès "us convido". Jo me deman si s'OCB heu fa aposta o què, no ès normal voler promoure es Català standaritzat i treure tants mallorquinarros que diuen, això, mallorquinades. En què quedam? Català o Mallorquí? Senyors meus, què voleu?

Bé, després de mesclar ironia i mala llet a parts iguals, s'OCB, en un exercici lamentable de catalanisme, una OCB catalanitzada brutalment (enlloc de Obra Cultural Balear hauria d'esser Obra Cultural Catalanista o, millor, Obra Catalanista Balear), empra es dialecte mallorquí per promoure es dialecte barceloní català standaritzat.
I per quina raó s'OCB no s'atreveix a posar-li nom a sa llengo per sa qual hem de fer un cafè? Quina "llengua" ès? Es Swahili? Es Sard? S'Urdu? Jo no sé quina ès. Lo que sí sé ès que juguen amb sos sentiments de gent major (aquells que surten en es vídeo) que se creuen que fan qualque cosa pes Mallorquí i que, realment, lo que fan es acabar-liquidar es Mallorquí nostro, substituint-lo per un Català aliè i standaritzat que mos ès tan estrany que no en volem sebre res de res.

Molt bé! Enhorabona!

PD. En Nadalet, "s'espanyol", heu deu sebre això?
Imprimir

lunes, 9 de febrero de 2009

Torna "En bon Mallorquí"


En Mariano Bendito torna amb so seu programa, tot gràcies a s'ajuda d'en Carlos Delgado, batle de Calvià.

A partir d'ara, podrem disfrutar d'un programa crític, de sa consciència crítica de sa dreta mallorquina i balear, CADA DIMARS DE 13:00 A 14:00 A RADIO CALVIÀ, 107.4 FM, o a http://www.radiocalvia.com/ . Podeu pitjar damunt s'enllaç que hi ha dins aquest blog.
Tothom a participar i a formar part d'un regionalisme mallorquí sà i autèntic.
Imprimir

domingo, 25 de enero de 2009

Campanada del Bàsquet Mallorca!


MELILLA 87: Fergerson (4), Juanma Ruiz (9), Diego Ciorciari (18), Caio Torres (8) i Víctor Cuthbert (16). Rafa Huertas (0), Southall (3), Jon Santamaría (3), Waleskowski (13), Héctor García (10) i Nacho Romero (3).

BÀSQUET MALLORCA 88: Alzamora (0), Jason Keep (11), Joan Riera (18), Tiedeman (17) i Jason Blair (13). Marc Blanch (9), Carles Bivià (9), Joan Sastre (6), Israel Pampín (2) i Orfila (3).

Parcials: 21-26, 20-18 (41-44). 23-22, 23-22 Àrbitres: Francisco J. Alfonso Castillo (Col. Canari) y Clemente López Martínez ( Col. Catalunya).


Gran partit i merescuda victòria del Bàsquet Mallorca a sa canxa des segon classificat a sa LEB, rival que, a s'anada, va guanyar es nostros de 20 punts de diferència. Durant tot es partit, es BM va comandar es marcador, amb diferències contínues de 6-7-8 punts, fins es final de partit, on per 3 pics, el Melilla se va posar per davant. An es final, amb 87-86 pes melillencs, es mallorquí Joan Riera va disposar de 2 tirs lliures per posar es 87-88 definitiu. Sa mà no li va tremolar i a sa darrera possessió, el Melilla va fallar.

Victòria inesperada i a seguir endavant.

domingo, 18 de enero de 2009

Identificació de Catalunya i des catalans (I)


Anem a voure què era Catalunya en temps de sa Marca Hispànica i en temps d'en Jaume I per demostrar que ès impossible s'existència d'una "Corona catalano-aragonesa", d'una "Confederació catalano-aragonesa" o d'una "conquista catalana" de Mallorca a l'any 1229. Ès una feina fàcil i que duu aparellat s'ús de sa lògica més absoluta i es més comú des sentits.

Primer hem de destacar que no existeix cap consens sobre s'etimologia des termes "Catalunya" i "catalans". Uns creuen que vé des terme "Gotholandia", uns altres de sa paraula "castlanus" (aquells que ténen o fan castells), altres que es una derivació-malformació de sa denominació des poble des "lacetani"--catelani, etc. No hi ha cap unidat ni cap acord general sobre s'origen des nom "Catalunya" ni "catalans". Si que podem afirmar que es primer pic en que se vou escrita sa paraula "Catalania" i "catalanenses" ès dins es "Liber Maiolichinus de gestis pisanorum illustribus", sobre es fets de sa gent pisana dins es marc de sa conquista-saqueig de Mallorca feta entre 1114 i 1115, a sa qual va participar es Comte de Barcelona com a convidat des pisans. Emperò, allò que se diu "documentació antiga" sobre s'origen des nom, no existeix cap ni una, i reconec que ha d'esser molt humillant pes catalanistes que surti per primera vegada es nom de sa seva terra, com un nom geogràfic, i es gentilici d'aquella terra, a un llibre, primer, estranger, i, segon, sobre fets que trascorren a Mallorca.

Sa Catalunya actual se basa en s'existència de sa Marca Hispànica, grup de comtats creats per s'Imperi Carolingi i baix domini des francs, com un territori fronterer entre ses terres musulmanes i es regnes cristians europeus. Així, en ets Anals des regnes francs, de l'any 829, trobam "Comites marcae Hispanicae...." o "... marca Hispana constitutum..." i d'altres. Si mos fixam bé, fins i tot, perquè vegem que sa famosa "independència de facto" des comtes de sa Marca, després des saqueig de n'Almanzor que diuen sa majoria de professors i catedràtics que va aconseguir "Catalunya", ès falsa, "realment" falsa, podem lletgir dins es "Cantar del Mío Cid" que es comte de Barcelona, en aquella època (finals des S. XI) ès considerat un franc, "e sedién sobre los cavallos - vidieron la cuesta yuso - la fuerça de los francos -". Per tant, a finals des S. XI éren considerats com francs. A més, afegim una cita des llibre "Historia de los victoriosísimos antiguos Condes de Barcelona" de F. Diago de l'any 1603, a sa pàgina 255 en una edició conjunta on s'agrupen es 3 llibres, lletgim que sa forma de datació emprada en es comtat barceloní seguia ets anys de regnat carolingis-francs, així, "Y de allí a tres dias vista passó desta vida a la eterna (....) que fue el de veynte y seys del Reyno de Ludovico el menor, como lo he visto en el Archivo real de Barcelona en el primer libro grande de los feudos .....", per tant, sa costum de datar amb referències a s'Imperi Carolingi-Regne Franc, encara ès present dins es S. XII (en R. Berenguer IV morí l'any 1162).

A l'any 1137, en Ramir, Rei d'Aragó, firma un tractat amb en Ramón Berenguer IV, comte de Barcelona, pes qual "et ego Rex Ranimirus sim rex..... et in totis comitatibus tuis dunc mihi placuerit", ès dir, en Ramir, rei, serà rei... i en tots es comtats d'en Berenguer fins que ell vulga. Sense deixar de banda que això són unes condicions mig humillants p'en Berenguer, que ell acceptà firmar, lo que hem de fer ara ès mirar quins comtats perteneixien en Berenguer per aquella època i vourem que s'unió pactada en 1137 era una uniò entre Aragó i es comtats d'en Berenguer. Cronològicament, Rosselló s'uní a Barcelona en 1172, Pallars-Jussà en 1192, Urgell fins 1314, Ampúries fins 1325 i Pallars-Sobirà en 1491. Així, quina Catalunya podia existir en 1150, i, per tant, en 1229 (data de sa conquista de Mdina Mayurqa)? Però si Berenguer, per anar fins Aragó, havia de travessar comtats que no èren seus!!!

En Ramón Berenguer IV, en es seu epitafi, se declara "Dux ego de matre, rex coniuge, Marchio patre"; ès dir, "duc" per part de mare (sa mare era na Dolça de Provença), rei-príncep per matrimoni i pare de sa Marca. Per tant, en 1162 es nom de Marca encara se troba plenament vigent.

Quina "Confederació" pot existir, si a sa paraula "confederació" ja està implícit es terme "igualdat", quand en Berenguer acceptà unes condicions mig humillants an es pacte de 1137? Com se li pot dir corona "catalano-aragonesa", si es rei d'Aragó passa a tenir més propiedats a partir de 1137 de ses que ja tenia abans i ès rei de més territoris? Com mos poden enganar d'aquesta manera? Com se pot ensenyar a ses escoles, a nins, que en 1137 s'uniren Aragó i Catalunya o que a partir d'aquest fet neix una unió "catalano-aragonesa" posant es nom "català" primer" Com se pot tenir tan poca vergonya? Com se pot mentir així?

sábado, 17 de enero de 2009

¡¡Esto es lo que defendéis, idiotas!!

Primero vuestro amigo el Muftí de Jerusalén "and friends":

















Como podemos observar, la "créme de la créme" europea de la época, como la canción, amigos para siempre, foto de grupo y luego dialogando com ese gran amante de la paz y la concordia mundial, Adolfito. Encima, claro, en pleno fervor, hay que hacer un reconocimiento de tropa, y en pleno fervor, se saluda:





Brutal, aquí, los orgasmos debieron ser múltiples. El gran Muftí debía soñar con tener algún día un ejército de fieles seguidores y luchadores perfectos, creyentes todos, seguidores de una persona que les guíe hacie el islamismo perfecto.






Ese sueño; "e voilà!":





























¿Ésto es lo que defendéis, estúpidos? A ver si os informáis antes, menos pañuelo palestino, menos allah akbar y menos pensar en hamás y hezbollah como amigos de la humanidad, idiotas, más que idiotas. Y no pongo fotos de ahorcamientos de homosexuales o apedreamientos de mujeres porque no quiero herir sensibilidades con según qué fotos.
Saludos.


Imprimir

sábado, 10 de enero de 2009

Nova victòria del Bàsquet Mallorca


B. MALLORCA 89 - BEIRASAR ROSALÍA 85


BÀSQUET MALLORCA: Marc Blanch (13), Jason Keep (-), Joan Riera (15), Tyler Tiedeman (17) i Jason Blair (13) –cinc inicial - Albert Alzamora (7), Carles Bivià (16), Joan Sastre (-), Israel Pampín (8) i Jan Orfila (-). 14 de 15 en tirs lliures, 18 de 39 en tirs de 2 i 13 de 23 triples. 25 rebots (6 en atac), 17 pilotes perdudes i 19 faltes personals.

BEIRASAR ROSALÍA: Miguel Á. Montañana (14), Nana Ngueyep (17), Sandro Cebular (10), Georgios Dedas (16) i Kammron Taylor (15) –cinc inicial - Jordi Vallmajó (3), Xavier López (4) i Albert Fontet (6). 10 de 14 tirs lliures, 24 de 41 en tirs de 2 i 9 de 20 triples. 30 rebots (8 en atac), 21 pilotes perdudes i 20 faltes personals.


PARCIALS: 21-20, 42-33 –descans– 68-61 i 89-85 –final.


Poca història: el BM se va imposar an es coer de sa LEB i va posar distàncies amb un rival directe en sa lluita per sa permanència a sa LEB. Només va haver-hi una petita "penada"an es final, quand el Rosalia va conseguir un parcial de 4-15 que va fer passar una mica de pena an es públic mallorquí, però res sèrio.

Nova victòria i s'objectiu de permanència està més a prop, tots contents i a animar.



sábado, 3 de enero de 2009

Artícul de'n J.F. Yarza a "Baleares Liberal"



¿INDEPENDENTISMO?, O SUMISIÓN AL QUIMÉRICO IMPERIO

No soy ni he sido castellanista ni españolista acérrimo. Nunca he hecho cursiladas, como las que ahora nos imponen los partidarios del “Imperi dels Països”, ni por una ideología ni por otra. Hice lo propio de mi edad en los años cincuenta, manifestarme con mis compañeros de facultad, por una utópica libertad, que el tiempo me ha demostrado que es puro ensueño.

Los mallorquines somos como somos y nadie tiene derecho a reconvertirnos en nada. Creo hablar en nombre de la mayoría de la población, porque hablando con la gente corriente es lo que dicen que piensan, pero dado su carácter y su falta de conocimientos para descubrir las mentiras vertidas por los colonialistas, no se atreven a decir que un pueblo es lo que quiere ser, no lo que le dicen sus pastores lo que ha de ser.

No se explica que los que no piensan igual, no se atrevan a contradecir a esa gente y a exigir una libertad de expresión y de convivencia, que no significa, en absoluto que desaparezca lo tradicional (?), pero que no se nos impongan usos y costumbres que nunca han sido nuestros. Mallorquines sí, por supuesto, pero tal como hemos sido siempre, sin dictaduras de un pueblo que participó en la invasión del reino de Aragón al frente del Bush del S XIII, nobles, burgueses, menestrales y dos obispos, y luego se fueron todos a su casa. Ahora vuelven porque nos necesitan, pero siempre tratándonos en tono menor.

Lo peor de todo es la pasividad, la falta de respuesta, ante esos niñatos “coco-lavados”, por los pastores y ayatolas, provenientes del “Principat”, o instruidos en él. No quedan libres de responsabilidad, miembros de la Iglesia, que como en Catalunya y Euskadi, son una Iglesia diferente, con la excusa de guardianes y defensores de la cultura. ¡Tan pequeño es su mundo y tanta su soberbia! Por lo visto no pertenecen a la catolicidad, que significa universalidad. Esta actitud no es nueva, data de hace muchos años, desde finales del S XIX. ¡Y pensar que Jesucristo fue crucificado, entre otros motivos, porque no satisfizo las ansias políticas de los judíos frente a Roma!

Para colmo, el número de personas con apellidos no catalanes, supera largamente a las que lo tienen de origen catalán. Y sobre todo, su origen en uno y otro caso, se pierde en la noche de los tiempos, por lo que son ya mallorquines de pura cepa. No debemos olvidar los malos tratos de Pedro III, de Pedro IV, a nuestro reino y el asesinato de Jaime III. Tampoco debe caer en el olvido de nuestra “memoria histórica”, las humillaciones de Juan I de Aragón, sus dictaduras con nuestros "Jurats", la nueva repoblación de la isla tras la epidemia de peste, por gentes de diversos lugares, no sólo de Catalunya en tiempos de Juan II.

Pero lo más grave y humillante, es la pretensión de engañarnos hablando y reivindicando Independencia de la o las Islas, cosa que tendría sentido y razón de ser, dado nuestro carácter, a que estamos separados de la Península y con una economía turística y abandono de campo e industria. No somos los únicos. Chipre, Malta, Andorra, Mónaco, Liechtenstein, gozan de su independencia, aunque tengan que importar hasta las lechugas para comer. Pero cuando yo hablaba de esto se me llamó PUTA FORASTER, por los del Bloc y PSM.

Queda claro pues, que independentismo para esos que gritan, insultan, queman retratos, y dicen ordinarieces, significa pertenecer, como colonia a los PAÍSOS CATALANS. También queda clarísimo que tanto da ser Provincia de España, como antes, como Colonia Catalana, como ahora. Pero el coste se ha triplicado, así como la “burrocracia”.

La noche de “Sant Antoni”, sonará una vez más la canción “Jo i un pastor…”. No me cansaré de repetir que esta canción NO ES MALLORQUINA, porque fue importada por un secretario del “Ajuntamente de Sa Pobla”, en los años cincuenta, catalán, por supuesto y se trata de “EL BALL DE SANT FERRIOL”, pueblo de Gerona. Los que ahora tienen entre 40 y 50 años creerán que es de toda la vida. De la suya sí, pero no de la de muchos otros que vivimos todavía, pasamos muchos años en Catalunya, sabemos hablar y escribir en “Estándar”, pero no nos sentimos miembros de su modelo político.

¿Por qué no nos dejáis en paz? ¿Por qué nos tratáis peor que lo hicieran los franquistas con los nacionalistas? No os atrevéis a hacer una consulta popular, porque sabéis que la perderíais. No vais a conseguir imponer nada por la fuerza. Quizá venzáis pero no convenceréis, como dijo Unamuno, el 12 de Octubre de 1936.

Para terminar decir que supongo habréis tenido unos orgasmos metafísicos, viendo lo que hoy han hecho vuestros amigos de ETA. Sois iguales. La futura Ley del Aborto me hace concebir grandes esperanzas, aunque sea contrario a ella. Mientras tanto los que vais de “senadores por la vida” (de “senar, o sea cenar”), en esta comedia de democracia que padecemos, donde se cambian programas, después de elecciones, para ir todos contra uno, tenéis el futuro asegurado. Otros debemos currar y cotizar 45 años.

Dios os guarde.

miércoles, 31 de diciembre de 2008

Heu hem permès.... i això ha passat

Altercats, crema de banderes, actes incívics, insults, agressions, amenaces.... com a cada acte de sa Diada, ets antimallorquins, ets imperialistes, es colonialistes, en resum, es que no volen es bé per Mallorca ni per Balears, han actuat seguint s'educació que tenen, comportant-se com autèntics vàndals.



Destacaré que resulta que hagueren de venir "independentistes" de fora de Mallorca!!! Què? Com? Gent de fora de Mallorca que vénen a reclamar una independència? Quina independència? De sa seva terra a una altra? O sa de Mallorca? Gent de fora reclama sa independència de Mallorca, de Balears? Com ès això? Això ès surrealista absolutament!! De què van? Fora, nos vos volem, fora de Balears, tornau per on heu vengut, maleducats! Joan Puigcercós, fora, no te volem, a Mallorca no hi pintes res, ni tu ni es teu partit antimallorquí i antibaleàric!

I com vos atreviu a insultar a sa gent de "C.B.", que duien una bandera d'Espanya i una de Mallorca, beneitarros maleducats? Ara resulta que duur una bandera de Mallorca ès un motiu de "abucheo e insulto"!! I sa vostra "estelada", sabeu que no la podeu duur? Sabeu què significa aquesta bandera? Sabeu lo que suposa defensar-la? Lo millor que podeu fer ès anar-vos a ca vostra, demanar-li perdó an es vostro "papi", dutxar-vos, afaitar-vos i procurar fer qualque cosa de profit, enlloc de avergonyir-mos an es mallorquins normals, de a peu, de carrer, amb so vostro aspecte i lo que feis cada Diada! Vos posaré fotos d'aquests "humans".






I es nacionalistes de Mallorca? I es PSM? Lletgiu s'enllaç an es blog de "mallorquinistes", voureu que no pinten res, mentiders, falsos. I en B. Barceló? I es que duen es mocadors palestins? Seguiran es seus mètodes? Què fa s'OCB, es PSM, en Barceló amb sos Maulets?


Vergonya, cavallers, vergonya!

martes, 30 de diciembre de 2008

I això ho permetem? Som beneits!


REBUT DES "CÍRCOL BALEAR"


LOS CIUDADANOS DE LA COMUNIDAD AUTONOMA DE BALEARES SE PREGUNTAN ¿ QUE GRUPO POLITICO? ¿Qué INSTITUCIÓN GUBERNAMENTAL AUTÓNOMICA? ¿Quiénes ? Nos han metido Y CON QUE PERMISO en los……INEXISTENTES….PAISOS CATALANS? ¿ACASO “BALEARES” NO ES UNA COMUNIDAD AUTONOMICA ? ¿Es que NO SABEMOS VALERNOS POR NOSOTROS MISMOS?. ¿ Desde cuándo formamos parte de este movimiento INDEPENDENTISTA? ¿SOMOS CONSCIENTES LOS CIUDADANOS DE BALEARES DE LO QUE SIGNIFICA ESTO?. ¿ SABEMOS QUE CON NUESTROS IMPUESTOS ESTAMOS PAGANDO A ESTOS INDEPENDENTISTAS? ¿A QUIEN HAY QUE PEDIR EXPLICACIONES?.¿ PARA QUE HAY QUE MANIFESTARSE EL 30 DE DICIEMBRE? ¿Qué VAMOS A PEDIR?. ¿¿ESTA A FAVOR NUESTRO GOBIERNO ? ¿Cuántos GOBERNANTES HABRÁ EN LA MANIFESTACION?
Feim oi, som beneits, tenim lo que mos mereixem i més encara que hauríem de rebre, som una punyetera vergonya, som uns privilegiats que no valoram lo que hem estat i lo que som..... Ciutadans baleàrics, sou beneits, me feis vergonya: tota sa gent que lluitam diàriament en contra des catalanisme i aquesta gent des "Círcol Balear" que fan una feinada pes vostros (i nostros) drets, i ningú farà res en contra d'aquesta imperialista-colonialista manifestació per uns païssos que ni existeixen?
Anau a fotre faves!

lunes, 29 de diciembre de 2008

Jo sóc català.... d'Algaida!!

Supòs que sa gent coneix es poema "Jo sóc català", compost pe'n Pere Capellà (pitjau damunt es nom i vos envii a viquipèdia per sebre qui era), poema que en Biel Majoral va fer musical dins es seu disc "Temps, temps, temps" a l'any 2000 (si Internet no menteix).
Com, en Biel Majoral, una persona mallorquina, que canta cançons mallorquines, que canta en accent mallorquí, que emprea vous i expressions mallorquines, pot haver fet una versió "musicada" des poema "Jo sóc català"? Com? Només perquè ell ès algaidí com era en Capellà? I això serveix d'excusa per renunciar a sa seva terra, a sa seva "nacionalitat"? Perqué, no ès per emprenyar, emperò crec, crec, només crec, que Algaida (enllaç en català, per si encara ningú s'ho creu) encara pertany a Mallorca, Illes Balears. Vos pos sa lletra des poema amb uns comentaris que afegesc perquè vegeu que fins i tot a un poema amb una música preciosa, mos intenten mentir i tergiversar:

"Jo sóc català"

Enmig de la mar / s’aixeca ma terra / fins tocar el cel / que es besa en la serra / banderes de blau / jo sóc balear / jo sóc de mallorca / català insular. ----- ja començam, ja començam. Si ets balear i de Mallorca, mai pots esser català insular. Ses illes de Catalunya són ses que bordetgen sa costa catalana, i, de moment, encara que es partit (PSM) de'n Majoral ho vulgui canviar, no som catalans ni formam part de Catalunya. Ah, i Biel, "punyetero", com ès que dius "jo soM, balear, jo soM....." quand cantes? (Cercau vídeo a Youtube)

Tot el meu passat, / que la història allunya, / el tenyeix de glòria / la gran Catalunya / en les arrels profundes / de la meva gent / un conqueridor / portà proa al vent / la nau que a Salou / deixà ses amarres / seguint la bandera / de les quatre barres.----- tot es nostro passat? O es vostro, si teniu avantpassats catalans? Perquè sa "gran Catalunya" no va començar a existir fins 1359 (segons en Carod-Rovira mateix a "El Mundo" de 04/03/2006) i sa primera vegada en que se menciona es nom de "català" referit a sa llengo va esser, segons n'Antonio Rubió i Lluch, a l'any 1362, per si qualcú vol obrir ets ulls. I no oblidem que "la bandera de les quatre barres" (demostrat en aquest es meu blog) era sa bandera de sa Corona d'Aragó, no cap bandera catalana.

Estim Catalunya / perquè té un passat / de lluita incansable / per la llibertat.----- Si, un passat gloriós absolut. Primer, si sa nació catalana ès tan milenària o més antiga encara com podem lletgir per racocatalà, es seu passat fa moltíssima pena, un passat covard.
Es "catalans" (brutal, a racocatalà se llueixen de cada dia amb expressions innovadores), en realidat, es gots de tota sa vida, visigots de sempre, que ocupaven sa zona de Septimània Sud (actual Catalunya) fogiren com a covards quand es musulmans conquistaren sa seva terra i no tornaren fins que en Carlemany va conquistar de nou aquelles terres i creà sa "Marca Catalànica", ui, perdó, que això no ha existit mai, volia dir sa "Marca Hispànica".
Després, a sa batalla de Muret, en 1213, es senyors catalans abandonaren en Pere el Catòlic a sa batalla, com relata en Jaume I an es "Llibre dels feyts": "qu'els altres lo desempararen en la batalla, e se'n fugiren : hí de Catalunya En Dalmau de Crexel, e N'Uch de Mataplana, e En G. d'Orta, e En Bernat dez Castel bisbal, e aquels fugiren ab los altres. Mas be sabem per cert que don Nuno Sanxes, e En G. de Montcada que fiyl d'En G. R. e de Na G. de Castelviy, no foren en la batayla, ans enviaren missatge al Rey que'ls esperas,.....", molt valents, segur que en Capellà abans i en Majoral més recentment lletgiren es "Llibre dels Feyts", segur, se nota.
Una valentia demostradíssima.
Jo sóc de la raça / vella i gegantina / que espantà del mar / la gent serraïna / jo sóc de la pàtria / dels agermanats / Joanot Colom / vells avantpassats / defensors heroics / de tradicions / que en sang ofegaren / Àustries i Borbons. ----- raça vella i gegantina? Per riure! I si espantaren del mar "la gent sarraïna", com ès que fins mitjans es segle XVII es mallorquins tenien tanta por an es vaixells perquè se pensaven que eren pirates "moros"? Massa no els degueren espantar, no! I després, en Joanot Colom mesclat amb "Borbons". Gran, molt gran això. Si en Joanot Colom va morir en 1523, com el varen ofegar es Borbons, molt posteriors com a família reial a Espanya? A més, en Joanot Colom mai va participar amb sa germania catalana, però si amb sa valenciana.
Herois de Mallorca / herois catalans / que en les hores greus / us dàreu les mans / fent del vostre exemple / sagrada costum / jo us tinc en ma vida / de guia i de llum / jo sóm mallorquí / i és la meva glòria / èsser català / per la meva història. ----- Herois de Mallorca, perfecte, però no entenc sa "mescladissa" amb herois catalans. I lo que més crida s'atenció ès que entre herois de Mallorca i herois catalans se daren les mans en hores greus. Quines hores? O com quand en Ramón Berenguer en 1114 va esser es més brutal a sa croada pisana de 1114 i va destacar per sa seva ferocitat, matant mallorquins? Com quand volguéreu incorporar Mallorca a Catalunya en ple S. XIV? Com quand en Berenguer de Tagament reclamava que noltros no érem part de Catalunya? O com quand el Rei Alfons a 1439 va dir i proclamar que "Mallorca mai sia sotmesa al Principat de Catalunya"? Com quand Catalunya se va separar dets altres regnes a s'hora de triar rei i va proclamar comte de Barcelona an es Rei de Castella en 1462? Com quand per Juny des mateix any, es catalans posaren setge a Ciutat de Mallorca amenaçant que matarien a tota sa població? O ses vegades que conquistaren Mahó arrasant amb tot? O a ses guerres de "germanies", on es plom de ses bales de canó que varen rendir sa "Mallorca agermanada" foren venudes desde Barcelona i ses tropes catalanes de n'Oliver? Sí, molta sort de tenir germans com es catalans, que mai han volgut es nostro benestar.
En Capellà deia esser català per sa seva història? Quina? Mai va demostrar que noltros som catalans, que provenim de catalans i que es catalans mos conquistaren i repoblaren! I, en aquest blog, trobareu moltes proves que poden posar en dubte aquella repoblació i es nostro origen català.
En Capellà va oblidar que ell no era català, ell era mallorquí, i algaidí, com en Majoral, que ès mallorquí i algaidí.

Imprimir

lunes, 22 de diciembre de 2008

Ei, Nadalet, ho sabies això? I són amics teus!










Círculo Balear denuncia que la entidad pancatalanista Obra Cultural Balear (OCB), colaboradora de las principales instituciones públicas de Baleares, cede sus instalaciones y colabora estrechamente con la organización de marcado carácter violento, "Maulets", integrante del "Movimiento catalán de liberación nacional", misma terminología utilizada por el entorno de la banda terrorista ETA.


Ayer 19 de Diciembre dicho grupo antisistema, "Maulets", informó en rueda de prensa sobre los actos que llevarán a cabo los próximos días en Mallorca, que finalizaran con una manifestación independentista el 30 de Diciembre.

Estos actos se celebrarán en las sedes de la OCB, concretamente en las de Manacor, Inca, y Palma (Can Alcover). En la que participan destacados dirigentes de la organización como Tomeu Martí, coordinal general y vicepresidente de la OCB. Como se refleja en las fotografías y documentos adjuntos, que también pueden ser consultados en la web http://www.maulets.org/ La OCB es una entidad subvencionada con dinero público de todos los contribuyentes y que este último año ha recibido de las institucionesbaleares: 280.000 euros del Ayuntamiento de Palma, 211.000 euros del Consell de Mallorca, 180.000 euros del Gobierno balear. Además de 1,15 millones de euros de la Generalitat de Cataluña. Y 600.000 euros del Gobierno de España.

Es intolerable que con el dinero de todos los contribuyentes se financien actos conjuntos con organizaciones nacionalistas de marcado carácter violento como "Maulets", que se autodefinen como "independentistas revolucionarios de los Paisos Catalans" y que han protagonizado altercados violentos, quemas de símbolos monárquicos, campañas antisistema al más puro estilo Kale Borroka como "Canya contra Espanya", o que definen a España como Estado opresor, animando a la revolución y a la confrontación social.

Nos parece de extrema gravedad que el gobierno de Baleares y de España, de mayoría socialista, financie a una entidad pancatalanista como la Obra Cultural Balear que da cobertura a organizaciones independentistas de marcado carácter violento. Por ello, solicitamos al PSOE, como partido nacional constitucionalista, y por respeto a sus votantes, que retire las subvenciones a una entidad como la Obra Cultural Balear que colabora estrechamente con los independentistas radicales.

Y a la oposición parlamentaria, el Partido Popular, que, si bien cuando ha gobernado también ha financiado millonariamente a la Obra Cultural Balear, exija al Gobierno el cese y la justificación de estas subvenciones públicas.

20 de Diciembre de 2008
Jorge Campos Asensi
Presidente Círculo Balear

Nota de s'autor des blog: I en Nadalet, gran tenista, ho sap això? Sap quines noves amistats ha fet? N'ès conscient? Dirà qualque cosa? Demanarà explicacions? Demanarà que li diguin que fan amb sos dobbers? Volem una explicació ja!

Imprimir

jueves, 18 de diciembre de 2008

Resposta a "Anònim" (molt valent, eh?)


Aprofit, i ès sa primera vegada que ho faig, i promet de fer-ho més habitualment, ja que he tengut es blog abandonat, per contestar a un comentari d'un usuari anònim, però com una excepció, perquè ja vaig dir una vegada que no acceptaria comentaris anònims, sinó d'usuaris que deixin una possibilitat de resposta directa, via mail (com jo, que tenc es meu fet públic) o via gmail o com sia. Així que, apreciat anònim, amb tu faig una excepció, i esper que heu agraesquis i heu valoris adequadament o que sies més valent.



Aquest anónim va deixar un comentari i jo li contestaré, amb molt de gust:

Sobre el llinatge:"Car uostre linyatge el Comte de Barçalona per nom, ha feyt aquest nostre linyatge" (Llibre dels feyts de Jaume primer).------ llinatge de sa casa de Barcelona que va "desaparèixer" (possiblement definició poc adequada, hauria de dir que es llinatge des comtes de Barcelona va quedar "amb un rang molt inferior") i se va adaptar an es casal d'Aragó, en nèixer es fill de na Petronila, reina, amb en Ramón Berenguer, comte i príncep regent d'Aragó durant sa minoria d'edat de na Petronila, a qui, repetesc, na Petronila, li va canviar es nom de "Ramón" pes de "Alfonso" perquè es llinatge d'Aragó seria es llinatge important en dur sa dignitat reial.
Estimat anònim, mira aquesta imatge: http://www.cortesaragon.es/fileadmin/imagenes/h6.jpeg i contesta: Quí duu dignitat reial i qui comtal? A més, en Ramón Berenguer MAI va esser rei, i si no, lletgeix es seu testament: http://books.google.es/books?id=KpgLAAAAYAAJ&pg=PA207&vq=berenguer&source=gbs_search_s&cad=0#PPA207,M1
"Barchinonensium Comitis et Aragonensium Principis", i rei? "¡Asúcar!, ¿Asúcar? Noooo, asúcar no".... perdó: "Rei! Rei? No, rei no."

Sobre la bandera:"armas del conde de Barcelona, bastones rojos en campo de oro" (Anales de la Corona de Aragón, 1562, de l'aragonès Jerónimo Zurita)------ fill meu, estimat i apreciat anònim, no me facis riure. Sa bandera-senyera des Comtat de Barcelona, i després adoptada com a bandera catalana, era sa Bandera de Sta. Eulàlia, clar que no sabràs ni quina ès, idò te'n vas an es Saló de St. Joan de Barcelona, i vouràs en Casanova (supòs que saps qui ès) amb aquesta senyera a sa ma esquerra. A més, en Ferran de Segarra (que supòs que també saps qui ès) nega que ses barres que s'atribueixen an en Berenguer sien un escut d'un estat, i afirma que són un motiu d'ornamentació. Per altra banda, en Zurita mateix, tom I, foli 91, pàgina 1, diu que va esser el Papa Inocenci qui autoritzà en Pere II d'Aragó a emprar es colors de s'estendard de l'Església, ès dir, barres vermelles sobre fons daurat, perquè en Pere II va renunciar an es dret d'anomenar bisbes i se va declarar feudatari del Papat. Com quedam? Quin argument val més?

Sobre la suposada prepònderància d'Aragó: "E fe que debem a Déu, pues aquells de Catalunya, que és lo mellor regne d´Espanya, el pus honrat el pus noble (per ço car hi ha quatre comtes, ço és lo comte d´Urgell, e·l comte d´Empúries, e·l comte de Fois, e·l comte de Pallars, e ha hi rics hòmens, que per un que aquí n´haja, n´ha quatre en Catalunya, e per un cavaller n´ha en Catalunya cinc, e per un clergue que ací haja lla n´ha deu, e per un citadà honrat n´ha en Catalunya cinc), e pus aquells de las pus honrada terra d´Espanya no·s volgren guardar en dar a nós del lur (...)” (Jaume Primer a nobles aragonesos, Llibre dels feyts)------ no crec que necessiti contestar novament això, basta amb mirar i lletgir es meu primer argument sobre es llinatges per voure que Aragó va esser preponderant, pes fet que Catalunya mai va esser un regne ni va tenir un rei de Catalunya. Lletgeix es Llibre dels Feyts de'n Jaume I i mira si ell mateix se va "titular" com rei de Catalunya; espera, t'estalvii sa feina, ja t'ho dic jo, no ho va fer, ni ell ni cap rei d'Aragó. Estrany, no, apreciat anònim?

Sobre la catalanitat medieval dels mallorquins:"Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya..." (diputats mallorquins al Ceremoniós, 1365)------ aquí rei meu, quedes retratat absolutament. Brutal, realment saps quina animalada inculta i pròpia d'un Kulturbanause (expressió alemana per gent com tu) has escrit? A voure, tot vé d'un artícul publicat pe'n Piña Homs (El Mundo, 27/01/2002, "Catalanes de Mallorca") on diu clarament que Mallorca va esser incorporada a Catalunya a l'any 1365, mitjançant sa pragmàtica dictada a St. Feliu de Guixols de 1365, repetesc s'any, PERÒ QUE AQUESTA PRAGMÀTICA NINGÚ L'HA VISTA, i que actualment ningú sap on ès ni l'ha trobada (ho diu ell, historiador, ell, que ha de contrastar ses fonts!!), que ell se basa en un document des segle XVII que l'anomena, i se queda tan "panxo", "contento y feliz como una lombriz". Aquella pragmàtica recoeix sa frase que has dit, però resulta que es "Cronicón Mayoricense", a sa pàgina 68 diu "..... el señor Rey D. Pedro (.....) concedió a los mallorquines que pudiesen obtener cualesquiera prebendas y beneficios eclesiásticos, oficios y cargos seculares eb todo el Principado de Catalunya, y ser llamados a Cortes y gozar de todos los privilegios e inmunidades de Catalunya". Què fort! Per un costat tu dius que diputats mallorquins demanen esser considerats catalans i en Piña Homs que en Pere IV mos incorpora an es mallorquins a Catalunya i que en formem part, i per altra banda, es "CM" (recull de totes ses actes des notaris i notícies i relaciones històriques de Mallorca des de 1229 fins 1800) diu que en Pere IV mos va donar un privilegi per tenir càrrecs a Catalunya!

Diguem, emperò, que ès ver que en Pere IV va voler fer-mos catalans, i que de bon de veres mos va incorporar a Catalunya, acceptem-ho, va. Llavors trobam un problema, millor dit, una persona que suposa un problema: Berenguer de Tagament. Aquest homonet, durant molts d'anys va demanar an es catalans "se diga per alguns esser dubte si lo Regne de Mallorques es regne per si, o membre del Principat de Cathalunya", o quand recorda an es catalans "la qual dubitació affer, es semblant a dubtar si james los regnes Darago, de Valencia e de Mallorques hegueren Rey, ne senyor algun, ne los Principat de Cathalunya, Comte o princep, e si haver ne deve" (queda transparent que en B. de Tagament deixa clar que Mallorca, Aragó i València són regnes i Catalunya un principat) o quand diu que sa Corona d'Aragó té "quatre parts intellectuals, unides e inseparablement, et fahents quatre torres forts e inexpugnables", i una d'aquestes torres ès Mallorca, es Regne de Mallorca "no menys pertany al Regne de Mallorques qui es o esser deu rey de Mallorques".
Tot, per sort, s'acabà amb so Privilegi de Gaeta de 17/06/1439, quand el Rei Alfons el Magnànim firma i afirma que "lo present Regne de Mallorques sia apartat havent ses franqueses especials e en res del món sia sotmés al Principat de Catalunya ne a la observància de llurs constitucions ne usatges", i, com diuen en Castellà, punto pelota. De catalanitat des mallorquins, res de res, ninet.

D'exemples que contradiuen els vostres arguments n'hi ha a manta.------ Manta? Carretera i manta tu mateix!
Una afectuosa i forta aferrada, apreciat anònim!

Es Mallorquí i "español" Nadal amb s'OCB!


Si abans he alabat en Nadal i li he tirat flors, ara toca fer crítica. Aquest senyor, s'ha aliat amb s'OCB per defensar i promoure es Català a Balears, a sa campanya "Cafè per la Llengua" (nom ridícul) i que vol arribar a "12.000 o 15.000" persones (brutal, quina animalada de gent).

I jo me faig unes preguntes:

Sap en Nadal que s'OCB, mentres a Balears hi ha una crisi econòmica fortíssima, ha rebut una animalada de dobbers (recordem que es foment des Català rep 7,3 millos d'Euros) per gastar sense control?
Sap en Nadal que, mentre s'atur puja i puja i molta gent no arriba a final de mes, es Govern, a través de s'OCB, paga i dilapida dobbers que se podrien dedicar a ajudes o política social?
Sap en Nadal que s'escut de s'OCB ha mudat, ha patit una transformació per esser més català? (baix s'excusa de s'escut de sa Corona d'Aragó)
Sap en Nadal que fins l'any 1959 es Mallorquí era una llengo equiparada an es Català i an es Valencià, i que per obra des "Caudillo por la Gracia de Dios" va passar a esser, fruit d'una decissió política, un dialecte des Català?
Sap en Nadal que es Mallorquí té gramàtiques, ortografies i diccionaris molt més antics i anteriors que es Català? Es més coneguts són es de N'Amengual, emperò n'hi han de més antics.
Sap en Nadal que en Ramón Llull escrivia en (apart de en Àrab i Llatí) "vulgar" ple de "mallorquinismes", i no en Català com mos ensenyen a ses escoles?
Sap en Nadal que es Català que s'ensenya a ses escoles ès un català standard-principatí i que es nostro Mallorquí de cada dia, es nostro parlar, se perd progressivament?
Sap en Nadal que hi ha un artícul de s'Estatut que diu que ses "modalitats" de cada illa seran objecte d'estudi i protecció -quina millor protecció que ensenyar-les a ses escoles- i que s'OCB se'n fot de lo que diu s'Estatut i aplica un català standard-principatí?
Sap en Nadal que ses Balears eren un regne independent creat pes montpellerenc Jaime I o se creu que formam part des PPCC?
Sap en Nadal que ses tesis de repoblació catalana de Mallorca se sostenen amb arguments poc documentats i plens de lagunes i que podrien caure com un castell de cartes?
Sap en Nadal que s'OCB defensa també sa cultura catalana a Balears, ès dir, que hauríem de posar-mos barretina, cantar Els Segadors, fer calçotades, "tocar el dos", i altres actes propis de Catalunya, ja que, segons s'OCB ells defensen sa cultura catalana?

Què farà en Nadal?:

- demanarà a s'OCB que apliquin s'Estatut i defensin es parlar nostro, ses nostres modalitats?
- demanarà a s'OCB que se canvii s'escut i torni a s'escut que tenia abans i que va desaparèixer estranyament?
- deixarà de salar, d'emprar "mos", "idò", i altres "mallorquinades", que usa a ca seva, per lalar, emprar "ens", doncs", etc i altres catalanades?
- tornarà a dir an es pròxim USA Open si li fan una pregunta en Català que xerrin en Castellà?
- aprendrà sa història de Balears intoxicada o se molestarà en aprendre de ses fonts directes d'història?
Me pareix molt estrany que en Nadal haja mudat es cantet i ara vulga defensar es Català, molt estrany, aquí falla qualque cosa, i haurem d'endevinar i averiguar què ha passat, perquè si en Nadal se pensa que així s'acostarà més a sa societat mallorquina, molt errat va.

Agur.

miércoles, 19 de noviembre de 2008

7,45 millons de raons!


I totes ses que volguem afegir an es banyat. Resulta que n'Antich se gasta, en temps de crisi, 7,3 millons d'Euros en fomentar es Català, i no ses "modalitats insulars" des Català, no, no, sinó es Català standard centralista-imperialista.

Tots aquests millons són per sa Direcció General de Política Lingüística dirigida per na Margalida Tous, subvencions pes COFUC i per sa OCB, etc. Això sí, mentres tant, s'atur puja a 47.000 persones i s'altre dia, per culpa d'un llamp, més de 600.000 persones vàrem estar sense llum, o ses carreteres estan plenes de forats o colque escola té humitats, etc.

Enlloc de dedicar aquests dobbers a paliar o ajudar mitjançant polítiques socials, deduccions per pymes o petits comerços, es treballadors de sa CAIB, o enlloc de dedicar-los a subvencionar o crear una línea de crèdit a GESA-ENDESA per millorar s'estructura elèctrica (enlloc de multar-los) que no faci que un simple llamp mos deixi, en ple sigle XXI, a les fosques a 2 illes, o a que es meu cotxo (com es cotxos dets altres) no patesqui cada vegada que circula d'ací a on sia, o que ets estudiants no hagin de soportar aules amb humitats (a sa UIB era famosa s'aula de 3er de Dret amb mitja paret negra), no, tot per imposar una llengo forastera, perquè ho ès, amb unes modalitats centralistes que faran desaparèixer es Mallorquí, llengo catalana que no necessita "normalització" perquè ja tot o casi tot se fa en Català standard.

Ah, i només he xerrat de 7,3 millons, falten es 0,15 restants. D'on surten? Idò cercau-los a sa butxaca de'n Miquel Barceló, ja que es nostro Govern ha ajudat amb 150.000€ a que aquell angelet que deu viure a sa pobresa més absoluta, haja cobrat 6.000.000€ (COPE 19/11/08 FJL dixit) per fer, i perdonau, perquè ès sa meva opinió, una autèntica merda horrible i penosa que ningú entén, però clar, jo som beneit i el Rei, a qui s'art, sa pintura agrada tant, l'alaba. Deu esser que no en tenc ni idea.

jueves, 18 de septiembre de 2008

Tradició literària mallorquina, falsedat o poca personalidat

Servesqui s'opinió que escric ara com a crítica a totes aquelles persones que no s'atreveixen a emprar s'article salat quand escriuen seguint ses idees de'n Moll (quand a l'any 1937 va escriure "que s'havia d'usar l'article literari per facilitar una major comprensió entre els lectors del Pirncipat") o quand diuen allò de "la tradició literària mallorquina fa servir l'article literari desde sempre a l'hora d'escriure".

N'estic cansat, tot això són excuses barates. Sa tradició literària mallorquina té 2 etapes:

1.- s'etapa més "primerenca", amb sa conquista de'n Jaume I, es Llemosí s'implanta a s'administració i tota sa cultura occitana se traslada a Mallorca. Una mostra són ses obres de'n Ramón Llull, plenes de mallorquinismes, emperò emprant s'estil occità. En Llull no salava, millor dit, lalava, però salava quand volia indicar possessió. Per exemple, enlloc de dir "la seva mare", hauria emprat "sa mare", emprava es salat per indicar possessió d'un tercer, i això ès així, en Llull no salava més que per indicar possessió. En Joan Binimelis, a finals des segle XVI (1595?) empra es lalat a sa seva història de Mallorca, "Leix una historia del present regne de Mallorca la cual esta escrita duplicada de m amia, una en lengua castellana y lastra en nostra lengua mallorquina...Leix la dita historia axí la scrita en castella com en mallorquí, al col.legi de preveres de la compañya de Jesús".

Ets autors empren ses formes occitanes, lalen i no salen, ja que emprar s'article salat ès vulgar i predomina es lalat, com indica N'Alcover dins es seu D.C-V-B "Leys d'amor condemnen els provençals que empren es cavals enlloc de lo cavals".

2.- una segona etapa que, suposam, va començar sobre mitjans o finals des segle XVIII, on es salat s'empra sense problemes i ès reconegut a, per exemple una ortografia mallorquina de 1812, a sa gramàtica de N'Amengual de 1835, totes ses gramàtiques d'aquest segle, diccionaris, obres de l'Iglèsia i sa famosa obra des prévere Ildefons Rullan traduïnt "El Quijote" a l'any 1906 (en ple S.XX). I són 3 exemples ben importants i amb un caràcter formal indiscutible.
Si s'ortografia de 1812 ja reconeix es salat quand a sa part dedicada an es lèxic, repetim, a l'any 1812, això significa, per pura lògica, que abans de 1812 s'article salat estava vigent i s'emprava a escrits de caràcter informal o de registre poc cult. Emperò, si tota una ortografia, per molt descriptiva-i-no-normativa que sia, ja escriu salant, dóna importància, caràcter de cult, caràcter de formal, plenament vigent i amb caràcter d'antiguitat an es nostro salat.

Per tant, sa tradició mallorquina lalava fins, suposam, principis des segle XVIII, i a partir de mitjans des segle XVIII se sala sense por, sense aplicar s'absurda llei d'amor provençal, estúpides lleis medievals, antigues i ja no aplicables, en ple segle de sa modernitat, des coneixement, de trencament amb tradicions medievals, regles que ja no valen.
No vull dir que se trenca absolutament amb so lalat, no, no se trenca, es mallorquins sempre han sabut quand lalar i quand salar, emperò ets autors des segle XIX ja salen sense esser considerats "pagesos" o poc cults.
Així que, a tots aquells que s'emparen en sa tradició literària mallorquina, només dir que en realitat amaguen una falta de personalitat absoluta i una certa mala oloreta a catalanisme "light".
Per tant, salem quand pertoqui i lalem quand pertoqui, però no tenguem por an es salat i a allò que pensin ets altres quand salem a s'hora d'escriure.

Salut!

sábado, 13 de septiembre de 2008

Llibre d'estil de sa CAIB (I)


Una forma de defensar ses "modalitats" (per què no dir-ne "llengo mallorquina" enlloc de "modalitat"??) baleàriques de la "llengua catalana" per part des nostro Govern fou sa publicació de un "Llibre d'estil" allà per l'any 2007, un text, com indica es propi llibre (llevant tota sa palla prèvia i anant directament cap a allò que mos interessa per aquest blog), "era necessari també que, respectant la unitat de la llengua catalana, la institució optàs per un model de llengua que s’adaptàs a la formalitat que requereixen els textos oficials i alhora tingués en compte la varietat del català de les Illes Balears, emprant determinades formes que tenen un fort arrelament a les Illes, hi esdevenen irrenunciables, i enriqueixen la llengua comuna." Començam bé si en ple pròleg des llibre mos trobam amb un mallorquiníssim "tingués", renunciant an es nostro "tengués", per no xerrar de s'absència de s'artícul salat, emperò ho deix aquí, de moment.

He de destacar, que es llibre encara se troba vigent, encara que l'hagués aprovat es govern Matas, es govern de "progrés" no l'ha anulat ni l'ha substituït per un altre, per tant ets escrits de s'administració l'han de cumplir.

Després, ja en ple llibre, en matèria, senyala que s'ha d'emprar un llenguatge tècnic i planer alhora, exactament "com la voluntat de fer un llenguatge planer i, sobretot, entenedor, participen dels principis del moviment Plain English Movement, sorgit als EUA els anys setanta, que propugna l’ús d’un llenguatge planer que permeti als lectors entendre fàcilment els textos, evitant les estructures complicades, i alhora insisteix en la necessitat de fixar un bon disseny per als documents, amb la mateixa finalitat", o sia, un llenguatge cult i tècnic com correspon a una administració, però alhora que se puga entendre i empri un llenguatge planer, ès dir, des poble, sa costum des llenguatge popular, en castellano eloquio, "lo que habla la gente", mesclant llenguatge tècnic i paraules que sien costum entre es poble.


Emperò, a sa pàgina 28 "El Model de llengua", ja començam a notar un aire contaminat on es propòsit que Mister Matas, el yankee convertit, ja comença a difuminar-se una mica en quant "el model de llengua escrita de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ha de tenir el grau de formalitat pròpia del llenguatge administratiu; en conseqüència, s’ha de basar en la varietat estàndard de la llengua", per tant, de modalitat, res de res. El que ès més graciós ès que, una mica més abaix, podem lletgir "el model de llengua ha de tenir en compte les varietats insulars pròpies de les Illes Balears, sempre que aquestes siguin genuïnes i s’adaptin al nivell de formalitat que requereix el llenguatge de l’administració. En aquest capítol es
recullen les formes dialectals de les Illes Balears que s’adeqüen...",
per tant, hi ha una persona o grup de persones que seran qui mos indicaran quines formes són ses formals o no dins sa nostra "modalitat".

O sia, es complexe mallorquí d'inferioridat se torna a posar de manifest, sempre renunciant a ses nostres formes per culpa de criteris arbitraris de unes persones acomplexades que volen quedar bé davant de 4 o 5 catalanistes vociferants i cridaners (ho enteneu així?), per tal de que es nostro parlar s'oblidi i quedi amagat, no sia que mos diguin "pagesos" o "informals" per escriure, mínimament, en ses formes baleàriques de sempre. Però no, ès igual, es totum revolutum ès millor que dir, "senyors, en mallorquí!".

Per acabar, fa menció an es "Català de les Illes Balears", vos pos es text així com està en es llibre d'estil:

"La varietat estàndard de la llengua que correspon al grau de formalitat que
requereixen els textos oficials
no impedeix la presència de formes pròpies de les
Illes Balears que l’enriqueixen.

La classificació que apareix a continuació divideix les formes del català de les
Illes Balears en quatre grups, segons l’ús que n’ha de fer l’Administració de la
Comunitat Autònoma de les Illes Balears en els textos escrits: formes prescriptives,
formes admeses, formes inadequades i formes incorrectes.
Aquesta classificació s’ha fet tenint en compte, principalment, dos factors:
a) Que l’emissor dels textos escrits és l’Administració de la Comunitat
Autònoma de les Illes Balears, la qual cosa obliga a una selecció que s’adigui amb
el grau de formalitat que requereixen els textos oficials.
b) Que les formes prescriptives han de tenir presència a les quatre illes que conformen
l’arxipèlag balear, d’acord amb l’àmbit de competència de la institució, i
que, en conseqüència, no es poden qualificar de prescriptives formes que només
s’empren en una d’aquestes illes.
Les formes prescriptives, com el seu nom indica, s’han de fer servir de manera
obligatòria.
Són formes que defineixen el català de les Illes Balears i que tenen un
grau d’implantació a les Illes que permet incloure-les en qualsevol registre.
Quan
una forma està inclosa en aquest apartat, no s’ha d’emprar la corresponent al
català central en els textos de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les
Illes Balears.

Les formes admeses provenen de la varietat insular del català i hi tenen una presència
majoritària.
No anul·len, però, l’ús de la forma més general en el domini
lingüístic català, ja sigui perquè ambdues formes conviuen en el mateix registre,
ja sigui perquè cada registre determina quina és la forma adequada. A més, la
forma general a vegades és també la pròpia d’una de les illes de l’arxipèlag. En
conseqüència,
les formes admeses no tenen valor prescriptiu amb caràcter general,
però és necessari que s’adeqüin sempre al registre del text on s’escriuen.
(.....)
Les formes inadequades, també com el seu nom indica, no s’adiuen al grau de
formalitat que requereix el model de llengua de la institució, tot i que
poden
emprar-se en altres registres més informals.

Finalment, les formes incorrectes són les que no es poden usar en cap circumstància,
perquè són incorrectes en tots els graus de formalitat de la llengua."


Com a comentari final, només vull afegir que sa base des nostro dret, de s'aplicació de ses normes, ès sa llei, es principis generals des dret i sa costum. Quand sa llei, sa norma que sia, conté a un mateix artícul 2 possibles contradiccions, hem d'anar, primer, a voure què diu sa mateixa llei en quant an es seu "esperit", a artículs anteriors o de superior jerarquia o rang, o ja, directament, a normes superiors. Així, quand es llibre d'estil diu que hi ha unes formes admeses, però que haurem d'anar cas per cas segons ex text, pareix que vol que renunciem a sa forma baleàrica i posem directament sa variedat standard "principatina", quand en realidat, segons s'esperit de sa norma (s'esperit des llibre d'estil), hem de vigilar i aplicar ses formes baleàriques típiques de ses 4 illes, i tot això ho hem de relacionar directament amb s'artícul 35 de s'Estatut d'Autonomia (com a norma suprema-superior, emanada com Llei Orgànica i per tant amb màxim grau de vinculació amb sa Constitució Espanyola), on lletgim "Las modalidades insulares del catalán¸ de Mallorca, Menorca, Ibiza y Formentera serán objeto de estudio y protección, sin perjuicio de la unidad de la lengua.". Per tant, allà on posi formes admeses, s'interpretarà que si són admeses, s'aplicaran de totes totes en relació amb sa protecció (quina millor forma de protegir que no sia emprant ses formes nostres???) de ses nostres "modalitats".


Més endavant explicaré ses formes que diuen prescriptives i ses admeses.


Salut a tothom.


domingo, 6 de julio de 2008

Ell ès l'amo. Gràcies, Rafel!



Simplement, el millor. Gràcies per s'emoció d'avui horabaixa, gràcies per haver-mos fet emocionar així com avui. Gràcies per tot, Rafel, ets el millor!