Què serà de na Nanda? Pobreta!

Na Nanda Ramón, regidora de cultura de s'Ajuntament de Palma pes BLOC, me fa pena, pobreta, ara se trobarà tota soleta. Ni es seus la volen ja. No, no la volen i ja la desprecien. Mirau què li va dedicar es Balears ahir dissabte, a sa columna "no vagi per dit", amb tota ironia i mala llet. Tot per ella soleta.

Ah, no sabeu quí ès na Nanda Ramón? Jo vos ho diré: ès sa gran reponsable d'haver catalanitzat es nom des carrers de Palma fa un any i poc, llevant ets articles salats per articles literaris i llevant expressions mallorquines per altres de més "normalitzades". Dita normalització va esser durament criticada per sectors gonellistes i s'Ajuntament de Palma va rebre una animalada d'e-mails reclamant i queixant-se per aquest fet. Aquest canvi de noms va esser fet en connivència amb en Gabriel Bibiloni, que també té moltes feines, com na Nanda. No sé si van junts de sa maneta, però ambdós estan molt enfeinats, deuen guanyar molts de dobbers, tots directes de ses arques públiques. Molt interessant.

Idò ara, es Balears ja se'n riu d'ella, diguent que està molt "enfeinada". Clar, allà on hi han càmeres, allà hi ès na Nanda, com fa molts d'anys se'n reia en Biel Cañellas de sa princesa de Mallorca, na MAM.

Idò ara resulta que es lobby per la independència, també se'n riu d'ella:

"Si hi ha una paraula de la qual abusa Nanda Ramon és la de "feina, feina, molta feina". Qualsevol persona que senti dos segons Nada Ramon comprovarà que amolla seguit seguit la paraula "feina". Ella s'autopresenta com una persona molt ocupada, amb una agenda sense cap forat i que sempre fa feina, feina, molta feina. El "No vagi per dit" d'avui de DIARI DE BALEARS és una mostra ben clara d'això que deim.

Dins el refranyer popular hi ha una sentència que diu: "Molta feina i pocs doblers". Això, traduït al món dels polítics es pot convertir en "Molta feina i pocs vots".

Anem a pams, Nanda Ramon, tot lo dia va d'exposició en exposició i d'acte oficial en acte oficial. Això sens dubte li dóna molta presència mediàtica -cosa que la fa bavar de satisfacció-  però el que s'hauria de demanar és si això li dóna vots.

Aquest és el tema: de què li serveix a un polític anar d'exposició en exposició si tanmateix allà no hi farà cap vot mentre no es posa al telèfon de la seva gent que la cerca perquè, és clar, com que té la seva agenda tan plena no hi troba un foradí?

Nanda Ramon és la típica pesemera que només fa cas als seus votants i simpatitzants els quinze dies justs que dura la campanya electoral. La resta de legislatura es comporta com una mula que va de sobrada i que mira per damunt l'espatlla la gent que precisament amb el seu vot li ha permès tenir una vida social tan intensa."

Frase lapidària aquesta sa darrera, "típica pesemera" (pensava que com a pesemera i defensora des països catalans això era un calificatiu amable entre companyons d'ideologia, emperò ja veig que no), "mula que va de sobrada" (Déu meu, "tralla" de sa bona; denunciarà per insults na Nanda an es Lobby? Segur que no!) i "mira per damunt l'espatlla" ( o sia, que a mès ès una xula prepotent, no? Sol passar amb gent que no ès res i de s'anonimat passen a esser "famosos")... No, si ja veig lo amics que són, si ni entre ells se "traguen".

Ja ni entre ells s'aguanten. Pareix mentida, després des gran servici que ha fet na Nanda pes catalanisme radical, xupant de sa mama pública (com si no!), ara, es Balears i es Lobby, se'n riuen d'ella. Que serà de na Nanda? Què passarà amb ella? Amb aquesta careta de bona nina que fa, pobreta, ara se'n foten d'ella.

Amb aquesta careta de bona al.lota, i es Lobby i es Balears se'n riuen d'ella. Pobreta. Ara, na Nanda necessita un tècnic que cobrarà 42.000€ anuals per fer propaganda de sa seva gestió. Brutal. Quina barra! Mentre es Govern declara que no té dobbers per pagar ses farmàcies es darrer trimestre de 2010, na Nanda se gasta 42.000€ en un tècnic per fer publicitat de sa seva gestió an es front de sa regidoria de cultura de Palma. Acollonant! Sa notícia, aquí.

No podem oblidar que es PSM ès aquell partit que duia 15 anys de feina per Catalunya, com na Nanda.cat.

DBalears cau de sa figuera i Tribuna Mallorca (.cat) ataca en Mariano

Pareix mentida, però quins medis d'informació que tenim a Balears! Penosos! 

Diari Balears resulta que publica (aqui) una notícia on es CIS presenta es rebuig dets illencs envers des partits polítics i a on figuren com es 2 partits amb major índex de rebuig UM i es PSM. Així com diuen que es casos de corrupció que han involucrat es dirigents d'UM fan "normal" i lògic es rebuig envers d'aquest partit (conegut també com "Unió Monetària" o com una agrupació d'interessats), es rebuig envers es PSM no ho troben lògic i que s'hauria d'investigar es perquè, si bé, es Balears creu que ès per culpa des bipartidisme!! Quina conclusió! Quines ments més preclares!! Per favor, un Pullitzer per aquest exercici tan clar de periodisme d'investigació!

Homo, per favor, com se pot esser tan "curt", i això que ès un article d'opinió de s'editorial!

Es rebuig que provoca es PSM se deu an es seu catalanisme, es seu acostament a ERC, sa seva idea d'estat plurinacional o de voler-mos ficar dins ets inexistents Països Catalans... no serveixen per res més que per catalanitzar. Qualcú voldria aplicar ses receptes econòmiques des PSM o d'en Biel Barceló? Però si no sabem ni quines són! Han fet res de profit en ets anys de govern de progrés? Res de res! Coneixem ses seves idees sobre turisme, interior, indústria o comerci, per exemple? No, no en sabem res! Només serveixen per culpabilitzar tothom des problemes actuals! Si només han servit per oposar-se a tot! Cinturó, no, turisme, no, propietat privada, no, tecnologia, no, tot no, no i no. Un partit "negacionista". Només han volgut ocupar llocs relacionats amb cultura i educació per aplicar una política catalanitzadora, sempre pendent des moviments de sa metròpoli imperial. Ja coneixem sa famosa foto de "15 anys de feina per Catalunya"; més clar, impossible! Fotos d'en Biel Barceló a manifestacions com sa de cada 31-D, on enlloc de manifestar-se per sa nostra entrada dins es món cristià i/o per recordar es mallorquins (musulmans, però mallorquins) morts per ses forces aragoneses, se dedica a dur cartells sobre Països Catalans, a manifestar-se per sa llibertat pes Països Catalans, anar a Barcelona a manifestar-se pes dret a decidir (a decidir què? Jo decidesc que se'n vagin a Catalunya si tant els agraden es PPCC) o a fer-se fotos amb forasters colonialistes i anexionistes d'ERC venguts de sa metròpoli imperial. I encara se demana es Balears que no entén aquest rebuig! I encara diu que ès per culpa des bipartidisme! 

Després, s'altre medi de comunicació catalanista (mirau que en tenim d'aquests!), Tribuna Mallorca, ataca en Carlos Delgado, es programa a Ràdio Calvià, en Bon Mallorquí i, de rebot, en Mariano Bendito. Diu aquest medi, que se creen falses polèmiques lingüístiques, se fomenta es seccessionisme lingüístic i s'intoxica sobre es nom de sa llengo pròpia. 

Primer de tot, es programa no crea falses polèmiques, simplement se dedica a reivindicar tot lo baleàric en front des massiu atac lingüístic i cultural des de Catalunya i des catalanistes a/de Balears. Ès ben ver que, qualque pic, es llenguatge emprat no ès s'adeqüat i s'empren termes durs i agressius, però està fet des de s'estimació a Mallorca i a Balears i en defensa esgarrida de tot allò que ès nostro i que s'està perdent. Igualment, recorda totes ses gramàtiques, ortografies i diccionaris que té sa nostra llengo des de fa ja cents i cents d'anys i que mos han amagat com si fossen llibres vulgars i sense importància fets per il.letrats (quand sa majoria foren escrits per membres eclesiàstics o doctors o gent culta).

En cap moment se fomenta es seccessionisme lingüístic. Simplement se creen dubtes sobre una situació anterior a s'estatut de sa CAIB de 1983 i se demanen perquè s'ha renunciat a tot allò nostro, an es nostro mil.lenari parlar i a totes ses nostres manifestacions culturals i lingüístiques en favor de tot lo català. A més, si hem de parlar sobre seccessionisme lingüístic, que es catalans no facin com si fossen de Sineu i que mirin què han fet ells a ca seva renunciant an es seus orígens occitans i languedocians, ja que, fins ets anys 50, es català era considerat un dialecte o modalitat de sa llengo provençal, i no ho dic jo, ho va dir en Antoni Badia i Margarit, i, de cop i volta, han passat a esser una llengo independent com si no res. Per tant, es seccessionisme l'han practicat ells, no noltros.

I, per acabar, es tema des nom de sa "llengo pròpia". Mira que en són de beneits es catalanistes que no tenen nassos de dir-li pes seu propi nom i, per por o per colloneria suprema, no s'atreveixen a dir-li pes nom que ells consideren i que han aconseguit com oficial, ès a dir, Català, sinó que empren s'eufemisme "llengua pròpia". Mirau que es nom de Mallorquí té una existència centenària i que se podria emprar sense problema i, si no, per no ferir ses sensibilitats dets altres illencs, dir-li Balear o Baleàric, com denominació aglutinadora des parlars illencs. I tampoc ho dic jo, ho diu sa gran enciclopèdia catalana. Per tant, res de "llengua pròpia", si són catalanistes i creuen que se li ha de dir Català, que emprin aquesta denominació. Si no, que callin, i, sobre tot, que mos respectin a aquells que li volem dir Mallorquí o Balear.

Això ès sa nostra premsa. Vergonya.

300!

Notícia a "El Mundo": http://www.elmundo.es/elmundo/2010/07/09/baleares/1278700727.html

Notícia a "Diario de Mallorca": http://www.diariodemallorca.es/mallorca/2010/07/10/300-personas-protestan-palma-sentencia-estatuto-catalan/585669.html

300 "herois" se manifestaren ahir "pel nostre autogovern". 300 "espartans" se manifestaren ahir per noltros, desagraïts que no els donàrem suport. 300 "balearistes" se... un moment! "Balearistes"? No, balearistes no! Per aquí si que no passam! De balearistes res de res! 

Quina casualitat que aquesta gent haja montat una manifestació just ara contra sa sentència des TC sobre s'Estatut de Catalunya. Casualitat? No! Tampoc casualitat. 

Quí va convocar sa manifestació? S'OCB, més coneguda com "Obra Cultural Barcelonina" o "Obra Catalanista de Balears", que ès coneguda per rebre cents de mils d'euros de.... sa Generalitat de Catalunya!! No me creis? Idò "UPyD" va fer una feinada i dins aquest arxiu podeu trobar ses subvencions de s'OCB, entre ses quals destaca una de 1.150.000€ a repartir entre 2007 i 2010, directament de .... sa Generalitat de Catalunya!!

Mirau aquí: http://www.upyd.es/servlets/VerFichero?id=38760

Quina certa independència podem esperar d'aquesta organització pancatalanista? Quina promoció de Balears poden fer amb dobbers de subvencions de Catalunya? Com no podem creure que reben instruccions de sa Generalitat Catalana quand reben dobbers de forma tan escandalosa des de sa capital imperial? Se creuen que som beneits?

Resulta que se reuniren ahir gent d'UM (què hi pintava un partit regionalista mallorquí?), Esquerra, Iniciativa d'Esquerres, Entesa, etc, ès a dir, sa flor i nata des nacionalisme baleàric... perdó, catalanista a Balears, de s'anexionisme catalanista a Balears. Protestaven perquè sa sentència des TC dificultava sa creació d'un "estat plurinacional". Ara resulta que s'entelèquia des "Països Catalans" s'amaga darrera un eufemisme com "estat plurinacional". Se creuen que es que tenim un mínim de cultura caurem dins ses seves trampes? No! Però si, fins i tot, se sentiren crits de "Visca Terra Lliure!". Senyors, això ès vergonyós! Crits en favor d'un grup terrorista! Vergonya, cavallers, vergonya!

Com podem permetre, noltros es mallorquins, això? Vergonyós! No podem permetre que 4 moixos, perquè 300 persones són 4 moixos, presionin així a milers de ciutadans baleàrics que no en volen sebre res de Catalunya ni de Països Catalans ni d'independència ni d'"estats plurinacionals" ni de "xorrades" beneites de gent que no té res més a fer en tot lo dia que pensar en beneitures i que no tenen res més a fer que gastar dobbers que serien més necessaris per altres sectors socials.

Cartell dets arxius des CCM des malograt Jaume Martorell Mir. Queda clar que es PSM se deu a una comunitat autònoma forastera, no a sa Balear.

Això ès lo que tenim com a nacionalisme a Balears, anexionistes catalanistes que volen formar "estats plurinacionals", o sia, entelèquies fantasmals com es "Països Catalans".

Recoman que mirin qualsevol atles polític de sa ONU, a voure si troben qualque estat "plurinacional" que nomi "Països Catalans". Tranquils, no el trobaran.

Aquí tenim en Tomeu Martí, jerarca de s'OCB, mossegant com un canot maleducat. Jo tenc 2 cans i han après que, papers, llibres, quaderns, etc i segons quines coses ni se mosseguen ni se poden agafar amb sa boca. Se vou que ni en Joan Puig ni en Tomeu Martí han après s'educació bàsica que es meus cans si que han pogut aprendre. 

Jaume Mateu, president de s'OCB, mostrant pleitesia an en Joan Laporta, futur líder nacionalista català. En Jaume Mateu prepara es camí per futures subvencions a rebre des de sa metròpoli imperial, Barcelona, si es poble català decideix votar an en Laporta com a president català (si finalment en Laporta decideix fer-se polític). Molt inteligents.

Visita des procònsul imperial, en Carod-Rovira, de sa Generalitat Catalana. S'actitud de submissió de na Francina Armengol, presidenta des Consell Insular de Mallorca, queda clara, amb sa cara de admiració i fascinació amb sa que rep an en Carod-Rovira. Això ès lo que tenim i lo que hem de patir a Balears.

Així mos va!

Pregau per s'ànima d'en Ramón Llull

Preguem tots per s'ànima d'en Ramón llull, que va morir dia 29 de Juny de 1315, ara fa 695 anys. No faré cap resum de sa seva vida i història, no entraré en polèmiques, simplement recordar sa seva mort i que tots preguem per sa seva ànima, recordant an es mallorquí més universal que hem tengut.

Pesats!

Escriuré sobre un grup de facebook an es que me convidaren per unir-me, i m'hi vaig unir, però ho vaig fer per poder-hi escriure sa meva aportació dins es seu "muro"; ara ja he abandonat es grup. A mi me pareix genial que qualcú vulga reclamar i fer i divertir-se fent grups de facebook, me sembla collonut, emperò un que tenga com nom "Sa bandera de Mallorca no du castell!" ja ès autènticament ridícul.

I dic ridícul perquè es seu creador, un tal Dídac (traducció catalana de Diego, segons m'han informat), mos vol fer creure, segons sa foto identificativa de grup, en canvi, que s'estelada si que pertany a 

Senyeres dins s'Àtles d'en Cresques de 1375

Mallorca i que ès més "nostra" que sa que du castell! Posats a dir dois, els direm ben grossos, degué pensar es creador, que, després, se dedica a copiar articles d'en Bibiloni, aquell que negava s'existència des Regne de Mallorca amb arguments patètics.

Ès innegable que, com a territori conquistat p'en Jaume I d'Aragó, en formar part d'aquesta corona, compartírem sa mateixa senyera durant una època, emperò si ja l'any 1269 en Jaume I va donar un escut per sa Ciutat de Mallorca, que se va fer extensiu a la resta des regne, de forma posterior, ja comença es fet diferencial, confirmat posteriorment amb s'existència de senyeres quarterades, compartint ses barres i es castells es 4 espais disponibles a sa quarterada. Sa senyera que va atorgar el Rei Sanxo ès ja es fet principal de diferenciació amb sa senyera originària de sa Corona d'Aragó (només quatribarrada).

Me pareix molt lloable que el Sr. D. Martorell vulga reclamar que sa nostra senyera, en reincorporar-mos a sa Cristiandat amb sa conquista d'en Jaume I, sia sa quatribarrada, però amb un mínim de rigor històric. Amb rigor, perquè sa nostra senyera si que du castell, perquè ès sa nostra senyera atorgada p'en Jaume I i confirmada posteriorment, quand érem regne independent, pel Rei Sanxo en sa seva forma.

I lo que no pot pretendre el Sr. D. Martorell ès "colar-mos" s'estelada, bandera il.legal i que no representa per res es nostro sentiment de mallorquinitat. Se deu creure que som beneits o cecs, i ni una cosa ni s'altra, perquè qualsevol amb un mínim de coneixements sabrà que s'estelada no ès nostra, no mos representa ni la sentim com a representativa de Balears, i voler colar-la com si no res, ès d'autèntics manipuladors i tergiversadors. Però què en podem esperar de qualcú que s'ha posat com a foto identificativa de perfil de facebook una estelada. Seguim mostrant es llautó, Sr. D. Martorell? Es problema ès que es mallorquins no som beneits i mos ne temem quand qualcú se vol passar de llest, i vostè deu pretendre esser més intel.ligent que en Cresques en es seu Àtles, que ja representava s'escut de Balears amb barres i castelles de forma quarterada. Ridícul, Sr. D. Martorell, ès lo que ha fet voostè.

No vull xerrar sobre sa Tribarrada, perquè aquí no ès es moment, aquí tractam sobre s'intent manipulador de voler-mos colar una estelada il.legal i dictatorial.

Sa senyera mallorquina té molts de sigles d'existència i està representada a molts de llocs públics; s'informi vostè abans de voler fer-mos creure que s'estelada ès nostra. No faça més es ridícul, per favor. Deixin d'esser pesats.cat i mos deixin viure en pau, perquè això ès lo que són vostès: pesats.cat!

Elimini es grup i se retiri amb dignitat.

Gràcies.

Foto de perfil d'en Dídac Martorell; més clar, aigo.

Típic individu catalanista que se creu que som beneits.

Estelada a la vista i mapa dets inexistents PPCC a la 

dreta de sa foto. Típica estètica catalanista que ja no

mos empassam.

Foto o il.lustració des grup d'en D. Martorell. Primer esborra es castell de sa senyera actual, esborrant un des símbols diferenciadors de ses Balears respecte de ses altres senyeres.

I, després, inclou 2 elements típics catalanistes: s'estelada, il.legal i dictatorial, senyera inventada que no ès gens representativa de ses Balears, i un símbol representant una estelada vora sa frase final abaix de tot.

Realment s'ha d'esser manipulador i tergiversador, i mentider professional per voler-mos fer creure lo que no som.

Escut quarterat extret de sa web d'en Bibiloni, que fins i tot ha de reconèixer sa seva existència. S'afegeix aquest comentari: Escut històric de la ciutat de Palma i de l'antiga Universitat de la ciutat i REGNE de Mallorca.

Més clar, impossible, ciutat, universitat i REGNE.

Pesats, ja cansau.

Es tema xueta, cansats d'en Segura i na Forteza

Començaré per dir, per si de cas qualcú me vol calificar de racista o de nazi, 2 termes que avui en dia s'empren amb massa facilitat i sense raó molts de pics, que reconec lo molt que han hagut de patir es membres des col.lectiu xueta a ses Balears (no me fic a la resta del món).

Entenc que se'ls ha fet sa vida impossible i que han hagut de patir autèntiques barbaritats i atrocitats, i que, es jueus des quals provenen, són des primers mallorquins/baleàrics que habitaren aquestes Illes per mor de ses 2 diáspores, i que, com a tals, se mereixen tot tipus d'homenatges i respectes per part meva i de tots ets habitants balears. Sa web "memòria del carrer" defineix es xuetes com "els mallorquins, descendents dels judaïtzants processats i condemnats per la Inquisició a finals del segle XVII, que duen un dels quinze cognoms que s’han considerat descendents de jueus per part de la resta de la població de l’illa i que inicialment habiten, quasi exclusivament, la zona descrita del call menor". Concretament, aquests 15 "cognoms" (en bon mallorquí, llinatges) són: Aguiló, Bonnín, Cortès, Forteza, Fuster, Martí, Miró, Picó, Pinya, Pomar, Segura, Valls, Valentí, Valleriola i Tarongí. Si vostè duu un d'aquests, estimat lector, sabrà que té ascendència xueta.

Esper que haja quedat clar: respecte absolut i homenatge, cap discriminació, i branca contra qui discrimini per raó de llinatge (si ès que encara se fa).

Fins aquí, lo positiu. Ara bé, trec això a rotllo d'un article d'en Miquel Segura a sa seva secció de s'Era a "Última Hora" (i deman disculpes perquè no sé quin dia d'aquesta setmana passada se va publicar), on demanava una estàtua o un homenatge an es xuetes de Mallorca o qualque cosa semblant (torn a demanar disculpes, de s'emprenyada en lletgir s'article no tenc memòria exacte de lo reclamat p'en M. Segura). Una altra xueta (com a xuetonarra se califica ella mateixa), ès na Conxa Forteza, pseudoperiodista i pseudointel.lectual, que també, cada pic que pot, tracta es tema xueta. I, a més a més, resulta que entre ells (segons m'han dit), hi ha polèmica (té nassos si resulta que ambdós escriuen a 2 diaris des Grup Serra).

Mirau, ja n'estic fart des tema xueta. A jo m'ès igual si qualcú nom Bonnín, Forteza, Valls o lo que vulga. M'importa "un pebrot", ès que jo no mir pes llinatges, jo mir si aquella persona que conec o que coneixia o que coneixeré, si me cau bé i si ès positiu per jo ser conegut/amic d'ell/a. Es seus llinatges me són igual. Es meus pares, mallorquí mun pare, alemanya mu mare, sempre m'han educat en es respecte i a no discriminar ningú per qualsevol raó, a esser educat i a oblidar actes passats. Mun pare ès "de poble" i es tema xueta mai li ha importat, i ,per lo que record des meus padrins, a ells tampoc. A mu mare, entenguent que sa mare i son pare visqueren s'Alemania nazi, essent es meu padrí tinent de sa Wehrmacht, es tema li era igual.
Es meus amics, sa majoria mallorquins, no en volen sebre res des tema xueta perquè passen olímpicament, i fins i tot, 2 d'ells, que nomen "Valls" i "Cortés" de llinatges, ni tan sols sabien que es llinatges que duen són xuetes!! De petit, en es poble, mai ningú feia comentaris, i xerram de fa uns 20 anys. Si per llavonces es tema ja estava superat, avui en dia, en ple S. XXI, any 2010, més encara.
Si ja està superat, no necessitam que 2 senyors, se posin en pla "guerracivilista" recordant-mos lo dolents que fórem es cristians vells matant, massacrant o cremant jueus i discriminant xuetes. Es tema està més que superat i oblidat, i suficients problemes tenim perquè aquestes 2 persones se dediquin a, aprofitant qualsevol excusa, a tractar es tema per recordar-mos lo dolents que som i lo malament que ho han passat ells, com si volguessen fer-mos mala consciència. Ja n'estam farts de sa memòria històrica (histèrica diria jo) com per haver de ressucitar temes ja oblidats i superats. Si aquestes 2 persones tenen complexos d'inferioritat, que vagin a un psicòleg i s'ho facin mirar, però que mos deixin en pau a la resta, per favor.
A jo no me provocaran mala consciència, pas des tema, no m'interessa, i a sa joventut d'avui en dia, moderna i tolerant, i també de cada dia més inculta, no els interessa tampoc.

A més, i ja aquí s'ha acabat sa meva paciència i es bon humor, vull aprofitar per deixar clar, que, apart de que pas des tema, vull que quedi clar a sa Sra. Forteza i an es Sr. Segura, que també estic una mica cansat des seu victimisme xueta. "Que si ho hem passat malament", "que si mos mereixem un homenatge", "que si una estàtua", "que si reviure s'assalt al Call de 1391", "que si sa Inquisició i ets actes de fe", etc. Ja basta!

Vos "sonen" llinatges com "Alomar" (derivat d'Omar), "Arabí", "Arrom", "Bibiloni", "Binimelis", "Bennàssar/Bennàsser", "Gamundí", "Homar/Omar", "Maimó/Maymó" (nom personal emprat per cristians i musulmans), "Massot/Massutí", "Melià" (nom amb ascendència àrab o germànica), "Melis", "Mesquida" o "Siquier" (encarregat de sa síquia, mot derivat de s'àrab saqiyah)?? Vos són coneguts?? Idò resulta que són llinatges d'ascendència/procedència musulmana/àrab. Heu sentit qualcú des portadors d'aquests llinatges demanant un homenatge o una estàtua per sa matança que patiren a Mdina Mayurqa per mans des forasters d'en Jaume I? (I no me valen ets actes electoralistes que promou es partit "Ciutadans") Heu sentit qualque procedent de musulmans clamar per ses injustícies patides dins es sigles XIII, XIV o XV? Jo no en conec cap. O n'heu sentit qualcú reclamar tornar a formar part de sa comunitat musulmana o tornar an es temps de sa dominació musulmana o tornar an es passat? Tampoc en conec cap (i tampoc me valen es musulmans moderns que demanen formar part o retornar a Al-Andalus, això són figues d'un altre paner, no ès es mateix tema). En coneixeu cap que clami contra s'edicte/decret d'expulsió des "moriscos" de principis des S. XVII promulgada pel Rei Felip III?? Perquè, oh casualitat, jo tampoc.
Serà que són millors patidors i entenen que allò que va passar ès millor oblidar-ho i seguir endavant i que som a una societat moderna, respectuosa, que ha superat complexes anteriors, que sap perdonar i oblidar i, repetesc seguir endavant.

Per tant, Sr. Segura i Sra. Forteza, basta ja, per favor, deixin es tema en pau, deixin es xuetes moderns viure en pau, deixin es cristians "vells" viure en pau, deixin an ets agnòstics i ateus viure en pau, amb temes que ja no tenen importància i que estan superats i oblidats. Si vostès tenen cap complexe o problema psicològic, s'ho facin mirar, per favor.

Aturin ja, per favor, els ho deman per favor.

Es gran canvi, sa gran mentida

Vull fer un homenatge a tots es meus ex-professors de Català que he tengut des de s'EGB fins COU. Els ho dedic a ells per mentiders o, simplement, per renegats i, possiblement, venuts. I no només ho dedic an es meus professors: pes vostros també ès un homenatge i heu podeu fer servir sense cap problema.

Ès una dedicatòria per ells, amb tot es meu amor i estimació: en el fons, me fan pena, molta pena, i per això els ho dedic amb "carinyo". Quí de noltros no ha sentit dir de ses seves boques "es Català està uniformitzat des d'en Pompeu Fabra"? Quí no ha sentit "es salat no té tradició escrita"? Quí no ha sentit dir "es Mallorquí no té gramàtiques ni diccionaris, els heu vist mai?"? Quí no ha sentit dir que "en Borja Moll va escriure sempre igual"? Quí? Segur que, en un 90% des casos, tots ho heu sentit dir des vostros professors de Català, segur.
Idò vaja aquesta sèrie de fotos dedicats a ells amb tota estimació. Professors de Català que he tengut des d'EGB fins COU: vos estim molt! Me feis pena per lo cecs que heu estat uns quants i per lo venuts/renegats que heu estat ets altres a canvi de tenir sa panxa plena!






Ses imatges són ben eloqüents: fins i tot en Borja Moll salant, n'Alcover, després de sa seva fuita des centralisme barceloní, salant un altre pic (i si no, mirau es seus articles a "L'Aurora" quand va tornar de Barcelona, deprimit i frustrat), valldemossines de principis des sigle XX, publicades a Barcelona, salant i usant ses formes baleàriques, es llibre de n'Andreu Morell, salant i emprant formes nostres, etc.
I això, que es "profes" de Català sempre me negaven s'existència de literatura en formes baleàriques!!! I ses que no he penjat: ses gramàtiques, ortografies i diccionaris des sigle XIX, que són ses més conegudes, o sa traducció des Quixot en Mallorquí de principis des S. XX, també ben coneguda. Aquí he "penjat" ses menys conegudes, ses més "amagades" i ses que, en el fons, tenen aquests punts que empram es gonelles "moderns" i que poden estar ben vigents avui en dia.

Jo me deman: per què està tot això amagat? Per què moos han enganat tant de temps? Per què mos segueixen enganant? Mos hem d'empagueir per emprar allò que sempre hem xerrat? Mos hem d'empagueir per escriure en un standard baleàric que permeti que es nostro parlar mil.lenari no se perdi? Per què en Borja Moll o s'autora de ses valldemossines canviaren sa seva forma d'escriure, desjectant allò que sempre havien xerrat, donant s'esquena an es poble baleàric? No ho entendrem mai!

No mos decepcioni, Sr. Bauzà

Per favor, li demanam així de sincerament. Ara sou es nou president des nostro partit. Jo vaig fer costat a sa candidatura d'en Delgado. Es programes de tots 2 són/eren iguals, sense diferències més que en qualque punt minúscul perquè tots 2 són membres des mateix partit. S'única diferència era sa credibilitat per mor de s'equip que el rodetjava, però a darrera hora de divenres va fer una maniobra habilíssima com presentar es membres de sa seva executiva i trencar amb so passat "Matista".

Al final, sa gent s'ha acabat pensant que en Delgado (ho sé perquè he tengut ahir s'ocasió de xerrar amb votants) volia trencar es partit amb sa seva candidatura. Si ets americans fan lo mateix (cas Obama-Clinton), a Espanya també podem fer lo mateix sense que mos pensem que així, amb primàrfies, trencam sa unitat des partit.
Enhorabona Sr. Bauzà per haver guanyat amb tanta diferència. Ara, per favor, sigui vostè un bon president i eviti sa fuita de vots cap a UPyD.

No mos decepcioni:

- apliqui realment sa lliure elecció de llengo en s'ensenyança
- apliqui realment s'article 35 de s'Estatut d'Autonimia de sa CAIB on mana protegir i estudiar ses modalitats lingüístiques illenques
- apliqui s'edició de llibres en ses modalitats des parlars illencs
- apliqui de bon de veres sa reducció/contenció de despeses en aquests temps de crisi
- apliqui de bon de veres un codi ètic dins es partit perquè no tenguem més casos de corrupció que facin mal a s'imatge des partit
- apliqui sa seva majoria i provoqui una moció de censura i eleccions anticipades: ara ès es moment, sa gent tendrà sa seva imatge fresca i recent gràcies an aquest congrés
- apliqui una política valenta i sense ambiguetats i sense complexos
- integri an aquest equip de gent que ha confiat amb en Delgado; si ho fa, els tendrà a disposició seva, són bona gent i gent molt preparada

Sigui un bon president ara que té es suport de sa majoria des partit, un 70% des votants d'ahir, no ès cap broma. Jo no el vaig votar, ho reconesc, però sa majoria ha volgut tenir-lo com president, idò s'ha de respectar sa majoria i fer feina d'ara endavant tots junts i amb força i dignitat.

Ara, com va dir el Dr. House a un episodi de sa segona temporada: "no la cague".

Per favor.

Gràcies!

Nova abominable pitada al Rei de Mallorca

I si, novament el Rei Joan Carles I i Dona Sofia hagueren de soportar un altre pitada ahir a sa final de sa seva competició, sa Copa del Rei, final jugada pel Madrid i pel Barcelona, a terres basques, amb una Biskaia Arena ple d'aficionats culés, bilbains i baskonistes. Sa pitada: http://www.youtube.com/watch?v=w5WwlbZU5tQ

Si tants de problemes ha de tenir es nom de "Copa DEL REI", que li canviïn es nom i li diguin Copa d'Espanya o Copa des 8 millors, però lo que no té nom ès que una ciutat demani que se celebri sa Copa del Rei a ses seves instal.lacions i, després, no tenir previst que vengui el Rei i quand vé, pitar sa seva presència. Típic d'un país de retrassats i maleducats. Fan ganes de demanar sa independència només per no haver de soportar aquest tipus de gent.

No me fic amb què sia el Rei d'Espanya, jo només sé una cosa: un des títols del Rei Joan Carles I ès el de "Rei de Mallorca", així que, per jo, ahir, aficionats barcelonistes, baskonistes i bilbaíns pitaren al meu Rei, i per això me sent indignat i no tenc cap por a calificar-los de maleducats. Aquesta pitada ès parescuda a sa pitada de sa Copa del Rei de futbol de l'any passat, on, casualitat? sa majoria eren aficionats barcelonistes i bilbains. Serà un requisit d'esser de s'Athlètic o del Barça haver de pitar al Rei de Mallorca i esser poc respectuós amb sos mallorquins que rebem a nostro Rei cada any amb tota hospitalitat? Nostro Rei, Joan Carles I, ès Rei de Mallorca, i començ a estar fartet ja de tots aquells que xiulen i insulten a Nostro Rei per temes d'espanyolitat o no espanyolitat.

Callau ja o quedau a ca vostra!

Aquí tenim cert element basc que insulta i fa gestos obscens cap al Rei de Mallorca.
Segur que se creu molt "guai" per fer això. Segur que està orgullós de sortir així a sa
premsa.Vergonya ès lo que sent jo: el meu Rei de Mallorca, insultat i vejat i objecte
de gestos grollers. Així va començar tot en es sigle XIV; per quand toca patir una nova
invasió? Ah, no, que cada 31 de Desembre la rebem desde Barcelona!

Candidatura Bauzà i es (no) Mallorquí

Només una apreciació: mensatge rebut ahir a les 12:40, remitent "JRBauzà", supòs que deu esser es candidat a presidir es PP, es mateix que surt a una foto a "El Mundo" on empra s'article salat per dir que estan "units per ses idees", es mateix que diu que aplicarà es mallorquí i es parlars illencs quand mani dins es PP i en es Govern Balear.

"Avui a les 19h a la Seu del PP de Son Servera, presento el meu projecte de futur. Si t'és possible, m'agradaria molt comptar amb la teva presència. Gràcies."

Article literari, cap article salat, desinència "-o" a sa primera persona des present d'indicatiu des verb presentar, etc. Per tant, ni modalitats ni res que s'hi sembli. No vull dir que a Pollença no parlin amb s'article literari, emperò crec que es "pollencí" no ès representatiu des parlar baleàric. Per altra banda, des de quand feim servir a Balears sa forma "presentO"? En tot cas, feim servir "present", sense sa "o". Crec que sa candidatura Bauzà obvia es famós llibre d'estil que es seus mateixos aprovaren quand governaven sa CAIB on recollia que sa forma sense sa desinència final era perfectament aplicable i ben "baleàrica" a qualsevol escrit.

En canvi, dins es blog d'en Delgado, es seu programa, en un Mallorquí ben intencionat. Potser escriu "adonar-se" enlloc de "entemer-se" que seria sa forma més nostra, per exemple, però empra s'article salat i moltes expressions ben nostres. Després ja diran ja que ès un nacionalista espanyol ja: http://www.porbaleares.com/programa_mallorqui.pdf

A La Bíblia hi ha una frase que diu: "Por sus hechos los conoceréis", Mateu 7:20. Si els hem de conèixer pes seus fets, de moment, aquests, mos diuen que qui de bon de veres aplica es Mallorquí, ès en Delgado. Preniu llum de na pintora.

Una aferrada.

En Bauzà mos pren per desmemoriats

He quedat una mica desencantat, perquè en Bauzà està fent lo mateix que en Jaume Matas va prometre a ses eleccions de 2003: prometre mallorquí i respecte a ses modalitats des parlars illencs. I després? Tots coneixem com va acabar sa cosa.

Se deu pensar que tots es traïcionats p'en Matas no tenim memòria o que, directament, som beneits o tenim alzheimer (amb tot es respectes pes patidors d'aquesta greu malaltia). Idò ni una cosa ni s'altra: tenim memòria i tenim ben present allò que mos va fer en Matas, mentint com un traidor autèntic i com a bon polític que era.

Clar, què vos pensau, en Bauzà té dins es seu equip que li dóna suport, que li fa costat, 2 personatges nefasts pes parlars baleàrics: en Francesc Fiol i en Pere Rotger. Es primer, com a conseller d'educació i cultura, i, DIUEN PERO NO HO HE COMPROVAT, membre actiu d'una associació de defensa de "la llengua catalana i la seva unitat", no va fer res de res per aplicar ses modalitats illenques, i va seguir amb sa línea iniciada l'any 1986 p'en Biel Cañellas. Es segon, també conegut amb s'àlies "Pere .CAT Rotger" va provocar un orgasme col.lectiu dins sa seu d'ERC quand va "instaurar" es polèmic ".CAT" a sa web des parlament de ses Illes Balears, i ara, no només es parlament l'empra, sinó que també l'empren ets ajuntaments governats pes PP, com Inca o Felanitx, per exemple.

Si en Bauzà, realment, vol aplicar ses modalitats illenques, i canviar ets errors passats comesos pes partit que ell presideix, que, primer, se tregui de damunt an en Fiol i mani que ets ajuntaments governats pes PP treguin es ".CAT" des nassos. Així de fàcil, així de real, així d'autèntic. Pos messions que no ho farà.

Vos pensau que per molt que aparesqui aquesta foto amb s'eslogan "units per ses idees", emprant s'article salat, realment l'aplicarà després?? Sr. Bauzà, se pensa que mos llepam es dit?? Se pensa que no recordam ses traicions d'en Matas??

Clar, si ès que se pensen que som uns desmemoriats, perquè, després, una persona com jo, que tenc certa curiositat, vaig a sa web de s'ajuntament de Marratxí i me trop amb què, quand vull tenir "línia" directa amb en Bauzà, batle de Marratxí, es formulari mos mostra un autèntic catalanista "cognoms", mot que mai en sa punyetera vida s'ha emprat a Mallorca, on sempre, hem fet servir "llinatge". Sa prova: aquí. O, si voleu, a sa salutació des batle, aquí, i voureu "ens", "nosaltres" i cap article salat. Credibilitat: cap ni una. I ara mos vé amb modalitats, Sr. Bauzà???

Ès ben ver que sa política comença a fer autèntic oi i repugnància. De cada dia més, i pets interessos culturals i lingüístics de Balears, més encara.

Jo ja he dit que votaré p'en Delgado. Segur que perdrà, segur que no guanyarà: es seu discurs ès molt valent, arriscat i guanyador, i ja sabem com tracta sa poruga i conservadora societat a aquesta gent: els arracona i, per enveja, els ningunetja. En Delgado no guanyarà, però té uns principis ferms i molt atractius. Ès possible que es seu castellanisme lingüístic puga assustar a molta gent, però, per exemple, es fet de tenir un programa com es d'en Mariano Bendito a sa ràdio municipal de Calvià o es seu discurs en es darrer congrés des PP fa 2 anys reclamant posar "Balear" a s'estatut, fan tenir esperances, i per provar, amb tal de no voure ses mateixes cares de sempre, jo el votaré. En Font Rosselló ja va dir fa 2 anys que "el pánico de los poltrónidas salva a Estarás", i molta raó que tenia. Ara toca an ets afiliats. També tendran pànic?

Per part meva, res més a dir, simplement que guanyi qui s'ho meresqui, i que, si en Bauzà acaba aplicant DE BON DE VERES es parlars illencs, me treuré es capell i li donaré s'enhorabona personalment i demanaré disculpes per aquest escrit. Aprofit per oferir-li sa meva ajuda, si la necessita, només som un estudiós, no me crec esser cap il.luminat, però qualque cosa de profit crec que puc aportar.
Igualment, si guanya en Delgado, i no compleix ses seves promeses, rebrà fort des d'aquest humild bloc i haurà mentit a tots aquells que creim en sa seva candidatura, i s'haurà posat a sa mateixa alçada cultural-intel.lectual d'en Matas, personatge que ell odia.

Article salat a sa foto: en Matas no va arribar mai a emprar-ho
a cap foto ni acte des PP. En Bauzà, això s'ha de reconèixer, s'ha
atrevit a posar-ho. Acte de cara a sa galeria? Mos vol guanyar així
an es gonelles? No basta, Sr. Bauzà, s'ha de fer més si vol guanyar-mos.

Es Gonellisme avui en dia

Com ja vaig deixar clar dins es meu darrer article, un dia havia d'encetar es tema des gonellisme i sa seva situació a dia d'avui. Ès un tema complicat perquè pot haver-hi gent que se puga sentir ofesa o perquè pensi que aquesta classificació no ès real; dir-vos que me sap greu, però he procurat esser lo més neutral possible.
Se diu, se rumoretja, se comenta... que hi ha 2 classes de gonellisme avui en dia, i si miram en puresa es significat de gonellisme, segons s'ideari d'en Pep Gonella, només hi hauria una classe de gonella, essent un des grups més "seccessionista" (i ja vaig dir que no m'agradava aquest concepte, aquesta paraulota) i s'altre més "purista". Així, tenim:

1.- Gonelles "xerecs" o "seudogonelles". Seria es grup més "radical" (no ho dic jo). Propugnen s'idea de que es Balear no ès sa mateixa llengo que es Català (ni que es Valencià) i se basen en sa gramàtica de s'"Acadèmi de sa Llengo Baléà". Molts d'ells, camuflats baix es gonellisme, realment han volgut fer més espanyolisme-castellanisme, si bé no tots per igual. Apart d'això, i aquí si que don sa meva opinió personal, trob que ès ridícul voler tornar a escriure com en es sigle XIX, on tothom escrivia un poc a la puta (amb sos meus respectes cap a mestre Amengual).
Es que defensen sa gramàtica des "Baléà" no saben que dins es sigle XIX, es diaris catalans escrivien exactament igual (exceptuant articles salats, òbviament) que es diaris baleàrics. Exemples? Mirau qualsevol diari-publicació de s'època (L'Ignorància, es primers bolletins de sa Societat Arq. Lul.liana, ses "Rondayas" primerenques, etc) i comparau-la amb diaris catalans (a sa pàgina de "memòria digital de Catalunya" en trobareu moltíssims), voureu ses mínimes diferències, per no dir casi nules.
A més, trob que voler tornar a escriure com en es sigle XIX ès un anacronisme, ès com si ara haguéssem d'escriure en Castellà com a s'època d'en Cervantes o com a s'època des "Cantar del Mío Cid", o sia, un impossible, un desastre total que provocaria enfrontaments i una debacle absoluta a s'ensenyança. Un sistema abolutament inaplicable perquè es propis defensors ni saben com ho farien per aplicar una gramàtica radicalment distinta a sa catalana d'un dia per altre. Servesca d'exemple, que un des més importants "filòlegs" (no ho ès) d'aquesta corrent (el Sr. Garau), s'ha baratat es nom 4 pics i que, entre ell i es catedràtic Joan Vanrell, quand s'envien cartes (jo en vaig voure 2) s'acusen mútuament de fer faltes quand escriuen en "Baléà", i se suposa que han fet ells sa gramàtica tan "perfecta"!!!!!! i acaben escrivint-se en Castellà per si d'acàs. Sense comentaris.

2.- Gonelles "il.lustrats" o "neogonelles". Són aquells que se conformen amb que ses nostres modalitats sien respectades, encara que haguem de conviure baix sa "tutela" (més imposada que no triada) des Català i s'unitat de sa llengo. Entenen que s'unitat no significa uniformitat, i que, com a Grècia, que cadascú escriga en sa seva modalitat sense problemes i no en un standard estrany a cada regió. Entenen que es model de "superllengua" està malament ideat i que se perden diferències "dialectals" (o idiomàtiques) molt valuoses, baix un centralisme barceloní (com ja féu Mn. Alcover quand va dimitir des seu càrrec per culpa des centralisme "fabrià") aliè i estrany.
Es neogonelles no estan d'acord amb sa forma d'escriure des primer grup, accepten, més o manco, sa gramàtica catalana, emperò la "balearitzen" en sa mesura que això sia possible, ès a dir, agafen allò que ès bo de dita gramàtica, emperò allà on hi pot anar una forma baleàrica, se substitueix sa forma catalana per sa baleàrica. No ès un model rupturista. En quant a sa denominació de sa llengo, es neogonelles o gonelles il.lustrats(en Lluís Cerdó, se diu, que n'era un) opinen que es nom ha d'esser "Balear", com a denominació aglutinadora de ses modalitats illenques de Mallorquí, Menorquí i Eivissenc, si bé, n'hi ha grups que opinen que sa denominació, es nom de sa llengo, no ès important, sinó que allò que realment importa ès s'aplicació de ses modalitats illenques.
Tenen un "standard" més o manco igualat i tots escriuen amb aquest standard, molt parescut an ets escrits d'en Pep Gonella (pensau que ses faltes que feia en Pep Gonella estaven ben calculades i cap d'elles era per ignorància) i, per exemple, an es llibret que es Centro CUltural Mallorquí publicà a Mallorca a rel de s'aprobació des Reial Decret 2193/1979, no com va acabar escrivint a ses darreres "fuyas".

Ara m'he enterat gràcies a wikipedia que jo estic dins es segon grup. No he autoritzat a ningú perquè m'hi fiqui i demanaré responsabilitats a qui ho haja fet sense demanar-me s'opinió; jo no me crec gens il.lustrat pes fet de tenir una carrera de 5 anys, simplement don sa meva opinió en base a tot lo que he pogut lletgir i estudiar de llibres antics d'història, gramàtiques i diccionaris. He observat una evolució i una normativització des nostro parlar, amb certs aspectes hi estic d'acord, amb d'altres, gens ni mica.
Si, jo opin que es nom de sa llengo hauria d'esser "Balear", efectivament, si es catalans i es valencians han fet "seccessionisme" lingüístic amb respecte de sa llengo mare nostra, s'Occità, antic Llemosí, noltros hauríem de fer lo mateix, i fora por. Però no estic d'acord amb ses gramàtiques des "Baléà", perquè trob ridícul tornar a escriure com en ple sigle XIX i tots es problemes que això suposaria.

Opin, de totes formes, que mos hauríem de reunir tots junts per posar-mos d'acord ja d'una vegada i deixar de fer sa guerra tots pes nostro compte, que ès hora de posar-mos a fer feina i superar diferències, que tots tenim un mateix "enemic" i, en el fons, un mateix destí; ses formes són lo que mos separa, però si tenim un mateix fí, per què no feim res de res? Tan difícil ès seure-mos un fí de setmana per xerrar i aprovar un texte i posar-mos d'acord en 4 o 5 punts bàsics? Tan fotut ès? Després mos queixarem que es catalanisme ha guanyat i ja serà massa tard per fer qualque cosa.
Virtus unita fortior, i si no en som capaços de ficar-mos-ho dins es cap, ès que mos haurem guanyat i merescut sa derrota i sa victòria catalanista, per beneits.

Ara, ja me podeu donar galtades!

Quí era en Pep Gonella? Quin era es seu ideari?

Pareix que sa famosa "Polèmica d'en Pep Gonella" torna a reviscolar amb més força que mai, Perquè, en certa forma, m'ha tocat combatre actes catalanistes i form part de certs grups de facebook balearistes o de reivindicació de no-presència de actes culturals no "baleàrics" a festes baleàriques, he vist que molta gent, quand escrivim salant o emprant formes nostres, contesta allò de "gonellots", "fora gonelles" o "gonelles espanyolistes", crec que convé, per un dia, fer memòria de quí era en Pep Gonella i quin era realment es seu pensament, sa seva ideologia lingüística (si se pot dir així).

Sa polèmica va començar l'any 1972 amb una sèrie de cartes publicades a "Diario de Mallorca" per un tal Pep Gonella que se queixava de sa substitució de ses formes mallorquines per ses formes barcelonines a totes ses gramàtiques i ortografies que publicaven a Catalunya, i on a moltes d'elles, participaven "lingüistes" baleàrics. En Pep Gonella, a ses seves cartes, mai va dir res ni en contra ni a favor des Castellà, res de res; sa seva polèmica només era amb sos "barcelonismes" o es "fabristes". Per tant, res de castellanista o espanyolista.

En Pep Gonella va esser tractat com un analfabet, illetrat, bollat, i una altra sèrie d'insults impropis d'una persona, suposadament, culta i letrada com en Borja Moll, que va picar s'ham que li va tirar en Pep Gonella. Mirau si en Pep Gonella era tan analfabet, illetrat, bollat, etc, que en Borja Moll, en sa seva vanitat, li va dedicar un llibre i tot. Repetesc: mirau si n'era de beneit en Pep Gonella que va conseguir que tot un Borja Moll li publicàs un llibre, i gratis!! I tot per sa cançó popular aquella que diu que "en Pep Gonella té un ca de bou i el baratà amb un ou de xoriguer...". Se creu, se sospita, que en Pep Gonella era en Lluís Ripoll, editor i periodista a Mallorca. S'ha pensat que era en Toni Alemany, però sa font més creïble mos dirigeix cap a sa figura d'en Lluís Ripoll (al cel sia). Potser s'equivocàs triant es seudònim, però, si ès ver que baix es seudònim de "Pep Gonella" escrivia en Lluís Ripoll, s'equivocació, s'errada, estava totalment "calculada", no en tenim cap dubte.

Què pensava en Pep Gonella? Què era lo que ell reclamava? Idò ho resumiré, tot extret de ses seves cartes, no hi ha res inventat, publicades an es llibre "Polèmica d'en Pep Gonella", Ed. Moll, llibre que avui en dia ja no se reedita (per què, me deman jo? Per por?)

A sa carta de 30 de juny de 1972, titulada "Barcelonismes en lloc de purismes (I)", en Gonella alaba a aquells que, encara que duguen molt de temps visquent fora des seu lloc d'origen, mantenen es seu parlar típic (de sa seva terra(, per passar a demanar "an els barcelonins -no parl de catalans sino de catalanistas- una mica de respecta de cap a sa manera de escriure i xerrar que tenim a Mallorca". I que "ni a dins ca-meva me permetràn de xerrar es mallorquí (...) i no per culpa des castellans, sino de certes gramàtiques i promptuaris que els barcelonins venen publicant a Mallorca". Diu que això de "parlar es mallorquí" no sap si se podrà dir més, perquè en Borja Moll diu que se li ha de dir català, perquè "la identidad de idioma entre Cataluña y estas islas (ja començam amb "les illes") - con sus naturales matizaciones y diferencias de detalle - es una realidad peoclamada por todos los lingüístas", i en Gonella se demana "¿què serem a temps de salvar-ne qualcuna d'aquestes "matizaciones y diferencias"? A mi me pareix que no, perquè desde els llibres (...) lo que s'aconsegueix es esmotxar aquelles "matizaciones y diferencias"".

Després, se queixa de ses formes de subjuntiu i imperatiu noves, amb desinència "-i" que s'estan imposant i que no se troben a cap obra com a ses "Aygoforts" o a ses "Rondaies", on sempre trobarem formes típiques com "bon dia tengA" o "se fassA" o "siA (no sigui)". I deixa ben clar perquè creu que aquestes formes desapareixen: "sa tàctica perseguida a rel de sa pujada en es poder idiomàtic del Sr. Pompeu Fabra consistia realment amb anar eliminant lentament totes ses "matizaciones y diferencias"". Més clar que s'aigo de ses platges de Formentera en ple estiu!

A sa següent carta, de 06 de juliol de 1972, "Barcelonismes en lloc de purismes (y II)", en Gonella, persona iletrada i, suposadament, analfabeta, treu proves de s'existència de formes imperatives i subjuntives d'obres des sigle XIV o des XVII. Com un analfabet, bollat, iletrat, etc podia accedir a dites obres i proves? Dóna que pensar! Per exemple, en escrits dirigits a la Seo de Barcelona o al Consell de Cent de finals des segle XIV, organismes "que no fiaven sa redacció dels seus escrits a un virolla o betzol qualsevol": "...dege haver senyal..." o "...que no haja pagada..." o "abans que paguen.... se desfaçan los...". Quí no ha entrar a un forn a un poble, regentat encara per gent major i no ha sentit "bon dia tengA"?
Des segle XVII treu (Arxiu de sa Corona d'Aragó, vol. 865, fol 371 i precedents) "suplicam mos faça mercè" o "cuan li aparega..." o "... puga fer cosa...", i molts d'altres. O sia, subjuntius i imperatius no acabats en desinència "-i". Si en es "català antic" s'escrivia així, per què no se respecta avui en dia i s'imposa una forma distinta? O sia, es purisme, sa forma més antiga i més autèntica, era sa mallorquina-baleàrica????
Acaba sa segona carta, diguent que "certs catalans, que tantes de vegades se queixen des centralisme de Madrid, no son lo respectuosos que haurien de ser amb ses particularitats des xerrar mallorquí, menorquí o eivissenc, que, vulguen o no es "sabios" i les admeten o no, són autèntics purismes a devora els barbarismes i modernismes qu'ells a la força volen imposar a tothom". Repetesc: més clar que s'aigo de Formentera en ple estiu! Vos sona això? Ès tan distint a allò que reclamam es gonelles més moderns?

Entremig, moltes cartes donant suport de gent variada, cartes d'en Borja Moll criticant i insultant en Pep Gonella, altres cartes més crítiques però educades, etc. Una bona polèmica. En trobam 2 cartes més: una de 24 d'agost i sa darrera de 7 de setembre.

A sa de 24 d'agost, "Barcelonismes en lloc de purismes (III)", en Gonella atribueix es mèrit i, sobre tot, es dret, a decidir com xerrar i escriure a "sa gent normal amb sa qu'un se troba cada dia per es carrer o a dins s'oficina o a sa escola", o sia, pes poble, i no com a dret esclusiu des lletraferits o suposats intel.lectuals, com ha fet s'acadèmia castellana (més moderna i més en contacte amb so poble). I deixa ben clar quin ès es pensament gonellista: "es mallorquí ha estat completament oblidat per ets que han pretengut unificar i reglamentar es català. Per si no fos prou, ets nostros "fabristes" o, per entendrer-mos mes aviat, ets mallorquins "de la ceba", s'han catalanitzat, lo que ha fet qu'es decantassen totalment des poble mallorquí del que se'n fan un nuu a sa coa. Sa consecuencia d'aquest estat de coses es que es xerrar mallorquí de cada dia s'empobreix més i no es torbera a fer es bategot".
Fa una comparació de frases en mallorquí i en català boníssima, genial, de persona que no pot esser mai un iletrat o inculte, com se pensava en Borja Moll en sa vanitat que el caracteritzava per haver estat s'alumne de "l'apostol de la llengua". En Gonella arribarà a demanar-se si "ses paraules i expressions mallorquines fan pudor" i exigirà (amb diplomàcia) aprendre "una gramàtica que no fon ets purismes mallorquins".
Sa línea mestre des seu pensament se resumeix en que "ets gonellistes no tenim res que dir respecta a s'unidat des català ni a sa necessidat d'estudiar gramàtica i qu'aquesta sia unificada, pero demanam an ets mallorquins "de la ceba" que deixen de considerar an es poble mallorquí com si fos mig sauvatge i que (...) plenten cara a devant certs gramàtics, certs editors i s'Institut d'Estudis Catalans". Queda clar que en Gonella no nega s'unitat de s'idioma, però si s'uniformitat des mateix; per tant, es gonelles no són gens "seccessionistes"(i repetesc que no m'agrada gens aquesta paraulota), encara que avui en dia se'ls tracti com si ho fossen. Unitat si, uniformitat sense respecte no.

Com a punt final, a sa carta de 7 de setembre, "en Pep Gonella o sa mala conciencia de unes elites", se resumeixen ets actes gonelles que han merescut s'ira i insults rebuts per ell:
1.- sostenir que es mallorquí ès un català més pur i manco castellanitzat que s'emprat pes fabristes
2.- lamentar-se que s'unitat de sa llengo catalana s'haja establida en funció de criteris més uniformadors que integradors
3.- Criticar a sa "elite" lingüística mallorquina pes seu mimetisme a tot lo català i per manca de mallorquinisme clar i llampant
4.- Reclamar un major protagonisme des poble mallorquí en sa conservació de s'idioma
5.- Considerar s'ortografia com una cosa accidental, sense dir que no s'haja de tenir esment. En aquest punt, posa com a exemple una reedició des Diccionari CVB on per tornar a escriure una entrada de 37 paraules s'han fet 7 canvis ortogràfics amb respecte de s'edició primerenca. Aquí, en Gonella deixa KO en Borja Moll, que recurrirà a s'insult, com sempre, quand li retreu una sèrie de cartes entre ell i es fabristes on tracten es tema des dialectismes, ja que, ell, només reclama un respecte an es dialectismes denostats. Acusa a ses "elites" mallorquines de voler esser més fabristes que es deixebles d'en Fabra a Barcelona.
En Gonella, lo que vol, ès potenciar lo mallorquí dins sa superior àrea comú de sa cultura catalana i espanyola. Es mallorquins mantendran sa seva personalitat essent fels a Mallorca i a lo mallorquí. Ès lo que ell ha volgut defensar i que no li han admès es fabristes mallorquins.

Com a darrer punt, insisteix i explica, ja contestant directament an en Borja Moll, es perquè creu que s'obra de Mossèn Alcover no ha fruïtat com pertocava: i ell creu que ès perquè s'IEC se la va engolir abans que fos ben madura. Cita frases textuals d'en Borja Moll que resumiré. Si s'obra des Diccionari no va esser acceptada pes catalans ès perquè no se va escriure segons ses normes ortogràfiques promulgades en ses "Normes de l'Institut (1913)", ès a dir, escrita amb una ortografia distinta, i perquè es canonge manacorí havia estat beligerant contra s'IEC pes seu centralisme antidialectal i poc respectuós amb ses formes dialectals, distintes des dialecte barceloní. Es catalans no dissimulaven sa seva antipatia envers d'una obra publicada en dissidència en ple cisma ortogràfic i amb un títol - català-valencià-balear - considerat disgregador de s'idioma. En Fabra va reconèixer, que, en esser escrit sense estar subjecte a ses normes de "l'Institut", aquest no pot recomanar s'obra i no la pot subvencionar. Al final, s'obra va ser publicada per s'IEC amb unes condicions que en Fabra ja va mencionar com "no sé si les podeu acceptar" (carta enviada an en Borja Moll per Octubre). Com que s'obra va esser publicada, ja mos podem imaginar quí se va sortir amb sa seva. Com sempre a sa nostra història, baixada de colçons.

Per tant, després de resumir una mica ses cartes d'en Pep Gonella, ha de quedar clar es seu ideari:
- si creu en s'unitat de sa llengo
- no creu en s'uniformitat de sa llengo
- demana respecte a ses formes mallorquines
- se queixa que es mallorquí s'està perdent per culpa d'un standard poc respectuós amb sos dialectes
- brama contra ses "elites" que mos han venut an es barceloní (cosa que el pare Batllori faria uns anys més tard, qualificant es dialecte barceloní com "infecte i infame")
- no diu que no haja d'existir una ortografia comuna, però si demana es respecte a ses formes mallorquines
- mostra amb exemples es purisme des nostro parlar en front des barbarismes i barcelonismes
- només fa referència an es nom de sa llengo a sa primera carta, quand afirma que no sap si se podrà dir "parlar es mallorquí"; en Gonella no entra dins discussions damunt es nom de sa llengo, però en dir s'expressió "parlar es mallorquí" deixa ben clar que, per ell, aquest ès es nom correcte

Per tant, crec que queda ben clar s'ideari des gonellisme. Ara, però això ho faré un altre dia, diferenciaré entre es gonelles "xerecs" o "seudogonelles" i ets "il.lustrats" o "neogonelles".

Serà un altre dia.

Carta a un ciutadà català (I)

Benvolgut amic,

Tu no em coneixes i jo tampoc et conec. Aquesta carta va dirigida a tu, com podria anar dirigida a un altre com tu. Si l'has rebuda tu, enhorabona, tota teva; et demano la facis arribar als altres.
Si et fixes, l'he escrita en la modalitat de català més principatina o més barcelonina, que és la que s'acosta més al "standard", perquè ens poguem entendre millor, per si de cas els meus "dialectismes" et poden complicar la lectura, perquè el que més m'interessa és el fons del meu missatge, no la forma. De totes formes, el meu "dialecte" (antiga llengua amb gramàtiques i diccionaris propis, més antics que els de la teva) forma part de la teva llengua, o això diuen els científics-lingüistes, i no estaria malament que, com a mostra de respecte, com així fem nosaltres a vosaltres, i d'educació, fessis un esforç per entendre'l.
Però, amic català, no et preocupis, els mallorquins sempre ens hem sabut fer entendre i sempre ens hem amoldat a allò que feien els que venien de fora de Mallorca; suposo que és per l'hospitalitat que sempre ens ha caracteritzat, o per la bona educació, o pel motiu que sigui, però sempre hem sigut així.

Serveixi aquesta carta com a mitjà d'informació del que estem patint a les Illes Balears. I dic Illes Balears, com podria ir Balears o Arxipièlag Baleàric, perquè és el nostre nom. Vosaltres les coneixeu més com "Les Illes", "les nostres Illes", "Catalunya Insular" o "Part insular dels Països Catalans". Et sona més així? Ens sitúes al Mediterrani? Doncs perfecte.
El que et deia: no sé si saps que a les Balears estem patint una cosa que es diu anexionisme, és a dir, que ens volen anexionar, com en Hitler va fer amb Àustria fa ja 70 anys més o manco, el famós Anschluss, com deien els alemanys "Heim ins Reich" (el poble dins l'imperi seria una traducció més o manco exacte), als "Països Catalans". Com que la denominació és de "Països Catalans", em suposo que deu tenir a veure alguna cosa amb vosaltres els catalans. Bé, vosaltres no sé, però si amb els vostres polítics al menys.

Em fixo que un parell de partits polítics de la vostra "nació" (m'he enterat de que sou nació, enhorabona) demanen integracions dins els Països Catalans, creació dels Països Catalans, etc. Fonamentalment, un d'ells, que nom "Esquerra Republicana de Catalunya", d'ara a endavant "ERC". Pel que pareix, aquest partit, també té una delegació a València, que nom "Esquerra Republicana del País Valencià", però a Balears nom "E.R. de Catalunya", és a dir, no ha canviat el seu nom pel de "E.R. de les Illes Balears", per exemple. No ho entenc. Podries tu, ciutadà català anònim, fer la consulta al Sr. Carod-Rovira o al Sr. Puigcercós, si us plau? Jo no sóc cap il.lustrat en geografia, però crec que les Illes Balears no formem part, encara, de Catalunya, per tant, crec que una mica de respecte ens mereixem. Has d'entendre, estimat ciutadà català anònim, que això "canta" molt, o no?

Com anava dient, aquest partit demana la integració de les Balears dins els "Països Catalans" i dona una bestialitat de subvencions a la "Obra Cultural Balear", OCB, també batiada a Mallorca com "Obra Castellera Barcelonina" ((c) Lluís Cerdó), "Obra Cultural Barcelonina" o "Obra Catalanista Balear", per promoure la llengua i la cultura catalanes a Balears. És a dir, estimat ciutadà català anònim, en Carod-Rovira fa servir diners dels teus impostos per a subvencionar una quinta columna pancatalanista dintre de les Balears que demana l'anexió de les Balears als Països Catalans i ens proclama de cultura catalana. Ho saps això? Estaves enterat? Ah, no, que a Catalunya patiu una semi-censura informativa que no et permet enterar-te de segons quines notícies. Doncs, ara, ja ho saps, i espero que actuis en conseqüència.

També vull que sàpigues que un dels membres de dit partit, un tal Joan Puig (et sona?), va ésser el primer invasor institucional d'un territori balear des de fa més de 70 anys, quan el capità Bayo va intentar invaïr les Illes Balears a la Guerra Civil per incorporar-les a aquell "Estat Català". És trist, però les darreres invasions sempre ens han vengut des de Barcelona. No sé si ens teniu mania o si voleu res de les Balears, o si ens estimeu moltíssim o què, però això ja cansa un poc. Crec que demanant les coses amb educació, potser, només potser, podríeu aconseguir alguna cosa de forma eficaç.

Nosaltres no demanem, no com feu vosaltres, cap anexió de territori que abans havia sigut nostre. Primer, permet-me puntualitzar, les Balears MAI han format part de Catalunya. En canvi, territoris que vosaltres anomeneu "Catalunya Nord" i que reclameu com a vostres, SI QUE HAN FORMAT PART de l'antic Regne de les Mallorques, però no ens dediquem a demanar el seu retorn i la seva propietat baleàrica. Una mica d'història, estimat ciutadà català, et convé saber. Ah, no, que a vosaltres us tergiversen els llibres i us ensenyen una història manipulada, em sap greu. Demana responsabilitats ALS POLÍTICS QUE TU VOTES cada 4 anys, ells en són culpables d'això.

Dic que espero que actuis en conseqüència, perquè si tu votes a la gent d'ERC i tenen poder, sigui al parlament de Catalunya, sigui al parlament a Madrid, això ens afecta a les Balears, i com que ens afecta, perjudica la nostra llibertat i la nostra autonomia dins l'Estat Espanyol. Així que, en nom de la nostra autonomia i de la nostra llibertat, i per RESPONSABILITAT, et demano que no votis a ERC i no els donis suport, perquè això ens afecta a les Balears i ens perjudica.

Et faig responsable a tu i als teus, i us declaro culpables i com a tal, mereixedors de càstig (de qualsevol forma), si seguiu votant a ERC, i com a tal, mereixedors del meu despreci més absolut. Ara estic en contra dels (pan)catalanistes, i no mesclo catalans amb (pan)catalanistes, però si seguiu votant a ERC, sereu igual de còmplices, igual de culpables, i en sereu responsables igual que els membres del partit al que voteu.

Vosaltres sabreu el que feu. Preneu nota i espero que, per amabilitat i respecte entre nacions (nosaltres també som nació), aprecieu la meva carta i tengueu sentit de la responsabilitat i obreu en conseqüència i ens respecteu com a poble germà vostre que som. I entre germans, ens hem de comportar i saber respectar (com nosaltres, els baleàrics sempre hem fet cap a vosaltres).

Espero me sàpigues disculpar si he comès alguna errada a l'hora d'escriure i acceptis les meves disculpes, i el meu apreci cap a vosaltres, com a poble emprenedor i treballador que sou, sempre intentant estar a la vanguàrdia de l'Estat Espanyol.

Una aferrada.

Imprimir

Mentres, un grup de ciutadans civilitzats...

... mos reunírem a S'Hort del Rei per fer sa nostra diada alternativa a sa vergonya radical en que s'ha convertit s'acte de sa Plaça d'Espanya.

Simplement mos reunírem una estona, lletgírem un poema de Guillem d'Efak, un d'en Llorenç Vidal i unes paraules d'agraiment per tots aquells que vengueren a comportar-se civilitzadament i que no tenien "fotitis", ès a dir, ganes de protagonisme sortint a fotos fent s'ofrena a sa Plaça d'Espanya o manifestant-se pes Països Catalans en Es Born i cremant banderes.

Ambdós son criticables, tant es que no tenen ni idea de lo que significa sa Diada de 30-31/12/09 manifestant-se per anexionar-mos an es Països Catalans com aquells que van a sa Plaça d'Espanya a fer una ofrena de flors per sortir a sa foto corresponent a sa premsa des dia posterior i tenen afany de protagonisme. Uns per beneits i catalanarros traidors i ets altres per oblidar-se des mallorquins morts a l'any 1229.

Salut!

Imprimir

Lo que no queremos ser - per Román Piña Valls

Me he unido al grupo de "Facebook" llamado "Som balears, som espanyols i no som catalans". Y eso que soy catalán. ¿Entonces? Por solidaridad. Soy catalán pero también soy mallorquín, que no es lo mismo. Me solidarizo con mi parte mallorquina y con todos los mallorquines que no son catalanes. Porque yo soy catalán por parte de parientes cercanos, abuelas, primos, etc., pero hay miles de mallorquines que no tienen vínculos cercanos ni lejanos con Cataluña ni con catalanes. Comprendo que les toque las narices que haya movimientos políticos que intenten rebautizarles y fagocitar su identidad, que aspiren a crear una nación catalana que se coma las islas, y encima predicando odio y desprecio hacia España.

Soy un poco catalán, sí, pero compatriotas como Laporta, iluminados megalómanos mesiánicos como él, me avergüenzan demasiado y encima me obligan a escoger. Porque, me guste o no, soy español, pero hay pelmazos que queman banderas españolas y piden a gritos que todo el mundo salte o se siente en el suelo so pena de ser identificado como español, en repugnante caza fascista. Hay gentuza que nos rompe el corazón y el árbol genealógico, con su visión miserable de la geografía y la cultura de todos. Que nos obliga a escoger ser sólo una de las cosas de las varias que somos. Así que ayer me borré de catalán, porque aunque lo soy entiendo que la causa de los que han creado el grupo de Facebook es justa y necesaria.

No tengo ningún problema en borrarme de nada. No vamos a negar que nos apetezca renunciar a alguna patria más de una vez. Ya se dijo hace mucho tiempo "que paren el mundo, que me bajo", y desde entonces cualquier deserción es poca cosa. Puede repugnarme ser español cuando descubro que Alejandro Sanz vende más de veinte discos berreando en mi lengua. Me daría de baja del género masculino o de la raza humana sin más viendo ciertos comportamientos. Incluso de ser mallorquín me puedo arrepentir y abjurar si se terciara. Por no hablar de lo frecuentemente que me apetece renegar de mi pellejo. Pero ésos son tics quisquillosos. Para profesar una fobia duradera hace falta algo gordo. Y desde luego el independentismo de ciertos catalanes con su imperialismo adosado lo es.

Los catalanes que no tienen más remedio que seguir siéndolo tienen todo nuestro respeto, y les deseamos que se las arreglen lo mejor posible para salvar Cataluña de esos iluminados como Laporta, de esos paisanos empeñados en extirparle la genética española a una tierra que no merece caer tan bajo: Cataluña, esa Cataluña que no pone a ningún hijo entre la espada en la pared, que no le obliga a partirse ni a odiar a nadie, que no resuelve sus problemas con barreras o cambios de toponimia.

Imprimir

Es de sempre, fent lo de sempre

Ets anexionistes, fent lo que fan sempre: collonades. No són més que uns catalanarros traïdors que mos volen anexionar a Catalunya. Crec que a Balears tenim es nacionalistes-independentistes més estranys del món. Diuen que reclamen s'independència, emperò sempre estan xerrant de Països Catalans i d'integrar-mos dins aquests inexistents països. Per tant, no són independentistes, són anexionistes, perquè mos volen ficar dins es països catalans, o sia, substituirem un centralisme madrileny per un de barceloní, o sia, "iremos de guatemala a guatepeor".

Clar, i es mallorquins mos llepam es dits.

Es problema no ès només aquest anexionisme, sinó ses formes que empren per expressar-se: crits, insults, amenaces (com sa de sa tenda que tenia una senyera espanyola), crema de banderes espanyoles, etc. I molts dets assistents no tenen ni idea de perquè són allà o els han menjat es capet i no saben on se fiquen. I ja lo més greu, ès sa gran assistència de gent que ve des "Principat" (o sia, allò que diuen Catalunya, que no té príncep ni mai l'ha tengut i que califiquen de principat). Seguesc sense entendre-ho: què fan catalans (gent de fora de Balears) demanant sa nostra independència? ("Darrere el bloc del PSM, s'agrupà el d'ERC, un poc menys nombrós, amb el president del partit, Joan Puigcercós, i molts militants de les joventuts vinguts del Principat." segons el "Balears") Ah, no, que demanen sa nostra entrada dins es països catalans, que, constat i confirm, no existeixen. Llavonses, si no existeixen, què fan a Mallorca??

I es mallorquins, què en diuen d'això? Res, menfotisme absolut.

I, com sempre, ERC, que se suposa havia abandonat es llocs de responsabilitat a ses administracions autonòmiques, tocant es nassos a territori foraster (foraster, si, un partit de fora de Mallorca a Mallorca, un partit que ni ha sabut baratar es seu nom d'ERC per un, per exemple, d'ERIB, com si han fet a València amb ERPV, mostrant claríssimament sa filassa).

Ja me direu, si, mitjançant sa Festa de l'Estendart, celebram sa conquista de Mallorca per part d'en Jaume I d'Aragó, què venen a fer catalans a Mallorca demanant s'independència des països catalans? Si en Jaume I era un rei molt espanyol que va fer servir sa paraula "Spanya" a molts escrits i expressions seves.

Una mostra d'actes de dia 30 a allò conegut com Regne de les Mallorques:

A sa foto de l'esquerra, cap senyera mallorquina, cap menció an en Jaume I d'Aragó, cap menció a s'història de Mallorca, res de res que
faça referència a lo nostro, tot senyeres i referències forasteres i proclames anexionistes a uns països inexistents. A sa foto de la dreta,
grup de joves demostrant es seu odi a Espanya. Quants d'ells sabien lo que feien? Quants d'ells eren de Mallorca? Qualcún d'ells sap de
lo que va sa vida? Un plec de betcollades i anar a fer feina no els faria mal, crec jo.

A sa foto de l'esquerra, en Biel Barceló (mallorquí?) demostrant que es PSM ja mos ha venut a Catalunya de totes totes
demanant s'autodeterminació encara no sabem perquè; recordem que es partits principals convocants d'aquesta manifestació
anexionista no arriben a representar ni un 10% de s'electorat. A la dreta, es foraster antimallorquí anexionista d'en Puigcercós
fent sa feina reclamant s'annexió de ses Balears dins ets inexistents "PPCC". Recordaré que es seu partit ha dimitit de tots es càrrecs
de responsabilitat dins ses administracions autonòmiques. Que putes feia a Mallorca? Passar es cap d'any a "les Illes"? Un des
representants des seu partit antisistema, va esser es primer invasor institucional de Mallorca després des Capità Bayo, i xerram
de fa 70 anys en plena guerra civil. Que no som beneits, senyors d'ERC.

Imprimir