"Lo", castellanisme? Feis riure!

Quand anava a classe de Català, perquè me volia treure es certificat "D" en/de Llengua Catalana, a s'hora d'estudiar ets articles, mos varen dir que s'article "lo" no s'empra avui dia, que ès incorrecte, que se substitueix per "el" o "allò" segons sia sa frasse, i, atenció, "perquè ès una castellanada". Açò darrer, en part, ès una mostra d'incultura, de sectarisme anticastellà i de poques ganes de lletgir, que assusta, i molt que assusta.
Per llavonces jo no havia lletgit tant com ara ni m'havia documentat tant com ara, i puc afirmar que, si bé en part una mica de raó si que tenia aquell professor (a sa idea de sa influència des castellà sobre es mallorquí, amb locucions com "pues", "entonces", etc, i que es "lo" també ès una altra influència relativament moderna), en una altra part, més "grossa", no té raó.
I no té raó perquè s'article "lo" prové des Llatí "illu", com "el" ve de "ille" o "la" de "illa", així que LO de creure que ès un castellanisme, primer error.
I es segón error, senyor professor, prové d'olvidar-se que "lo" ès una forma occitana-provençal, "Que ell retés lo castell per tan poch, tenrien-lo-li los moros e'ls crestians en mal, Jaume I, Cròn., 336." o per exemple en Ramón Llull, amb obres com "Lo cant de Ramón" o "Lo peccat de n'Adam" o "Lo dictat de Ramón" o "Lo conqueryment de Maylorcha". I ès una forma occitana provençal o, si voleu, llemosina, quand en es Diccionari C-V-B de N'Alcover, a sa descripció de s'article salat "es", i sa seva lluita amb s'article literari, podeu lletgir "les Leys d'Amors condemnen els provençals que diuen es cavals en lloc de lo cavals (cf. Mistral Tres, ii, 904)." I no hem d'olvidar que tant Balear, com Català, com Valencià, tenim arrels des Llatí i de s'Occità-Llemosí.
Recordem que sa crònica d'en Pere IV d'Aragó també ès coneguda com "de LO punyalet".
Crec que cap d'aqueixes obres són o se poden considerar com "castellanes" o "castellanades" o "amb malèfica influència castellana", per molt que sa gent de s'IEC o en Fabra volguessin crear una llengo artificial LO més allunyada des castellà com fos possible.
En es cas mallorquí, s'article "lo" se pot emprar perfectament, no ès incorrecte i trob que de cada dia s'empra més, per molt que sa normativa actual (catalanista a matar) vulgui suprimir-ho. Aquesta genteta no deuen sebre que ses llengos les fan es pobles, no es lingüistes o gent que mos vol dir com hem de xerrar i escriure amb un bon sou i un bon horari de feina, i que si an es Segle XIII o an es XIV o fins fa poc temps se feia servir es "lo", no ès cap castellanisme, ès correcte i sa gent sap perfectament quand l'ha d'emprar, sense errades.
Dir LO contrari, ès voler embuiar. Una gramàtica pes Balear ha de reconèixer que es "lo" ès molt nostro i que ès perfectament correcte. Qui tendrà sa valentia de fer-ho?