Aprofit, i ès sa primera vegada que ho faig, i promet de fer-ho més habitualment, ja que he tengut es blog abandonat, per contestar a un comentari d'un usuari anònim, però com una excepció, perquè ja vaig dir una vegada que no acceptaria comentaris anònims, sinó d'usuaris que deixin una possibilitat de resposta directa, via mail (com jo, que tenc es meu fet públic) o via gmail o com sia. Així que, apreciat anònim, amb tu faig una excepció, i esper que heu agraesquis i heu valoris adequadament o que sies més valent.
Aquest anónim va deixar un comentari i jo li contestaré, amb molt de gust:
Sobre el llinatge:"Car uostre linyatge el Comte de Barçalona per nom, ha feyt aquest nostre linyatge" (Llibre dels feyts de Jaume primer).------ llinatge de sa casa de Barcelona que va "desaparèixer" (possiblement definició poc adequada, hauria de dir que es llinatge des comtes de Barcelona va quedar "amb un rang molt inferior") i se va adaptar an es casal d'Aragó, en nèixer es fill de na Petronila, reina, amb en Ramón Berenguer, comte i príncep regent d'Aragó durant sa minoria d'edat de na Petronila, a qui, repetesc, na Petronila, li va canviar es nom de "Ramón" pes de "Alfonso" perquè es llinatge d'Aragó seria es llinatge important en dur sa dignitat reial.
"Barchinonensium Comitis et Aragonensium Principis", i rei? "¡Asúcar!, ¿Asúcar? Noooo, asúcar no".... perdó: "Rei! Rei? No, rei no."
Sobre la bandera:"armas del conde de Barcelona, bastones rojos en campo de oro" (Anales de la Corona de Aragón, 1562, de l'aragonès Jerónimo Zurita)------ fill meu, estimat i apreciat anònim, no me facis riure. Sa bandera-senyera des Comtat de Barcelona, i després adoptada com a bandera catalana, era sa Bandera de Sta. Eulàlia, clar que no sabràs ni quina ès, idò te'n vas an es Saló de St. Joan de Barcelona, i vouràs en Casanova (supòs que saps qui ès) amb aquesta senyera a sa ma esquerra. A més, en Ferran de Segarra (que supòs que també saps qui ès) nega que ses barres que s'atribueixen an en Berenguer sien un escut d'un estat, i afirma que són un motiu d'ornamentació. Per altra banda, en Zurita mateix, tom I, foli 91, pàgina 1, diu que va esser el Papa Inocenci qui autoritzà en Pere II d'Aragó a emprar es colors de s'estendard de l'Església, ès dir, barres vermelles sobre fons daurat, perquè en Pere II va renunciar an es dret d'anomenar bisbes i se va declarar feudatari del Papat. Com quedam? Quin argument val més?
Sobre la suposada prepònderància d'Aragó: "E fe que debem a Déu, pues aquells de Catalunya, que és lo mellor regne d´Espanya, el pus honrat el pus noble (per ço car hi ha quatre comtes, ço és lo comte d´Urgell, e·l comte d´Empúries, e·l comte de Fois, e·l comte de Pallars, e ha hi rics hòmens, que per un que aquí n´haja, n´ha quatre en Catalunya, e per un cavaller n´ha en Catalunya cinc, e per un clergue que ací haja lla n´ha deu, e per un citadà honrat n´ha en Catalunya cinc), e pus aquells de las pus honrada terra d´Espanya no·s volgren guardar en dar a nós del lur (...)” (Jaume Primer a nobles aragonesos, Llibre dels feyts)------ no crec que necessiti contestar novament això, basta amb mirar i lletgir es meu primer argument sobre es llinatges per voure que Aragó va esser preponderant, pes fet que Catalunya mai va esser un regne ni va tenir un rei de Catalunya. Lletgeix es Llibre dels Feyts de'n Jaume I i mira si ell mateix se va "titular" com rei de Catalunya; espera, t'estalvii sa feina, ja t'ho dic jo, no ho va fer, ni ell ni cap rei d'Aragó. Estrany, no, apreciat anònim?
Sobre la catalanitat medieval dels mallorquins:"Com los mallorquins e poblars en aquella illa sien catalans naturals, e aquell regne sia part de Catalunya..." (diputats mallorquins al Ceremoniós, 1365)------ aquí rei meu, quedes retratat absolutament. Brutal, realment saps quina animalada inculta i pròpia d'un Kulturbanause (expressió alemana per gent com tu) has escrit? A voure, tot vé d'un artícul publicat pe'n Piña Homs (El Mundo, 27/01/2002, "Catalanes de Mallorca") on diu clarament que Mallorca va esser incorporada a Catalunya a l'any 1365, mitjançant sa pragmàtica dictada a St. Feliu de Guixols de 1365, repetesc s'any, PERÒ QUE AQUESTA PRAGMÀTICA NINGÚ L'HA VISTA, i que actualment ningú sap on ès ni l'ha trobada (ho diu ell, historiador, ell, que ha de contrastar ses fonts!!), que ell se basa en un document des segle XVII que l'anomena, i se queda tan "panxo", "contento y feliz como una lombriz". Aquella pragmàtica recoeix sa frase que has dit, però resulta que es "Cronicón Mayoricense", a sa pàgina 68 diu "..... el señor Rey D. Pedro (.....) concedió a los mallorquines que pudiesen obtener cualesquiera prebendas y beneficios eclesiásticos, oficios y cargos seculares eb todo el Principado de Catalunya, y ser llamados a Cortes y gozar de todos los privilegios e inmunidades de Catalunya". Què fort! Per un costat tu dius que diputats mallorquins demanen esser considerats catalans i en Piña Homs que en Pere IV mos incorpora an es mallorquins a Catalunya i que en formem part, i per altra banda, es "CM" (recull de totes ses actes des notaris i notícies i relaciones històriques de Mallorca des de 1229 fins 1800) diu que en Pere IV mos va donar un privilegi per tenir càrrecs a Catalunya!
Diguem, emperò, que ès ver que en Pere IV va voler fer-mos catalans, i que de bon de veres mos va incorporar a Catalunya, acceptem-ho, va. Llavors trobam un problema, millor dit, una persona que suposa un problema: Berenguer de Tagament. Aquest homonet, durant molts d'anys va demanar an es catalans "se diga per alguns esser dubte si lo Regne de Mallorques es regne per si, o membre del Principat de Cathalunya", o quand recorda an es catalans "la qual dubitació affer, es semblant a dubtar si james los regnes Darago, de Valencia e de Mallorques hegueren Rey, ne senyor algun, ne los Principat de Cathalunya, Comte o princep, e si haver ne deve" (queda transparent que en B. de Tagament deixa clar que Mallorca, Aragó i València són regnes i Catalunya un principat) o quand diu que sa Corona d'Aragó té "quatre parts intellectuals, unides e inseparablement, et fahents quatre torres forts e inexpugnables", i una d'aquestes torres ès Mallorca, es Regne de Mallorca "no menys pertany al Regne de Mallorques qui es o esser deu rey de Mallorques".
Tot, per sort, s'acabà amb so Privilegi de Gaeta de 17/06/1439, quand el Rei Alfons el Magnànim firma i afirma que "lo present Regne de Mallorques sia apartat havent ses franqueses especials e en res del món sia sotmés al Principat de Catalunya ne a la observància de llurs constitucions ne usatges", i, com diuen en Castellà, punto pelota. De catalanitat des mallorquins, res de res, ninet.
D'exemples que contradiuen els vostres arguments n'hi ha a manta.------ Manta? Carretera i manta tu mateix!
Una afectuosa i forta aferrada, apreciat anònim!
I com vos atreviu a insultar a sa gent de "C.B.", que duien una bandera d'Espanya i una de Mallorca, beneitarros maleducats? Ara resulta que duur una bandera de Mallorca ès un motiu de "abucheo e insulto"!! I sa vostra "estelada", sabeu que no la podeu duur? Sabeu què significa aquesta bandera? Sabeu lo que suposa defensar-la? Lo millor que podeu fer ès anar-vos a ca vostra, demanar-li perdó an es vostro "papi", dutxar-vos, afaitar-vos i procurar fer qualque cosa de profit, enlloc de avergonyir-mos an es mallorquins normals, de a peu, de carrer, amb so vostro aspecte i lo que feis cada Diada! Vos posaré fotos d'aquests "humans".
